dimarts, 29 d’abril de 2008

València vista per forasters (VI)

València atrinxerada contra Suchet (1812)

Durant els segles XVIII i XIX, com en certa manera ara, funcionava allò dels "esperits dels pobles", la manera de ser dels habitants de cada territori. I els valencians, com a poble i com a territori històric, varen ser definits en el seu esperit col·lectiu pels diferents viatgers i comentaristes que passaren per les nostres terres. Potser hi hagen anteriors visions paregudes, però m'ha sobtat trobar la que va donar
Alexandre Laborde a començaments del segle XIX al seu Itinerario descriptivo de las provincias de España (1826, 2ª edició augmentada de la traducció castellana; original francés de 1820).

Hi esmenta una sèrie de trets que ens han acompanyat fins a l'actualitat com a tòpics generalitzats. Però el que és més curiós és que les característiques atorgades per Laborde a la resta de pobles d'Espanya (en sentit geogràfic) no s'han mantingut, amb excepció de les del poble català, com ja explicaré en un post posterior. Pel que fa als habitants de la ciutat de València, Laborde els fa alegres, meninfots, malgastadors, festius i dansadors. Una llàstima que l'avançament en ciències, una altre dels trets atribuïts llavors, no s'haja mantingut com un dels nostres trets definitoris...:


Valencia es una ciudad agradable, habitada por una nobleza opulenta, por un gran número de negociantes ricos, un pueblo activo e industrioso, y un clero morigerado [...] Las calles están aseadas, las casas son agradables, y los semblantes risueños. Los valencianos generalmente son muy vivos, ingeniosos y aplicados, y viven alegres y contentos aun en la pobreza; son bastante frugales, y no muy dados al vino ni a los licores: ordinariamente se les acusa de volubilidad y ligereza, y asimismo de una imaginación ardiente, muy veloz y algo fugaz, y aun por eso se dice, que son a propósito para las buenas letras y las nobles artes. A la verdad parece que su imaginación debe estar siempre exaltada y en estado placentero, pues que sus sentidos reciben continuamente sensaciones halagüeñas, estando rodeados de una infinidad de objetos agradables que representan a la naturaleza reproduciéndose sin cesar, ademas del influjo físico que deberá tener sobre su temperamento, el benigno clima en que habitan.

Sin embargo esta ligereza tan decantada [...] no ha impedido que los valencianos de los últimos siglos hayan sido los españoles que más progresos han hecho en las ciencias [...] Si tales milagros sabe hacer la ligereza de estos naturales, ojalá todas las provincias de España participasen de este carácter.

Son los valencianos afables y muy atentos con los extrangeros, francos y gastadores en demasía en objetos de piedad o de placer; lo cual acarrea grandes perjuicios, singularmente a los artesanos, de los cuales aun los que están atenidos a su jornal diario, suelen gastar el domingo cuanto ahorraron en la semana anterior.

Las mugeres son hermosas, su talle alto, sus ojos grandes y rasgados, y su cutis mas blanco que en el resto de España; no hay clase de ellas que no use de lujo extremado en los vestidos; sus telas son escogidas, cortadas con elegancia y gusto; adornan con flores y plumas sus cabezas, y tienen un carácter jovial, que hace muy amable su compañía [...]

Este pueblo es extraordinariamente aficionado a fiestas y regocijos públicos, y en ellos muestra un ingenio e invención particular, singularmente en las iluminaciones de las grandes fachadas [...] Empéñanse también en grandes partidos de pelota, a que son en gran manera aficionados. Lo restante del dia lo llevan los bailes al son del tamboril y dulzaina, género de instrumento árabe y peculiar de este reino, que necesita grandes pulmones, con el cual a pesar de su dureza egecutan algunos lo que el más diestro profesor con el más afinado clarinete.


diumenge, 27 d’abril de 2008

Quo vadis?

"Estem ací!"

