Durant la meua darrera estada a Barcelona vaig assistir a una xarrada del sempre interessant antropòleg Manuel Delgado. En parlar dels passejos a través de les ciutats, dels actes deambulatoris -individuals o col·lectius, per plaer o amb fins socials-, va fer una observació que em va agradar moltíssim: la paraula "discórrer" té un triple significat, el de "transitar", el de "pensar" i el de "fer discursos". Sempre ho he practicat amb intensitat parcialment o totalment: discórrer mentre discórrec i discórrer discorrent mentre discórrec.
discórrer discorrent mentre discorres per un pont?
ResponEliminaEs complicat, discórrer discorrent mentre discorres
ResponEliminaBesos
Maria, és la calmosa campinya toscana, que incita a estes reflexions...
ResponEliminaMorena, no et cregues, normalment ho faig a casa quan he de preparar una xarrada: pense i vaig parlant mentre camine (discórrec discorrent mentre discórrec).
En no-sé-quin escrit Fuster parlava del significat del verb flanner, que diu que només el coneixen a París...
ResponEliminapos a discórrer, m'agrada m'agrada!
ResponElimina