Beach dialogue (2008), TergesHui volia escriure sobre l'entrevista radiofònica que em van fer la setmana passada, però davant dels insults rebuts per part de Toni Cucarella, sembla que paga la pena tractar de deixar alguna cosa clara, tot i que tampoc amb massa esforç perquè davant de qui vol llegir allò que li dóna la gana tampoc es pot fer massa cosa... Pense que està tot molt ben explicat al post que ell mateix cita, però per si de cas tornaré a repetir-ne alguns fragments:
Sense renunciar a la quatribarrada com una bandera ben valenciana i la històrica del nacionalisme del darrer mig segle, defendre la coronada -si la plenem de contingut valencianista, que és ben fàcil- no és res més que fer nacionalisme valencià perquè és l'única bandera que ens particularitza identitàriament com a valencians: qui és qui es va vetar l'atorgament d'una distinció als que omplin la senyera de sentit singularitzador, com Hèctor Faubel?Qui tinga un nivell suficient de comprensió lectora, que entenga. I, en conseqüència, que tracte d'evitar insults com ara refill de puta, reignorant al servei de l'espanyolisme més cabró o còmplice d'aquella violència [dels feixistes valencians], sobretot perquè es basen en coses que jo no he dit. En qualsevol cas, no sóc ningú per indicar a Cucarella què ha de dir o de deixar de dir; n'és, evidentment, ben lliure. Tanmateix, ja m'agradaria que evitara la violència verbal perquè -no sé si es dóna compte- no el beneficia en absolut -ni a ell ni a nosaltres, els nacionalistes valencians-. Només cal pegar una ullada al post que va fer Jesús de Prado, l'únic madrileny que he conegut que parla en perfecte valencià -sense ni tan sols viure a territori valencià-, exemple de tolerància i d'obertura supremes, davant d'unes boniques paraules de Cucarella: És una supremacista espanyola i prou; és a dir, intolerant, xenòfoba, falsa i mentidera: espanyola. Ací trobareu el post; això sí que em va saber mal, i no els insults d'ara...
M'agradaria tornar a insistir en què no és una qüestió de "cedir" sinó de fer nacionalisme amb els símbols privatius valencians per demostrar qui és realment valencianista en este país.
Per altra banda, com sempre dic, jo no aposte per la coronada simplement com a revulsiu, sinó perquè crec que és el corol·lari lògic d'un projecte nacionalista valencià basat en la nostra història com a poble.
El problema, però, és que ací també partim d'una lluita política en què la senyera coronada ha estat enarborada per l'espanyolisme antivalencianista més dur i això -com bé apuntes- provoca un rebuig ben lògic entre aquells que han militat en el nacionalisme valencià d'arrel fusteriana.
Un dels problemes per al nacionalisme valencià modernitzador ha estat no saber aprofitar eixes potencialitats de la valencianitat popular. Per últim, evidentment no negue que el nacionalisme valencià haja sigut el que ha lluitat per allò valencià des del fusterianisme. A tots els nivells -llengua, cultura, territori, vida social-, però el que dic és que ha tingut la limitació de fer-ho propugnant alhora els Països Catalans i això ho ha tapat tot. Molts d'aquells que es podrien haver sumat al nacionalisme valencià -no dic de forma militant sinó a nivell electoral- potser no ho han fet davant d'una proposta que semblava valorar aquelles coses pel fet de "ser catalanes" -quan la realitat és que les valoraven per ser valencianes-.
Ofèn qui pot, no qui vol.
ResponEliminaHe vist que ja tens tota una categoria :polèmica amb cucarella.
ResponEliminasE'N passa mig poble, potser, cucarella.
ara no tinc temps de llegir els comentaris que han fet a l'anterior post, ni les teues respostes, però les llegiré.
He vist també que cucarella s'ha pres la molèstia, primera vegada que ho veig, crec, de respondre als comentaris.
Jo em vaig queixar una vegada quan va dir que tots els valencians que parlaven castellà eren uns amargats, botiflers, i de més...
no tindrà amics que parlen castellà, supose.
volia, però, fer-te un comentari,
que crec que he vist que posaves quint en volta de cinquè (anterior post), espere que no et sàpia malament, crec que és un errada...
jo també faig errors ortogràfics i m'agradaria que me'ls digueren..
ADÉU!
maria
perdona, he buscat quint, i per a la meua sorpresa, està al diccionari...
ResponEliminaen escola que em deien que era un barbarisme, i ací està, en el mateixet diccionari on-line de l'institut d'estudis catalans. quines coses més arbitràries, a vegades.
ho he buscat perquè m'estranyava que hagueres fet una errada, supose que això és una lloança.
adéu, i disculpa!
maria
No ho necessites, però et presente els meus respectes i la meua lloança. Per posar el teu cabdal intel·lectual al servici del valencianisme amb valentia i honestedat.
ResponEliminaN'ha un tipus de cucs que es dediquen a devorar els cadàvers dels animals morts. N'hi ha qui es dedica a acabar amb les restes del valencianisme, remugant i remugant.
Gràcies, pels teus escrits, de nou, i a més tens tota la raó del món.
Adéu.
Toni.
No entenc perquè et molestes en contestar o en donar-li publicitat a un text com el de Cucarella.
ResponEliminaNomés veig violència en les seues paraules, la mateixa amb la que qualsevol feixista intenta fer demagògia, la mateixa que ell critica en els blaveros.
Sembla un Jimenez Losantos sense haver tingut la sort de que un grup terrorista el fera famós...
La ignorancia siempre es el mejor ataque y la envidia el peor de todos los males.
ResponEliminaEstic amb J. Miquel, no se perquè li contestes, no val la pena. Supose que tindràs les teues raons, però jo no perdria ni un minut amb ell. La seua violència no pot aportar-te res de bo. Força amic!
ResponEliminaMaemeua... Acabe de llegir el text de Cucarella i... no-tinc-pa-rau-la... Buffff... En fi, entenc que li respongues, però no s'ho mereix...
