El 25 d'abril passat, mentre el primer volum del llibre País Valencià, segle XXI es presentava a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània en un acte organitzat per ERPV, vaig llegir una ressenya crítica del mateix en el marc de la primera sessió de la Taula de Filologia Valenciana. Amb tot, vaig decidir no publicar-la al blog a l'espera de tindre informacions de primera mà sobre els objectius i les veritables intencions dels autors, així com a l'espera de l'aparició d'una nova versió de l'article escrit per Antoni Furió. Divendres passat 8 de maig vaig parlar directament amb ell mateix i Pau Viciano en el marc d'un seminari d'història medieval alhora que eixia aquella versió millorada a la revista L'Espill.
A tot això se suma ara el segon volum del llibre, que acaba d'aparéixer amb les intervencions de Vicent Olmos, Juli Peretó, Rafael Xambó, Francesc Esteve, Rosa Serrano, Carme Miquel, Manuel Alcaraz, Rosa Solbes, Víctor Maceda, Vicent Usó, Xavier Aliaga, Mavi Dolz (+), JJ Pérez Benlloch, Josep Sorribes, Marc Baldó, Enric Balaguer, Ignasi Mora, Josep Lluís Gómez Mompart, Ximo Puig, Manuel S. Jardí, Vicenç Rosselló i Josep Iborra. Encara no he tingut temps de llegir-lo però pel que he mirat per damunt crec que no variarà en conjunt les meues observacions sobre el primer volum (en què diferencie clarament una sèrie de gent, com els promotors del llibre, que vol afermar el catalanisme menyspreant qualsevol valencianisme estricte o qualsevol valencianisme conservador com una forma barroera i quintacolumnista d'espanyolisme provincià, una altra sèrie de gent que ja està derrotada i no té cap aspiració de canvi per a la societat valenciana, i una altra sèrie de gent que sí que fa propostes interessants que poden sumar per al conjunt dels valencians).
Encara estan per eixir un tercer volum (íntegre de dones, crec) i un quart volum (de joves que no depassen els 30 anys coordinat per Jordi Muñoz). No esperaré, evidentment a que apareguen tots, perquè si no açò es pot fer etern. Quan tinga més que un moment -el Congrés de Càller pressiona amb força- tractaré de revisar aquella ressenya inicial amb els coneixements de fons que tinc ara. Igualment, reprendré el comentari particular de l'article de Antoni Furió que, tot i haver-me dit que no va dirigit específicament contra nosaltres, "els joves medievalistes", no sé quin altre destinatari pot tindre -a banda de Manuel Martí i Ferran Archilés, que nomena explícitament-. El comentari, en qualsevol cas, anirà per la part científica de la qüestió, ja que sorprenentment Furió reivindica l'acientificitat a l'hora d'abordar el tema de les nacions i el nacionalisme. Simplement tractaré de fer veure que no cal negar el coneixement historiogràfic i sociològic per justificar la proposta nacionalista pròpia; això, entre d'altres coses, convertiria el fusterianisme en la caverna il·lustrada...
Quan tinga temps, clar.
hola!
ResponEliminaSols era per dir-te, supose que ja ho saps, que els joves medievalistes eixiu al Nou Dise...
Com sempre, m'agrada que tractes aquest tema-catalanisme-versus-valencianisme estricte-!!
adéu!!
ui, ja se m'ha oblidat el nom, sóc maria...:)
ResponEliminaEspere que trobes prompte el temps per a comentar extensament este/estos llibres, m'interessa molt la teua opinió.
ResponEliminaUn abraç.
Sóc Baydal i he fet un post per a dir no res. Sols per anunciar que JO opinaré sobre un llibre perquè LA MEUA opinió és molt important. I per a dir també que JO parle amb gent important. Perquè JO també sóc important.
ResponEliminaSí, sóc tan important com per a què et molestes a entrar ací a deixar un missatge. Això o que deus tindre una vida avorrida i frustrant que t’indueix a tocar els nassos. Si no t’interessa la meua opinió, no cal que la lliges. I si vols dir-ne alguna cosa al respecte almenys sigues una miqueta valent i deixa el teu nom. Així ens podrem saludar
ResponEliminaVicent, la meua lectura del llibre em va causar la mateixa impressió, com si els promotors del llibre sí s'havien ajustat a una espècie de idea global (que després ha impregnat la promoció del llibre i, falsament, la visió de conjunt del recull), però que els altres havien parlat del que havien cregut oportú. Tenia prevista també una anotació (fins i tot una glossa versada que vaig començar) però després fem el que podem...
