dilluns, 30 d’octubre de 2006

Himne a Barcelona

Aprofite el nou servei de pujada de cançons a la xarxa de GoEar per a penjar la que s'ha dit que és l'himne més bonic que s'ha dedicat mai a Barcelona: Rumba dels 60's, de l'argentí-català Gato Pérez. Un altre dia tractaré de parlar de la rumba catalana, un estil musical que mai m'hauria atret si no haguera estat pel programa La Rumba tomba, un projecte de documentals impulsat per RumbaCat, l'Associació d'Amics de la Rumba Catalana, per a la televisió de l'ajuntament de Barcelona BTV. Gràcies a ell he pogut conèixer la gran imbricació entre Barcelona i la rumba catalana i les meravelloses composicions del Gato Pérez. Els mitjans de comunicació públics i les iniciatives audiovisuals fan, i molt, per l'estima a les senyes d'identitat d'una ciutat o un país, encara que siguen, en ocasions, senyes identitàries marginades dels àmbits oficials.

Nota: He detectat problemes per carregar la cançó amb l'Explorer. També es pot escoltar ací.



Rumba dels 60's
(Javier Patricio Pérez)

Un matí de primavera del que aviat farà dotze anys
arribava a la ciutat per la porta que té al mar
en un "barco" transatlàntic des d'un continent austral
un xicot viatger que duia una gran curiositat.

Molts amics en la distància havia hagut ell de deixar
tot un món intens de festa que solia freqüentar
la seva ciutat gegant coneixia pam a pam
i aprenia del carrer les qüestions fonamentals.

Un ambient cosmopolita i d'una gran activitat
va sorprendre gratament aquell noi al arribar,
quasi 30 anys captiva no havien pogut canviar
a l'enèrgica ciutat que començava a despertar.

Emigrants i forasters inundaven els carrers
en un cóctel demencial de turistes amb obrers
obert i càlid el cor dels seus habitants
es nodria des de sempre de tradicions ben diferents.

Hi ha gitanos i jueus
valencians i portuguesos
andalusos i argelins
mallorquins i aragonesos
i unes Rambles que van plenes
de fecunda humanitat
un oasi de tolerància
impossible d'amagar

Copa a copa descubria els seus recons més amagats
en extenses caminates a les hores escolars
un itinerari ric de xerrades i de bars
des d'el Tibidabo al mar i del Besós al Llobregat.

1 comentari:

Toni ha dit...

Encâ no ha pogut sentir la cançó, perô com vaig dîxar caure nel meu últim post, La Ronda de Boltaña (l'equivalent aragonés a la Romàntic' Alternativa del Saladar) té una cançó -entre molts âtres himnes- que parla de Barcelona des del punt de vista d'un immigrat aragonés, com sa mare del Serrat: Mermelada de moras.