Voldria parlar de la Mort,
voldria, però no sé amb qui.
¿I a qui parlar de la Mort?
Trista sort.
Trista sort i mal camí.
Jo sóc aquell assassí
que matava per plorar.
Des que em vaig fer assassí
no tinc ganes de plorar.
Trista sort.
Trista sort i mal camí.
Voldria parlar de la Mort,
voldria, i no tinc amb qui.
Parlaré amb la meua Mort.
Trista sort.
Trista sort i mal camí.
Jo sóc aquell assassí
que matà a la seua Mort.
Mala sort.
Tingueu llàstima de mi.
voldria, però no sé amb qui.
¿I a qui parlar de la Mort?
Trista sort.
Trista sort i mal camí.
Jo sóc aquell assassí
que matava per plorar.
Des que em vaig fer assassí
no tinc ganes de plorar.
Trista sort.
Trista sort i mal camí.
Voldria parlar de la Mort,
voldria, i no tinc amb qui.
Parlaré amb la meua Mort.
Trista sort.
Trista sort i mal camí.
Jo sóc aquell assassí
que matà a la seua Mort.
Mala sort.
Tingueu llàstima de mi.
Vicent Andrés Estellés, "Canta l'assassí"
Els dies, el carrer, totes les coses
Els dies, el carrer, totes les coses
Estellés sempre serà un gran.
ResponEliminaHui tots els bloggers estem "units".
Felicita'l si el veus, de la meua part.
Sóc un seguidor fidel del teu bloc, que trobe molt interessant i que m'ajuda a compendre millor la realitat del nostre País Valencià.
ResponEliminaI avuí m'afegisc des del meu blog a la diada a Vicent Andrés Estellès...qui em va ensenyar a estimar-me la llengua, ja fa més de vint anys quan el vaig descobrir.
La mort, cosa de la vida.
ResponEliminaBon recordatori de Vicent Andrés Estellés
Salut, gràcies per ser-hi, bons aliments i bona taula i llarga vida a la Diada d’Estellés!