Mâ que si la desempastifen?

La Nostra Senyera, en mans de dones

[Açò s'ha de llegir amb musiqueta i veu de No-Do]

La Alcaldesa de Valencia, Rita Barberá, ha visitado esta mañana los trabajos de restauración integral del facsímil de la Reial Senyera, que están siendo acometidos por técnicos del IVASCOR (el Instituto Valenciano de Conservación y Restauración de Bienes Culturales) de la Generalitat. Acompañada por la Concejala de Cultura, María José Alcón, la Alcaldesa Rita Barberá ha comprobado el estado de la emblemática enseña, cuya elaboración data del año 1927, y que es una reproducción exacta de la del siglo XVIII que se conserva en el Museo Histórico.
Como es conocido, la Reial Senyera que está siendo objeto de restauración es la que preside, cada año, los actos conmemorativos del 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, entre ellos la Procesión Cívica. Incluso, a lo largo de su historia, ha viajado a distintos lugares como representación del pueblo valenciano, entre ellos Madrid, e incluso Bruselas.
Gabinete de Comunicación del Ayuntamiento de Valencia.

Però el que no saben a l'Ajuntament ni a la Generalitat és que els pèrfids catalanistes han infiltrat al front de l'IVASCOR una agent secreta a les ordres de la malvada organització "Acció Coltural". La seua altíssima missió, després d'anys de carrera, oposicions i altres serveis funcionarials, és la de "desempastifar" la senyera, ço és, des del punt de vista de l'organització, llevar-li la pestilent franja blava amb uns estranys ramejats grocs que algun desgraciat anticatalanista avant la lettre va incorporar insidiosament a finals del segle XIX en la pura, sagrada i catalana Reial Senyera quadribarrada. L'objectiu és que el 9 d'octubre del present any l'ensenya que baixe pel balcó de l'Ajuntament siga la vertadera, genuïna i incontaminada senyera; els espectadors assistents esclataran en aplaudiments i crits de sorpresa i agraïment... Ací tenim proves gràfiques irrefutables que desemmascaren el fementit i antivalencià pla:

Podrà Fallerel·la salvar-nos de les urpes dels perversos catalanistes?

Pau entre classes i guerra entre pobles

Més valencià que ningú

- Yo siempre he defendido a los catalanes. A los empresarios catalanes quiero decir, no a los catalanes en sí.

Arturo Virosque, president de la Cambra de Comerç de València, explicant ahir a Tele 7 la seua nova estratègia d'acostament a Catalunya...

Paellea, paellea

Molt friqui...:

Els Benissants han ressuscitat

"Los pastorcillos en primer término se felicitan del resultado"

A l'emule no hi és, i m'ha sobtat que apareguera açò en cercar-lo (però sembla que és "normal"):

Post sabatí (IX)

Una nova eina lingüística a la xarxa

Encoratjats pel bon resultat del Vocabulari Nàutic confeccionat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua amb motiu de la celebració de la Copa de l'Amèrica 2007 a València, un grup d'experts aficionats s'ha embarcat en una nova aventura idiomàtica: l'Unofficial Valencian-to-English Conversation Guide. Es tracta d'un modern i eficaç diccionari en línia que, amb el temps, es convertirà en una referència ineludible per a traductors, professors i estudiants de valencià, la llengua franca emprada per tots aquells angloparlants que arriben al País Valencià atrets pel seu clima benigne, la seua gent afable i els seus ambiciosos projectes ludicoculturals. Una eina imprescindible per a tot aquell que vulga endinsar-se en l'intricada fesomia del genuí parlar valencià.

Com els seus mateixos autors proclamen: We are proud to present the «Unofficial Valencian-to-English Conversation Guide». It tries to become an interactive anthology of Valencian expressions, saying and set phrases wich includes its -not always accurate- translation into the English language. Our aim is to spread and prolong the life of as many colloquial expressions, proverbs and localisms as possible. We wish to contribute to the survival of this impromptu and curious aspect of the Valencian culture. The translation into the language that rules the world is meant to serve as a way to approach our culture to those who do not understand Valencian Catalan as well as a funny remark for the native.