ResponEliminaSalut!
maria (àlies «Anònim»): qualsevol norma lingüística no deixa de ser un miratge que necessita dels bàrbars (i dels seus barbarismes) per a justificar una harmonia hipotètica que, en matèria lingüística, mai no existí i no existirà mai. «Quint» és una paraula ben clàssica en català-valencià -«genuïna» n'és l'eufemisme que hom fa servir ara, em sembla, als països del bon dia-. Tu què dius: «Carles Cinqué» (o «cinquè»?) o «Carles Quint»? Els bàrbars no arribaran ni hom els podrà fer fora, perquè hi són instal•lats des del principi i hi seran sempre. Tots som bàrbars i ciutadans romans alhora en les llengües que parlem i que escrivim. Resseguint Cavafis: «Perquè s'ha posat tothom, de sobte, nerviós / i neguitós? (És com si s'haguessen tornat seriosos els rostres). / Perquè s'afanyen tant a buidar carrers i places / i tornen tots a casa pensarosos? / Perquè es fa de nit sense que hi hagen vingut els bàrbars. / I algú, arribat tot just de les fronteres, / ha dit que bàrbars, no n'hi ha més. / I ara què serà de nosaltres sense bàrbars. / Aquestos hòmens eren, al capdavall, una solució.»
ResponEliminaEn fi... Molt i molt bonica la foto. En realitat, em pense que l'únic neguit vertader dels habitants de l'Altiplà i del secà és viure al costat d'una platja. A banda de la intolerància, la xenofòbia, la falsedat i la mentira que també ens ocupen molt, és clar.
ResponEliminaNomés un aclariment: al post de Cucarella "Els neoblaveros són còmplices d’aquella violència" (penjat en el seu blog "Toni Cucarella en roba de batalla") apareixen dos comentaris meus. Vicent Baydal ja s'ha encarregat de puntualitzar que no és ell qui els ha enviat. Els he enviat jo, que, veges per on, també em dic Vicent. Fa ben poc, Cucarella ha penjat un nou post, "Memòria i revisionisme", en què escriu la següent frase: "A vosaltres (permet-me un plural d'àmbit gremial), que teniu la pell tan fina, si us n'adrecen algun (fill de puta) us escandalitzeu com si fóreu beatetes de missa major, i féu tan gran escama que no sou capaços de llegir res més". Jo crec que ningú s'ha escandalitzat; entre altres coses, perquè, a aquestes alçades, ja coneixem el Toni Cucarella. Qui sembla haver-se alterat és ell. En tot cas, l'escama l'està aixecant ell; potser, perquè no s'esperava els comentaris que ha rebut. Ara bé, jo que no sóc una beateta de missa major, ho tinc molt clar: en temps de joventut, quan algú et deia fill de puta, li foties una hòstia i tan tranquils! Amb açò, no vull suggerir (Déu em lliure) que s'haja d'utilitzar la violència. Simplement, em sorprèn la pretensió cucarellana (exagerada a totes llums) de voler que el receptor d'un insult l'haja d'acceptar amb santa mansedumbre. Home, Cucarella, això sembla la llei de l'embut. En resum: faries bé d’assossegar-te una mica!
ResponEliminaUn fanàtic donant lliçons. De tan vist, avorrix.
ResponEliminaUn abraç Vicent.
Gràcies a tots. Tot i que encara contestaria al nou post que ha fet Cucarella al voltant de la qüestió (sobretot perquè continua mentint en dir que jo he dit "mal valencià" a ningú o que m'escandalitze pels seus insults quan està prou clar que és ell qui vol muntar un canyaret), faré cas al consell que m'heu donat molts i deixaré d'exercir el meu dret de rèplica -crec que ben legítim-.
ResponEliminaPense que sí que pagaria la pena, perquè sempre se n'extreuen conclusions a l'hora de posar els arguments per escrit, però la realitat és que veig que per molt que m'explique determinada gent sempre tindrà la mateixa opinió, així que la veritat és que segurament teniu raó els que m'aconselleu deixar-ho. Posar-s'hi seria, entre d'altres coses, una pèrdua de temps.
En qualsevol cas, ben bé que està conéixer l'opinió dels altres, tot i que es pot dir el mateix -com ha fet Kirikú ací en diverses ocasions- sense recórrer a eixes formes que limiten considerablement les possibilitats de diàleg.
jesús, sóc maria àlies anònima, gràcies per posar eixe poema de cavafis, m'ha agradat molt (o tros de poema). de totes les maneres, jo dic quint, però sempre he cregut que malament, i també, a l'horta, no ens podem fiar del que diem estiga molt bé, ni siga molt genuí, per la proximitat de la capital, i el que això comporta.
ResponEliminasé que no és aquest el tema del post, però volia respondre't, i agrair-te.
adéu!
maria.
p.d. també crec que hi ha vegades és millor passar de la polèmica, quan l'altre contrincant insulta o pitjor, no escolta.
Jo crec que, tot i que no hauries de contestar ad este Jiménez Losantos catalaniste (no pot estar més clavada la comparança), no és sobrer que dones a conéixer l'opinió d'este cercolat mental. I perdó per repetir-me, però seguisc estant amb tu.
ResponEliminaVisca el país valencià!! cada volta més dividit.
ResponElimina"cercolat mental"? això no deu ser insult...
ResponEliminanacionalisme al país valencià: pocs i dividits.
No vaig a opinar sobre el tema Cucarella, però... m´agradava més l´entorn que tenies abans que el d´ara ("este Jiménez Losantos catalaniste", "Ya saps qué pense del tema, i només vullc afegir lo que ya t'he comentat en alguna ocasió: que és una llàstima que una bandera en tanta força simbòlica com la Real Senyera, "la que no s'inclina mai". Això és el que li espera també al Bloc? Pues vixca Valéncia!
ResponEliminaUn anònim que no és Maria.
Andreu.
Anònim, quin mal que fa l'abús de la ignorància. Que tu no sàpies què significa "cercolat" no vol dir que eixa paraula no expresse res... (almenys aplicada als animals té el sentit de "contrafet", "mal format").
