dilluns, 28 de maig de 2007

Visca la democràcia electoral!

Vacances?

Siguem democràtics. La majoria de valencians capicasalins, amb escreix, pensa que l'Horta de València, paisatge mil·lenari i creador de tot un microcosmos social únic al món, no val la pena i mereix ser fagocitada per la ciutat. La majoria de capicasalins, amb escreix, pensa que una subestació elèctrica a Patraix no comporta cap risc per a la salut i ha de continuar al bell mig del barri. La majoria de capicasalins, amb escreix, pensa que el Cabanyal, barri històric, ha de ser partit per la meitat per la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez, que "acostarà" València al mar. La majoria de capicasalins, amb escreix, pensa que béns patrimonials com l'edifici de la Tabacalera o la presó model no valen la pena i que es poden tirar parcialment i destinar-los a oficines municipals, en compte de ser oberts al públic com a centres culturals, o comercials. La majoria de capicasalins, amb escreix, pensa, que un circuit de Fórmula 1 a la ciutat de València ens posarà en el mapa internacional i per això valdrà la pena sacrificar uns quants dies de molèsties urbanes. La majoria de capicasalins, amb escreix, pensa que la política de fastos i espectacles del PP és la més indicada per viure feliços a la ciutat de València.

La majoria de valencians de tot el país (comunitat autònoma, perdó), amb escreix, pensa que la llengua valenciana mereix un estat permanent de marginalitat en tots els àmbits de la vida i no els importa que siga substituïda a tota velocitat pel castellà com a llengua vehicular. La majoria de valencians, amb escreix, pensa que l'expansió urbanística desmesurada a quasi totes les ciutats i pobles és una font de riquesa indispensable, insubstituïble i de futur. La majoria de valencians, amb escreix, pensa, que la cultura valenciana no existeix o no serveix per a res i, per això, no cal fer polítiques de suport a la literatura, l'audiovisual o la música valencianes. La majoria de valencians, amb escreix, pensa, que som els més espanyols d'Espanya, per història, per desig ferm i perquè tenim un compromís de fidelitat amb la nació espanyola. La majoria de valencians amb escreix, pensa, que l'educació concertada és molt millor en tots els sentits que la pública i que, per això, cal continuar potenciant-la per tal que sobrepasse els nivells del 60% del total al qual ja deu arribar en la secundària i per tal que continuen obrint-se noves universitats privades i catòliques a un ritme aborronador. La majoria de valencians, amb escreix, pensa que Canal 9 és una televisió pública de qualitat, digna i que reflecteix la programació i els interessos que desitjaria qualsevol bon valencià. La majoria de valencians, amb escreix, pensa, que un model de creixement basat en l'explotació intensiva del turisme a base de construir tot el litoral i canviar els camps de tarongers per camps de golf és el més adequat per a la nostra economia. La majoria de valencians, amb escreix, pensa que per a mantindre eixe creixement necessitem aigua de qualsevol manera i la millor manera de tindre-la (ja que hem regalat la nostra a La Manxa) són els transvasaments, de l'Ebre al Xúquer, del Xúquer al Vinalopó i del Vinalopó al Segura (després es queixaran que hi ha meduses al litoral...). La majoria de valencians, amb escreix, pensa que TV3 ha d'emprar el terme "Comunitat Valenciana" si desitja que la seua senyal continue rebent-se al territori valencià. La majoria de valencians, amb escreix, pensa que si algú es fa ric amb la política no passa res, ja que això és normal i qualsevol polític ho farà. La majoria de valencians, amb escreix, pensa que balafiar diners públics en sobrecostos, grans espectacles faraònics i coses per l'estil és un fet normal i gens reprobable, ans al contrari, totalment encertat i recomanable. La majoria de valencians, com va dir ahir Francesc Camps, pensa que les polítiques practicades pel PP són una forma d'entendre la vida lligada a la "valenciania".

I per tot això la majoria de valencians, amb escreix, vota al PP. No seré jo qui negue la voluntat popular, malgrat estar en el meu dret a expressar-me lliurement com "garanteix" el nostre sistema de llibertats democràtiques, que ens permet fotre'ns sent "lliures". Desgraciadament, sé que expressar la meua opinió no servirà per a res i per això clausure momentàniament este blog [com potser faran altres; Malva-rosa connection ja ha dit que no] fins que torne a recuperar l'esma per a escriure per a vosaltres, els que em llegiu per diversió, curiositat o interès per saber més [que no heu estat pocs; gràcies], i no amb la falsa aspiració de creure que una blogosfera política valenciana podria crear un corrent d'opinió que influïra en la societat capicasalina i valenciana per tal de millorar-la en alguns dels seus aspectes, fer-la més justa, més cohesionada i més feliç. Això, potser, passe a altres llocs, però entre els valencians està clar que no; la majoria de valencians, amb escreix, ja són feliços perquè tenen uns altres valors als que a mi em fan feliç. Per tot això i perquè lliurar-me de l'esforç addicional que representa mantindre un blog (esforç que ara no veig compensat per cap benefici social objectiu) em permetrà dedicar-me plenament a treballar (en uns moments crucials pel meu treball), m'acomiade de vosaltres durant una temporada. Espere tornar. En qualsevol cas: fins sempre i gràcies!



Visca el progrés!

Hola destrucció de l'horta de Vera (Alboraia), hola Manhattan del Xúquer (Cullera), hola prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez (València), etc. En compte d'Adéu PP hem de dir hola al progrés. Com diu Apòstata desficiosa el problema som nosaltres, que no ens avenim al progrés. Tindran raó i no sabem vore-ho. Les dades a totes les ciutats i pobles del País Valencià són esfereïdores (a València-ciutat a L'eixample o al Pla del Real el PP arriba al 66-70%, a Alzira és brutal...). Pareix que les majories de governs progressistes són inversament proporcionals a l'espai de terme municipal amenaçat d'urbanitzar: a Calp, Dénia, Xàbia, Altea, La Vila Joiosa i potser Benissa se'n podran formar.

diumenge, 27 de maig de 2007

L'emigració és la solució?

