Els meus amics insistien: "segur que n'has pres de menut, tot el món n'ha pres". Es referien al Torró de Viena de Meivel, l'empresa xocolatera de Benetússer. Però no, érem tan pobres o tan estalviadors que quan ens compraven alguna napolitana al Corte Inglés ja era tot un esdeveniment... No recorde haver provat mai de la vida el Torró de Viena... Com a molt una d'aquelles barretes de xocolate embolicades en paper d'estrassa, però allò no era Torró de Viena. En canvi, sí que recorde que quan era xicotet anar a fer-se un xocolate a la cafeteria Noel, una de les més reputades del "centro" de València, era encara tot un signe de distinció. I ara m'assabente que va ser fundada pels amos de Meivel, una empresa valenciana que afronta temps de canvi.
El negoci va ser fundat pels germans Belloch en 1935, tot diversificant els guanys que havia fet son pare amb la molineria de l'arròs (típica evolució agroalimentària del capital valencià). En 1947 crearen Noel a la plaça de l'Ajuntament de València, tot i que en 1954 la traspassaren i actualment ja no en queda ni rastre (és un spa urbà, crec). En 1949 començaren a produir el Torró de Viena, a imitació de les neules austríaques i històricament l'empresa s'ha mantingut en mans dels Belloch, amb la seua extensa fàbrica de Benetússer.
En 2006, però, un grup de famílies empresàries valencianes (els Llorca, els Catalán, els Iranzo i els Castellano -tots plegats, bonica metàfora de la hispanitat valenciana-) van comprar l'empresa, bo i mantenint un Belloch en càrrecs de direcció, i en a penes un any l'han expandida (mitjançant la compra de les torrentines Marfil i Madercao) i n'han duplicat les vendes fins arribar als 3 milions d'euros de facturació sota la gestió i presidència de Miguel Valldecabres (qui no sé si pertany als Valldecabres sequiers de Quart de tota la vida, entre els quals Juan Bautista Valldecabres va ser diputat i senador a les Corts espanyoles, president de la Diputació de València, membre de la Derecha Regional Valenciana, i finalment assassinat a Quart de Poblet al començament de la guerra civil, el 26 d'agost de 1936, juntament amb Enrique Trénor).
I ara, hui en teoria, es posa en marxa una nova fàbrica de Meivel a Algemesí que substituirà la de Benetússer, la qual serà enderrocada a excepció de la ximenera i el molí, tot donant lloc a la nova plaça de Meivel, on, a més, hi haurà un punt de venda dels seus productes. Quaranta treballadors continuaran fent els productes Meivel, que tastaré quan puga. Supose que continuaran elaborant el xocolate amb el secret que conta la llegenda: un llarguíssim refinament "descobert" per un empleat de l'antiga fàbrica de Benetússer, aficionat a la beguda, que es va quedar una nit clapant l'orella i no va parar les màquines quan tocava...
El negoci va ser fundat pels germans Belloch en 1935, tot diversificant els guanys que havia fet son pare amb la molineria de l'arròs (típica evolució agroalimentària del capital valencià). En 1947 crearen Noel a la plaça de l'Ajuntament de València, tot i que en 1954 la traspassaren i actualment ja no en queda ni rastre (és un spa urbà, crec). En 1949 començaren a produir el Torró de Viena, a imitació de les neules austríaques i històricament l'empresa s'ha mantingut en mans dels Belloch, amb la seua extensa fàbrica de Benetússer.
En 2006, però, un grup de famílies empresàries valencianes (els Llorca, els Catalán, els Iranzo i els Castellano -tots plegats, bonica metàfora de la hispanitat valenciana-) van comprar l'empresa, bo i mantenint un Belloch en càrrecs de direcció, i en a penes un any l'han expandida (mitjançant la compra de les torrentines Marfil i Madercao) i n'han duplicat les vendes fins arribar als 3 milions d'euros de facturació sota la gestió i presidència de Miguel Valldecabres (qui no sé si pertany als Valldecabres sequiers de Quart de tota la vida, entre els quals Juan Bautista Valldecabres va ser diputat i senador a les Corts espanyoles, president de la Diputació de València, membre de la Derecha Regional Valenciana, i finalment assassinat a Quart de Poblet al començament de la guerra civil, el 26 d'agost de 1936, juntament amb Enrique Trénor).
I ara, hui en teoria, es posa en marxa una nova fàbrica de Meivel a Algemesí que substituirà la de Benetússer, la qual serà enderrocada a excepció de la ximenera i el molí, tot donant lloc a la nova plaça de Meivel, on, a més, hi haurà un punt de venda dels seus productes. Quaranta treballadors continuaran fent els productes Meivel, que tastaré quan puga. Supose que continuaran elaborant el xocolate amb el secret que conta la llegenda: un llarguíssim refinament "descobert" per un empleat de l'antiga fàbrica de Benetússer, aficionat a la beguda, que es va quedar una nit clapant l'orella i no va parar les màquines quan tocava...
Recomanació (no xocolatera) del dia: El vídeo de Camps a CQC enllaçat per Tur.
