Les comarques al poder

ADN-València, 24 d'abril de 2008, p. 4

Hosti, flipat m'he quedat quan he rebut l'avís este matí. Hui a l'edició de València del diari ADN Esperança Costa publica l'article "Valencia en un blog", en el qual parla amb els autors de Testigo Accidental, Malva-rosa Connection i El blog de Julià Alvaro, i afig un parell de recomanacions entre les quals es troba Vent d Cabylia, que, malauradament, és l'únic blog escrit en valencià.

Almenys m'alegre molt que la definició de Vent d Cabylia siga "Las comarcas al poder". Com ja vaig dir quan vaig intentar deixar el blog, "he tractat, d'una manera o d'una altra, de fer país". De la mateixa manera que fa poc Vicent Martínez em contava en una entrevista per a Pàgina26 que l'Espai País Valencià és un pont efectiu entre valencians i catalans, també m'agrada que este humil blog puga servir d'alguna manera per a estrènyer llaços entre els diversos valencians que naveguen per la xarxa. Això em dóna forces per a continuar.

De fet, he descobert que preferisc dedicar una estona a escriure en el blog que descansar de moltes altres maneres. Em relaxa més i m'aporta més com a persona. Quin món el de la blogosfera! Havia tornat de facto i ara hi torne oficialment (i m'acomiade fins el dilluns).

Requalificacions?

Això és Faitanar (E.G.), zona ja requalificada, per a què vos en feu una idea

Hui un internauta de Catarroja ha arribat a Vent d Cabylia cercant a Google "Compro suelo Faitanar". Mai he parlat d'un dels ítems típics dels blogs: com arriba la gent al teu web; hi hauria molta tela per tallar... En tot cas: té això res a vore amb el nou PGOU de la ciutat de València? (compte amb la foto de la dreta de l'enllaç!) Hi ha requalificacions pel mig? O això s'hauria d'haver fet abans de publicar el PGOU amb informació privilegiada? Sequier, pots resoldre els meus dubtes?

Punt

Magnituds (Diana Baidal)

Despús-anit parlava de Preludi premonitori previsible. "Preludi" perquè era una acció mig enjogassada que preparava un esdeveniment més important, "premonitori" perquè advertia el que vindria després i "previsible" perquè ja es notava alguna cosa: deixe el blog. Si més no durant una bona temporada, com a mínim fins a setembre, quan, si tot va bé, em traslladaré tres mesos a Florència i potser no m'estiga de dir allò que hi veja (o potser no i continue en silenci).

I no serà perquè ara no tinga coses a dir: em deixe més de 60 posts enunciats a l'arxiu d'esborranys del blog i un fum de textos comentables a una carpeta anomenada "Articles per al blog". Pense que la blogosfera ens ha sorprés a tots amb la seua inesgotable capacitat per a contar i compartir històries. Però per això mateix necessite desconnectar. De mitjana li dedique més d'una hora diària a l'escriptura i lectura de posts, fet al qual hem d'afegir el que Marta va encunyar encertadament com a "pensament blog", que ens impulsa a concebre molts àmbits de la vida en format de post. I això, ara, jo no m'ho puc permetre.

Sembla que vaja deixant el blog després de cada contesa electoral. Però no, esta vegada no té res a veure. Ja tenia assumits els previsibles resultats i vaig prendre la decisió abans, precisament a Lorca, on vaig passar la setmana passada. Mentre llegia en aquell racó de Castella Superrealismo, un llibre d'Azorín que em va regalar l'amic monoverí Paül Limorti, vaig pensar, d'una banda, en tot el que havia representat fins ara Vent d Cabylia, però, d'altra banda, en la necessitat de silenci que hi tenia.

D'alguna manera Azorín ja va fer un blog a Superrealismo: va anar apuntant breus anotacions sense desenvolupar en excés, como peces de colores, que giran, tornan a girar, vuelven a dar la vuelta, se escabullen y aparecen, però que per si soles anaven conformant la novel·la. Ací, supose que si férem el que vaig tractar d'assajar en la ressenya d'Ultralocàlia, passaria una cosa similar: descobriríem una embolic de matèries entrellaçades entorn d'uns interessos comuns. Segons les etiquetes que apareixen al blog he parlat sobretot de política valenciana (56), de valencianisme (51), de valencià/català (43), de la ciutat de València (36), de música (35), d'història (32), d'humor (30), de mitjans de comunicació (29), de patrimoni (24), de literatura valenciana (21), de la blogosfera (15) i de posts sabatins (14).