ResponEliminaAndreu, pense que és molt millor tindre un entorn gran, que veja les potencialitats del teu discurs i t'hi simpatitze, que no un entorn reduït i sense capacitat d'arribar a ningú més. Això és el que tracta de fer qualsevol moviment social o polític amb aspiracions de canviar la realitat segons els seus plantejaments.
Josep (Benaguasil).
ResponEliminaHe llegit el post que enceta tota la polèmica. Potser sóc dur de mollera, però continúe pensant que la blavera no pot ser un símbol nacional privatiu dels valencians. Primer perquè és la bandera de València ciutat, no la històrica i tradicional del país, i segon perquè va ser impossada per la força per aquells que ténen com a únic objectiu la nostra desaparició. Si realment es vol un símbol privatiu que diferencíe el nostre país de la resta de països que formem el mateix poble, s'haguera pogut optar per la quatribarrada amb l'escut de Pere el Cerimoniós, molt més històric i representatiu de tots els valencians. Però no. Aquella proposta es cremà a la plaça, enmig de cridòria feixista i se'ns impossà la que ells volguéren, mitjançant la por, l'amenaça i la violència. Pregunta-li a un valencià que visca al que alguns en diuen "província" de Castelló o d'Alacant si accepta la bandera blava de València, a veure què n'opinen. Ells per la seua banda han col·locat la franja negra i la franja verda. No és açò de psicoanàlisi? Si s'hagués defensat bé (en lloc de baixar-se els pantalons) la quatribarrada amb l'escut del Cerimoniós tota aquesta polèmica no existiría. Si vols una bandera privativa dels valencians (cossa que a mí no em sembla malament per representar el país) ja la tens: la que cremàren els feixistes. La blavera jo mai l'acceptaré pel que significa.
Altra cossa: no considere que deixar la bandera amb blau a les mans del blavers i dels espanyols siga lliurar els nostres símbols a l'adversari. Per a mí eixa bandera no és cap símbol del país.
Gràcies.
Ei, ei, ei... tinguem la "santa missa del beaterio" en pau... Cucarella s'ha retratat amb el post infame, però si comencem a filar prim que "cercolat mental" -és a dir, amb la interpretació "benvolent" de "contrafet" o "mal format" mentalment- no és un "insult" acabareu per donar-li la raó que vos indigneu per un simple "filldeputa" com si fóreu beatetes en eixir de missa de diumenge. El text de Cucarella destil·lava mala fel, això és innegable; més que els "malparits" i "filldeputes" lèxics, eixa era la característica odiosa. Per tant, no caiguem en el mateix error, per favor.
ResponEliminaSalut!
Ja t´entenc Vicent, però jo seré un romantic o com es vulga dir i no puc canviar els meus principis per clientela; per això ja estan els grans (PPSOE), no fa falta una altre més. Si el que es vol és fer "bulto" doncs sí, és rentable aquesta estratègia, però és digne? Quin pas serà el següent, acceptar les normes del Puig? Jo seguiré el consell del meu avi (amb alguna variaciò), no canviaré senyeres velles per novelles.
ResponEliminaAndreu
En primer lloc, Ricard, que jo només estava fent de traductor del que havia dit Oscar! (que també li ha deixat un comentari a Cucarella al seu blog). Simplement és que m'ha semblat ben trist tractar de menysprear algú pel seu parlar, sobretot quan l'interlocutor ha fet ús d'una d'aquelles paraules valencianes que ja no es diuen...
ResponEliminaAndreu, els principis també són transmissibles. Els teus principis te'ls hauràs format a través de l'experiència i dels valors que has anat aprenent d'altres persones, lectures o vivències. No naixen del no res. De la mateixa manera, jo tracte de fer veure que els principis valencianistes, d'estima per allò que ens particularitza com a valencians, passen per un projecte estrictament valencià, que no necessita recolzar-se ni en Catalunya ni en Espanya (però tampoc rebutjar-les de pla).
En eixe sentit, tracte de fer veure -i ho pots comprovar als posts sobre la senyera- que la senyera tricolor és una bandera ben valenciana, va ser la bandera majoritària del nacionalisme valencià fins a 1939, una bandera per la que van lluitar els republicans valencians, i una bandera que en els '70-'80 va ser apropiada pels antivalencianistes reaccionaris per tal de fer front al nacionalisme d'arrel fusteriana.
Però és que "l'altra bandera" valenciana, la quadribarrada, va ser apropiada per eixe nacionalisme fusterià i dotada de contingut catalanista -a les desenes de manifestacions que he anat sempre hem cantat "País Valencià, Països Catalans" i sempre ha estat molt clar que no es podia ser valencianista sense ser catalanista-. A la llarga, com jo no em sent català ni tinc cap interés a construir els Països Catalans -sí a estrènyer lligams en defensa de la nostra llengua i dels nostres interessos econòmics-, doncs m'he hagut de "buscar" una altra bandera que no significara "Països Catalans" i he trobat una que actualment vol dir "Comunitat Autònoma" però jo i molts altres volem que signifique "País Valencià". És l'única bandera que identifica clarament el territori valencià i jo ben orgullós que em sent quan Faubel o Palop la porten com a ensenya (perquè la porten en representació de la seua identitat valenciana, ni espanyola ni catalana).
En definitiva, torne a repetir que no és "acceptar-la" sinó buscar la bandera que ens identifique inequívocament com a valencians (i no com a altra cosa, ja siga catalana o espanyola). No és un camí de renúncies; és el camí del valencianisme -no del catalanisme ni de l'espanyolisme-. Finalment, una darrera cosa en clau d'humor: les sendes velles només no es canvien quan et duen al lloc on vols arribar; si no et porten on tu vols, millor que cerques una altra senda que sí que et duga on tu volies.
Josep, tot i que ja t'he contestat en part a la resposta d'Andreu, t'afig unes quantes coses. En els mateixos posts de la senyera he fet veure que si bé històricament -del segle XVI o del XIX, tant se val- la senyera tricolor ha estat la bandera de la ciutat de València, la senyera quadribarrada mai no ha estat la bandera de tot el país sinó només de la monarquia -comuna a tots els regnes de la corona- i de les viles reials valencianes -menys de la meitat del país-.