Comencen a arribar-me propostes d'emigració valenciana massiva cap a Barcelona. A ma casa en caben dos valencians, a tot estirar tres (i molt apretats). A Catalunya no es que vaja excessivament bé, però almenys no governa el PP en absolutament totes les institucions. Si algú s'apunta demà ixen trens i autobusos durant tot el dia. Jo agafe el de les 11. Vos espere...

divendres, 25 de maig de 2007

Titulars de dilluns

Logotip oficial de La Porra

Com que demà me'n vaig a la ciutat de València a exercir diumenge el meu dret a vot -municipal i autonòmic-, i potser no tinga accés a internet des de casa (tot depén de com hagen evolucionat les xarxes inalàmbriques veïnes des de la meua darrera estada), deixaré ara el meu "testament electoral". Tanmateix, no serà una previsió (ja en vaig fer diverses fa molt de temps [ací, ací i ací], sense comptar amb els esdeveniments de la campanya electoral) sinó que la qüestió consistirà, simplement, en deixar per escrit els titulars que menys i que més m'agradaria llegir el dilluns al matí.

Els que no vull vore ni en pintura:
- El PP sobrepassa el 50% del vots i revalida, amb escreix, la majoria absoluta
a les Corts
- La dreta, de nou, torna a guanya totes les Diputacions Provincials

- Coalició Valenciana, clau per a la governabilitat de l'Ajuntament de València. Es preveu un nou "pacte del pollastre"

- La dreta, de nou, torna a guanyar a Castelló, València i Alacant
- El PP arrasa en les ciutats mitjanes: als seus feus tradicionals suma Elx, Torrent, Gandia i Sagunt, i renova a Alcoi i Alzira.


Els que llegiria amb deliri:

- PSPV i Compromís poden formar govern. El PP perd la majoria absoluta

- El tripartit autonòmic es podrà repetir a les Diputacions provincials: el PP perd la majoria absoluta a totes elles
- Rita Barberà, per sorpresa, perd la majoria absoluta a la ciutat de València. PSOE i EUPV, amb 17 escons, li arrabassaran el govern

- El Bloc, clau de govern a Castelló. EUPV i el Bloc, clau de govern a Alacant. S'albiren governs progressistes

- El PP, en minoria a la majoria de ciutats mitjanes. El PSPV haurà de pactar amb partits minoritaris per governar Elx, Torrent, Gandia, Sagunt, Alcoi i Alzira.



Només amb llegir un dels titulars que m'agraden ja seria feliç, no completament si la resta són dels que no m'agraden, però ja me'n donaria per satisfet, ja.



dijous, 24 de maig de 2007

El misteri de Roca Cuiper

Roca Cuiper (Foto Lo Máximo en Pueblos)

Durant els dies d'estada a València-ciutat em van convidar a dinar a l'Horta Nord. Com que Les Tendetes d'Almàssera estava tancat, vam acostar-nos als misteriosos pobles de Roca Cuiper (Roca Cúper en els papers oficials i administrativament un barri de Meliana). Allí, en una menuda concentració de casetes d'un únic carrer, travessada per les vies del tren, vam descobrir el restaurant Ca Pepico, com diuen per ahí una "joia de l'Horta": cuina de disseny (entrant de crema de bollit, per exemple) i cuina tradicional (ens vam fotre un plats d'esgarrãet, all i pebre, arròs melòs de mar i arròs al forn amb bacallar) a un excel·lent preu. No debades aquell mateix dia hi dinaven José Manuel Llaneza, conseller delegat del Vila-real, amb un grup de peixos grossos, i Federico Félix, president de l'Associació Valenciana d'Empresaris, amb la seua dona. Allò semblava una novel·la de Ferran Torrent.

D'altra banda, absolutament totes les cases tenien cartells contra l'actual projecte de traçat del TGV per l'Horta Nord, que sembla que encara està en discussió, i segons la presidenta de l'associació de veïns els deixaria incomunicats i provocaria inundacions en passar-los en algunes zones a escassos 20 metres. Precisament el ferrocarril és un dels elements que marca Roca Cuiper: a banda d'estar-hi atravessats per les vies, com ja he dit, hi tenen un baixador, en el qual segons afirma l'associació legal Lo máximo en pueblos ningú mai no ha vist pujar o baixar ningú, per la qual cosa ha convocat un concurs, pel qual qui aconseguisca i els envie una fotografia amb este inèdit fet rebrà a canvi un bitllet de 10 viatges des de València a Roca Cuiper i una autèntica roca de Roca. Segons esta mateixa associació, Roca Cuiper té platja, els seus habitants advoquen per la seua independència i dinen a les 11, estant diverses hores de sobretaula; igualment, l'associació afirma que hi ha un home a un dels quatre bars de Roca Cuiper que et dirà "bombonet" i "cuidame'l, eh, que va una mica passãet", un fet totalment verídic, ja que a nosaltres ens va passar fent-nos el carajillo en eixe mateix bar. Tot plegat, un nou món que encara no coneixia a la meravellosa Horta Nord. Llarga vida a Roca Cuiper!


dimecres, 23 de maig de 2007

Cal fer-los fora...

Estos vots no comptaven. Els nostres sí.

