Fussant, fussant, quan vaig fer l'article sobre el rector de la Universitat de València exiliat a Londres a causa de la guerra de Successió, vaig trobar un text de l'època, publicat per Vicent Josep Escartí com a apèndix documental a la seua edició del Diario (1700-1715) de Josep Vicent Ortí i Major, que parla de la rebel·lió austriacista contra Felip V des d'un punt de vista proborbònic. Es tracta d'una cançoneta, escrita a finals de 1706 o començaments de 1707 -poc abans de la batalla d'Almansa i la derrota dels austriacistes valencians-, que reprodueix un suposat diàleg entre dos bugaderes de Carabanchel, Mari García i la seua nora Isabel, que parlen de la fidelitat a la monarquia borbònica dels diversos territoris peninsulars, emprant la metàfora de la roba tacada que cal llavar.
Així, per exemple, Catalunya s'havia tacat tant que merece un jabón tirano (un jabón de Palencia), mentre que Aragó, malgrat les crides catalanes, continuava servint bien a su rey. Castella, per la seua banda, només tenia tacades algunes vores (els pocs austriacistes castellans), mentre que València s'havia tacat perquè Catalunya l'havia temptada, bo i tornant-se dementada. Finalment, Múrcia s'havia tacat inicialment però de seguida s'havia llavat, aplicant, fins i tot, jabones a València (els atacs murcians contra els austracistes del sud valencià). El resultat de la guerra és ben conegut per tots: la victòria borbònica i l'eliminació dels drets públics territorials no castellans. De fet, ara per ara sembla que la bugada la van fer a consciència i van deixar la roba ben neta, excepte en un cas, el català. No debades ja deien Mari García i la seua nora que Catalunya tiene la mancha entrapada (segons el DRAE, plena de polvo y de mugre, de modo que no se puede limpiar).
Ací van alguns fragments del text, que podreu trobar més desenvolupat al llibre esmentat de Vicent Josep Escartí:
Així, per exemple, Catalunya s'havia tacat tant que merece un jabón tirano (un jabón de Palencia), mentre que Aragó, malgrat les crides catalanes, continuava servint bien a su rey. Castella, per la seua banda, només tenia tacades algunes vores (els pocs austriacistes castellans), mentre que València s'havia tacat perquè Catalunya l'havia temptada, bo i tornant-se dementada. Finalment, Múrcia s'havia tacat inicialment però de seguida s'havia llavat, aplicant, fins i tot, jabones a València (els atacs murcians contra els austracistes del sud valencià). El resultat de la guerra és ben conegut per tots: la victòria borbònica i l'eliminació dels drets públics territorials no castellans. De fet, ara per ara sembla que la bugada la van fer a consciència i van deixar la roba ben neta, excepte en un cas, el català. No debades ja deien Mari García i la seua nora que Catalunya tiene la mancha entrapada (segons el DRAE, plena de polvo y de mugre, de modo que no se puede limpiar).
Ací van alguns fragments del text, que podreu trobar més desenvolupat al llibre esmentat de Vicent Josep Escartí:
Todo saldrá a la colada,
señora Mari García,
que ya se haze la legía
para la ropa manchada.
Cataluña en mi conciencia,
según las manchas que tiene,
me parece que conviene
darle un jabón de Palencia.
Su revelde resistencia
merece un jabón tirano
y apretarle bien la mano
que está en la mancha entrapada:
todo saldrá a la colada.
Cataluña bien quisiera
que en la ropa de Aragón
cayera el mesmo borrón,
Pero tiró pies a fuera
y se porta de manera
que sirve bien a su rey [...]
La ropa de las Castillas
siempre ha sido fina ropa:
si alguna mancha se topa
es allá por las orillas [...]
En la ropa valenciana
también la mancha cayó,
quando la ropa tentó
una mano catalana.
Mas ya les cardan la lana
y, conforme al passo que van,
creo que a puro batán
ha de quedar assolada:
todo saldrá a la colada.