16 comentaris:
Ostres, doncs jo sí que he menjat Torró de Viena tota la vida (i separava en dues capes i feia rectangles més i més xicotets amb el paper amb què l'embolicaven - això és l'esperit de geometria, que em nasqué ben prompte). Fins i tot a la Universitat o a l'oficina he continuat comprant-ne sovint per a esmorzar - encara que ací, a la Safor, el quasi monopoli de la pastisseria industrial el té Dulcesol...
Tot plegat la teua història em recorda l'anècdota (falsa, segur) d'algú proper que em va dir: "Mira tu, la meua il·lusió d'anar a Viena era tastar el veritable torró de Viena, i una volta allà em diuen que el fan a Benetússer...".
Jo també he menjat torrons Meivel en la meua infància. No recorde si en grans quantitats però qui era un dels berenars més desitjats per la combinació de xocolata i galeta mai m'ha agradat la xocolata pura. Per diverses aquesta dolça experiència ha passat a l'espai de vivències irrepetibles que guarde en una capsa de la memòria.
Si per una d'aquelles voleu vindre a Algemesí a vore les noves instal·lacions de Meivel us puc fer d'acompanyant. Els veïns del meu poble estan la mar de contents amb aquesta nova ubicació de l'empresa de xocolata ja que amés de patrocinar a alguns equips esportius de la ciutat les últimes festes es va dedicar a torró de Meivel a tots. Jo m'ho mirava amb enyor, i pensava que si la cosa va així caldrà anar pensant en aplicar campanyes per aprimar al poble o d'ací 4 dies estan tots la mar de preciosos amb uns quants quilets de Meivels a sobre.
Jo no els he tastat però a aquestes hores del matí i sent una adicta a la xocolata, veure la imatge del torró no m'ha fet cap bé... :D
Caterina, cerca a algun Mercadona mallorquí i ja ens contaràs com és de bo el Torró de Viena Meivel...
Pos jo els he tastat de gran. Tot ve que un dia anant en mon pare pel Mercadona me va dir: mira, eixes pastes les tenien al Ricardo quan érem sagals. I d'ahí vam agarrar un paquet per nostàlgia i ara ja en sóc adicte. Fins i tot a França me n'enduia.
Mira, jo he sigut tota la vida del Huesito i del Lingotín però ara per tal de fer pàtria i de reactivar l'economia local del meu poble em passaré al Turrón Viena.
Per cert aquesta empresa ja ha començat a arrelar-se a la seua nova comarca mitjançant el patrocini d'un dels millors equips de ciclisme anateur: La Grupeta de la Ribera.
Un algemesinenc
El xocolate de galeta, com en déiem a casa, era també l'acompanyant indiscutible de la mona de Pasqua. L'embalatge antic tenia la seua utilitat per a no embrutar-se les mans.
Ara encara en compre de tant en tant, sobretot en Pasqua.
Ma mare diu que els Meivels i els plàtans era del que sempre s'havien privat ella i els germans, per l'economia de l'època. Als néts, de Meivels, no els en falten, això sí, amagats en algun calaix.
fa un parell de dies vaig vore un Toró Viena a l'armari de ca la meua "güela" i me'l vaig berenar...
Feia temps que no en mejanva.
Meivel? He de reconéixer que és la primera volte que en sent parlar. He estat fent una xicoteta invetigació entre persones de la meua edat i un poc majors i no he tingut cap resposta positiva [continue investigant!]. Ací a l'Alcoià [bon ull Vicent] sembla que no arribaven... llàstima!
Salut!
Ja, German, es veu que Meivel es distribuïa per l'Horta-Ribera-Safor (i no sé si Camp de Túria). Els meus orígens familiars de la Marina supose que també van fer per tal que en casa no entraren els Meivel... Tot serà buscar per Mercadona, que ara diuen que els venen allí.
Però de veritat no els has provat mai Vicent o és que t'agrada bromejar? Jo sempre els he vist a prop (i tastat hehehe...) sense problema.
Xic, corre a qualsevol Mercadona i compra-te'n que jo done fe que allí en tenen, no fa molt en comprí i segueixen estant bons...
Que no, que no, oh gran mestre de la Garrotera, que no n'he pres, però, escolta, ja tinc una curiositat que pâ què...
La veritat és que en l'ambient que s'ha creat ací fa vergonya dir açò, però jo tampoc n'he menjat mai. De fet, tot i que l’embolcall em sona, no n’havia sentit parlar mai. Caldrà posar-hi remei prompte.
Jo sí que n'he menjat, sí. Per a mi sempre ha estat un producte "temporal": és arribar la Pasqua i si no menge una Meivel és com si no fóra Pasqua. Ara bé, fora d'aquesta època és com si no tocara, com menjar el torró de Nadal en estiu... Coses del màrqueting, potser. Però no dec ser l'únic: quan arriba la pasqua, Mercadona posa palets sencers a l'entrada dels establiments.
els meus nanos de 2 i 6 anys, no perdonen el meyvel aquest... tal i com arriva a casa, desapareix...
el torro i tot esta molt bo, pero volen tirar a chent sense pagarli NI UN DURO, aixo no es xust, pera la xent treballadora y per els nous amos que PENSABA YO QUE EREN persones justes y bones pero , ja borem. gracies .
Publica un comentari a l'entrada