Com diu el subtítol del blog açò anava de política, valencianisme i altres divertiments personals, els meus interessos públics particulars. En definitiva, he tractat, d'una manera o d'una altra, de "fer país" en tots eixos àmbits, bo i tractant d'oferir una visió centrada en el País Valencià i en allò que li dóna una personalitat específica, bé fóra en la música, bé fóra, per exemple, en la blogosfera. Per això, malgrat que han estat els més laboriosos d'escriure, potser els posts que més m'estime són els relacionats amb el patrimoni, tot i que alhora són també els que més odie perquè, en general, representen un crit lamentós enmig d'una gernació impassible.

Com va apuntar fa uns mesos Joan Francesc Mira el patriotisme ha de ser, també o sobretot la preservació o projecció d'un patrimoni. Posant aquest patrimoni a disposició de tothom, començant pels seus "posseïdors" històrics, i augmentant-lo, això sí, amb incorporacions i aportacions que no siguen substitutòries ni destructives.

No he tingut temps per parlar sobre aquell article, ni tampoc sobre l'edificació d'un complex administratiu a la presó model de València en uns terrenys que precisament van ser de Tomàs Cerdà de Tallada, el primer penitenciarista hispànic (això no es mereix cap memòria, clar), ni tampoc del projecte de museu literari del CVC, ni tampoc de l'Espai Mallorca a Barcelona, ni tampoc de la "zona alta" de Barcelona que tan bé coneix Dani, ni tampoc del darrer article d'Antoni Furió "Els Països Catalans, una possibilitat nacional" (en què intel·ligentment ni esmenta ACPV), ni tampoc d'explicar-li a Oscar per què podem considerar el regne de València medieval una colònia pel que fa al seu model d'explotació socioeconòmica, ni tampoc de la procedència etimològica d'harca (en la qual, al meu entendre, Emili Casanova va errar), ni tampoc (i mira que em sap mal) del darrer disc de Clara Andrés.

Ja tindré temps, espere. Em conformaria amb què, com a Superrealismo o com feia magistralment Perucho, a partir de les breus pinzellades o dels "casos" ací exposats el lector haja pogut traçar una història. Una història, a més, que l'haja divertit i de la qual n'haja aprés una miqueta. En este país nostre, en què la cultura autòctona es valora tan poc, és una de les poques coses a les quals podem aspirar: passar-ho bé i continuar coneixent. Coneixent per saber valorar allò que la nostra societat aposta per destruir; sembla una paradoxa, però individualment és allò que ens ix del cor a molts: perquè estimem allò nostre, el patrimoni que ens envolta, definit històricament com a valencià. Una llàstima que col·lectivament, els que pensem així, no sapiguem què fer.

En qualsevol cas, com deia, també tinc necessitat de silenci blogosfèric. Em queden a penes 10 meses per finalitzar la beca predoctoral i necessite tot el temps del món, i encara més. Comunicacions, articles, congressos i nombroses hores dedicades als idiomes no deixen avançar al ritme desitjat ni desitjable. Així que li he de furtar temps a alguna de les coses a les qual em dedique (i m'estime més l'A. i "la gent de València" que el blog).

Amb tot, mai li podré agrair prou a la blogosfera que m'haja permés conéixer, entrar en contacte o compartir experiències i conversa amb els insignes pares de Mãemeua, el lobby saforencoriberenc unit per la CV-50 (Emili, Juli, Marta, Ricard, Tobies, Urbà, els tirantfotedors), Toni de l'Hostal amb les seues múltiples personalitats, els de la meua quinta bloguera (Joan-Carles, Juan E., Alicia, Solet), la increïble colònia de valencianocatalans per l'estranger i Catalunya (Marieta, els neoyorquins, els australians, Dani, l'acusat gironí...), les noves i prometedores generacions (Blai, Felip, Xavi, Òscar, els felins...), els nombrosos bloguistes valencianistes (Enric G., Marc F., Ignasi M., Xavi B., Xorx, Soca, Pere F., Xavi L., Artur M., Ricard C., Rosella, Andrés V., David, Miquel B., Dèlia, Miquel T, Adrià B., Ximo C. i el seu inefable Rocabuix, i el bon amic Ferran), els literats, que donen continues lliçons de saber fer (Almela, Bellver, Calonge, Cucarella, Josep Manel, Josep Vicent, Porcar), els lingüistes (Bibiloni, l'elitista), així com els bloguistes catalans i balears (Dessmond, l'arqueòleg glamurós, els dos Saumell, Guillem, Llengot, at-Turtushí, el que passava, la Silvie i el Rubèn, Caterina, els indígenes eivissencs...).