Tot i el que opina un amic bloguista que espere que no estiga irritat el diumenge a la nit en conèixer el resultat de les eleccions municipals i autonòmiques, esta setmana no estic dedicant-la a fer un especial esforç de campanya electoral. Sincerament, no crec que tinga influència sobre ningú com per canviar el vot cap a un lloc o un altre; supose que molt pocs dels que em lligen votaran PP (i si ho fan és que em lligen perquè són amics, no tant per les coses que dic). En tot cas, jo ja he fet campanya entre coneguts i saludats per tal que vagen indispensablement a votar. Els del PP no s'ho qüestionen, van a votar com si fóra una obligació i en pau, i ho dic per experiència familiar pròpia. De qualsevol manera, crec que està en l'ambient, o almenys això em sembla: hi haurà una mobilització major de l'electorat d'esquerres, i com deia la darrera enquesta d'El Mercantil Valenciano és probable que el PP obtinga, si fa no fa, uns resultats similars als darrers, per la qual cosa tot dependrà de l'increment de vot abstencionista de PSOE i Compromís (o EU a València-ciutat).

Només un indici d'esta major mobilització a través d'una notícia d'ahir mateix: los datos difundidos ayer por la Oficina del Censo Electoral, según los cuales se han remitido a 50.454 electores en la Comunitat la documentación para emitir su voto por correo en las elecciones municipales y autonómicas del 27 de mayo. Los datos suponen un incremento de cerca del 30% respecto a las personas que hace cuatro años decidieron votar por correo. Además, este año la Oficina ha aceptado un total de 4.831 solicitudes de voto por correo de valencianos residentes en el extranjero. Hace cuatro años votaron por correo 4.708 valencianos en el exterior. Camps, en la seua estratègia de viure en un món feliç permanent diu que «anticipa» que el PP «se va a salir» por el aumento del voto por correo. Tanmateix, sembla significatiu que augmente el vot per correu total un 30% però només un 2,5% el vot des de l'estranger, tradicionalment més conservador; és a dir, molts dels valencians que han demanat el vot per correu són aquells que viuen a la resta de l'estat, sobretot a Madrid i Barcelona, i pel que conec són més d'esquerres que de dretes, i sembla que en esta ocasió han decidit que ja en tenim prou de PP. Ja vorem què passa.

I tres apunts més:
- Una escatològica frase llegida a Valencianisme.com: Cal fer-los fora del govern, és una urgència com quan estàs cagant-te i no pots aguantar-te.

- Una mostra d'eixe mon feliç permanent de Camps:


- Els vídeos del debat de Canal 9 en què va intervindre l'alcaldable del BLOC per Castelló, Enric Nomdedéu. No l'havia sentit parlar mai i m'ha impressionat. Amb polítics així, tant de dretes com d'esquerres, la política valenciana seria una altra cosa ben diferent. De fet, crec que encapçalant una candidatura autonòmica obtindria uns molt bons resultats. Si teniu temps i ganes, jutgeu vosaltres mateixos:



dimarts, 22 de maig de 2007

Serrano Suñer era catalaniste!!

Himmler, a l'esquerra, amb un catalaniste, Serrano Súñer, al mig, a Berlín


El cuñadíííísimo, Ramon Serrano Súñer, la figura més longeva del franquisme, que va morir plàcidament en 2003, a l'edat de 102 anys, era un "intolerable catalanista"... L'amic de José Antonio Primo de Rivera, l'home de la cunyada de Franco, l'artífex de la unificació de la Falange, els carlins i les Jons, el germanòfil que feixistitzà intensament el règim franquista en els seus primers anys, eixe... considerava que català i valencià eren la mateixa cosa. Clar, era un home intel·ligent i qualsevol amb dos dits de front pot comprendre això i qui els té i sembla que no ho comprenga és que actua de mala fe, com fan els dirigents del Partit Popular per tal de traure rèdits electorals de la crispació.

I tot això ve a sant que l'altre dia, cercant un article en un dels números del Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura de l'any 1972, vaig trobar un breu text de Serrano Súñer, escrit en ocasió del cinquantenari de la revista i en remembrança de l'intel·lectual local Lluís Revest, al qual aquell havia conegut quan feia el batxillerat a la capital de la Plana, on estava destinat el pare de Serrano Súñer. Hi deia:

Revest era... un profesor extraordinario del catalán-valenciano en el que escribió muy elegantes poemas de corte horaciano y al que -sirviendo de precursor a los escritores de la Valencia actual metidos de lleno en este empeño- pretendía purificar, librándole de la ganga dialectal, "del valencià d'espardenya", para volverlo decididamente a su cuadro originario: el catalán puro y simple...
...fue maestro de la suya, el catalán-valenciano para el que hubiera deseado devolver la limpieza y el esplendor de que dio muestras en Valencia en las proximidades del Renacimiento, cuando perfeccionaban allí el catalán originario poetas como Ausias [sic] March... Respaldo importante de su docencia activa de esta lengua fueron su "Llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu"... y otros varios opúsculos y trabajos...
...Pero más suya fue todavía la hazaña de la Sociedad Castellonense de Cultura... que ha mantenido con tesón un Boletín de muy cuidada edición y de gran interés erudito y literario. El "Boletín" que es básicamente bilingüe -castellano-catalán- recibe también colaboraciones en otras lenguas romances y es como una lucecita de señales que en medio del campo castellonense -entretenido en sus ocupaciones ordinarias- emite y capta mensajes al y del planeta de la cultura que no es particular de ningún sitio.


dilluns, 21 de maig de 2007

De pesca (II)

A vore si fem un estàndard comú...