ResponEliminaUn símbol realment legitimat parlamentàriament i decidit pels representants electorals triats pels valencians a l'època contemporània haguera estat la bandera de l'Estatut de Benicàssim (la pots vore ací, al final). La cosa no va anar així i, com tu dius, la violència anticatalanista va traure rèdits: fins i tot van tombar aquell acord parlamentari a Madrid i tenim la bandera que tenim.
30 anys després, li pregunte a molts valencians de les demarcacions de Castelló i d'Alacant, i moltíssims -excepte de Benidorm cap a baix- accepten tranquil•lament la senyera amb el blau. Una bona majoria no hi té cap problema. Cal preguntar a tots, clar, no només als nacionalistes valencians. Entenc que a molts vos faça fàstic, però no a la gran majoria dels valencians.
I el que sí que és un insult a la història del nacionalisme valencià és dir que eixa bandera no és un símbol del país. L'és i ben gran. De la mateixa manera que la quadribarrada és un símbol del país i ben gran. Ambdues han estat ideologitzades i els valencianistes que creiem en un País Valencià lliure i sobirà no en tenim la culpa. Necessitem una bandera que ens identifique exclusivament com a valencians i la quadribarrada no compleix eixa funció; la tricolor sí.
Segurament si poguérem li llevaríem la corona a la senyera amb blau, però prou fotuda tenim ja la qüestió com per a entrar en fineses, així que ens "conformem" amb la bandera del primer nacionalisme valencià, que és l'oficial del territori valencià, i que és acceptada per una majoria de valencians. Segur que és una qüestió generacional i personal, però a nosaltres això no ens suposa cap trauma; ans al contrari, ben contents de veure com som capaços de convéncer a molta gent en explicar-los el nostre projecte...
D'altra banda, sobre el que preguntaves al blog de Cucarella - "Quin és el tipus de nacionalisme valencià que no combrega amb la idea d'uns Països Catalans?"- també n'he parlat a bastament en els enllaços que trobaràs a este article que vaig publicar a Pàgina26.
Com ja he expressat, és un nacionalisme que creu en un País Valencià lliure i sobirà, que fa bàsicament les mateixes coses que el nacionalisme valencià hegemònic fins ara -treballar per la llengua i la cultura valencianes, pel territori valencià, per la millora política valenciana, per l'economia valenciana o pels valencians- però no ho fa en nom dels Països Catalans ni perquè crega en la unitat del poble català ni coses per l'estil. Defensem el valencià perquè és la llengua dels valencians no perquè siga català ni res paregut -i així amb tot-.
Deies que seria un "nacionalisme regionalista", però no sé si t'adones que el que és regionalista és el nacionalisme catalanista, ja que aspira a què el País Valencià siga una regió dels Països Catalans -es complisca això alguna vegada o no-. En canvi, el nacionalisme valencià aspira a un País Valencià sobirà i prou -es complisca això alguna vegada o no-. Argumentes que pareix ridícul un País Valencià sol com si fóra Mònaco o Andorra... No som un país xicotet, som 5 milions (Catalunya 7 milions, Dinamarca 5'5, Noruega 5, Irlanda 4, Euskadi 2): ells tenen dret a fer via pròpia i nosaltres no?
També dius que "els espanyols provocaren la nostra divisió", una cosa que no deia ni Fuster, qui es limitava a dir que el "tronc català comú" s'havia "regionalitzat" per les pròpies circumstàncies històriques de cadascun dels "territoris catalans". Però és que no li trobe cap sentit a tornar a cap tronc comú. Si som i ens sentim valencians (fills de catalans i de tants altres), allò més normal és que fem propostes per defensar allò que ens particularitza com a valencians i allò que té lloc al territori valencià. Jo no defense la "meua" identitat, la "meua" llengua, la "meua" gent o la "meua" terra pel fet de pertànyer a cap tronc comú català, sinó perquè són les que tinc i, segons m'han dit, són valencianes.
Llegué al blog de Cucarella enlazada por otro y me encontré con ese...¿post? no sé cómo llamarlo.
ResponEliminaMe suelo mantener totalmente ajena a este tipo de luchas, porque no son las mías y porque de donde yo soy, este tipo de conflictos apenas se conocen. Lo que quiero decir con esto es que de un tiempo a ahora, ando descubriendo un mundo, el del nacionalismo valenciano, que me tiene patidifusa, sobre todo por las fracciones y enfrentamientos que en él se revelan.
No comparto casi nada de lo que Baydal reflexiona y escribe aquí, sin embargo, me gusta leerlo, porque razona y explica el por qué de las posturas, y yo me entero de otra realidad y entiendo algunas posturas diferentes a las mías.
Y me entristecen escritos como el de Cucarella. Yo no soy blavera, pero me siento tan valenciana como española, he crecido bajo la Señera con la banda azul y coronada y es la que identifico como mía. Hablo castellano como lengua materna, pero también sñe hacerlo en valenciano (o catalán, a mi eso me da igual), repudio a los Borbones y me apasiona la historia de mi tierra y me siento orgullosa de sus privilegios y sus diferencias, mi zona fue repoblada por aragoneses y manchegos..es una extraña mezcla, y me "jode" que se englobe a la gente parecida a mi con calificativos como "botiflers" o incluso tiranos y violentos.
Me sorprende y entristece descubrir que para muchos, la sociedad valenciana está dividida y enfrentada en "maulets" y "botiflers", cuando algunos de esos "botiflers" ni siquiera saben que existen esos términos. Para nosotros es una extraña realidad paralela. Demasiado simple quizá.
Sé que esto pega más en el blog de Toni Cucarella que en este, pero...no me apetecía nada escribir allí.
Solo digo que cuando mi ceño se frunce leyendo cosas que suceden tan cerca pero a algunos nos parecen tan lejanas...la verdad, me alegra ser "churra".
Aún así, mis respetos.
Gràcies pel toc d´humor, pense que feia falta una mica (últimamen es respira massa tensió per aquí). Seguint en les sendes, pense que les novelles estàn plenes de tolls, esbarzers i a la fi no tenen eixida. Ai senyor! Que dificil és aquest País (o Regne d´ací a poc).