Veig que Ximo López, el secretari comarcal del BLOC de València, ha obert un blog a Vilaweb, Des del Cap i Casal. Molt bona estratègia: continuar dins de la capelleta i contribuir amb la seua pedreta a la gran paret política i nacional que formen els Països Catalans. No tinc res en contra de Vilaweb, tot el contrari, gràcies a la seua tasca i els seus serveis s'han format meravelloses comunitats blogosfèriques i gaudim d'una informació seriosa i de qualitat. Ara bé, que el representant del principal partit valencianista de la ciutat de València, on vaig nàixer i on vote, pense que així farà alguna carrera política a la capital em sembla prou trist i sorprenent.

A quin públic es vol adreçar? A la comunitat lingüística catalana? Als nacionalistes convençuts? Això està molt bé si eres una persona "de carrer", però no du enlloc, al meu parer, si aspires a fer créixer el vot valencianista a la ciutat de València. On has d'obrir un blog, doncs, és a un domini propi -com Morera, al qual no li manquen les visites- o, fins i tot, si m'apures, a la secció de blogs de Las Provincias. Un polític amb aspiracions s'ha d'adreçar a una comunitat gran i diversa de gent, no als seus convençuts; d'eixa forma mai podrà eixamplar el seu grup de simpatitzants. En canvi, acompanyant una altra gent per uns altres camins, tot explicant-los les teues propostes amb un missatge didàctic i raonable, podràs fer arribar el teu projecte a molta més gent i tindràs l'oportunitat de fer-los veure que no eres el que ells imaginàvem, sinó una altra cosa molt millor i digna de ser votada.

Potser qui no siga de la capital no puga entendre el que dic, però em sembla que invertir el temps en un blog polític a Vilaweb és una greu errada estratègica per part de tot un secretari del BLOC de la ciutat de València. Ja no els vaig votar en les darreres municipals, disconforme amb el pacte diluent amb el PSOE -i després d'assistir atònit al fet que Mansanet es jugara una paella a què entrava de regidor com si això fóra una aposta en un canòdrom-, i em sembla que tampoc caldrà que els vote en les properes perquè continuarem en el mateix cercle viciós de marginats polítics i socials. Però és que de vegades sembla que ens agrade automarginar-nos...


dijous, 24 d’abril de 2008

Les comarques al poder

ADN-València, 24 d'abril de 2008, p. 4

Hosti, flipat m'he quedat quan he rebut l'avís este matí. Hui a l'edició de València del diari ADN Esperança Costa publica l'article "Valencia en un blog", en el qual parla amb els autors de Testigo Accidental, Malva-rosa Connection i El blog de Julià Alvaro, i afig un parell de recomanacions entre les quals es troba Vent d Cabylia, que, malauradament, és l'únic blog escrit en valencià.

Almenys m'alegre molt que la definició de Vent d Cabylia siga "Las comarcas al poder". Com ja vaig dir quan vaig intentar deixar el blog,
"he tractat, d'una manera o d'una altra, de fer país". De la mateixa manera que fa poc Vicent Martínez em contava en una entrevista per a Pàgina26 que l'Espai País Valencià és un pont efectiu entre valencians i catalans, també m'agrada que este humil blog puga servir d'alguna manera per a estrènyer llaços entre els diversos valencians que naveguen per la xarxa. Això em dóna forces per a continuar.

De fet, he descobert que preferisc dedicar una estona a escriure en el blog que descansar de moltes altres maneres. Em relaxa més i m'aporta més com a persona. Quin món el de la blogosfera! Havia tornat de facto i ara hi torne oficialment (i m'acomiade fins el dilluns).



dimecres, 23 d’abril de 2008

Diada mallorquina?

M'està imantant Mallorca?