I segur que me'n deixe molts per esmentar. Em sap greu abandonar ara el blog, després que en passar Nadal haja tingut un notable increment de visitants, que ara ronden la més que respectable mitjana de 200 diaris, que han permés, igualment, abastar una bona posició en Technorati (79 d'autoritat) i en Alianzo (lloc 79). Moltes gràcies a tots vosaltres, lectors d'arreu dels territoris de parla catalanovalenciana: a una resident a l'Alguer; als balears, que n'han estat un bon grapat; als residents a Barcelona, que n'han estat un altre molt bon grapat; i als catalans i als valencians d'arreu del seu país, "exiliats" o no, que n'han format la gran majoria. M'agradaria continuar construint ponts i enllaçant uns amb uns altres, però ara no puc disposar d'eixe temps.

Quan tinga a les mans la primera antologia de la catosfera me'n recordaré, i molt, de vosaltres, però em dec a altres tasques, que, al cap i a la fi, responen als mateixos interessos ací mostrats: aprendre, donar a conéixer, tractar de "fer país" i passar-ho bé. Si vull continuar fent el que m'agrada necessite exprimir-me al màxim, i que tot el suc vaja al got historiogràfic; de moment no hi haurà lloc per al got blogosfèric, de divulgació, comentari o reflexió. Un parell de reptes intel·lectuals: l'estudi de la construcció del sistema fiscal territorial del regne de València des de mitjan segle XIII fins a mitjan segle XIV com a clau de volta del pactisme valencià medieval, i l'anàlisi de l'evolució de les identitats col·lectives desenvolupades al si de la societat valenciana nascuda amb la conquesta fins a l'actualitat. En això estaré, i de forma seriosa. En funció del que em depare la meua tasca i la meua "carrera" podré superar eixos reptes o no.

Sacrifique el blog, 428 posts publicats després, a fi de poder tornar-hi com jo voldria, dedicant-me al que m'agrada. Si no ho aconseguisc, mai no podré dir que no ho vaig intentar amb totes les meues forces. No sé si, tot plegat, paga la pena. Ja veurem. Salutacions i gràcies per tot.

Mem (I)

Mem de reixos

Els reixos m'han deixat a ca la Marta un "mem" (així s'ha de dir un "meme" en valencià si és el mateix mot que l'emprat en ciències socials [termcat, viquipèdia]). No puc més que obrir-lo i emplenar-lo ple d'il·lusió, ja que és el primer regal virtual que m'han deixat ses majestats (segur que ha sigut "Mencior", que és el meu preferit...). Allà va:

1. Quant de temps portes com a bloguer?
Ara, exactament amb Vent d Cabylia, 20 mesos menys 10 dies. Poc abans vaig tindre un efímer blog a bloc.cat dit "Historiador en pràctiques".

2. Com vas saber l'existència dels blogs?
Per valencianisme.com, I supose.

3. Digues 5 blogs que segueixes diàriament.
Bàsicament els que sé que s'actualitzen amb periodicitat pràcticament diària dels que més m'agraden: Apòstata desficiosa, Apunts diaris de Marta Insa, Filant prim, Itching like grass, Lletres des d'Elsinore.

4. Ets lector anònim d'algun blog?
De molts perquè en molts no deixe comentaris ni sabem de mi malgrat que els llegisc. Però no és una qüestió d'anonimat, sinó de temps.

