Cercant un significat exacte per al mot "companyó" (en un context militar marítim) he trobat que una de les seues accepcions medievals és la de "testicles". "Collons" vaja. Així apareix als Costums de Tortosa, una recopilació jurídica duta a terme l'any 1272, que en el seu llibre sisé, rúbrica huitena, capítol sisé parla de qui fos castrat o espadó, ço és que no ha los compaynons, que hom los li ha tolts... Efectivament, si t'han castrat t'has quedat sense els teus "companyons" de sempre.
Seguix, seguix atiant el personal de bon matí amb referències d'eixe caire, que ja vorem on acabem...
ResponEliminaA banda dels Costums de Tortosa, que és la mateixa font que cita l'Alcover-Moll, n'has trobat el mateix ús de companyó com a "testicle" en cap més lloc? Potser caldria anar a demanar a cal Jero...
Precisament ho he tret del DCVB. Les referències documentals que he trobat van sempre en la línia del significat més usual de "company" (d'activitat). He arribat a pensar que fóra una errada de transcripció dels Costums, però, vaja, en principi ens podem fiar del DCVB.
ResponEliminaI, home, amb el fred que fa cal calfar-se amb posts d'estos, que si no se'ns gelaran els companyons...
Me' cojoni!!... Per a que ens vinguen després amb romanços que l'erudició pura no té el seu puntet...
ResponEliminaRecompanyons!
ResponEliminaEn el "Llibre de fra Bernat", una joia satírica del XV de la qual parlaré aviat, el pervers frare protagonista es declara del monestir de "Sant Belluguet davall Empeny", un monestir on van totes les dones que no poden concebre i allà (oh, miracle!)acaben prenyades per la voluntat d'aquest peculiar sant.
ResponEliminaSant Belluguet té, vés per on, uns "companyós" molt particulars. Et deixe la descripció del seu terrible martiri:
"Aquest sant sofer tot jotn martir
pels companyós,
e els fa valença e socors
aitant com pot,
que els pusca amenar al lloc
on sovent entra;
mas, quant lo beneït sant és dentra,
sos companyós
lleixen lo dit sant gloriós
del tot solet,
e ell roman dins, tot destret,
faent gran dol,
per ço com la presó li tol
sos bons amics,
e per congoixa e destrics
ve en suor,
e aquest beneït senyor
pus fortment plora,
per despler que en ell demora
e per l'afany."
Aquest, molt llest, no compartia el pa.
ResponEliminaCom diria morena, recompanyons amb Sant Belluguet!
ResponEliminaM'ha quedat ben clar qui era el sant que entra, roman dins, ve en suor i finalment plora (pels companyons, clar, perquè si no en tinguera -de companyons- no acabaria plorant...). Moltíssimes gràcies, Jero!
Jero, com dirien en el meu nadiu volgare mostolenc: ¡Aún me estoy partiendo la caja!
ResponEliminaAy quanta pornor per ací últimament!
ResponEliminaJaume Fàbrega (Bona Vida) te un post (Els mots del sexe) amb un recull interessant de lèxic eròtic on trobem entre d´altres els famosos companyons. Un bon diccionari de sinòmis (acepta noves aportacions)
ResponEliminaComtessa!
ResponEliminaAcí hi ha el vostre Tirant que va tirant... i que vos presenta els seus respectes. Mande?
Un bes al dit gros del peu esquerre.
Estic agenollat i em trobe esmortit...
Moniato etc.