Hui ha eixit el "número 1 - any 1" de Público, amb indicatiu DVD de "Los lunes al sol" (demà "Farenheit 9/11"), en lloc privilegiat als quioscos i a 50 cèntims, com havíem anunciat. És un diari fill de l'era d'internet i la premsa gratuïta, amb una maquetació que recorda en certa manera la de l'Avui, amb una evident (gran) mancança d'edicions locals i una tendència clarament progressista-esquerrana. M'agrada que hagen triat com a monuments representatius de Barcelona 'L'estel ferit' i de València el Mercat Central. I de les columnes que he pogut llegir hui em quede amb algunes reflexions de Javier Sádaba (1) i Rafael Reig (2):
1: Me decido a escribir por si acaso. Dicho de otra forma, porque a pesar de todo, con escepticismo y contra casi toda esperanza, uno se hace la ilusión de que tal vez la palabra tenga eco o, por lo menos, moleste; que no es poco en una situación como la actual, que de apocalíptica no tiene, por cierto, mucho, pero de mezquina e intrascendente, bastante.
2: Para pensar de verdad, hay que arriesgarse a no tener razón. El que piensa sobre seguro, sin correr ningún riesgo, es verdad que nunca dice nada incorrecto, pero en realidad tampoco dice nada de interés.
M'alegre coincidir amb bona part del teu post (el Mercat Central i els articles de Sadaba i Reig).
ResponEliminaLamente més profunditat d'anàlisi al nou diari (el vei molt com un gratuït amb algunes firmes). "Tendencioset" i poc perifèric (contra el que havien anunciat).
Si algú l'ha comprat i esperava trobar alguna referència al nostre páis pot anar a la secció d'agenda i un breu-brevíssim (eixa és la nostra aportació). Molt pobra.
Si per a saber les notícies de València m'e de comparar altre diari, crec que quan s'acabe la promoció de les pelis tornarem a les sendes velles.
I que conste que vai a seguir-lo perquè m'agradaria que m'agradara perquè els demés es posen les piles.
Jo també trobe a faltar informació de proximitat: si no ho fan, tenen la batalla perduda d'avantmà. En alugn lloc vaig llegir que es plantejaven fins i tot fer edició en català (per a Catalunya només, no cal dir-ho!). Ja veurem. Tens raó que s'assembla al disseny de l'Avui, però, alhora, també li té un aire (una ventada) a El Periódico, no creus?
ResponEliminaI tant que tindran la batalla perduda. Com diu Soca sense informació propera deixarem de comprar el diari. Amb la premsa gratuïta i uns altres locals o estatals amb edició local en tindrem prou. En tot cas, supose que, si més no, sí que desenvoluparan una "edició Catalunya" perquè pressumptament han contractat David Miró per això.
ResponEliminaI sí, té una retirada a El Periódico, així com també a l'ADN.
En primer lloc, benvingut de nou a la matraca diària!
ResponEliminaCoincidisc amb la vostra apreciació: Público està bé, però res més, i el seu principal defecte és la manca d'informació "de proximitat", cosa que sí que cobreixen a Andalusia i Catalunya.
Pel que dieu de l'edició en català, el seu director, el Nacho Escolar, va dir que s'ho estaven pensant.
I sí, és molt semblant al Periódico i a l'ADN, sobretot. La maqueta és responsabilitat del mateix estudi de disseny que va fer els altres dos.
Hola Xavi (de moment Editors m'ho pensaré, que vaig justet, justet). Pel que fa a "Público" l'edició de Catalunya encara l'estem esperant...
ResponElimina