5. Alguns autors que et generin especial simpatia.
A banda dels que seguisc diàriament, moltíssims. És el que tenen els blogs "amics", que generen simpaties ràpidament. També seria qüestió de conèixer els autors en persona...: Paül d'Ultralocàlia, Juan Enrique de Testigo Accidental, Solet de Malva-rosa Connection, Dim3dim3 d'Irritación 24/7, Josep Porcar de Salms, David Madueño de Llunàtic, la Lingüista elitista de Do de llengua, Joan Vicenç d'Amics arbres, Miquel Tuson de La llumenera de NY, Silvie d'im in a rothkovic paint, Guillem de Pluges, plugims i plovisqueigs, Emili de La vida diferida, Nineta de Veo... Veo, Pere d'Invasió subtil, Dèlia d'Escrits d'urgència, Miquel d'Eines de llengua, Orxater de No hi havia a València, Blai d'Hic et nunc, Toni de La Soca, Xavi d'Els núvols del'àtic, Xavi de La mata de jonc, Dani d'El cadafal, Mosseguelet d'Enviat especial... a Saint Denis, Maria d'El meu país d'Itàlia, Ferran d'Un que passava, etc.

6. Amb quins 5 bloguers aniries de marxa?
Amb una entente bacavesa dels que tenen més pinta de fer el cabra: Magí d'El blog d'en Magí, Antoni Mas d'Ad modum maioricensem, Glamboy de Vida i reflexions d'un arqueòleg glamurós, Jordi de Shinkansen a la Petja i Toni de l'Hostal de Rosca amb all.

7. Amb quins 3 bloguers passaries una nit de bogeria sexual?
Pel que veig, esta no la contesta ni Déu, però per a alguna cosa estan els mems: Amb Velis de Velis Nolis (pel seu gust eròtic), amb Glamboy de Vida i reflexions d'un arqueòleg glamurós (per allò de tastar-ho tot) i amb Nineta de Veo... Veo (per cometre pecat incestuós).

8. T'has enamorat mai d'algun bloguer?
No, m'he enamorat de diverses no blogueres. I actualment estic enamorat d'una no bloguera.

9. Estàs satisfet amb el teu blog?
Mai estic satisfet amb els meus 'treballs', però, bé, podria ser pitjor (i també molt millor).

10. Escull entre 3 i 5 bloguers per a què facin aquest mem.
Per repartir una miqueta la cosa entre els diversos cercles blogosfèrics i amb esperança que el facen: Glamboy de Vida i reflexions d'un arqueòleg glamurós, Nineta de Veo... Veo, Orxater de No hi havia a València, Èlsinor de Lletres des d'Elsinore, i Caterina de No em diguis que és un somni.

Internet, una seguretat enganyosa?

M'acomiade per uns dies, potser una setmana, potser un poc més. Vaig cap a València i en les darreres visites tots els meus veïns han protegit les seues xarxes inalàmbriques amb contrasenyes, o siga que dubte que puga connectar-me a internet. A més a més, si demà em toca la Grossa de Nadal no m'espereu per ací en uns mesos (tot i que com només es tracta d'una vana esperança orwelliana, hauré de retornar a les pantalles dels ordinadors en breu).

I m'acomiade amb una breu reflexió que vaig sentir l'altre dia no sé on: internet ens ha donat una seguretat individual -no sé si positiva o negativa, ahí ja no entre- impensable fa a penes uns anys. Qualsevol cosa d'ús més o menys comú que vulguem saber, fins i tot més enllà del saber enciclopèdic, ho hi podem trobar amb una simple cerca al Google, des dels tipus de malalties que ens ha dit el metge que patim a la recepta de l'arròs amb fesols i naps.

Dos exemples personals molt simples: d'una banda, en certa ocasió, tinguérem un debat sobre el sistema respiratori de les abelles, com s'ho fan per respirar? tenen pulmonets? I, d'altra banda, fa ben poc vaig adonar-me que em sonava moltíssim esta cançó de Roger Mas i Refree, Ma solitud, que em pensava original d'ells:

Doncs bé, en primer lloc, les abelles no tenen sistema pulmonar sinó que oxigenen la seua sang a través dels espiracles que tenen als costats, generalment al tòrax i l'abdomen, uns xicotets forats a través dels quals penetra l'aire, estenent-se per l'interior del seu cos. I, en segon lloc, pel que fa a la cançó de Mas i Refree, evidentment no és seua, sinó que és una versió d'en Moustaki, pràcticament amb el mateix títol de Ma solitude:

Mengeu molts torrons, farteu molt en els dinars i sopars col·lectius, i mantingueu-se bons. Bon nadal!