Navegant per internet m'he trobat este post del coordinador d'Els Verds de Mallorca, Miquel Àngel Llauger: Als afores de Jerusalem, al Turó de les Oliveres, hi ha l'església del Pater Noster, erigida al lloc on Jesucrist va ensenyar als seus deixebles l'oració principal del cristianisme. El jardí i el claustre d'aquesta església estan decorats amb rajoles que reprodueixen el parenostre en centenars de llengües: romàniques, cèltiques, semítiques, ameríndies, africanes, asiàtiques, etc.: una ben interessant mostra de la diversitat lingüística (i d'alfabets) del món. El valencià té el seu parenostre propi, a molts de metres del català. Per si l'Orient Mitjà no fos una terra prou complexa, els valencians hi han duit el seu particular conflicte lingüístic.


diumenge, 20 de maig de 2007

Entre València i Barcelona

Barcelona. Plaça del Pi

Li furte un dels seus pensaments a Tabe: sóc més valencià que mai des que visc a Catalunya. Però afegisc jo: segurament perquè viure a Catalunya et permet no renunciar a cap dels trets de la teua "valenciania", sinó que contràriament els contrasta amb gent pareguda a tu, tot intensificant-los (un fet que segurament no passaria a terres forasteres, malgrat que potser Daninoble opine el contrari).


divendres, 18 de maig de 2007

La copla de Fabra i Alperi

M'envien un nou i divertit vídeo de l'usuari de Youtube Catxerulo, el de Comando G-neralitat. Ara, La copla de Fabra i Alperi:


La lletra, ací:
Soy un pobre preso que perdió la ilusión / soy un pobrecito soñador / soy un pajarillo que nació "pa" cantar / y por eso quiero la libertad. / Soy el bolsillero más castizo y chipé / como yo pueda escapar, que plantón van a llevar. / No quiero verme preso / "pa" mí que has dado en hueso / No sé ni cómo tengo ganas de cantar. / Soy un pobre presidiario, soy un pobre pajarillo / que muy pronto ha de volar. / Soy un hombre que se muere / porque ya nadie me quiere / y nadie me va a esperar. / Si feliz no puedo ser, / por culpa de una mujer. / Es terrible el estar preso, / poco me importa a mi eso, / Ay, qué mal te vas a ver


Astrud i Vicent Andrés Estellés a "L'hora del lector"

Encara es pot veure -supose que fins demà- l'entrevista que l'Emilio Manzano va fer a Manolo Martínez i Genís Segarra, els creatius Astrud [web, myspace, youtube]. Tampoc és cap meravella, però els més fans ho agraïm i es toquen diversos temes interessants, com ara la poesia de Vicent Andrés Estellés, amb la recitació d'un poema del qual clou l'entrevista, concretament Les albergínies, que ací baix teniu.

D'altra banda, cal destacar que el programa dirigit per Manzano, L'hora del lector, té un blog, El blog del senyor Boix -sembla que mantingut per ell mateix-, i que avui mateix s'hi tornarà a tractar sobre Andrés Estellés, concretament Víctor Amela parlarà dels seus poemes dedicats a la masturbació femenina. A qui li interesse pot veure el programa en el Canal 33 esta nit a les 23:10 h. o dilluns 21 a les 13:00 h.


Les albergínies

M’agraden molt les
albergínies
M’agraden molt les albergínies
i tu les fas molt bé,
exactament les deixes en el seu
punt sucós d’oli i farina.
És una delícia de les dents,
com abans ho és de la mirada,
en llesques com palaies,
gustosament se’m desfan a la
llengua.
Demore el got de vi per fruir-lo
més.
Per aquestes belles i molt
agradables albergínies
que tu m’has enllestit
faria l’única cosa que no pen-
sava fer:
casar-me, casar-me, és clar, amb
tu.
Allarga’m el pitxer.
Gràcies.





dijous, 17 de maig de 2007

Construir i construir

Ahir vaig penjar un altre lliurament de la València vista per forasters al llarg de la història, que es caracteritza precisament per l'admiració dels viatgers en recórrer un paisatge exuberant -tot i que no per això exempt de conflicte-. També ahir parlava de la indecència de Camps en dir que somos una comunidad que ha crecido mucho, de forma ordenada, tot un insult si acabes de pegar-te una volteta per les Marines. Hui simplement m'agradaria citar uns passatges que escrivia fa uns dies Alberto Noguera, amb el qual no compartisc les seues apreciacions sobre els musulmans, però que és un dels bloguistes més interessats en la qüestió de l'urbanisme salvatge i la bombolla immobiliària, especialment des de la seua experiència al País Valencià:

...Lo que más me sorprende de todo esto es que todavía haya gente que haga esos cálculos tan absurdos: si van a construir mil casas, a tres personas por casa, tres mil personas, multiplica la población del pueblo por tres, el flujo de coches aumentará un 120%, la panadería venderá 800 barras de pan al día, el casino pondrá 200 cazallas más. Se les olvida siempre calcular el agua que hará falta. Un pequeño fallo.

Pero a mí hace tiempo que esos cálculos están empezando a no salirme. En el año 2005 eché unas fotos de una urbanización en Gata de Gorgos, lindando con el término de Pedreguer. Es una urbanización que ha salido en todos los periódicos y en reportajes de Informe Semanal. Una especie de icono de los abusos urbanísticos. Bien, pues estamos a mayo de 2007, las casas están todas terminadas y las no terminadas las están dejando así porque el promotor no las puede vender. ¿Y dónde están los chorros de coches? En ninguna parte. Hace una semana pasé por allí y apenas dos holandeses me miraban desde sus ventanas. El resto de las casas (habrá más de mil) siguen vacías...

[Es refereix a la barbaritat de Gata Residencial:]


Otro buen ejemplo es Relleu, el Chernobil valenciano, como yo lo llamo. Ahí ya se han construido miles de casas, urbanización de colorines que no pueden vender y varios chorros de adosados que no acaban nunca de construir. Está claro que también han ralentizado las obras para dosificar la oferta...