ResponEliminaAndreu.
"Cercolat mental" serà molt valencià -o valencianista-, però no deixa de ser un insult.
ResponEliminaFer al·lusió a una suposada ignorància pel fet d'evidenciar que s'està fent el mateix (insultar) que es critica..., no és tampoc una reacció molt diplomàtica. Sí que sé què és cercolar. I dir "cercolat mental" és també un insult; i directe a una persona.
Ja posats a apropiar-nos de símbols, per què no agafem també el nom "Comunidad Valenciana"? És molt acceptat! Això sí, per fer-lo un poc més valencianista, li podríem dir "Comunidat", no?
Tio Pep
I pega-li, tio Pep, que "cercolat mental" no ho he dit jo!! Ho ha dit una altra persona; jo simplement n'he explicat el significat. I, novament, torne a enllaçar el post on explique per què pense que el valencianisme ha de reivindicar alhora la senyera coronada i el nom de País Valencià (sobretot en els darrers tres paràgrafs).
ResponEliminansb, moltíssimes gràcies pel teu missatge. No saps l'alegria que m'ha causat que digues que tot i que no comparteixes pràcticament res del que dic, t'agrada llegir-me per conéixer i comprendre altres realitats i postures. No tinc paraules, de veritat. Gràcies.
I, Andreu, a vegades les sendes novelles són bones pistes forestals. I unes altres vegades, encara que tinguen esbarzers i siguen més dificultoses de fer, a la llarga són més interessants i productives perquè el camí és més bonic i et du a un paratge preciós que ni tan sols podies imaginar. En tot cas, millor si anem amb una bona brúixola!
Vicent (i nsb): és el to, és el to, que, com a nsb, em fa tornar a ta casa. Prou saps que si ens ficàrem a posar desacords entre els teus plantejaments i els meus arguments, mai no acabaríem. Però és el to, és el to. Tot plegat, ets una mica britànic, perdona que t'ho diga. Comprenc molt bé el que et diu nsb, jo, nacionalment espanyol -sense voler-ho de bestreta ni rebutjar-ho amb posterioritat- i domiciliàriament madrileny: a mi m'han arribat a dir a Barcelona que jo no podia emetre opinions sobre un determinat tema "bilbenyià" de filologia perquè jo era filòleg, sí... però espanyol. La qual cosa m'invalidava, al parer dels meus contertulis. I també que parlava la "llengua dels amos". Quins amos? Si més "classe subalterna" que la meua família castellana és difícil de trobar! Com diu nsb, "botiflers" sense saber ni què són els botiflers, "amos" sense mai imaginar-s'ho. Com si al País Basc acusaren un nét de republicans clandestins de Chamberí, dels que hi passaren la guerra i sobrevisqueren la postguerra a Madrid, d'haver bombardejat Guernica (això, ai!, també ho he sentit).
ResponEliminaMirant-se les coses valencianes i catalanes com u se les mira, esperant el redreçament de l'idioma i el creixement de l'autoestima valenciana i catalana com u se l'espera, volent que la lliure decisió de les comunitats humanes que s'anomenen valencianes i catalanes siga respectada sempre que hi toque, les reaccions de l'entramat teòric, doncs mental, de tants i tants nacionalistes és més aïna frustrant. Frustrant, tot plegat.
Si volguérem tornar a un dels arrels del(s) problema/es, saps que darrerament li estic dedicant atenció al que diu (o, més aïna, al que no diu) Joan Fuster sobre moros, mudèjars i moriscos en les èpoques de formació i consolidació del Regne de València. No tinc paraules. Literalment, perquè ell no en té: els moros/mudèjars/moriscos hi éren però no n'eren. Eren a València però no hi pertanyien. Fascinant. Així que hi ha porcions històriques de la població que no compten res, ni tan sols per a l'anàlisi. Però és que els anomenats xurros... tampoc! Seguint el raonament de Fuster, Oriola -a hores d'ara- tampoc no és valenciana, és clar. Impressionant. Com va dir Sábato d'un episodi fosc de la primera història argentina: "a còpia de deixar emigrants fora, quasi ens quedem sense nació". Imagina't si amunt d'això, qui són deixats fora són tots indígenes!
Per cert, m'havia descuidat d'escriure-t'ho: gràcies.
PD: No té res a vore i corre el risc de caure dins de la categoria "¿Cantautor? ¡Bajonazo!" però, bé, correrem el risc. Coneixes Souad Massi?
Jesús, això de britànic sí que no m'ho havien dit mai. Serà a l'hora d'escriure perquè en altres coses... Però, gràcies, vaja. Entenc la teua postura i ausães que un altre ens haguera enviat a pastar fang -als nacionalistes militants- fa temps, però tenim la sort que encara hi ha gent que es para a escoltar amb una mica d'atenció i destriar allò que realment diu la gent.
ResponEliminaSobre Fuster i els moriscos, la frase de "Nosaltres, els valencians" que sempre m'ha fet més por ha estat: Mirades
les coses sincerament, no hi ha dubte que, des del nostre angle —de valencians actuals
—, l’expulsió [dels moriscos en 1609] fou una sort. Nyas, coca! Ara bé, compartisc amb Fuster que els moriscos no eren "valencians", és a dir, no pertanyien al cos social dominant cristià, que els mantenia segregats ètnicament per tal d'aprofitar-se'n (recomane en eixe sentit el final d''"El naixement d'una colònia" de Torró, el seu darrer article a "De Tartessos a Manila", o un que ha d'eixir en el proper número de la "Revista d'Història Medieval" -"Nación de siervos"-).
I pel que fa als xurros, no m'he cansat de denunciar l'aberració que suposa això de dividir el País Valencià en dos parts insolubles, la "catalana" i la "xurra" i fer unes càbales a la lleugera que fan feredat. I, el gran problema és, com tu dius, els mecanismes de construcció mental que ha creat eixa cosmovisió nacionalista en l'interior de molta gent. Però bé, ja no hi podem fer res, sinó recomanar una miqueta de prudència i trellat.
Finalment, de res i gràcies per la recomanació musical. Sobre Bab El-Oued tinc un post pendent des de fa molt de temps...