N'he fet una petita selecció de la llista de més de 160 expressions, que roman oberta a noves aportacions i suggerències (per exemple, s'hi podrien incloure les traduccions de "menjar més que una revolta de riu", "estar fet un Sant Llàtzer", "no servir ni pâ tacos d'escopeta", etc.). Gaudiu-ne i deprengueu, amics angloparlants i valenciano- parlants:

- To be older than a mortar's bottom: "Ser més vell que un cul de morter"
- To be happier than a jujube [tree]: "Estar més feliç que un gínjol [-er]"
- Hide the ducks... 'cause people from the capital are coming: "Amagueu els 'patos'... que vénen de la capital"
- To be dizzier than an 'all-i-oli' sauce: "Estar més marejat que un all-i-oli
- To be the owner of the artichoke field: "Ser l'amo/a del carxofar"
- To have a fig as big as a hamper: "Tindre una figa com un cabàs"
- Your aunt's fig: "La figa de ta tia"
- To cause more damage than a hail: "Fer més mal que una pedregâ"
- Who wants no dust, mustn't go to the treshing floor: "Qui no vulga pols que no vaja a l'era"
- To have spirits higher than C.D. Alcoià: "Tindre més moral que l'Alcoià"
- To be more pumpkin than made to order: "Ser més carabassa que manat a fer"
- With money, nougat candies: "Amb diners torrons"
- Mother who goes... and father who comes back: "La mare que va... i el pare que torna"
- To be meaner than tench in juice: "Ser més roïn que la tenca en suc"
- To take up more effort than a runnaway pig: "Donar més faena que un porc solt"
- To blow on cold stock: "Bufar en 'caldo' gelat"
- There are more days than pork-sausages: "Hi ha més dies que llonganisses"
- There where the tuna fish bellows: "Allà on brama la tonyina"
- The dead man talks to the beheaded man! (who made that hole in you?): "Li diu el mort al degollat (qui t'ha fet eixe forat?)"
- Eat a lot, shit hard and don't be afraid of dying: "Menja molt, caga fort i no tingues por a la mort"
- Who is hungry dreams of rolls: "Qui té fam somia rotllos"
- What goes forward, goes forward: "'Lo' que va davant, va davant"
- To be more annoyed than is Muhammad of the streaky bacon: "Estar més fart que Mahoma de la cansalâ"
- Those who cook bland food do it for everyone, those who cook salty do it for the cat: "Qui cuina dolç, cuina per a molts; qui cuina salat, cuina per al gat"
- To end up like Camot: "Acabar com Camot"
- That is as true as if you ate pears and you shit them in one piece: "És de veres com si menjares peres i les cagares senceres"

Post sabatí (VIII)

Els vídeos dels Youtube continuen sent una bona font d'humor i de tipisme valencià. En este cas podem fruir dels que ha penjat l'usuari elramon, de la Costera. Només vos enllace tres, amb diàleg transcrit incorporat:

- Emilio José / - Pâls amics, no? / - Sí / - Emilio José pâls amics / - Emilio José / - El teu nom és? / - Emilio / - I pâls amics? / - Eh? Emilio tammé / - Però el de llarg com és? / - Eh? / - Tot complet / - Emilio José Martí Gómez / - I pâls amics? / - Tammé! / - No, Emilio... José / - Emilio José / [- Diga-li qu'eres futbolista, xe diga-li...] - Però com el diuen? / - Emilio, Emilio José / - Però pâls amics, com vols que el diguen? / - Emilio / - Emilio, és pâls amics, però... / - Xe, estàs ratllant-me massa, eh? H@sti@ / - Em... / - Què? / - Emilio José / -Dimə / - Com està el gelat? / - Està de categoria / - I els xurros a on estan? / - Els xurros és una poca vergonya no h'hi han. Home, jo en volia, jo volia mullar / - Has aplegat tard, eh? / - Caro, caro que he arribat tard / - S'està fresquet i bé, eh? / -Està de cine / - Pos Emilio José, hasta l'any que ve / - Moltes gràcies adéu, diós.