En Pedreguer hace unos cien años hubo unos emprendedores que montaron fábricas de bolsos, de carros de la compra y de sombreros. Un pueblecito con 5.000 habitantes que llegó a tener la renta per cápita más alta de la provincia de Alicante, junto con Ibi. Estaban por encima de la media alemana (occidental). El Rey vino a darles un premio a estos empresarios. Esto cuando yo era pequeño. Durante muchas décadas, los sueldos subieron, los precios bajaron, las familias crecieron y progresaron. La población antes de la Guerra Civil era de 5.000 y pocos habitantes. La población cuando yo me fui a hacer el bachillerato a Denia, seguía siendo de 5.000 y pico habitantes. Todo el mundo tenía dos casas, dos coches y las neveras a tope. El paro no existía. No vinieron más que unos pocos inmigrantes españoles. Todo lo que se hacía se exportaba. No se cortó ni un naranjo, no se expropió ni un metro de tierra, las fábricas estaban por dentro del pueblo y la gente iba andando a trabajar.

Pero esto parece que se ha olvidado. La única forma de progreso, según quienes nos gobiernan, es vender suelo, destruir naturaleza, llenar de moros las calles. En lugar de exportar el producto, importar al cliente. Saturar carreteras y calles. Construir y construir. No hay más forma de ganar dinero. Y la población parece haber asumido que eso es así. Pero muy pronto verán que eso no es así.


dimecres, 16 de maig de 2007

El debat electoral valencià

Només dos comentaris sobre el debat electoral valencià (se'n mereix molts més, però el temps, ja se sap...). En primer lloc, li ha donat classes particulars Zapatero a Pla? Este home ja no és ni pla ni moniato, sinó tot un polític viu i intel·ligent. I, en segon lloc, hi ha un moment, al principi de la part 5, que Camps diu: Una comunidad que ha crecido mucho, de forma ordenada... Després d'haver passat recentment per la Marina Baixa és un insult haver de sentir açò. En qualsevol cas, millor que vegeu els candidats en acció, en la xarxa gràcies a El mirador valencià:
























València-Ciutat vista per forasters (IV)

Jean-François Paul de Gondi (1613-1679), més conegut com el cardenal de Retz, va deixar escrites unes breus impressions sobre València i el seu regne en les seues "Mémoires du Cardinal de Retz", publicades a París en 1717. Concretament, aquelles fan referència al seu pas per les nostres terres en 1654, després d'haver fugit del castell de Nantes, on havia estat empresonat per Mazarí, refugiant-se en territoris de la monarquia hispànica i finalment a Roma. Continuant amb la tòpica visió del regne valencià com un jardí paradisíac, ple d'arbres i fruits desconeguts a altres indrets, ja present en els escrits del mateix Eiximenis a finals de segle XIV, el cardenal de Retz afirma:


J'entrai de l'Aragon dans le royaume de Valence, qui se peut dire, non pas seulement le pays le plus fin, mais encore le plus beau jardin du monde. Les grenadiers, les orangers, les limoniers y font les palissades des grands chemins. Les plus belles et les plus claires eaux du monde leur servent de canaux. Toute la campagne, qui est émaillée d'un million de fleurs différentes qui flattent la vue, y exhale un million d'odeurs différentes qui charment l'odorat... Nous arrivâmes, le lendemain, devant le jour, à Majorque... Nous allâmes nous promener, sur le soir, aux environs de la ville, qui sont les plus beaux du monde et tout pareils aux campagnes du royaume de Valence.


Vaig entrar des d'Aragó dins del regne de València, que es pot dir no sols que és el país més elegant, sinó també el més bell jardí del món. Els magraners, els tarongers, les llimeres formen allí les palissades dels grans camins. Les més belles i les més clares aigües del món els serveixen de canals. Tot el camp, que està esmaltat d'un milió de flors diferents que afalaguen la vista, exhala allí un milió d'olors diferents que encanten l'olfacte... Arribem, l'endemà, abans de l'alba, a Mallorca... Vam anar a passejar, al vespre, pels contorns de la vila, que són els més bells del món i molt semblants als camps del regne de València.


dimarts, 15 de maig de 2007

L'explosió de la Subestació elèctrica de Patraix

Els d'Iberdrola no descarten una intervenció externa en l'explosió, però el president de l'Associació de Veïns de Patraix considera que això és demagògia, ja que la vigilància i les càmeres de seguretat haurien impedit que ningú entrara a "posar res". Per tant, inclinant-me per la hipòtesi més lògica de l'accident, em faig ressò del que han escrit a un fil Valencianisme.com, amb fotos incloses de l'accident de la subestació elèctrica de Patraix:



Així ha quedat la finestra de la Subestació afectada

He fet unes quantes fotos de l'explosió de la subestació de Patraix. Ha sigut en una façana de la subestació que es troba a escasos metres de les vivendes i per un mal funcionament. Hi ha hagut bona destrossa de vidre i metall, a més d'un incendi. La finestra de la foto és enorme i estava protegida amb vidre i una reixa de metall que, com es veu a les fotos, ha quedat reduïda a un mocador usat. Sortosament ningú ha resultat ferit, però qui sap què podia haver passat.

Naturalment Rita i les institucions no han vingut així com tampoc ho ha fet Canal 9. Només he vist per ací a Carme Alborch. Supose que l'incident quedarà amagat a la societat valenciana. Crec que hauríem de fer tot el possible per a difondre este incident i difondre fotos per a què tothom s'entere com està el pati: Que al PP només li interessen els números grossos i gens la seguretat de la gent.

Esta vesprada a les 19.30 gran concentració davant la subestació a Av. Gaspar Aguilar. Els qui sabeu podíeu enviar les fotos als mitjans de comunicació, diaris, partits valencianistes i gent compromesos amb els valencians.


Ací trobareu més informació sobre la instal·lació de la subestació dins del barri de Patraix, decidida per l'Ajuntament de València davant el malestar i l'oposició veïnal.