Premi Blog Solidari

Agraïsc molt a Ximo Corts, mantenidor del blog Xàtiva, punts de vista, que m'haja lliurat la distinció de "Blog solidari", una iniciativa que començà la bloguista canària La bohemia el 22 d'agost d'enguany, a mena de meme, sota les següents condicions:
1. Escriure un post mostrant el Premi, citar el nom del blog que te'l regala i enllaçar el post que t'hi nomena (per tal que continue la cadena).
2. Triar un mínim de 7 blogs que cregues que han destacat alguna vegada per ajudar, donar suport i compartir. Posar els seus noms i els seus enllaços, alhora que avisar-los (si teniu el seu correu).
3. Opcional (per als nous premiats): Exhibir el Premi amb orgull al teu blog, tot enllaçant el post que escrius sobre ell i en què l'atorgues a d'altres.

Consegüentment, em "toca" triar altres 7 blogs que considere que mereixen el Premi. In alphabetical order, com en les pel·lícules de Woody Allen, són:

- Apunts diaris, de Marta Insa, per obrir-nos una miqueta la porta del seus pensament i de sa vida.
- El meu país d'Itàlia, de Maria Folch, la nostra particular corresponsal a Itàlia.
- La llumenera de NY, de Miquel Tuson, per compartir, com ja vaig dir, la seua vida a Nova York amb tots nosaltres.
- Malva-rosa Connection, de Solet, per fer-nos partícips de suculentes exclusives.
- Shinkansen a la Petja, de Jordi Arrufat, per contribuir al progrés de les Terres de l'Ebre.
- Testigo Accidental, de Juan Enrique Tur, pel seu suport raonat i sòlidament argumentat a les lluites veïnals de la ciutat de València
- Ultralocàlia, de Paül Limorti, per posar el seu gra de sorra en la construcció d'un Monòver millor.

Gràcies i enhorabona!

Què passaria si tothom clicara la publicitat?

Panell publicitari a la ciutat de València (Foto de Mireia Almenara)

Des de fa un temps he posat publicitat del servei de Google al blog. Jo i molts altres. De fet, fins i tot prestigiosos diaris digitals, com Vilaweb i La Vanguardia, o fins i tot Yahoo, els han incorporat. La seua ràpida extensió és comprensible: molt fàcils d'afegir al teu espai web, un disseny al teu gust i molt rendibles si a la gent li pega per clicar-los. I és que, contràriament a altres tipus de "banners" de publicitat, no cal que busques els clients, sinó que te'ls proporciona Google, i no cal que et paguen res per anticipat, ja que només ho fan per cada persona que va al seu lloc des de la teua pàgina.

Amb tot, tampoc et pots llançar a clicar sense fi: la teua IP és invàlida i Google du un exhaustiu control de les IP's que cliquen des de la teua pàgina, tot arribant-te a expulsar del seu servei publicitari si detecta moviments fraudulents. A mi ja m'han avisat que estic sota sospita, però no expliquen la causa (supose que perquè m'he clicat a mi mateix algunes vegades (!!)).

En qualsevol cas, què passaria si tota la gent clicara en la publicitat de tots els llocs que visita? Per cada clic el client que ha contractat Google està pagant i això pot dur-lo a retirar la seua publicitat perquè la despesa siga excessiva: hi ha massa gent anant al seu web, sense obtindre unes visites que realment consumeixen el seu producte. Comportaria això una retirada massiva de clients? Potser no, ja que a alguns d'eixos clients, com per exemple els diaris digitals, ja els va bé simplement amb augmentar les visites per tal de poder exigir més diners als seus anunciants: és un bucle. Ara bé, i la resta de clients? Chi lo sa?

De moment sembla que estan funcionant molt bé i, de fet, si més no per als bloguistes, és un incentiu per escriure més ja que a més posts, més visitants, i a més visitants, més gent que clica benèvolament. En el meu cas no arriba per a pagar el lloguer mensual, però almenys pareix que sí per a costejar una baixada a València...

Retorn

Vacances

Fi de vacances

Vacança i blog

Bé xiquets, me'n vaig de vacances, no amb tota la feina feta, però sí la principal i les idees ben claretes per al que resta d'any. Ens veiem d'ací un parell de setmanes. Per cert, qui em tinga enllaçat en l'antiga direcció de Blogger (ací explique el per què de les 'errades' en el nom) pot fer-ho ara a la nova: http://www.ventdcabylia.com. Gràcies a tots aquells que se n'havíeu adonat i ja ho heu canviat. Fins prompte!

Ja sóc persona!

Rebonica!