- Què tal la paelleta? / - De categoria / - Es veu que li han poât ahí unes platães molt bons / - De categoria. Són menos, pos menos, la meua cosina més, més, però de categoria / - Què vol dir menos i més? / - Que jo sóc menos plats perquè som menos, ella són més pêque són més plats, però de categoria.



- Pos ara anem a sentâ-mos, anem a fê-me el vermudet, i endespués a minjâ-mos la paella, que totlos anys ix molt bona / - La oloreta que fa és bona, vitat? / - Bona, totlos anys ix bona, totlos anys, jo no sé lo que li posen, però totlos anys ix bona / - Ja l'ha provat vosté esta? / - Esta la porte ací, ha provat la de l'any passat i totlos anys ix bona.

"Fent uns fonaments en los deserts arenosos del Mareñ"

Des de fa un temps la Biblioteca Suecana ha penjat a la xarxa una Col·lecció de publicacions de Sueca (la reserva espiritual del País Valencià) que permet investigar o simplement xafardejar per publicacions històriques de la població, com ara La Opinión de Sueca, El Sueco o El Anunciador comercial (ah, afortunats historiadors del futur que ho tindreu tot en línia!). Entre totes elles, destaca un exemplar de La Chicharra, el gran periódico joco-satírico burlesco fundat en 1868 -en plena Revolució Gloriosa- pel també gran periodista i polític valencià Francesc Peris Mencheta, a qui Constantí Llombart va comparar amb el cabdill de les Germanies, Vicent Peris: com ell, dus encara encesa en lo cor la flama de l'amor per les llibertats del nostre país; a tu, que, per damunt de tot, has segut i seràs sempre bon valencià.

L'exemplar en qüestió és del 23 de febrer de 1869 i conté una tragicòmica paròdia de la troballa arqueològica d'un manuscrit al Mareny, amb versos que podrien ser posats en boca dels quintos o els presos enviats al Marroc especialment a partir de la Guerra d'Àfrica de 1859-1860:

L'atre dia fent uns fonaments en los deserts arenosos del Mareñ pera construir una senia, s'encontrá baix les mateixes arrels d'una figuera borda, una llosa en una anella; alsá esta donava entrá a una espesie de fornet de parets de pasta de foguer; del techo penchava un cresol de pedra toscament treballat; y en el sentro y mich clavat en el piso un perol de temps de cuant Abigail fea arros en fesols y naps; dins una caixa de plom y en el seu interior dos sacs de guano q'anrrullaven un barral de vidre que trencat deixá en mans del revallaors un pergami plé de figures simbóliques, aserps, sagrantanes, astreles, graelles, borinots, etc. S'agué de cridar al astrólec Márius pa que'u desifrara, fet lo cual dia aixi:

Voy á partir ya que la infausta suerte
D'este clot á topaes me desterra;
En ignotas regiones cruda muerte
Buscaré si Deu vol, de guerra en guerra.
Voy á partir á la africana arena
Y entre micos estar llunt de les persones:
Lejos del mundo lloraré mi pena
Y els ulls m'aixuaran micos y mones.
Vos sois, sí, ¡oh D. Braulio! mi ruina
Per gastar vostra influensia en cuent[a?] estraña.
Astro esplendente fuí, mas ya declina
Entre nuvols d'olvit; ¡coses d'España!
Voy á partir, mas gócese en su obra
Y torechem, si vol, en un'astora;
Que para quien soy eso basta y sobra,
Portant com porte casi el faldó fora.
Doquier que vaya lágrimas vertiendo
Mesclaré llargament en suc dels nasos;
Negro pan de la emigracion comiendo
En ganchets de cresol, sendra a cabasos.
Voy á partir, trás via desastrosa;
Mes li chure á fe d'un desterrat,
Que mi sombra fatal y pavorosa
Tindrá sempre D. Braulio al seu costat.

Fel y vinagre respiraba asó, pero Márius no pogué saber, per més que olgué y revoltá el paper, ahon aniria á parar este Ovidio desgrasiat.
PIGOTA


Per cert, més d'un segle després, La Chicharra va renàixer en setembre de 2004 de la mà de Pep Blay i, tot i que ha anat apareixent i desapareixent, encara el mes passat va eixir la seua tirada de 6.000 exemplars per la Ribera baixa. Ha perdut el seu caràcter eminentment satíric, però continua exercint una sana crítica en valencià. I que dure.