De pesca (I)

Millor canviar de post (per si de cas...) :-"


Quina potència expansionista!

Acabe de descobrir un post del blog Lo Somni de fa uns tres mesos en què revela que existeix un comtat de València (Valencia County) a l'estat nordamericà de Nou Mèxic, que té la peculiaritat d'haver adoptat en 1990 part de les armes de la ciutat de València, com es veu a les imatges, com a nou símbol del comtat. Sembla irònic que una terra tan conflictiva en el tema simbòlic en siga precisament exportadora, però ja se sap que el nostre conflicte simbòlic ha estat primer que res un conflicte polític i identitari, expressat en una imagineria ben concreta, per la qual cosa és absurd tractar de demostrar la legitimitat històrica de cap dels símbols.


Ben contràriament, al comtat nordamericà de Valencia una comissió trià un dels dissenys presentats per a l'ocasió, el qual barreja la bandera de l'estat de Nou Mèxic, derivada de la tribu indígena dels Zia, amb l'escut de València, tot interpretant les dos L com "lleialtat" i "llibertat" (en compte de "doblement lleial"), i substituint una de les fulles de llorer per un pebre picant mexicà (!). I, au, s'ha fet tabula rasa i des de fa 17 anys s'ha posat el nou símbol en totes les administracions i es pretén que servisca to symbolize identity and unity for Valencia County.


dilluns, 14 de maig de 2007

L'antiga facultat de Medicina de València-ciutat

Ahir El Mercantil Valenciano donà esta notícia: El entorno de la biblioteca del Hospital sigue sin rehabilitarse y los elementos se deterioran. I la foto que l'acompanyava era la següent:

Amb este peu de foto: Los bomberos han precintado los arcos del jardín de la biblioteca por los desprendimientos. Sembla, doncs, que el periodista que signava la notícia desconeix que això no són los arcos del jardín, sinó els arcs de la porta de l'antiga Facultat de Medicina de València [foto actual], acabada de construir en 1883 precisament al costat de l'Hospital Provincial, hereu de l'antic Hospital General de començaments de segle XVI (de la mateixa manera que hui en dia l'Hospital Clínic Universitari fita amb la moderna Facultat de Medicina).

En construir-se una nova Facultat a partir de la dècada de 1930 i un nou Hospital General, inaugurat a principis de la dècada de 1960, aquells edificis deixaren de tindre funció, enderrocant-se l'antiga Facultat de Medicina i conservant-se l'antic Hospital gràcies -sobretot- a les gestions de Felip Mateu i Llopis, ja que sobre ell també planava un projecte de demolició immediata. Finalment, en 1979 l'antic Hospital passà a albergar la Biblioteca Pública de València, fins aleshores amb la seu central a la Casa Vestuari de la plaça de la Mare de Déu i conformada pels fons dels convents suprimits amb la desamortització de 1835 i per la donació de la biblioteca particular de Nicolau Primitiu Gómez-Serrano.

D'altra banda, de la façana de l'antiga Facultat de Medicina han restat dempeus els tres arcs del cos inferior amb quatre medallons que representen Hipócrates (460-377 aC), el conegut metge de l'antiguitat hel·lènica, un metge andalusí, sembla que Ibn Zuhr (1090-1162), el valencià Crisòstom Martínez (1638-1694), autor d'un important Atles anatòmic, i el metge i filòsof de la Matarranya aragonesa Andreu Piquer (1711-1772), catedràtic d'anatomia a València i conseller mèdic de Ferran VI. A més a més, dins dels actuals jardins podem trobar l'Asclepi, el déu de la medicina dels antics grecs, que coronava originàriament la façana.


Antic Hospital General de València-ciutat. Des de 1979 Biblioteca Pública de València, de titularitat estatal però actualment gestionada per la Generalitat Valenciana


Plànol original de la façana de la Facultat de Medicina (Sebastián Monleón, 1875)


Asclepi de l'antiga Facultat de Medicina de València-ciutat,
ubicat actualment als jardins de la Biblioteca Pública de València



diumenge, 13 de maig de 2007

L'Estanislau

Quins cussons més bonicos!

Estanislau Verdet, el que ací vaig definir com l'artista definitiu (dins d'un bucle de mofabefacapitalista), s'ha passat pel blog per avisar que té nou espai web on estar-ne informat de concerts, cançons, videoclips, contractacions, samarretes i filosofia variada. Ací el teniu: http://www.estanislauverdet.com/


divendres, 11 de maig de 2007

Associacions civils amb pell de corder

Este dissabte "l'associació civil" HazteOir.org, la web del ciudadano activo, celebra els seus Premis 2007, concedits entre d'altres a Mikel Buesa, president del Foro de Ermua, a Alfonso Coronel de Palma, president executiu de la cadena Cope i expresident de l'Asociación Católica de Propagandistas, o a Javier Otero, propietari del restaurant La Favorita. Ja podreu imaginar de quin peu fluixeja esta associació. Els dos primers ja sabeu per on tiren i el tercer, que no sabeu qui és? Doncs és tristament conegut per negar-se a albergar el banquet d'una boda gai al seu restaurant de Chamberí. De fet, l'activisme contra els drets individuals dels homosexuals és un dels puntals d'esta associació, que, per exemple, organitza una campanya de correus electrònics per tal que la Unió Europea retire l'amonestació feta a Polònia per les seues mesures homòfobes, segons les quals els mestres d'escola no poden revelar la seua condició homosexual ja que: el proponer en las escuelas el estilo de vida gay como alternativa al estilo de vida normal va demasiado lejos; deben impedirse este tipo de iniciativas en las escuelas (al meu parer, per açò Polònia hauria de ser amenaçada d'expulsió).