Xe mira que dir-li cercolat mental al pobre de Cucarella. Jo que no pretenia insultar-lo. Disculpeu-me. Vos sona això castellà de la "paja en el ojo ajeno..."
ResponEliminaI, per cert, l'insultador sóc jo, no Vicent, que encara em fareu dimitir com el Bermejo.
Home, jo he dit una mica. No voldria exagerar: britànic, si vols, línia benny-hil•liana. Que no sabies que Benny Hill era valencià? Sí, home de Benihill, al costadet mateix de Favara. Tan valencià com el Lazarillo i tan català com Cristòfor Colom (o jueu Ferran «el Catòlic»).
ResponEliminaCrec que les torronães que em recomanes, juntament amb els Paisajes de conquista, les deixaré per a la setmana que entra -per bé que te les agraïsc i seré atent als pròxims lliuraments, com solc, de la Revista d'història medieval-. Tot just després aniré a posar uns ciris a vore si per una vegada arribe dins d'un termini, i no fora, i lliure l'article per als Horizons maghrébins quan m'havien dit.
Ja saps que ni amb tu ni amb Fuster ni amb tants d'altres estic d'acord en la definició del cos social a les èpoques que ens interessen, ni tan sols com a model d'anàlisi. Com que ja havíem convingut que això venia d'una formació distinta i d'una atenció distinta a unes fonts i unes evidències que són distintes, l'única cosa que ens queda és seguir parlant-ne, si així vols.
Demà tindràs un principi de resposta sobre la qüestió morisca a ca l'Alfonso.
Bab el-Oued? Vaja, si que m'esperaré l'entrada, sí... Quin país, Algèria! I quin tros de món el Magreb!
PD: Carnets homologats amb psicotècnic d'insultadors, ja!
Josep (Benaguasil).
ResponEliminaBon día Baydal. Vieg que t'has explaiat molt amb la resposta al meu comentari. T'agraeïsc l'esforç.
Anem a pams: Trobe completament legítim i raonable que un partit polític basteixca una estratagema basant-se en un corrent ideològic o de pensament que crega adient per aconseguir els seus objectius per la vía democràtica. Estic parlant del BLOC i de la proclamada "assumpció de la ralitat valenciana". Evidentment qualsevol formació política ha d'assumir la realitat sense per això haver de canviar de discurs. Quina realitat creus que estem vivint els valencians? Em contestaràs que la que vol la majoría de la gent. I jo et diré: la que vol la majoría de la gent que està acomodada a Espanya. És això un projecte nacional? Hem d'assumir els valencians la realitat que se'ns ha impossat des d'Espanya a base de violència, coacció i manipul·lació? Durant la trasició la realitat valenciana fou ben diferent. Aleshores la gent eixía al carrer a manifestar-se per la llibertat amb banderes quatribarrades. El Consell pre-autonòmic decidí (com tú has recordat)que la bandera de tots els valencians hauría de ser la quatribarrada amb l'escut del Cerimoniós, per la representativitat simbòlica que té per a les institucions valencianes. Però una colla d'energúmens, esperonats per les faccions més reaccionàries del post-franquisme (entre ells l'UCD i AP) impossàren de la manera més vil i violenta els seus símbols, fent ús de tàctiques de propaganda i manipul·lació pròpies del nazisme. És eixa la realitat que es vol assumir? La impossició d'una part sobre el tot? I després de la bandera què vindrà, el nom de l'idioma? L'acceptació del terme "Comunidad Valenciana" perquè així ho accepta la majoría? Potser això un projecte de construcció nacional? Jo em negue a acceptar això, per dignitat pròpia i per la dignitat del meu poble. Tan "mesinfots" som que acabarem acceptant allò que ens manen els que ens dominen? A mí, a València, m'han intentat agredir amb el pal de la coronada, solament per pensar de manera diferent a ells i expressar-ho pacíficament. Es pot assumir això?
Dius que la quatribarrada era l'ensenya de la monarquía, que ni tan sols totes les viles la teníen perquè no éren de reialme. D'acord. Pero`com tú saps l'ensenya reial era per extensió l'enseya del regne. I eixa era la de les quatrebarres. Des de quan és la blavera la bandera del país? Des de fà 30 anys?
Dius també que el valencianisme "tradicional", aquell que ara, acostant-vos al discurs que empren els blavers i provocant una nova diferenciació, titlleu de catalanista, com si això fora estrany al nostre país, dius que eixe nacionalisme és regionalista perquè conceb el País Valencià com una regió dels PPCC. Res més lluny de la realitat, i tú ho saps. El nacionalisme valencià sempre ha defensat la independència i la sobiranía del País Valencià, a més de la creació d'un estat del qual, per raons històriques, culturals, lingüístiques, socials i econòmiques n'hauría de formar part federat de manera igual a la resta de territoris. Era el Regne de València una regió de la Corona d'Aragó, o era un regne independent de Catalunya, Arago i Mallorca integrat dins la Corona?
Crec que has fet un exercici de manipul·lació dels conceptes.
Jo també defense el meu país i la meva llengua perquè és la meua i perquè està en perill, no perquè pertanya a un tronc comú. Però és que realment i inevitable pertany, tant la llengua com el país a eixe tronc comú i en el cas de la llengua es que és la mateixa. I quants més en siguem, quant més reconeixement, més força tindrem. Això val tant per a la llengua com per a la política com per a l'àmbit territorial del nostre poble. D'ahí la conveniència de defensar els PPCC, en lloc d'intentar anar sols pel món. L'UE (ja sense "Comunitat") intenta unir-se i vosaltres voleu fer el camí sense la resta...
Ja per últim un missatge per a "nsb". Sé que entendràs les meves paraules: Jo soc de Benaguasil, poble de frontera lingüística. Sí, realment al valencians de l'interior de parla castellana els anomenem "xurros", però creu-me, mai, mai de la vida he escoltat a ningú dir-ho de manera despectica o peiorativa, més ben al contrari.
