
Blog sobre política, historiografia i altres divertiments personals escrit a recer del vent de ponent per Vicent Baydal, una barreja de xaloc i tramuntana.
dijous, 10 de gener del 2008
Ara li podrà posar un bon piset

Blog sobre política, historiografia i altres divertiments personals escrit a recer del vent de ponent per Vicent Baydal, una barreja de xaloc i tramuntana.
I què esperes que passe? Ja sabem com són. La xiqueta de Fabra és del meu poble... Poc abans de les eleccions l'il.lustre president fou convidat a una "cena de familias católicas". Hi anà a donar exemple, dic jo.
ResponEliminaPer cert, et recomane "La balena blanca", de Joan Garí. És el darrer premi Joanot Martorell, de Gandia, i parla d'un conseller de cultura valencià a qui li diagnostiquen un càncer.
Sí senyor, la família amb "querida" deu ser la cèl·lula bàsica de la família catòlica tradicional propugnada pel PP...
ResponEliminaI gràcies per la recomanació. En vaig llegir la sinopsi i la veritat és que promet.
No sé, però cada cop que llig notícies com aquestes em ve al cap allò que "cada poble té els polítics que es mereix" i em decep una mica.
ResponEliminaEs tracta d'un problema de manca de mèrits?
Hi ha pocs polítics,la majoria són uns "arribistes" i el que hi ha juga?
VK
O simplement que hi falta "poble"?
No crec que ens "meresquem" res paregut, tot i que sí que és veritat que ens manca una cultura política democràtica generalitzada (potser perquè duem "només" 30 anys?).
ResponEliminaO perquè la família Fabriana du quasi cent anys al cap de la dipu i això crea una xarxa de clientelisme molt important, crec que l'únic cas comparable seria el dels cacics gallegs.
ResponEliminaja no és querida, diuen que la dona ja ha deixat a Fabra.
ResponElimina