¿Quién creyera que en Valencia
semejante mancha huviera
si en sus armas conociera
dos L L por excelencia?
Basset, gefe y dando audiencia
Cardona, primer magnate.
¡Jesús, y qué disparate!
¡Valencia está dementada!
Todo saldrá a la colada. [...]
Murcia, assí que conoció
que la malicia y engaño
hechó una mancha en su paño,
al instante se labó
y luego al punto salió
con todos sus campiones,
dando a Valencia jabones,
porque su mancha le enfada.
Todo saldrá a la colada.
que ya se haze la legía
para la ropa manchada.
Cataluña en mi conciencia,
según las manchas que tiene,
me parece que conviene
darle un jabón de Palencia.
Su revelde resistencia
merece un jabón tirano
y apretarle bien la mano
que está en la mancha entrapada:
todo saldrá a la colada.
Cataluña bien quisiera
que en la ropa de Aragón
cayera el mesmo borrón,
Pero tiró pies a fuera
y se porta de manera
que sirve bien a su rey [...]
La ropa de las Castillas
siempre ha sido fina ropa:
si alguna mancha se topa
es allá por las orillas [...]
En la ropa valenciana
también la mancha cayó,
quando la ropa tentó
una mano catalana.
Mas ya les cardan la lana
y, conforme al passo que van,
creo que a puro batán
ha de quedar assolada:
todo saldrá a la colada.
¿Quién creyera que en Valencia
semejante mancha huviera
si en sus armas conociera
dos L L por excelencia?
Basset, gefe y dando audiencia
Cardona, primer magnate.
¡Jesús, y qué disparate!
¡Valencia está dementada!
Todo saldrá a la colada. [...]
Murcia, assí que conoció
que la malicia y engaño
hechó una mancha en su paño,
al instante se labó
y luego al punto salió
con todos sus campiones,
dando a Valencia jabones,
porque su mancha le enfada.
Todo saldrá a la colada.
De fet, la historieta continua: I en això va arribar la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya... malgrat que, com tothom sabia, Alfonso Guerra, president de la comissió constitucional del Congrés, ja havia dit: "Al plan Ibarretxe lo cepillamos antes de entrar en la comisión y al otro, el proyecto estatutario catalán, lo cepillamos como carpinteros dentro de la comisión" Es a dir, indefectiblement es perd més d'un llançol en cada bugada feta a Madrid.
ResponEliminaQué tal artiste, quànt de temps sense passar per ací.
ResponEliminaSí, ya sabem lo preocupats que han estat sempre els de la meseta per la netea dels valencians: sobre tot, en deixar-nos ben netetes les boljaques...
Un comentari llingüistic: en bon valencià, netejar una cosa en aigua i sabó és llavar-la: si la rentes, només li estàs aplicant aigua ("enjuagar" o "aclarar" en castellà).
Un abraç i a vore si nos veem un dia d'estos ;)
Gràcies, ara ho canvie! I aprofite la classe lingüística per a fer una pregunta sobre la qüestió, que mai he tingut clara del tot (juraria que la meua àvia deia que al safareig "rentaven" la roba, però potser és que primer la "llavaven" i després la "rentaven"): tradicionalment no es diu també "rentar-se les dents" i "rentar-se les mans"? (també juraria que ho he sentit) Com casaria això amb la definició de "rentar" que has donat? Gràcies de nou! I a vore si abans del nou curs acadèmic em passe per València...
ResponEliminaPerdoneu que em clave en discusions lingüístiques, però jo també he sentit sempre eixa accepció de rentar. Diu Eugeni S. Reig que rentar és "aclarir amb aigua neta allò que s'ha llavat amb sabó..." i posa estos exemples: "El cap li'l rente jo quan se'l llava, perquè ell se'l deixa sempre ple de bromera" (jo haguera escrit "sabonera") o "Renta la roba, que ja ha estat prou de temps en sabó." Per això, a mi el dir-li "rentaplats" a l'escuradora sempre m'ha semblat una porcada. Els plats s'han d'escurar, perquè si només els rentes sempre queda runa...