Així mateix, HazteOir.org també organitza este cap de setmana el
III Congreso de eCiudadanos.org, en què de forma "ben plural" participen, entre d'altres:
José Ignacio Araquistáin (Cadena COPE), Julián Cabrera Cruz (Onda Cero), y Javier Fernández Arribas (Punto Radio)... Javier Rubio (Libertad Digital), Alfonso Rojo (Periodista Digital), Antonio Martín Beaumont (El Semanal Digital) y Eulogio López (Hispanidad.com)... el sociólogo Amando de Miguel... y el presidente de la Acción Católica de Propagandistas y de la Fundación San Pablo-CEU, Alfredo Dagnino... representantes de otras entidades colaboradoras del Congreso: el Foro Español de la Familia, La Confederación Católica de Padres de Alumnos (CONCAPA), la Federación de Familias Numerosas , el Instituto de Política Familia, la Confederación Católica de Asociaciones de Padres de Alumnos (COFAPA), Unión Familiar Española y Profesionales por la Ética. I qui paga el Congresset? Ben fàcil: la Dirección General de la Juventud de la Comunidad de Madrid, la Consejería de Inmigración de la Comunidad de Madrid (açò ja sembla de conya), Caja Madrid i la Fundación CEU San Pablo.

En l'ideari d'HazteOir.org afirmen que "la família, constituïda pel compromís entre un home i una dona, és la cèl·lula basica i natural de la societat", i diuen defensar el dret a una "sana i objectiva informació", el dret de "reunió i associació" (com si precisament ells el tingueren retallat) o el dret a "honrar Déu segons la recta consciència i la llibertat religiosa", drets als quals "corresponen els corresponents deures" (quin deure correspon al dret a honrar Déu?). Esta dreta extremista que s'està organitzant de forma activa darrerament (recordem també la Fundación para la Defensa de la Nación Española), finançada per organitzacions catòliques i pel PP des de les institucions, fa por. Esperem que no es produïsca cap tipus de convergència amb l'extrema dreta valenciana que ja campa amb impunitat per les nostres terres, cremant seus de partits polítics, fent pintades en llibreries i institucions culturals o apallissant manifestants que no veuen protegit el seus drets civils i polítics més bàsics. Curiosament, la versió valenciana d'HazteOir.org empra les normes secessionistes del valencià...



dijous, 10 de maig de 2007

No estem sols. Estan bojos

Ecclestone and wife (really)