Si com vos deia fa uns dies darrerament m'he aficionat als llibres, els cedés i els productes gastronòmics de l'Espai Mallorca, que és ben a prop del meu treball, sembla que, sense voler-ho, he aprofitat la Diada de Sant Jordi per a eixamplar el cada vegada més intens mallorquinisme que m'assetja. Darrerament el concert dels Antònia Font, tot seguit El misteri de l'amor de Joan Miquel Oliver i hui mateix, sense adonar-me, els dos llibres que he regalat han estat de mallorquins: els lírics i evocadors Pinyols d'aubercoc d'Emili Manzano, i les passatgeres Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys de Llucia Ramis. No sé d'on venien les roses roges, però a saber... Â vore'm que em regalen a mi. "Esper no haver de dir: idò, a veure si som mallorquí!".

dimarts, 22 d’abril de 2008

Açò és massa!

Mai m'ha caigut del tot bé el periodista i escriptor Joan Barril. Si li tenia certa simpatia era per les enginyoses escenes que ens regalava amb Joan Ollé a L'illa del tresor. Tanmateix, ni les seues columnes a El Periódico, ni els seus programes de ràdio, ni els seus llibres, ni les seues aparicions televisives em convencien. Ja em va començar a picar quan el seu programa Qwerty -que tampoc m'enganxa- va ser l'encarregat de substituir a BarcelonaTV el Saló de lectura de l'Emilio Manzano. Però açò ja és massa: un programa de la mateixa cadena, Èxit, s'ha encarregat d'emprar la televisió pública municipal per a publicitar amb tots els luxes el darrer llibre d'en Barril, tot organitzant-ne una gran lectura pública al Teatreneu que es va celebrar ahir. (Encara que siga una casualitat), talla't una miqueta, home! Demà en regalaré un altre...

dilluns, 21 d’abril de 2008

L'almussafes de la sort

Sobrassada al forn (Tina Vallès)

He descobert les sobrassades de l'
Espai Mallorca, quasi tan bones com les culars de Benissa. El dia de l'anada de la semifinal de Copa contra el Barça vaig aprofitar per a fer-me el que a hores d'ara és el meu entrepà favorit, l'almussafes de tota la vida: sobrassada, formatge, ceba fregideta i el pa una miqueta torrat amb el "condumio" dins per a què agarre l'escalforeta de tot plegat. Vam empatar, un bon resultat. Eixa mateixa setmana, la de Pasqua, el diumenge al vespre em vaig fer un altre almussafes mentre sentia per la ràdio el partit contra el Madrid. Arizmendi marca en els darrers minuts i guanyem. Unes setmanes després toca la tornada de copa contra el Barça: almussafes, guanyem i passem.

Convençut ja de les propietats miraculoses dels almussafes, una hora abans de començar la final de copa contra el Getafe li vaig enviar un missatge a un altre Vicent: "he comprat cacaus i tramussos especialment per a l'ocasió. A més, el meu almussafes de la sort no pot fallar perquè estarà fet amb sobrassada de l'Espai Mallorca. 3-1.
Vinga!" Collons tu, fins i tot el resultat. No n'he tornat a menjar. No volia abusar-ne. Diumenge vinent no seré a casa i tampoc podré recórrer a l'entrepà màgic. Tranquils, si ens cal encara al següent partit, contra el Barça el 4 de maig, l'almussafes no fallarà. Sembla infal·lible.

dissabte, 19 d’abril de 2008

"Fuerte"

No millora, ni de lluny, la versió original, però per la seua estranyesa paga la pena escoltar-la. Hidrogenesse versionant Surfin' Bichos:







divendres, 18 d’abril de 2008

Correguda antifeixista (1937-1938)

Plaza de Toros Monumental [Barcelona]. Extraordinaria corrida de toros. Organizada por la Unión de Picadores y Banderilleros de toros regional de Cataluña, a beneficio de la inscripción abierta a favor de las Milicias Antifascistas y Hospitales de sangre. Domingo 16 de Agosto [1937 o 1938]

Matadors: Pedro Basauri, "Pedrucho", d'Èibar (Euskadi); Francisco Royo Lagartito (Aragó); Curro Caro (Andalusia); Aurelio Puchol, "Morenito de Valencia" (País Valencià); Suárez Merino (Andalusia); Antonio Jiménez, "Faraón" (Aragó).


dimarts, 15 d’abril de 2008

Els Benissants han ressuscitat

"Los pastorcillos en primer término se felicitan del resultado"

www.Tu.tv



A l'emule no hi és, i m'ha sobtat que apareguera açò en cercar-lo (però sembla que és "normal"):

dilluns, 14 d’abril de 2008

Requalificacions?