Particularment, i com la resta de nacionalistes, considere que vosaltres, els de les comarques interiors, sou tan valencians com nosaltres i que el vostre castellà és tan valencià com el nostre català. Cada cossa té un nom i no hem de permetre que ens enganyen. La patrimonialització del terme "valencià" per a tot allò referent o natural solament de les comarques catalanoparlants del País Valencià ha estat i és una estratagema dels secessionistes i dels espanyols que ténen com a objectiu dividir-nos en tots els àmbits. I ho han aconseguit. Han aconseguit aprofundir en la divisió entre valencians de l'interior, tradicionalment castellanoparlants i els de les comarques catalanoparlants, deixant solament com a valencians aquest últims i a vosaltres com a "xurros", "els altres". També han aconseguit aprofundir en la divisió entre nosaltres mateix, qualificant-nos directament de "catalans, estrangers" i provocant l'alienació i la segregació dels qui no compartim el secessionisme. A més de fracturar encara més les relacions entre el País Valencià i la resta de països de parla catalana i aprofundir en l'odi a tot allò català (en alguns casos fins i tot al propi idioma) i l'autoodi.
Els valencians de l'interior us havéu de reivindicar. Sou tan valencians com nosaltres i el vostre idioma és tan valencià com el nostre. Per tant, com que cada cossa té el seu nom, s'arriba a la conclussió de que hi hà un castellà valencià i un català valencià, però el valencià com a idioma o llengua no existeix.
PD: Baydal, fes-li una ullada a l'article d'opinió de Carles Recio ha publicat avuí al Levante-emv. Hi apareixes citat. Espere que no combregues amb ell
TRELLAT (usuari de Val.com)
ResponEliminaVicent perdona que em prenga la llibertat de contestar al company Josep de Benaguasil
Josep:
Hem de mirar el futur. Molts encara no s´heu recuperat de lo passat fa 30 anys. Patiu allò que es descriu en psicologia com un “shock postraumàtic”. El nacionalisme i l´esquerra va actuar durant la transició com uns autèntics amateurs, amb unes clavades de pota enormes. I moltes coses de les que passaren (i que encara passen) van ser culpa d´ells. Encara que l´autocrítica brilla sempre per l’absència. Una de les coses que hauria d´haver fet l´esquerra ràpidament és llevar-li a la dreta la defensa de la senyera amb blau, per a desactivar el conflicte i neutralitzar-lo.
I el tema de l´Estatut va ser per culpa del PSOE i d´Alfonso Guerra que amb una UCD en naufragi no li va donar la gana actuar amb contundència (normal: el seu projecte nacional espanyol és molt semblant). Però això no es dirà mai i molts nacionalistes han continuat votant alegrement al PSOE.
La senyera coronada no és cap senyera enemiga, ni una bandera espanyola. Es un símbol valencià. Per a milions de valencians és el símbol de tots els valencians. I com es va demostrar en la República perfectament vàlid per a reivindicacions valencianistes. Es pot canviar les connotacions que té: depén de nosaltres i de la nostra sabiduria.
Els nacionalistes valencians son molt sabuts però molt poc llestos. Si hagueren tingut una miqueta d´intel.ligència emocional l´hagueren fet seu fa molts anys. L´extrema dreta utilitza la bandera d´Espanya i no per això el PSOE la lleva del edificis públics. El fet de que hi hagen grupúsculs que utilitzen la senyera no pot ser mai un argument per a deixar d´utilitzar-la. Hem de ser intel.ligents i saber destriar els tarats nazi-feixistes de la majoria del poble (que és qui vota). Eixe poble no és tan idiota i li ha donat molt més vots al Bloc que a Coalición Valenciana. I si es sapiguera treballar bé podria donar encara molts més vots.
Per molt que s´entesteu, la gran majoria del poble no vol ser català. I al voltant de les comarques centrals portar les quatrebarres, parlar de Països Catalans i dir-se catalans és percebut com ser catalanista i defensar a Catalunya, no a València. Serà injust i fruit de la manipulació però és un fet objectiu. I la manera de combatre eixa ignorància no és presentant-se com a més catalanista, i més quatribarrat, i parlar d´uns països federats o confederats. Això no ho entén ningú. El que s´ha de fer és presentar-se com a més valencianista per a poder fer pedagogia. I per a fer pedagogia la única manera és tindre més poder. Des de la marginalitat i del radicalisme no es convenç a ningú.
Segons la teua argumentació els anticatalanistes haurien d´estar feliços si el Bloc fa seua la senyera amb blau. Seria un síntoma de la seua victòria i de la gran derrota del nacionalisme. Doncs res més lluny de la realitat. Pregunta-li als militants del Bloc Jove que anaren amb senyeres amb blau el passat 9 d´Octubre als actes del matí de la processó cívica. Els anticatalanstes radicals van anar a per ells. No volien per a res la seua presència allí.
Fa poc ha eixit un comunicat de Coalición Valenciana dient que s’alegrarien molt de que el Bloc no reconeguera la senyera coronada. La raó que donen és la mateixa que dones tu: no és el seu simbol i no han d´utilitzar-lo.
El dia que el nacionalisme valencià es decidisca de manera massiva a fer política amb la senyera amb blau (siga en manifestacions, en cartells, en actes o en pàgines web) als anticatalanistes se’ls desmunta la paraeta. Ells volen un nacionalisme que continue portant les quatrebarres ja que així poden continuar dient amb èxit que eixos son “els catalanistes”, que els valencianistes son ells.
Recorde que fa temps el malograt escriptor palestí Edward Said descrivia l´impacte que va produir als Estats Units la presència com a representant palestina de Hanan Ashrawi, cristiana (com un 15% dels palestins), professora d´universitat, parlant un anglés perfecte i amb una presència impecable. Res paregut al clàssic palestí que no parla bé l´anglés, i que nerviós i suorós començava a llançar invectives per a la destrucció d´Israel. I això a Israel va produir preocupació perquè ells el que volen és un moviment palestí radical per a guanyar la batalla de la imatge en Europa i Amèrica. La veritat es que ho estan aconseguit. En el fons estan encantants amb que Hamas guanye eleccions, perquè així poden aplicar l´ecuació palestí= fanàtic islamista que vol llançar als pobres jueus al mar.