De pesca (IV)

Via Desarmats, m'arriba un comunicat realitzat per Jordi Hereu, l'alcalde de Barcelona, davant el caos circulatori que està vivint la ciutat:

1. Los trenes están espatllados. Lo mejor que se puede hacer es coger el coche particular de cada uno y circular por la vía del tren, porque el tren no pasa.

2. También se puede arribar a Barcelona en caballo o burro català. Si veniu por la costa también se puede coger la golondrina.

3. Finalmente afegir que la línia del tren del dragon kan funciona amb normalitat. Pero no la cojáis porque al final siempre deja en la misma parada de la que habéis salido, es un timo

Afortunadament, vaig ser previsor i este cap de setmana vaig vindre en autobús. No crec, però, que a València es vegen mai com ací. És espectacular...

Post sabatí (II)

L'alcohol és molt roïn... Que li ho diguen a Fernando Arrabal:

L'Himne de València per la Trasobares

A través de Taronget a valencianisme.com em va arribar açò:

Sí, Manuela Trasobares cantant l'Himne de València dels mestres Serrano i Thous. I, com deia l'Apòstata Desficiosa, Trasobares, tota un personatge, és de l'Empordà, pintora, escultora, artista fallera, mezzosoprano i transsexual. I, a més a més, apitxa i tot, com si fóra la Piquer cantant La Maredeueta. Com sempre, hi trobem molts bons comentaris:
Loregne91: Me cagueeen toot aixo que eees???es un tio en deberes (sic) eh,damunt catala Rogerdeflor80: matame!!!!! joer como desafina ya comrendo la formacion de la gota fria en el levante peninsular. Espectacular el remate final, sin palabra
Andarella: és... senzillament impressionant (literalment, perquè impressiona).
Xavi d'Alacant: M´acabe de meravellar de que algú puga fer una actuació tan sublime, tan esgarradora, amb tant se sentiment amb un micròfon del singstar i un peu de micro que és el trípode d´una càmera de fotos. Senzillament magnífic...!!! xD

"A guanyar diners... on estan"

Orxata i èxtasis: Moloko valencià (Peu de foto de la Valenciclopèdia)

L'humor popular supera la realitat, amb escreix. Durant el mes d'agost s'ha creat l'entrada Joan Monleon en la Valenciclopèdia, que ens ensenya com la filosofia monleoniana ha influït en la trajectòria política valenciana:

En después de l'auge va vindre la seua canonització: El show de Monleón. Un programa de varietats on les monleonetes, portades des de les Filipines i que a colp de taronjà, (Clemenvilla) cantaven en accent de l'Horta i ensenyaven cuixa. Tamé hi havia un moment on les monleonetes portaven les vidrioles a cada mà a l'altura dels pits. Ser explícit no era lo seu. "A guanyar diners... on estan... on estan, a guanyar diners, on estan... on estan...": Esta frase cantà per les monleonetes va entrar en els cervells de personatges que después (i encara estan ) arribarien al pedestal mes alt del comandament de ésta, nuestra comunidad. Personatges com Saplana o el Fabra. Actualment esta cançó és l'himne dels constructors de la Comunidad Valenciana S.A.

Pels qui no conegueu tan carismàtic personatge valencià, podeu consultar l'entrada més seriosa de la Viquipèdia, així com la d'El show de Joan Monleón, el programa dels primers temps de Canal 9 que li va donar record perenne en la memòria dels valencians amb les seues monleonettes (una mena de mamachichos), les vedrioles, les tropecentesmil pessetes i la paella russa (amb la seua cuixa de pollastre, la carxofa, la clòtxina...). Com a mostra uns botons (i n'hi ha més):

La cançó de les monleonettes

La paella russa

El joc dels campanars i la carrereta de Monleon

Sí al transvasament

De Darfur a regar "las carchofas de Rojales" en un tres i no res. PHI ja!

