dilluns, 18 de maig del 2009

La sang vessada i la sang escampada

A un dels Manuals de Consells de la ciutat de València trobem una ordenació sobre els barbers realitzada el 3 d'agost de 1339:
Ordenaren que, a esquivar corrupció, oy e desplaer de la gent, que negun barber, lo dia que sagnarà, no gos tenir a la porta de la entrada de lo obrador o casa salvu II o III escudelles ab sanch. Totes les altres escudelles ab sanch sien tenguts tenir dins l'obrador o casa, e versar en loch d'on corrupció seguir o donar no·s puscha a les gents.
És a dir, es prohibia tindre més de dos o tres escudelles amb sang a la porta de les barberies -o de les cases particulars que funcionaven com a barberies- ja que, com potser sabreu, els barbers precontemporanis, a banda d'afaitar també es dedicaven a realitzar cirurgies menors, bàsicament de dos tipus: l'extracció de dents i l'extracció de sang. La base teòrica de l'aplicació mèdica de les sagnies es retrotreia a l'Antiguitat clàssica i es basava en la suposició que hi havia malalties que provocaven un excés o una alteració de la sang, l'humor principal dels quatre que corrien per dins del cos humà, per la qual cosa calia extreure-la i renovar-la. S'aplicaven a tota classe de malalties, de la sarna a l'amigadalitis, tot i que els perills des del nostre punt de vista són evidents: infeccions, afebliment d'un organisme ja afectat per la malaltia, talls accidentals de nervis, etc.

De fet, contin
uaren practicant-se fins al segle XIX, però, en tot cas, el que també m'ha recordat este document és una altra dada que vaig aprendre fa poc: la tradició cristiana en valencià/català de la sang derramada de Jesucrist utilitzava sempre el verb escampar (la sang escampada) fins que en la contemporaneïtat va ser substituït pel mot vessar. Tanmateix, no són el mateix: vessar correspon a l'acció de fer eixir un líquid d'un recipient -com s'empra en el document de dalt en la seua forma versar-, mentre que escampar és llançar un líquid en totes direccions, etimològicament "estendre'l pel camp", que és el significat que s'ajusta a l'ús evangèlic. Les raons del canvi contemporani d'escampar per vessar no estan clares però sembla que el cas s'hauria d'afegir a la llarga llista d'exemples de la llengua escrita en què algú o alguns decidiren en un determinat moment de manera arbitrària que la forma tradicional era poc culta i arcaica i, per tant, calia reemplaçar-la per una altra forma considerada més culta i moderna.


7 comentaris:

  1. Ai redéu m'he imaginat a l'entrà de la barberia les safes plenetes de sang i crec que el sopar no va a sentar-me bé.

    ResponElimina
  2. Molt curiós. Higiene primitiva, però higiene al cap i a la fi.

    ResponElimina
  3. Magnífic post, Baydal i és que estàs en tot.

    Per sort, els que adaptaren al valencià la Bíblia Interconfessional també repararen en eixa qüestió i optaren pel verb "escampar". Així, els que tenim la sort de poder llegir la Bíblia en valencià trobem:

    "-Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meua sang, escampada per vosaltres" (Lc 22, 20)Retem des d'ací homenatge a la revista Saó que va impulsar fa més d'una dotzena d'anys una versió de la Bíblica interconfessional que va rebre una gran acollida i als filòlegs que van intervenir: Pasqual Chabrera, Avel·lí Flors i Antoni López Quiles; que contaren amb l'ajuda d'Antoni Ferrando i Germà Colon.

    www.cristians.net

    ResponElimina
  4. Impressionant, Vicent.

    A Sicília hi ha encara moltíssimes barberies. Funcionen com una espècie de contrapoder laic. Per cada barberia circula tanta o més informació que a una junta de govern o al confesionari d'una esglèsia.

    ResponElimina
  5. Uffffff,quin sanguinarí!!Fa dos dies que no menje res i m´acabe de fer caldo d´arròs bullit pa arreglar-me la panxa, i ara llisc açò. buffffffffffff, casi m´agarra!!

    ResponElimina
  6. Tota la sang recorrent plaçes i carrers, pels rierols del regne!

    ResponElimina
  7. Que delicães són, senyoretes. I ara em pregunte jo: això de l'aprensió a la sang com ens ha arribat? En general, les nostres àvies -si són de poble- no tenen massa problema a vore sang xorrar per totes bandes. I per què nosaltres sí? Quins són els mecanismes mentals i socials aplicats? Únicament la falta de costum? No ho crec...

    Anònim, m'alegre que la bíblia de Saó estiga feta de forma tan acurada.

    Blai, doncs sí: millor això que no res.

    Vicè, espere que les barberies sicilianes no continuen tenint la mateixa funció de quiròfans menors que les medievals...

    ResponElimina