Segons els etimologistes el mot "persona" prové de l'antecedent etrusc del llatí "per sonare", nom aplicat a les màscares a través de les quals ressonaven les paraules dels actors. Com sempre, els mots guarden part del seu sentit etimològic i jo, com a persona nova que sóc, ço és, havent lliurat el treball de recerca del doctorat, ja puc fer ressonar les meues paraules a través d'esta màscara que és el blog, la qual em dóna una determinada forma com a persona. Ja només em queda preparar la lectura del treball, pegar-li una altra repassada general (encara no he canviat "la host", Ferran), parlar amb amics, coneguts i saludats, anar al teatre, al mercat de la Barceloneta, baixar a la platja... ah! i escriure al blog. Gràcies de nou a tots aquells que heu estat esperant. Ja sóc persona!

Visca la democràcia electoral!

Vacances?

Siguem democràtics. La majoria de valencians capicasalins, amb escreix, pensa que l'Horta de València, paisatge mil·lenari i creador de tot un microcosmos social únic al món, no val la pena i mereix ser fagocitada per la ciutat. La majoria de capicasalins, amb escreix, pensa que una subestació elèctrica a Patraix no comporta cap risc per a la salut i ha de continuar al bell mig del barri. La majoria de capicasalins, amb escreix, pensa que el Cabanyal, barri històric, ha de ser partit per la meitat per la prolongació de l'avinguda Blasco Ibáñez, que "acostarà" València al mar. La majoria de capicasalins, amb escreix, pensa que béns patrimonials com l'edifici de la Tabacalera o la presó model no valen la pena i que es poden tirar parcialment i destinar-los a oficines municipals, en compte de ser oberts al públic com a centres culturals, o comercials. La majoria de capicasalins, amb escreix, pensa, que un circuit de Fórmula 1 a la ciutat de València ens posarà en el mapa internacional i per això valdrà la pena sacrificar uns quants dies de molèsties urbanes. La majoria de capicasalins, amb escreix, pensa que la política de fastos i espectacles del PP és la més indicada per viure feliços a la ciutat de València.

La majoria de valencians de tot el país (comunitat autònoma, perdó), amb escreix, pensa que la llengua valenciana mereix un estat permanent de marginalitat en tots els àmbits de la vida i no els importa que siga substituïda a tota velocitat pel castellà com a llengua vehicular. La majoria de valencians, amb escreix, pensa que l'expansió urbanística desmesurada a quasi totes les ciutats i pobles és una font de riquesa indispensable, insubstituïble i de futur. La majoria de valencians, amb escreix, pensa, que la cultura valenciana no existeix o no serveix per a res i, per això, no cal fer polítiques de suport a la literatura, l'audiovisual o la música valencianes. La majoria de valencians, amb escreix, pensa, que som els més espanyols d'Espanya, per història, per desig ferm i perquè tenim un compromís de fidelitat amb la nació espanyola. La majoria de valencians amb escreix, pensa, que l'educació concertada és molt millor en tots els sentits que la pública i que, per això, cal continuar potenciant-la per tal que sobrepasse els nivells del 60% del total al qual ja deu arribar en la secundària i per tal que continuen obrint-se noves universitats privades i catòliques a un ritme aborronador. La majoria de valencians, amb escreix, pensa que Canal 9 és una televisió pública de qualitat, digna i que reflecteix la programació i els interessos que desitjaria qualsevol bon valencià. La majoria de valencians, amb escreix, pensa, que un model de creixement basat en l'explotació intensiva del turisme a base de construir tot el litoral i canviar els camps de tarongers per camps de golf és el més adequat per a la nostra economia. La majoria de valencians, amb escreix, pensa que per a mantindre eixe creixement necessitem aigua de qualsevol manera i la millor manera de tindre-la (ja que hem regalat la nostra a La Manxa) són els transvasaments, de l'Ebre al Xúquer, del Xúquer al Vinalopó i del Vinalopó al Segura (després es queixaran que hi ha meduses al litoral...). La majoria de valencians, amb escreix, pensa que TV3 ha d'emprar el terme "Comunitat Valenciana" si desitja que la seua senyal continue rebent-se al territori valencià. La majoria de valencians, amb escreix, pensa que si algú es fa ric amb la política no passa res, ja que això és normal i qualsevol polític ho farà. La majoria de valencians, amb escreix, pensa que balafiar diners públics en sobrecostos, grans espectacles faraònics i coses per l'estil és un fet normal i gens reprobable, ans al contrari, totalment encertat i recomanable. La majoria de valencians, com va dir ahir Francesc Camps, pensa que les polítiques practicades pel PP són una forma d'entendre la vida lligada a la "valenciania".