ResponEliminaLa Mare de Déu Senyor!!! Un li diu Runa a la Ronya! Un altre "Netea" a la "Neteja". Deu ser que parlem varietats distintes.
ResponEliminaÉs evident que si no rentes la roba no et la pots posar perquè estaria plena de sabó. Per tant si la llavadora no renta no aprofita de res. Com li direm? Els castellans tan sols tenen "lavadora" però nosaltres tenim dos mots i la rentadora acaba quan el segon ha fet la tasca.
I jo escure séquies i pous com feien els valencians medievals i fregue els plats.
Si els escure -els plats- els trencaré de tanta força que faré perquè escurar séquies i pous requereix ferramentes més contundents.
És clar que sóc d'Elx i és possible que aquí avall parlem català! ;-)
I una abraçada és ara un abraç!!! Deu ser perquè en castellà és femení i es diu "abrazo"?
País de filòlegs, sens dubte, però almenys abans alguns parlàvem aíxí de naixença i no havíem de fer cabòries!!!
Amb tota la meua estima.
Hi haja pau, que jo continue fent la mateixa pregunta: que penseu més adequat, "rentar-se les dents i les mans" o "llavar-se-les"? País de filòlegs... ;-)
ResponEliminaOficialment (JQCV, Cursos de la Conselleria d'Educació...) crec que és "rentar-se les mans i les dents".
ResponEliminaEn castellà "lavar" implica llevar la brutícia amb una quantitat important d'aigua, però "limpiar" no. Es diu "lavar las sábanas" i "limpiar los muebles". Es pot dir "lavavajillas", "lavaplatos" o "friegaplatos" però si jo dic "limpiaplatos" semànticament grinyola un muntó.
Els verbs "aclarar" i "enjuagar", com diu masclet, serien els sinònims de rentar. Pense que en castellà es fan servir per a puntualitzar explícitament eixa tasca. Jo els tinc associats inevitablement als imperatius materns de la higiene infantil: "lávate los dientes" i després, "¿te has enjuagado bien?"; o "por detrás llevas el pelo lleno de champú, acláratelo mejor"
Santa Maria de les Guatles Terreres, ora pro nobis! Gràcies Joan Carles, si no fora per tu no sabria com parlar el valencianocatalà.
ResponEliminaEvidentment, això de "netea" tampoc ho havia sentit jo, però no és gens inusual gastar el terme "runa" en un sentit semblant al de la "roña" castellana, almenys en el meu poble. Això sí, només parle de les persones a les que els ho he sentit dir, eh? No de tot el meu poble...
Til·la, cavallers, til·la.
I per cert, quan jo era menut el meu avi, llaurador, escurava la séquia, tal i com actualment encara es fa, no cal anar-se'n a temps medievals. Mentrimentres, la meua àvia escurava els plats i els gots a casa. Precisament, en ma casa (no vull parlar de TOT el meu poble...) sempre se li ha dit a la vaixella "escurada". Això si, no apretava molt, no fora cas que trencara algun plat. Eren uns altres temps però, xe, ma que parlava be "m'auela" el valencianocatalà!
ResponEliminaXè Oscar que ronya no és castellà que la ronya en sentit de brutícia ja apareix en un document de 1385! (DCVB) tal com encara diem. I què me'n diu de les ronyes dels arbres?
ResponEliminaI el document medieval de la ronya brutícia és de l'Arxiu Municipal de Barcelona!
Per a mi la "runa" són els "escombros" castellans i així comprove que també és normal al mateix diccionari.
El cas és que hauria de ser llavadora-rentadora si us poseu fins perquè si no es pot triar s'ha de dir les dues! Ara, si els catalans digueren "llavadora" esteu segurs que alguns no defendríeu "rentadora"?
Jo acostume a rentar-me les dents perquè no veig que la pasta del dentífric siga sabó perquè me'ls haja de llavar. I li dic raspall al que mon pare li deia "sepillo".
