No em referisc a l'actualitat sinó a fa 702 anys, el 17 de setembre de 1309, quan un escuder se salvà d'una emboscada andalusina, mentre les tropes catalanes, aragoneses i valencianes assetjaven l'Almeria nassarita sota les ordres de Jaume II. És un afer tractat al post que publique hui al blog d'Harca i cap allà vos dirigisc, si teniu apetit per llegir aquella historieta. En eixe sentit, les possibilitats que té el segle XIV a la Corona d'Aragó per a historiar i novel·lar sobre fets inspirats en bases documentals reals és immensa. Va ser una centúria apassionant, plena de guerres, aventures, traïcions i revoltes que mereixerien ser narrades amb qualitat literària -o audiovisual-, més enllà de relats com La catedral del mar o coses per l'estil. A veure si algú s'apunta a fer uns Pilars de la Terra o uns Tudor de casa nostra. Pagaria la pena.
I per què no t´animes tu??
ResponEliminaUi, no em veig amb capacitat literària per a escriure una novel·la. La imaginació em vola quan trobe coses als documents i, fins i tot, podria fer un argument de fons per a una història, però dubte que fóra capaç de desenvolupar-la... D'ací mil anys, quan tinga una faena estable i temps lliure, en parlem! :D
ResponEliminaNo et cregues que no ho he pensat. M'encantaria llegir alguna novel·lota sobre com es va construir la llotja de València, combinat amb droga, sexe i rock'n'roll. Aixina, a l'americana :)
ResponEliminaCalla, calla, el segle XV és massa tranquil. Tot són diners, comerciants, rendistes i literats... A mi me posa el XIV, amb revoltes contra el rei, guerres entre Castella i Aragó, la conquesta de Sardenya (el Vietnam coronaaragonés), infantes plantades a l'altar, croades contra Granada, madrastres que persegueixen els fillastres per a furtar-los la Corona, etc. Ben sucoset. Del XV valencià hi ha una novel·la històrica que no està gens malament: La penombra de la coloma, d'Andreu Sevilla.
ResponEliminaEl segle XV va ser tranquil...? No va començar molt tranquil: Mort de Martí l'Humà sense hereu reconegut. Un buit de poder que dóna lloc a un interregne molt conflictiu: Assassinat de l'arquebisbe de Saragossa, lluita entre els nobles urgellistes i antiurgellistes, invasió dels Regnes de València i d'Aragó per les tropes castellanes de Ferran d'Antequera. Com a colofó, un Compromís de Casp sota la influència de sant Vicent Ferrer i de l'antipapa avinyonés Benet XIII en el marc del Cisma d'Occident. Hi ha trama política per bastir tot un argument novel.lesc.
ResponEliminaI per què no una novel.la sobre el malaguanyat comte d'Urgell...?
Ah, i més endavant, a Catalunya, una guerra civil durant el regnat de Joan II...
Bah, bah, "paparrutxades" al costat del desconegut XIV... :D
ResponEliminaBé, he de reconéixer que el segle XIV no va ser tranquil, no. I per a acabar d'adobar-ho, la pesta negra que devastà Europa. Només hi faltava l'aparició de l'Anticrist: Timete Deum et date illi honorem quia venit hora iudicii eius...
ResponEliminaPer cert, Vicent, parlant de Ferran d'Antequera, en el famós
enfrontament del vectigal, ¿la figura del conseller de Barcelona Joan Fiveller per als catalans es pot equiparar amb el personatge de Francesc de Vinatea per als valencians?