I per tot això la majoria de valencians, amb escreix, vota al PP. No seré jo qui negue la voluntat popular, malgrat estar en el meu dret a expressar-me lliurement com "garanteix" el nostre sistema de llibertats democràtiques, que ens permet fotre'ns sent "lliures". Desgraciadament, sé que expressar la meua opinió no servirà per a res i per això clausure momentàniament este blog [com potser faran altres; Malva-rosa connection ja ha dit que no] fins que torne a recuperar l'esma per a escriure per a vosaltres, els que em llegiu per diversió, curiositat o interès per saber més [que no heu estat pocs; gràcies], i no amb la falsa aspiració de creure que una blogosfera política valenciana podria crear un corrent d'opinió que influïra en la societat capicasalina i valenciana per tal de millorar-la en alguns dels seus aspectes, fer-la més justa, més cohesionada i més feliç. Això, potser, passe a altres llocs, però entre els valencians està clar que no; la majoria de valencians, amb escreix, ja són feliços perquè tenen uns altres valors als que a mi em fan feliç. Per tot això i perquè lliurar-me de l'esforç addicional que representa mantindre un blog (esforç que ara no veig compensat per cap benefici social objectiu) em permetrà dedicar-me plenament a treballar (en uns moments crucials pel meu treball), m'acomiade de vosaltres durant una temporada. Espere tornar. En qualsevol cas: fins sempre i gràcies!

Blogs i blog

Quina forma tindrà la blogosfera valenciana?

La blogosfera valenciana està excitada políticament. Sembla que Malva-rosa connection, Testigo Accidental, Enric Gil, La Mirada Crítica, No cap en cap cap!, Esclafamuntanyes, Bloc pel país, El cadafal, Hic et nunc, Enric Morera, Cucarella, Comunicació i identitat, L'espurna del sud, Ultralocàlia, Veges tu, Alababarada, Apòstata desficiosa o La mata de jonc han intensificat la seua freqüència de publicació de posts en consonància amb la proximitat a les eleccions municipals i autonòmiques del 27 de maig, per a les quals a penes queden 20 dies. Jo, en canvi, fa més d'una setmana que no escric al blog. La meua estada a València, sense accés fàcil a internet i estant de congressos, jornades i biblioteques ho justifica; espere tornar a la "normalitat", malgrat l'esprint final que he de fer per presentar el Treball de Recerca del doctorat abans del 30 de juny. Finalment, a l'enyorada baixa permanent de Del roig al blau, sembla que "volen" sumar-se Pixelades i El fartet, que fa vora un mes que no donen senyals de vida...

"Basura neonazi"

Això és fem

M'envien uns surreals comentaris fets sobre este blog a un fòrum. Algú enllaça el post del vídeo de Fabra sobre Castellón, el green más grande del mundo i li contesten la página está en francés, no he entendido nada, a la qual cosa un altre usuari respon hacer gracias con una pretendida ignorancia no es de lo más inteligente que se pueda hacer, creo que el catalán (valenciano en este caso) siempre se merece un respeto. Finalment, un altre usuari diferent, que promociona Valenciafreedom, afirma: De valenciano nada. Esa basura neonazi está escrita en catalán, pero del bueno, del imperial, pata negra barceloní.

...

Sense comentaris (uns quants energumens d'eixos cercles ja em van escriure dient-me que era un catalanista fill de puta, que em coneixien i que anirien a per mi. La sinrazón del terrorismo?)

C de Citar

Raúl Ruiz, secretari general de les JSPV-Alacant

Raúl Ruiz, secretari general de les Joventuts Socialistes del País Valencià d'Alacant:

Si copies íntegrament un post meu t'agraïria que en citares la procedència, ja que la llicència Creative Commons Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada 2.5 sota la qual està el blog Vent d Cabylia indica clarament que es pot copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra amb la condició següent: heu de reconèixer els crèdits de l'obra. Supose que haurà estat un oblit perquè no té massa sentit que hages copiat el post sense indicar-ne la referència. Precisament ho has fet en un post en el qual criticava la divisió interna del PP i destacava la possible conformació d'una llista autonòmica bastant coherent per part del PSPV, consideració que ara he de matisar en bona mesura a causa, entre d'altres, de la caiguda definitiva de Jorge Alarte.