Que aquí encara escurem les séquies i els pous però freguem els plats! I fregar els plats és també medieval per molt que ho diguen també els castellans. Que em passe la vida al Camp d'Elx envoltat de séquies i d'assarpetes!
Que sí home: tan sols m'espante cada vegada que sent dir allò de "valencià" i de com els catalans ens imposen i com després el valencià del nostre poble és l'únic valencià vertader.
Com digué el mestre Enric Valor: el nostre valencià el català de tots.
I jo "metrimentres" no ho he dit en ma vida, ni els meus pares ni els meus avis abans de mi.
I dir "ma" per "mira" tampoc ho he sentit mai per aquí avall. Ara, a mi em sembla tot bé perquè em pareix bé tampoc ho he dit mai.
Fixa't si parlaven valencià els meus iaios que recorde que el iaio Quito va morir el 1976 sense haver-lo sentit mai dir una paraula en castellà. I en una sessió d'esperistisme la iaia morta el 1939 ens parlà en valencià!
I és que jo també vaig camí de ser iaio: en tinc 51 i si Déu vol també seré un avi valencià. Tinc dos fills que deuen parlar molt semblant a mi. Mira, la cosa del "uelo" la dic cada vegada menys.
Ja farem una xarrola i un nugolet a la vora de la mar! Que no ens hem d'ouar (per a vosaltres "emprenyar") per res del món.
Gràcies per les indicacions sobre "rentar". Llavors allò diferencial seria si hi ha sabó o no... Pel que fa als models lingüístics, que cadascú trie el seu i el faça servir. Allò important és usar el valencià (i tractar d'evitar el que contava l'altre dia Víctor Maceda, que és realment trist...)
ResponEliminaSalut, Vermelldelx! T'assegure que jo no m'emprenye, però tampoc se estar-me callat quan tracten de burlar-se de mi. Ja sé que ronya és també valencià, però si busques en diccionaris com l'Escrig o l'Alcover trobaràs com "runa" també té el significat de la "mugre", està volta sí, castellana. Segurament no és l'accepció exacta de "ronya", però per proximitat també se li dona eixe ús per estes contrades. I un aclariment, jo parle del que conec, que no és molt, i no dissimule la realitat per a distingir-me dels catalans. No tinc catalanitis ni espanyolitis, ni "comarcadelhortitis". De fet, per a que ningú sospitara, he tret una cita d'un senyor d'Alcoi. No sé a que venen eixos comentaris victimistes de si el meu valencià és més valencià que el teu, perquè en cap moment s'ha parlat d'això. Se'ns demana una opinió i se dona opinió del que se coneix, evidentment no voldràs que parle del valencià d'Elx, no? Malauradament, no el conec.
ResponEliminaPer cert, "mentrimentres" o eixe "ma", no són cap invenció "blavera", eh? que quede clar, sinó expressions corrents de la parla popular del meu voltant ("mentrimentres" va perdent-se això si).
I per acabar amb els "uelos". La meua àvia faltà fa uns anys als noranta molts sense haver-la sentit parlar mai el castellà. I l'entenia justet. El meu avi que si que l'entenia i tampoc el parlava, anava a tots els llocs sense dir ni xut en castellà. Encara conserve el seu diccionari de castellà.
Ah, i quan vullgues ens fem un cafenet o un barrejat, ara bé si vols que ens fem una xarrola i un nugolet abans m'hauràs d'explicar el que són, eh? M'imagine que serà el nugolet, però això de la xarrola...
Salut, i quina llàstima no poder opinar sense tindre que explicar-se pels prejuïns de sempre i la mateixa mala llet.
Òscar:
ResponEliminaNo em burlava de tu i lamente que el meu sentit de l'humor em jugue aquestes passades. La culpa és de mon pare que el tenia igualet.
El nugolet és anís amb aigua fresqueta.Les fàbriques valencianes més importants d'anís són a Elx i Montfort al costat. N'exportem des de 1895.
La xarrola és com li diem a Elx a una xarrada sense substància enter amics. Si hagueres anat al Diccionari Català-Valencià-Balear online hauries comprovat que diu que ho diuen a Banyoles, Girona i l'Empordà. El cas és que això ho diem els elxans des de fa segles i refereix a xarrar molt.
