Hi ha dos lletres de cançons en català (de grups amb noms de persona) que encara no m'explique com no tenen més repercussió a la xarxa (sí que devem ser una minoria ben minoria?). D'una banda, uns versos que, tot i que no m'afecten directament, pense que són una intensíssima metàfora. Em referisc a la cançó "Llepo" de Conxita (jutgeu vosaltres mateixes):
Amb vessaments de sang
entrego periòdicament la vida,
dolorosos fascicles.
I uns altres dels ara omnipresents -en els nostres cercles- Manel. Concretament a la cançó "Ens en sortim":
I a vegades, ens baixa la Verge
i de sobte ens revela que ens en sortim.
I a vegades, contra tot pronòstic,
una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic
però fent evident que, per un moment, ens en sortim.
Dos grans grans grans cançons! (o dos grans lletres que fan unes grans cançons)
ResponEliminaEls Manel m'encanten un poc moooolt!
ResponEliminaA mi també em sorprèn que no tinguin més ressò, sobretot conxita que ja van pel segon disc...
ResponEliminaEn fi, coses de la música catalana.