Què hi ha algú?

No m'ho crec. He pogut dormir 8 hores, m'he alçat i no he hagut d'escriure cap apartat nou de la tesi. Ja està. Falta la impressió dels volums, la paperassa per al dipòsit i la lectura pública (en uns dos mesos), però ja està. Ha passat mig any d'este ritme infernal, però ni me n'he adonat. Encara no sóc plenament conscient que tot ha acabat, però ha acabat. I tant de bo comence una nova etapa: a mitjan juny, quan es resolguen les beques postdoctorals a les quals m'he presentat, ho sabré. Potser la batacada serà d'escàndol, però almenys tindré un mes d'il·lusió. Mentrestant hi ha moltes coses a fer, però a un altre ritme. Açò és una altra cosa... La vida és diferent. Supose que millor, però encara no ho sé del cert. De moment, únicament em sembla distinta, estranya i rara. En tot cas, ara tinc temps per a fer altres coses, i entre estes coses està la d'escriure al blog. No sé amb quina intensitat, però torne a estar per ací. Ara bé, almenys hui, com diuen els Ovidi, només tinc ganes de ser pollastrot i no pegar ni brot. Salutacions!