És com la cosa de "tempir" que tan sols es diu a Elx i a l'Empordà. Coses dels extrems i dels repoblaments!
Jo no tinc mala llet encara que la ironia ha de ser cosa de tots i és millor en directe que en uns comentaris.
Però és evident que no et contestava a tu personalment sinó a tot un corrent del qual no deus formar part però que em cansa i quant em cansa.
Et demane disculpes però el català és una llengua amb una varietat geolectal interna impressionant i que ens pertany a tots: siga d'on siga i cadascú des d'on està. Les diferències internes en els parlars valencians són també grans però molts parlen sense saber.
Si t'he nafrat et demane les meues disculpes més sinceres.
Mira l'important és que som valencians i que ens estimem aquesta llengua.
Lamente el malentés, Joan Carles, i també et demane disculpes si t'has sentit ofés per les meues paraules. Si que m'agradaria deixar clar que no sóc cap blavero ni cap secessioniste. Parle català, sóc plenament conscient i no tinc cap problema en dir-ho. Segurament dic més voltes que parle valencià, però per a mi és el mateix. El que si sóc, no puc evitar-ho ni amagar-ho, és afeccionat a les singularitats locals, siguen d'a on siguen, i estaré desvanit per saber que és una encarnella o una xarrola, que això de nugolet també ho havia sentit per estes contrades.
ResponEliminaSalut a tots.
Jo també estic devanit -una diferència xequica sense "s"- de llegir el teu missatge. I jo també li dic valencià al que parle i també li dic català perquè tampoc en tinc cap, de problema.
ResponEliminaTenim un País Valencià tan bell i ric en tots els sentits que si tots l'estimarem sense falsos complexos -i sé que tu ho fas així- les coses serien molt més fàcils. Que una part immensa de tot això tinga continuïtat a Catalunya o les Balears tan sols és un motiu d'orgull que han tingut tots els grans valencians de bon de veres.
Salut mestre!
Colló, sí que ha donat de sí lo de llavar i rentar...
ResponEliminaLa llògica diu per tant, que s'ha de dir "llavar-se les mans" si uses sabó, i "rentar-se les mans" si només uses aigua. I "llavadora", perque s'usa detergent per a llavar la roba. Per a les dents, yo normalment dic "netejar-me les dents".
Encara que ya aplegue un poc tart, sobre "netea" i la sorpresa que ha causat, dir que és l'opost natural a "brutea", paraula esta última molt habitual en el valencià que més conec, que és el de l'Horta i la Ribera.
I lo de la "runa" m'encanta, en el seu derivat "runós". S'usa també com a sinònim de cosa inservible o de desorde: "allí no hi ha més que runa" / "això és runa". En Lloc Nou d'En Fenollet diuen "eixe té més runa que en Safra", i pose Safra en mayúscules per posar-li-les, perque no sé d'a ón pot provindre.
"Mentrimentres" se pert, precisament, perque no l'ensenyen en l'escola. Com "ausades", "aïna", "barata" i tants atres adverbis ben valencians...
Yo tampoc tinc inconvenient ni vergonya en dir que soc un "secessioniste" perdut (sobre tindre antepassats catalans molt pròxims) i en dir tranquilament que per a mi, "parlar valencià" no vol dir lo mateix que "parlar català"; i que això no impedix charrar amistosament en qui no pensa com yo, i tindre en molt alta estima el nostre idioma, cadascú com entenem que és més adequat.
Per a mantindre el bon rollo, un últim apunt sobre la neteja dels valencians: el maravellós verp "torcar", que vol dir netejar una cosa en un drap, tela o paper. D'ací, "torcamans", "torcaboca" (substituït actualment pel castellanisme "servilleta" i pel "tovalló" de la llengua oficial), i frases tan glorioses com "p'a cagar-se i no torcar-se" (en perdó, pero crec que de més grosses se n'han dit en este blog) :D