ResponEliminaUna hipòtesi impossible de verificar (per a mi, que estic fora) al voltant d'aquests posicionaments al voltant del nacionalisme, podria tindre a vore amb una certa "demografia" de la institució universitària. En els darrers 40 anys hi ha hagut períodes en què la universitat valenciana ha necessitat professors, i altres en què ha necessitat només alumnes (i mà d'obra barata investigadora, com a molt). Gent que fa vint anys hagués pogut no haver d'eixir de la Universitat per a participar de la vida cultural del país no té més refugi actual que la docència en secundària, o un cicle inacable de beques, pelegrinatges ací i allà, etc. Està lluny de la meua intenció devaluar el paper que la Universitat juga en la supervivència cultural del país, però podria acabar donant-se el cas que en certs debats hi ha postures de la mateixa vàlua intel·lectual (és a dir: que mereixen almenys un mateix punt de partida en el debat cultural) que tinguen "accés" en molt distint grau al prestigiós segell de la Universitat. I compte: sé que un argument com aquest és perillós i ha estat usat contra nosaltres i contra la raó i el sentit comú en massa ocasions. Però cal preguntar-se si no estem corrent aquest risc en l'actualitat. Resulta com a mínim curiós haver de replicar des de la blogosfera tota una sèrie de postures publicades en uns quants llibres de la universitat, i damunt ser assenyalat amb el dit com si ací el company Baydal el que tinguera és afany de protagonisme.
(Osti, per a ser una hipòtesi ja podria haver-la exposada més breument... Salutacions, Vicent!)
És molt interessant això que apunta Emili. Fins a quin punt és legitim emprar el segell de PUV per a fer llibres purament polítics i ideològics, amb molta gent que no està, ni molts menys, vinculada a la Universitat? I damunt fent una selecció de participants clarament esbiaixada per part dels autonomenats editors.
ResponEliminaD'altra banda, l'anònim d'abans és un impresentable, però no deixa de ser veritat que a vegades, per falta de temps, es publiquen posts una mica buits. Per descomptat, a qui no li interesse que no entre, però eixe només ha vingut a fer mal.
Emili, tant de bo faces eixa glossa (quina ànima de versador que tens!). Totalment d'acord en què cal dividir els que saben "de què parlen" al llibre i els que han estat simplement convidats.
ResponEliminaRespecte a la segona qüestió, un poc anem a parar al món de les "capelletes". Hi ha un sector que aprofita els mecanismes de poder de la seua capelleta per evitar que els seus adeptes se'n vagen a la capelleta del costat, als membres de la qual exclou de forma conscient: no crec que conviden a Fuset ni a mi al volum de menors de 30 anys. De fet, els de la capelleta del costat som uns desarrapats abocats a este mitjà de producció intel·lectual tant barat com és internet, però que no té el prestigi de l'autoritat acadèmica.
Anònim/a 2, no m'havia parat a pensar en això. Hi ha gent que es trenca les banyes per tal que una editorial universitària li publique un llibre d'investigació i resulta que es molt més fàcil que tot això...
Quant al post "buit de contingut" l'he escrit perquè tant en la Taula de Filologia Valenciana com a certa gent que m'havia preguntat els havia dit que en breu hi hauria al blog un escrit al voltant del llibre, però com que la qüestió es va allargant preferia donar públicament les meues excuses, bo i aprofitant l'avinentesa de l'aparició del segon volum.
Josep (Benaguasil).
ResponEliminaVeig que tens pretensions molt altes: ficar Fuster, recloure'l al cau de la caverna.
Teniu una espècie de fixació malaltissa amb Fuster. El teniu demonitzat. Tot just és una espècie d'autoodi això que patiu, que us emprenta de rebutjar i negar, fins i tot, els referents més pròxims.
Fà pena llegir aquestes cosses. És, senzillament lamentable.
La teua opinió (tant la personal com l'acadèmica) és tan bona i respectable com la de qualsevol altre que se sitúe a les antípodes del teu pensament, però d'ahí a pretendre deixar a Fuster i aquells que mantenen viu el seu treball i la seva obra a l'alçada del betúm (com solem dir), demostra una manca important de tacte i alhora un gran menyspreu.
No faces cap experiment amb Fuster. Comparat amb ell quedaràs en ridícul.