diumenge, 27 de maig de 2007

L'emigració és la solució?

Comencen a arribar-me propostes d'emigració valenciana massiva cap a Barcelona. A ma casa en caben dos valencians, a tot estirar tres (i molt apretats). A Catalunya no es que vaja excessivament bé, però almenys no governa el PP en absolutament totes les institucions. Si algú s'apunta demà ixen trens i autobusos durant tot el dia. Jo agafe el de les 11. Vos espere...

7 comentaris:

Toni ha dit...

No,
pegar a fugir no és la solució; la revolució se farà des de baix, no des de dalt: jo me quede, qu'ací encâ queda molt per guerrejar!

Vent d Cabylia ha dit...

Teniu més moral que l'Alcoyano. A mi ja comença a convèncer-me Manolo S. Jardí... Quina revolució des de baix? Mare meua...

Guillem ha dit...

Em sap greu. Però què més voleu? American's Cups i F1! Pane et circus. El PP, amb la seva estratègia de confrontació i aprofitament del dolor, ha aconseguit guanyar. Ja no hi ha més a dir. Per cert, jo de vosaltres no m'aturaria a Catalunya i aniria pujant cap a [anava a dir França, però tampoc és que estiguin per llençar coets] mmm Suècia?

Xe Fu7 ha dit...

Quieto parao... tot està inventat. i este país te solució. ânim vicent.

Al_turtusi ha dit...

El meu excompany de pis aquí a Casablanca, fan del Llevant, de Benimaclet i castellanoparlant, em va dir ahir, desesperat veient els resultats electorals, que el que fa falta a València per fer fora a la Rita és que el PSPV proposi fer falles no només al març sino també al novembre.
Què en penseu?

Vent d Cabylia ha dit...

És que ni així, at-Turtusi, si ho proposen els socialistes ja no té gràcia. És que no es pot fer entendre, però la Transició a València-ciutat va ser el gran èxit de la dreta: hui en dia el menyspreu cap als "rojos - sociates - catalanistes - antivalencians - antiprogrés" és quasi visceral entre àmplies capes de la societat, incloent, sobretot, als més joves.

Pere, jo plegue, si més no, momentàniament, que açò no val la vida que hi deixem. Preferisc dedicar-me a treballar i ser feliç fins que em tornen les ganes.

Guillem, tens tota la raó, però a mi Catalunya, de moment, ja em va bé. M'heu donat un treball que valora un nucli de gent considerable (una cosa impensable al País Valencià) i disfrute amb la vida barcelonina i l'intens sentit de comunitat de la Barceloneta (malmès darrerament). La diferència, a nivell polític i cultural, amb València és abismal, però m'agrada tant València i el País Valencià que quan puga me'n tornaré (cosa difícil si vull dedicar-me al mateix treball que tinc ara, però, bé, ja tractaré de buscar-me la vida).

Vent d Cabylia ha dit...

Per cert, Esteboix ens proposa l'exili a la RDIV, la República Dispersa Independent Valenciana, cap a on ja marxa el seu (supose) familiar Plaiboix .