El descubrimiento de un gran lago subterráneo en Darfur podría poner fin al conflicto que vive la región. La extension del lago es de 30.751 kilometros cuadrados, lo que corresponde casi a la suma de la Comunidad Valenciana y la de Murcia [...].

Xe, macason tot! Estos africans tenen un llac com del Sénia al Segura i no mos volen donar ni gota, i allí l'aigua fent-se mal bé (encara sort que no la tiren a la mar, com els catalans). Crec que hauríem de proposar un mega "Plan Hidrológico Internacional", que faça un xicotet aqüeducte del Sudan a la vega del Segura per Líbia i Algèria (només cal negociar amb tres estats). Seria un bon negoci per a tots: constructors i manobres (tota una eixida per a la crisi del totxo que ve), defensors de l'Ebre, llauradors, amants del golf, etc. Total, pâ què la volen aquells si ni tenen turisme ni tenen res...

Què bo ser un freak

S'ho passen bé els de Na Jordana: Sóc un penjat del Julio Tormo quan s'expressa en valencià...

Velas de amistad

Impressionant document:

Judíos y moros construyeron tus cimientos (fins que els tiràrem, és ver)... Ausias Martx (!!!)... Valencia, qué guapa estás... Açò sí que és un himne i no això de l'Himne regional.

Molt bons també alguns dels comentaris Youtube: Enhorabuena, Emilio. Este tema me ha llegado. Bajo mi punto de vista, los arreglos son malísimos y es identico al Valencia a la Victoria. Soy vecino del barrio y me alegra que triunfes, amigo.

...and John Carpenter still is alive

Encara hi ha qui busca fusterians?

L'altre dia vaig vore este anunci a "Nosaltres", el nou servici de Classificats de Vilaweb: "Busco fusterià en traspàs". Vaig pensar que hi havia gent amb més moral que l'Alcoyano, fins que em vaig adonar que es buscava "fusteria" i no "fusterià". L'accent l'havia posat la meua imaginació (i en la imatge el Corel...)

De pesca (I)

Millor canviar de post (per si de cas...) :-"

Quina potència expansionista!

Acabe de descobrir un post del blog Lo Somni de fa uns tres mesos en què revela que existeix un comtat de València (Valencia County) a l'estat nordamericà de Nou Mèxic, que té la peculiaritat d'haver adoptat en 1990 part de les armes de la ciutat de València, com es veu a les imatges, com a nou símbol del comtat. Sembla irònic que una terra tan conflictiva en el tema simbòlic en siga precisament exportadora, però ja se sap que el nostre conflicte simbòlic ha estat primer que res un conflicte polític i identitari, expressat en una imagineria ben concreta, per la qual cosa és absurd tractar de demostrar la legitimitat històrica de cap dels símbols.


Ben contràriament, al comtat nordamericà de Valencia una comissió trià un dels dissenys presentats per a l'ocasió, el qual barreja la bandera de l'estat de Nou Mèxic, derivada de la tribu indígena dels Zia, amb l'escut de València, tot interpretant les dos L com "lleialtat" i "llibertat" (en compte de "doblement lleial"), i substituint una de les fulles de llorer per un pebre picant mexicà (!). I, au, s'ha fet tabula rasa i des de fa 17 anys s'ha posat el nou símbol en totes les administracions i es pretén que servisca to symbolize identity and unity for Valencia County.

El cabotisme intercomarcal es consolida

2ª Intercomarcal Cabotista (Diumenge, quin dia pa' fer-ho!)

El cabotisme intercomarcal es reuneix novament a Gandia. El cartell és de luxe:

IX, l'únic grup valencià que no empra el verb "eixir", ací cantant el megahit de Jalea Real Alzeimer

OVIDI TWINS, ací cantant l'excels poema de Teodor Llorente Arròs en fesols y naps

PEPE BOTIFARRA, ací amb una jota de Xàtiva

PEQUEÑO MULO, ací cantant en l'Incrustados en el escaparate

REMIGI PALMERO, ací amb Cuines bé l'arròs a banda

MIQUEL GIL, ací versionant amb el Comelade l'Homenatge a Teresa d'Ovidi

Només han faltat les MÃEDEUS, ací ensenyant a fer una bona Paella valenciana

I ací recordant grans temps passats

Apèndix:

