divendres, 1 de febrer del 2008

Pàgina 26 (V)

L'Ajuntament de València, manca d'ambició cultural?

València: l'Ajuntament i la cultura. Publicat a Pàgina26.com

Com a fruit de projectes d'anteriors legislatures del PP la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València pot enorgullir-se d'haver dut a terme la creació de diversos organismes culturals: el Museu d'Història de València, el Museu de l'Almoina, el Museu Municipal del Trenet, el Museu de l'Arròs, el Molí del Tell, el Teatre El Musical, la nova seu de l'Arxiu Municipal de València al Palau de Cervelló, la xarxa de biblioteques municipals, etc.

Tanmateix, una vegada creats, els diners invertits en la seua gestió són minsos, escassos, pràcticament ridículs. De fet, molts d'ells a penes si es poden mantindre, sense dinamitzadors i sense cap marge d'activitat cultural, donat el nul pressupost que tenen per sobre de la seua manutenció anual. Per això, la situació cultural en la ciutat de la visita del papa, la Ciutat de les Arts i les Ciències, la Fórmula 1, la Copa de l'Amèrica i altres grans esdeveniments resulta especialment feridora per als gestors implicats. És d'una greu impotència.

La regidora sembla haver aprés que com menys soroll faça, més garantit tindrà el lloquet i el problema és que com el PP continua arrasant la cosa va a pitjor. Més per al faraonisme i menys per a la mitjana i xicoteta cultura, la que fa les persones cultes més enllà dels espectacles fugaços. Ni per a un Institut Municipal de Cultura tenim, un organisme que qualsevol ajuntament espanyol amb aspiracions culturals ha bastit al llarg de la democràcia...

De fet, el principal projecte municipal de la regidoria per a la present legislatura és el Centre Cultural de la Rambleta, una instal·lació per als barris de Sant Marcel·lí i Patraix amb auditori, locals d'assaig, biblioteca, café-teatre i sales polivalents, pressupostada en 14 milions d'euros. Però allò més peculiar és que este centre cívic continuarà amb la forma de gestió indirecta del Teatre El Musical: serà de titularitat municipal, però construït i gestionat en règim de concessió de 20 anys per una unió temporal d'empreses formada per "Cyes" (la constructora), "Ámbito de Gestión Cultural, SL" (que desconec qui són) i "Ruzafa Show" (que fan treballs si més no decents, com ara la revista Valencia City).

El negoci (per al sector privat) sembla redó: ells construeixen (sota eixe pressupost de 14 milions d'euros) i gestionen el centre durant vint anys a canvi de 2,5 milions anuals, és a dir un total de 50 milions d'euros. I dic que el negoci pareix redó perquè si l'Ajuntament se n'encarregara de la gestió fa la impressió que ni de lluny pressupostaria els 1,8 milions d'euros anuals que ixen de benefici: qualsevol cosa excepte crear llocs de treball públics. I no es tracta de fer funcionaris municipals com molts dels que he conegut (que no peguen ni brot) sinó d'equips de treball emprenedors sota el recer municipal; capital humà n'hi ha, voluntat política de finançar-los ben poca...

En qualsevol cas, sense entrar més en la qüestió de la gestió privada del Centre Cultural de la Rambleta (ja que en desconec els detalls), el programa de la regidoria de cultura per a esta legislatura és realment pobre, d'una escassa ambició sorprenent, gens acorde amb la tan lloada puixança de la capital valenciana. Com deia, les aixafadores victòries electorals els inciten a no fer més, i la moixeria de la regidora afona les aspiracions dels servicis culturals de l'Ajuntament. Ni visites guiades en condicions, ni cicles de música variats, ni exposicions interessants, ni activitats didàctiques, ni diversitat de nous projectes... La presència dels organismes culturals de la
l'Estat, la Generalitat, la Diputació i les caixes d'estalvi a la capital cobreixen en part les absències municipals, però una ciutat com València hauria d'aspirar a més, a molt més.


5 comentaris:

  1. No et calfes el cap Vicent, són faves comptades. L'estratègia popular és força coherent amb els objectius que persegueix.

    Pensa només per uns instants el paper que la cultura ha tingut en el desenvolupament de les societats.

    Entre moltes altres conclusions podríem convenir que una de les seues funcions ha estat fomentar l'esperit crític dels ciutadans a més d'esdevenir un mirall que reflectisca i amplifique les seues virtuts però també els seus defectes, vicis i errors.

    Així que sembla més convenient per perpetuar-se en el poder alimentar la política incultural de "panes et circus" (amb els seus corresponents beneficis: públic manso però content) que recercar o potenciar altres iniciatives culturals que tal volta puguen depertar i dinamitzar una ciutat somorta.

    Açò implica jugar amb foc perquè sense pretendre-ho pots contribuir a què el poble se n'adone de la bombolla de mesinfotisme, miratges i móns onírics en què fa anys està submergida i opte per rebel·lar-se contra el seu destí.

    ResponElimina
  2. Home, doncs si no ens calfem el cap nosaltres... Almenys que algú se'l calfe, encara que bramem en el desert...

    ResponElimina
  3. vicent, això de valencia city és un xirignuito de pijos insofribles, no n'hi ha per on agafar-ho!

    ResponElimina
  4. Desconec força la situació actual a València, però crec que la gestió indirecta és un bon sistema, sense l'apoltronament que comporta el funcionariat i amb el punt positiu de la competitivitat capitalista (sinó a un altre gestor). Però una concessió a 20 anys em sembla excessiva de totes totes.
    Salut!

    ResponElimina
  5. Anònim, a mi també m'agrada ser pijo de quan en quan, i, al meu parer, la revista està ben feta i fa descobrir coses de la ciutat que moltes vegades la gent no coneix.

    Moz, per això dic que alguna cosa sembla fer mala olor en eixa concessió. Pareix un "regal", però, vaja, és només una impressió. I el que sí que cal dir és que en altres ajuntaments els equips de gestió públics o mixtes funcionen bé sense problemes (no sé quins són els mètodes exactes, però funcionen).
    Salut!

    ResponElimina