Post original (25 de gener)

Post copiat (6 de febrer)

Marejant la perdiu...

Crec que torne al negre o me'n vaig al blau o ja vorem, potser em quede igual... Ara la versió Beta de Blogger facilita les coses per anar canviant sense massa problemes ni pèrdues de temps. Sent les molèsties...

Post sobre "post"

"Posts" (3) que fan una parada
Séquia de Faitanar-Andarella (Horta de València)

"Post" és un mot que per a referir-se a "l'article o entrada en un blog o fòrum d'internet" potser aparega properament a la Neoloteca del Termcat, com han fet els termes bloc o blocaire. Sembla que el seu origen està en el verb anglès "post", i, en particular, en el seu significat "d'enviar per correu", que, si no vaig errat, deriva de les "post offices". Esta paraula comparteix etimologia amb el mot català "posta" (i les seues derivacions com ara "postal"), que segons el DCVB prové de "pŏsĭta", la forma femenina de "pŏsĭtum", participi passiu del verb llatí "ponĕre", ‘posar’. "Posta" és el lloc on algú es posa, i, per extensió, el lloc on es feia parada per canviar els cavalls en el servei de comunicacions [ergo, correus] fet amb cotxes. Tanmateix, en català no existeix el verb "postar" o "apostar" en el sentit d'enviar correu, que seria l'equivalent al verb anglès "post", del qual deriva el substantiu homònim. Així les coses, serà legítim acceptar "post" en català com a "article o entrada en un blog o fòrum d'internet"? Ni entre ni isc, és qüestió del filòlegs, però, siga com siga, és evident que bona part dels parlants l'utilitzen -l'utilitzem- per les seues virtualitats a l'hora de comunicar-nos.

Però, anem més enllà. El mot "post" ja existia en català/valencià, però amb la particularitat que l'accepció principal (a banda d'altres menors) és femenina i ve a significar el mateix que "taula". Una "post" significa segons el DCVB:
1. Peça de fusta més ampla que gruixuda; cast. tabla. Especialment:
a) La peça de fusta que serveix per a fènyer els pans o per a posar-los-hi en dur-los al forn o en desenfornar-los. S'anomena més particularment post de pastar, post de fènyer, post de fleca.
b) Cadascuna de les peces de fusta damunt les quals es posa el matalàs o la màrfega d'un llit.
c) Cadascuna de les fustes que tapen el cup i damunt les quals es trepitgen els raïms.
d) Peça de fusta o de pedra col·locada horitzontalment adossada a la paret, a la xemeneia o a un armari, per a posar-hi vasos, plats, llibres o altres objectes (Camp de Tarr., Tortosa, País Valencià, Bal.); cast. anaquel, estante.
e) Peça de fusta ampla i poc gruixuda que serveix en diferents oficis manuals per a posar-hi l'objecte que ha de treballar-se.
f) Peça de fusta plana per a aplanar la terra llaurada (Pineda, Ll., Urgell, Tortosa).
g) Peça de fusta que va col·locada verticalment a la part de davant i a la de darrera d'un carro, per evitar que en surti la càrrega.
h) Peça de fusta que servia de coberta a un llibre.
i) Peça de fusta pintada o per a pintar-hi.
2. Cartell on estan representades les lletres o alfabet per a ensenyament dels minyons (Balaguer).
3. Peça de ferro corbada que en l'arada mossa serveix per a girar la terra (Empordà).
4. Post del pit o dels pits: l'estèrnum.

De fet, com indica la fotografia de l'encapçalament, la paraula "post" és ben viva, si més no a l'Horta de València, per referir-se a les taules que componen les parades o comportes de les séquies i serveixen per distribuir l'aigua. Per altra banda, veient els diversos significats que donava el DCVB, m'ha semblat que la "taula de planxar" més correctament hauria de dir-se la "post de planxar". I quina casualitat que en cercar al DCVB hi diu: 1. [...] c) Peça de fusta ampla i de poc gruix, que serveix en diversos oficis manuals per a posar-hi l'objecte que s'ha de treballar. Taula de planxar: post de planxar (val.).