Arròs amb fesols i naps (Teodor Llorente)

Per l'horta tocant migdia / plens d'infantil alegria / ditxosos i satisfets / tornaven a l'alqueria / dos pobres fematerets / L'un i l'altre al escoltar / les dotze que en so de queixa / els cridaven a la llar / tingueren una mateixa / idea: la de dinar / Lo més menut que li guanya a l'altre que l'acompanya / en vivor, li digué així: / "Si fores lo rei d'Espanya / què dinaries tu hui? " / Alçant lo front ple d'arraps / i soltant la llengua pronta / li contestà: "Pues no ho saps? / Quina pregunta més tonta! / Arròs en fesols i naps! " / "I tu? " -afigí lo major / Lo menut llançà un sospir / i torcant-se la suor / li replicà: "Què he de dir, / si tu has dit ja lo millor? " / Arròs en fesols i naps!

Paella valenciana (Toni de l'Hostal (nét))

A Marc Cotteau

Ingredients per a fer una paella: un quilo de carn; mitja quarta de tavella; cent grams de tomaca; dos-cents de bajoqueta; una quarta d'oli; un litre d'aigua de l'aixeta (el bollit, mai amb aigua de Madrid!); mig quilo de magre; mitja quarta 'garrofó;un paquetet de safrà; una cullerâ de pemintó; un got ple d'arròs per cap; sal de cuina(pâ quatre persones i pâ la que cuina).

Procediment: calfa l'oli (no el vinagre), tira-li la sal i afegeix la carn i el magre; vés pegant-li voltes a la carn amb la paletafins que la pell del pollastre vaja fent-se dôrãeta: ja t'hem dit el secret del sofregit! En acabant, afegeix la bajoqueta, i la tomaca triturâ; pega-li una altra volteta. T'has d'esperar a que tot se sofrija un parell de minutets, mai de la vida una hora i mitja!

Quan estiguen prou fetes les cuixes, tira el pemintó alhora que l'arruixes amb el litre d'aigua del pessebre;c as contrari, es cremaria el pebre. Tot seguit, pâ trencar l'enfit, afegeix la tavella, el garrofó, el paquetet de safrà -què vôràs com es desfà-; deixa-ho bollir al foc fins que es coga; arrefila l'arròs: vôràs com l'aigua es torna groga

Afegeix-li aigua si se n'evapora; tasta-ho de sal i afegeix-ne, cas que fóra. Deixa-ho coure uns deu minuts al màxim, en acabant, uns âtres deu minuts al mínim. A la taula i al llit, al primer crit. Quan estiga cuit i ben sequet,deixa-la sobre el foguer pâ fer el socarrãet. I recorda: qui guisa dolç, guisa pâ moltsi qui guisa salat, sempre guisarà pâl gat

We do not change our course

Mãemeua!! Programa 1

ATENCIÓ: SPOILER (que vos xafe el capítol si no l'heu vist, vaja)

(Continuació...)

...El nou lliurament no defrauda. Els guionistes, influïts per la filosofia del venerable alcalde suecà Bernat i Baldoví, decideixen començar el primer capítol de Mãemeua!! amb una sàvia cita extreta d'El virgo de Visanteta: "Qui no vullga póls que no vacha á la era". Després, Juanito, la mascota de l’equip, ens dóna la benvinguda amb el seu característic bon parlar, i apareix la “no capçalera”. El programa presenta interessants novetats centrades entorn de l’exterminació dels seus personatges per part dels caçãors de tirães (molt més templats que els caçadors de bolets o els caçadors de paraules). El sinyor alcalde, sembla que impulsat per l’escàndol produït arran del descobriment del crèdit fraudulent de la Caja Rural de la Valencia Castellana, fa una crida a carregar-se els animals de Mãemeua!!