La reacció ha estat fulminant. Una ona de crítiques i indignació ha omplert la blogosfera, curiosament de tot l'Estat, supose que per la portada a El País i en consonància amb la vergonyosa alçada política de república bananera amb què han actuat el tio Paco, la tia Rita i l'uncle Ecclestone. Fins el divendres al vespre els criticaren (i han continuat): No es posible i Gracias Ernie de Testigo Accidental, Ya somos como Montecarlo, Chantaje, Chantaje y electoralismo, Chantaje (2) o Ecclestone no pone condiciones a Singapur de Malva-rosa Connection, Fórmula Camps: el xantatge del pa i del circ de Pere Fuset, Servidumbres políticas de Los archivos de Justo Serna, 15 minuts a l'informatiu migdia (Fórmula-1 a València) d'Enric Gil, Bernie, l'electrodomèstica Rita i la cova de Vicent Partal, Cedir al xantatge... de la Fórmula 1 de Per Tutatis, La vergonya va en Fórmula 1 d'Esclafamuntanyes, Llogue balcó per la Fórmula 1 a València i F-1 a València, versió Canal 9 d'Apòstata desficiosa, Camps se pasa de frenada d'Adolf Beltran, Escòria humana! de Betum per a les sabates, Fórmula 1 en Valencia, justo lo que necesitábamos!!! d'Alababarada, Qui hi ha al davant de la Fórmula 1? de Diari No tan a prop, Escándalo d'Irritación 24/7, O Camps o la Fórmula 1 de Mis Pensamientos 2.0, Agudesa visual de Lletres des d'Elsinore, Perplexitats electorals d'Invasió subtil, Alcaldables en monoplaça de Pluges, plugims i plovisqueigs, Això es vergonyós de Mentre gira el món, Camps y Ecclestone, negocios mafiosos d'Otro mundo es posible, Sí buana, gracias buana de Des de la Vall d'Ebo, Quina vergonya de Busca-li qui t'ha pegat, Fórmula 1 en Valencia de La roca de Benet, Empieza la campaña electoral, el PP cruza la línea de Danza en hielo, La F-1 y Valencia de La perla del Turia, Fórmula 1 en Valencia de Punto de vista, Fórmula 1 d'Incensurable, ¡Gracias Bernie! de Periodismo Incendiario, Deporte político de Borja Ventura, Agag hace que Valencia tenga su estadio de F1 de Política en directo, Menudos caciques de Ya que me pongo, Chanchullo electoralista: Fórmula 1 en Valencia si ganan los amigos de Ecclestone de Clio5mil, Vergüenza ajena de Siempre juntos, Fórmula 1 en Valencia d'OpenBet, Fórmula 1 en Valencia: la combinación PPerfecta d'El siglo de las luces, F1 en Valencia sí, pero... d'Atizando la lumbre, Valencia tendrá Fórmula 1 si gana el Partido Popular de Desde Santiago de Compostela, F1 Valencia: Cuando la política y los negocios se confunden d'El agente de la continental, Bernie, Flavio, Alejandro y Camps!!! de Divinas comedias, El enano de pelo blanco de Peón de negras, Primer sueldo decente d'Amanece que no es poco, El dia en que los políticos dejan de serlo, si es que lo son... de Polvera del Sur, Ecclestone, Valencia y Aznar d'El árbol de la ciencia, Curiosidades en precampaña de Love of 74, Empieza la guerra de Todos los pecados, Pan y circo y Fórmula 1 de La Trastienda de Gradiolo, Historia del mafioso y el conseguidor de Peripatético, Ecclestone condiciona que Valencia albergue el Gran Premio a que el PP gane las elecciones de Julián Sánchez, El GP de Valencia seguirá adelante si gana el PP d'El Garaje, Chantajes Ecclestone de Margaritas caprichosas, Camps, lo que ya ha mostrado de Desbarradas de Akin, Un día sin mucho que contar d'El observatorio, Fórmula 1 en Valencia de Normalizado, En el país de los mudos el tartamudo tiene la palabra de Bukoland2, Si eso no es chantaje... de Paren el mundo, que me apeo, Si bebes no hables d'El gorro frigio, Ecclestone chochea y el PP... ya se sabe de Felipe Crespo, El disputado voto del señor Ecclestone d'Un café en Beirut, Bernie Ecclestone es del PP de Mundo Visual, Flash: Abucheos y banderitas de MiJack, Chaquetero Ecclestone de Lo más blog, ¿Quieres ver a Fernando Alonso en Valencia? Vota Camps... d'Ojo Crítico, Lo último en tecnología política d'El agitador, Más circo y más pan de Y aquí seguimos, Formula 1 (Así no) de La bitácora de Cornelius Phlox, El golpe de efecto d'Espectro político, La fórmula de Siempre nos quedará París, Camps, un petimetre sin consistencia, da las gracias, conmovido, a su primo Zumosol, su padrino italiano de Costra Blanca, El caso Camps d'Arthegarn, La mercantilización de la política de Bits rojiverdes, Ecclestone y el PP chantajean a Valencia de Circuito Abierto, Circuitos urbanos en Valencia y otros sitios d'El mapamóvil, Los lectores de El País consideran un escándalo el chantaje de Ecclestone de Vicent Vercher, Otra de política de Leo en la cama, Primer día, primer chantaje de Canal Progreso, Bienvenido Mr. Marshall de Donde dije digo, ¿Tamayazo valenciano? de Torrent entero, F.1: Ecclestone acusado de chantaje d'Enfierrado a fondo, Chantaje de la F-1 de Brindemos que hoy es siempre todavía, Bernie y Francisco, un amor de gomas quemadas de Ladridos crepusculares, El chantaje: ¿Dónde dejaron la vergüenza si es que alguna vez la tuvieron? d'En la parada, Bernie "el Bocas" Ecclestone de No me la cuentes, De cómo ganar las elecciones gracias a la F1 d'Hablando se entiende la gente, Chantaje PePero de Comentando lo incomentable, E isto é democracia? Umha entidade privada condicionando umhas eleccións? d'Un guerrilleiro por guia, Formel 1 in Valencia, wenn die PP gewinnt de Carlsten, Campagna elettorale de Piazza de toros, La F1 a Valencia solo se vince il PP de Rotta a Sud Ovest, Governo spagnolo contro Ecclestone i Valencia, Ecclestone smorza polemica d'Excite, Valencia GP plan sparks political storm de Race Grid, Valencia deal sparks political storm de Formula One News, Here's something I don't much like at all d'Inside Europe: Iberian notes, Political row breavs out over Valencia Formula One decision de Tipically Spanish, Ecclestone criticised by Spanish politicians de F-1 Live, Spanish government scolds Ecclestone d'Autosport, i, fins i tot, una recollida de firmes contra eixes condicions en No veré más F1 i un espai web destinat al nou gran premi en GP del Mediterráneo, amb llibre d'opinions inclòs.

Les poques defenses de l'actuació d'Ecclestone que he trobat -deixant de banda les informacions dels mitjans esportius i internacionals que generalment no fan a penes menció a la qüestió política- són la d'
Había una vez un circo de Nicorp, Circuito urbano de Fórmula 1 en Valencia de La verdad nos hará libres, ¿Habremus Formula One? d'El Nadador, Las avutardas de Las Meigas, Lógica falta de confianza de Reflexiones en la red, Fórmula 1: Un evento que Camps y Ecclestone someten a votación de Princesa i la d'un aberrant i aborronador post que barreja la Fórmula 1, Carmen Alborch, els socialistes, Zapatero i la situació política al País Basc: Sra. Alborch, el Sr. Ecclestone no desprecia a los valencianos de Cuando canta la calandria...

En F1 al día i Malva-rosa connection donen compte de la rectificació d'Ecclestone
en declaracions a TV3, segons les quals dije que no firmaría el contrato hasta después de las elecciones porque no sé con quién lo firmaré. No obstant això, el xantatge continua damunt de la taula ja que en eixe cas, per què no signar ja el contracte o bé esperar a que es celebren les eleccions per a fer l'anunci definitiu?


Si no pita, no passa

Ecclestone ha signat un precontracte amb el PP valencià per la propera temporada


Traçat del circuit de F-1 per València-ciutat

El País: Ecclestone condiciona que Valencia albergue el Gran Premio a que el PP gane las elecciones.
El Mercantil Valenciano: El presidente de la Generalitat , Francisco Camps, señaló al respecto que "vincular el gran premio a su continuidad" al frente de la Generalitat "es de agradecer". "Puedo asegurar que lo intentaré" señaló sobre su futuro y añadió que tratará de que Valencia tenga grandes premios de Fórmula Uno durante siete años, indicó.



El panem et circenses ha anat massa lluny. El pa ha destruït massa territori i les carreres de quadrigues estan bé sempre que es facen al seu edifici, el circ. La idea de fer Fórmula 1 dins de la ciutat de València, tenint el circuit de Xest, és el primer projecte que he vist criticar amb intensitat a ma casa, en la qual es creuen tot el que diuen a Notícies 9. Vostès sabran si això no és posar un pal a les rodes del seu carro, senyors del PP...