De nou sobre la blogosfera valencianaL'altre dia, encara no sé com, vaig trobar un fum de blogs valencians que desconeixia. Molts d'ells apareixeran a les novetats de maig, però ara m'agradaria destacar-ne un, el que considere "el blog més discret de tots els blogs valencians": Anant anat.
Escrit per Bresquilla i en la direcció esgarracimals.blogspot.com, és el blog d'un valencià a Barcelona (un altre) que ve escrivint-se des de fa set mesos (ací començà), amb posts molt interessants, però sense rastre a la resta de la blogosfera. Si alguns entenem els blogs com una forma de comunicació social, sembla que Bresquilla té inicialment altres motivacions. No li deixen comentaris, no té enllaços, mai ningú no l'ha enllaçat...
Amb tot, no hi veig cap propòsit voluntari de passar desapercebut per part de l'autor, sinó que, contràriament, tenia la possibilitat de deixar comentaris fins fa uns dies i també fa poc que ha habilitat un comptador de visites públic. Si més no, el fet d'estar a internet ja manifesta una voluntat de domini públic, així que em prenc el permís d'enllaçar-lo i "compartir-lo" amb els que passeu per ací.
D'altra banda, això d'escriure de tant en tant fa acumular les coses relatables. De tooootes les que m'agradaria contar, només en destacaré una per la seua importància: la possibilitat de vore InfoTV per la xarxa. Malgrat l'escassesa de programes, ja era hora! Llarga vida tinga.
Fa més d'un mes vas dir "Punt" i tothom (jo també) se't va tirar a sobre. Ara, veient que aquell "punt" es va quedar en una simple "coma", tenim una nova demostració d'allò que diuen que rectificar és de savis. Apa, segueix així que t’anirem llegint!
ResponEliminaMillor dis-li "punt i a part", perquè el problema real és que ara no tinc temps d'escriure coses de certa densitat com sí que feia abans ocasionalment.
ResponEliminaAixí doncs, menys i pitjor, però el fet que hàgeu continuat venint per ací m'ha animat a continuar escrivint de tant en tant.
Interessant el cas d'esta bresquilla, de qui en principi he cregut conèixer l'identitat però després no, car qui em pensava mai faria una alabança de Pep Botifarra.
ResponEliminaEl cas és que jo quan començava escrivia quasi per la satisfacció personal de vore publicat, en un format que m'agradés, el que em donava la gana. I poc a poc va entrar gent, desconeguda en un principi, i d'ahí em van descobrir els amics - i em va fer vergonya - i després més gent del poble - encara més vergonya - i finalment els pares i tot - vergonya total. Però no he parat. Suposo que ara que Bresquilla ha estat pillada no esperem li entre un atac de vergonya i ho deixe anar.
A mi també em passà una cosa pareguda. En principi deia que açò era la meua "intimitat pública", però arriba un moment que ja et fa tot igual. I mai me'n penediré, crec.
ResponEliminaDani te raó, esperem que el seu estil personal no quede afectat per les visites.
ResponEliminaHome, ara no em foteu! Si tindré jo la culpa per donar-lo a conéixer... Qui vol escriure un diari personal l'escriu en una llibreteta, o en un word, però en blogspot? Allò curiós serà saber si hi ha reacció o no. He precipitat ("fer caure daltabaix d'un lloc elevat") els esdeveniments, però bé, això és internet, una muntanya russa...
ResponEliminaMagnífic blog, gràcies per la recomanació.
ResponElimina