Això és Faitanar (E.G.), zona ja requalificada, per a què vos en feu una idea

Hui un internauta de Catarroja ha arribat a Vent d Cabylia cercant a Google
"Compro suelo Faitanar". Mai he parlat d'un dels ítems típics dels blogs: com arriba la gent al teu web; hi hauria molta tela per tallar... En tot cas: té això res a vore amb el nou PGOU de la ciutat de València? (compte amb la foto de la dreta de l'enllaç!) Hi ha requalificacions pel mig? O això s'hauria d'haver fet abans de publicar el PGOU amb informació privilegiada? Sequier, pots resoldre els meus dubtes?


diumenge, 13 d’abril de 2008

El blog més discret de tots els blogs valencians

De nou sobre la blogosfera valenciana

L'altre dia, encara no sé com, vaig trobar un fum de blogs valencians que desconeixia. Molts d'ells apareixeran a les novetats de maig, però ara m'agradaria destacar-ne un, el que considere "el blog més discret de tots els blogs valencians":
Anant anat.

Escrit per Bresquilla i en la direcció esgarracimals.blogspot.com, és el blog d'un valencià a Barcelona (un altre) que ve escrivint-se des de fa set mesos (ací començà), amb posts molt interessants, però sense rastre a la resta de la blogosfera. Si alguns entenem els blogs com una forma de comunicació social, sembla que Bresquilla té inicialment altres motivacions. No li deixen comentaris, no té enllaços, mai ningú no l'ha enllaçat...

Amb tot, no hi veig cap propòsit voluntari de passar desapercebut per part de l'autor, sinó que, contràriament, tenia la possibilitat de deixar comentaris fins fa uns dies i també fa poc que ha habilitat un comptador de visites públic.
Si més no, el fet d'estar a internet ja manifesta una voluntat de domini públic, així que em prenc el permís d'enllaçar-lo i "compartir-lo" amb els que passeu per ací.


D'altra banda, això d'escriure de tant en tant fa acumular les coses relatables. De tooootes les que m'agradaria contar, només en destacaré una per la seua importància: la possibilitat de vore InfoTV per la xarxa. Malgrat l'escassesa de programes, ja era hora! Llarga vida tinga.

dimecres, 9 d’abril de 2008

Si és que t'obliguen...

Este matí m'eixien les llàgrimes. A banda de tallar ceba per a una truita de creïlles havia rebut una gran notícia: torna Mãemeua!!! A vore quant duren, que són més gossos que un pont... Si en un principi havien d'estrenar el darrer dijous del mes de març:




Al final ho faran demà dijous, dia dels ous, a les 15:30, en dura competència amb "Las gafas de Angelino":




I sembla que comencen forts, amb la tornada d'Abdón (o Senent?), i amb l'atac immisericorde a eixa "entitat local menor" d'El Perelló.
Ixen anunciats i tot a la pàgina de Sueca Televisió, on, a més a més, podeu votar una interessant enquesta: què simbolitza el gos de l'escut municipal de Sueca? Mandra / Fidelitat / Seguretat / No tinc ni idea. Va guanyant "fidelitat", malgrat la resolució lògica gos=gossera=mandra. En tot cas, no s'adonen que l'escut de Sueca és una imitació cutre del de Suècia (o és a l'inrevés, el de Suècia una imitació magnificent del suecà?)

Sueca i el seu gos cregut

Suècia i els seus gossos ferotges