Sant Senén (o sant Abdon) –l’actor que està de retir espiritual– ja ha mort i sant Abdon (o sant Senén), malgrat la seua crida desesperada al mític "Comando Cyborg", cau igualment a mans dels caçãors; poques vegades hem vist una mort tan ben filmada i interpretada, a l’alçada dels jocs de llums de Ciutadà Kane o de la interpretació de Gérard Depardieu a Cyrano de Bergerac. Pau Cortina, però, eixit del cor mateix de les hordes de William Wallace, substituirà els Benissants en les tasques de presentació; en la seua carrera inicial passa significativament davant La Agricultura, l’associació local de caçãors.

I, així, enllaçant amb esta subtil senyal, passem al Gran Suecano: què fan els caçãors de tirães les 24 hores del dia. El primer diàleg de l’escena és digna de Tarantino: la vista t‘anganya col·lega, la vista t‘anganya i te diré per què: perquè no vas cara.l’aire, no beus gens ni miqueta, no t’angarrofes, eres un sòbrio, un abstemio, eres pitjor que un set bord en la baralla del truc, fas col·lecció de vidres buits, què més vols que te diga, que la dona t’ha canviat? Tot seguit fa la seua aparició estel·lar Toni el Mestre, amb la seua frase característica: espardenyâ! Qui va dir que la filologia i l’humor estaven renyits? Mireu el president de la Diputació de València (Fernando Giner) si ens fa riure amb la llengua. En el present programa Toni el Mestre ens va ensenyar que: No es diu provessó, CAL DIR processó. A continuació es produeixen els encontres en el tercer water entre el caçãor d’aliens i el glopejãor, qui, finalment borda la seua interpretació.

I, sense solució de continuïtat, les noves classes de culturisme de Ceci n’est pas une pipe, que, amb reminiscències en els talls fílmics a la Nouvelle Vague, ens ensenya a apreciar correctament un llibre, com si d’una pintura es tractara. Ens quedem, sens dubte, amb el misteriós secretari del presentador i la mítica frase d’Stendhal: "Letras muy juntas, cosas muy chungas”. Així, passem l’equador del programa i hi arriben les millors escenes. En primer lloc, l’aniquilació de tot el que ix de les ai-xumeneres per part dels caçãors de tirães: l’investigãor (afortunadament només pateix un colp de culata i suposem que no haurà mort) i, fins i tot, Dick van Dyke. Com sentencia un caçãor: Ací és un bon puesto, els estem pillant a tots. I, en segon lloc, presenciem l'entente cordiale signada per Llepo-man i Mr. Cabasset, que aconsegueixen sobreviure als caçãors gràcies al Crossover definitiu (l’escena, a més, inclou publicitat política subliminar amb pintades catalanistes i de "Puta PP" en les parets del fons).

Posteriorment, passem a les ja familiars Tertúlies de Ca Fuster –que el dia de la gravació no la van pillar sense cotxe davant de la porta–. El personatge convidat per Fuster en esta ocasió va ser l’infame saforenc Mr. Cabota, que muntat en l’euro des que el seu imperi de l'humor s’estén pel País Valencià, va mostrar una prepotent imatge, a mig camí entre Risto Mejide i M. A. Barracus. Este insignificant home va definir la seua revista, La Cabota, com una publicació que val la pena i en la línia Ausiàs March i tot això. Una nova fal·làcia que hem d'apuntar-li (com veuran no li guarde cap tipus de rancúnia per res). En altre ordre de coses, l'entrevista de Fuster va anar plena de referències sucoses: les visites conjuntes de la intel·lectualitat suecana al club "Pingüi's", el típic desdejú de Fuster (valencianes mullãetes en whisky DYC), "este país es diu... Països Catalans", la definició de Mr. Cabota com el nou Eliseu Climent, sempre tocant-li la xuflaina a Fuster, etc. Tot plegat, una entrevista de quatre minuts i vint-i-set segons que suposa el preludi del final. Pau Cortina, el nou presentãor, explota finalment en cridar el nom del programa (segurament perquè el diu malament, no és "Mare meua!!"), i la ja mítica "A carro i haca" tanca el retorn triomfal dels xicons de Mãemeua!!

El proper programa sembla que s'estrenarà a SuecaTV a finals de mes. Algunes filtracions aposten per un tema de referències locals. Esperem poder vore'l a la xarxa prompte...