Al País Valencià passa igual. L´anticatalanisme, careta del castellanoespanyolisme, vol un nacionalisme valencià radicalitzat, el més catalanista possible, per a poder continuar manipulant a consciència. I alguns cauen en la trampa continuament.
Dir que la patrimonialització del terme "valencià" per a tot allò referent o natural solament de les comarques catalanoparlants del País Valencià ha estat i és una estratagema dels secessionistes i dels espanyols que ténen com a objectiu dividir-nos en tots els àmbits. Això és totalment fals i no conéixer la realitat. Des de sempre qui ha portat la batuta en el país ha sigut la zona valenciano-parlant. Lo més eminentment valencià ha sigut lo referent a eixa zona. Això ho descriu molt bé una persona tan poc sospitosa com Joan Fuster en Nosaltres els valencians.
Dius “la conclussió de que hi hà un castellà valencià i un català valencià, però el valencià com a idioma o llengua no existeix” em sembla increïble. Segons això no som valencians perquè som o catalans o castellans.
Precisament la força que tenim els valencianistes és dir que defensem la llengua valenciana i que això ens fa més valencians que a la resta. I perdre eixes armes és completament suïcida.
A Bretanya i a Alsàcia hi ha zones que no han parlat la llengua pròpia mai o des de fa molts segles. I no per això deixen de ser bretons o alsacians. Ni els bretons deixen de dir que parlen bretó, perquè hi han bretons que no el parlen.
Jo el que veig és molta por a ser només valencians i a “anar sols pel món” si no és de la mà dels madrilenys o dels catalans. I també una baixa autoestima i una gran catalanodependència (siga de tipus anticatalanista o siga pancatalanista).
Montenegro té 600.000 habitants i parla la mateixa llengua que Sèrbia. Però és un Estat indepedent amb representació a l´ONU, amb embaixadors a Londres, Paris o Washington. I els valencians som 5 milions i hauriem d´estar orgullosos. I tenim suficient potencial per anar sols pel món. El que ens fa falta és creure un poc més en nosaltres mateixos.
Josep, tot i que Trellat ha explicat moltes coses que jo podria subscriure -gràcies!- vull afegir una altra cosa: repetisc novament que no es tracta d'"assumir la realitat actual" sinó simplement d'"assumir la nostra identitat històrica" i ser-ne conseqüents. Som valencians, doncs fem nacionalisme valencià i potenciem tot allò que ens particularitza com a valencians dins d'este món globalitzat -i la llengua és una cosa més entre d'altres-. Per tant, no es tracta d'assumir la senyera tricolor perquè siga la "realitat" sinó perquè és una bandera que simbolitza el territori valencià (malgrat la història recent que haja tingut i, com ha dit Trellat, no podem fer res si uns violents l'enarboren, de la mateixa manera que hi ha extrema dreta que va amb la quadribarrada per davant i no li podem fer res).
ResponEliminaTot plegat, doncs, no es tracta d'un camí de renúncies sinó d'un programa ben clar basat en un nacionalisme valencià estricte, al qual es poden afegir molts valencians, estiguen molt o poc sensibilitzats amb la causa nacionalista. No és qüestió de "cedir" sinó de proposar un projecte nacionalista que naix de la identitat històrica valenciana que té més de sis segles -i no de la unitat lingüística amb catalans i balears-. Torne a enllaçar per si un cas el post No som valencians ni valencianistes perquè ho diga Espanya.
Hola Vicent. Sóc Rafa Company. Ahir vaig decidir-me a opinar en públic sobre la "delicada" i "subtil" manera que té Cucarella de debatre políticament. Ho he penjat ací:
ResponEliminahttp://rafaelcompany.blogspot.com/2009/02/massa-testicular.html
Cuida't molt.
Gràcies, Rafa. No hi podem fer res més que continuar explicant les nostres propostes...
ResponEliminaPer cert, que aprofite per dir a Josep que no estic d'acord -ni de lluny- amb Carles Recio, però el fet que tots els valencians puguem coincidir en els trets fonamentals del nostre símbol identitari -com fan els catalans o els gallecs- ben bé que està.
Josep (Benaguasil).
ResponEliminaTrellat: molt bona argumentació.
La meva afirmació de que el valencià, com a idioma no existeix et pot semblar increïble, però és certa i científica. Ho diu la lingüística, la filología i totes les acadèmies i universitats del món. Has fet una assimilació una mica trampossa quan, partint d'aquesta afirmació meva, has donat a entendre que nosaltres, per tant, som catalans o castellans. Home! jo em sent VALENCIÀ, ho sóc i ho visc sense renunciar-ne ni un segon, però això no és impediment per reconìxer els orígens del meu poble i la meva cultura i sentir-me'n part de la nació catalana. Això no hauría de ser cap problema i s'estàn treient les cosses de polleguera. Els nordamericans i els canadencs reconèixen l'anglés com a llengua pròpia i no diuen que són anglessos. Jo, evidentment, no sóc catalunyés, soc, com dic, valencià i de nació catalana (entén aquesta diferenciació de termes). "La societat valenciana no vol ser catalana", no cal que m'ho digues, en sóc ben conscient. Ningú no està obligat a sentir-se català (a diferència del que ens impossen a nosaltres), però cal donar resposta a la gent que SÍ ho sent així. També som una part de la societat valenciana i no tenim per què patir cap segregació. Dius també que els nacionalistes patim un shock postraumàtic des de fà 30 anys. Jo en tinc 35, per tant no en tinc consciència d'aquells fets, però visc avuí en día la por al cos per pensar com pense i dir el que pense. Avuí, no fà 30 anys. Qualsevol pot passejar per València amb una samarreta amb la bandera anglesa, americana, italiana o espanyola al pit, però si ho faig jo amb la meva m'arrisque a eixir apallissat o fins i tot mort, segons amb qui t'entopetes. És difícil d'assumir eixa realitat, veritat?
"El nacionalisme, l'esquerra actuaren com amateurs" Home, després de 40 anys de dictadura que vols que et diga! La dreta, amb més experiència, actuà de seguida, amb violència, perquè copsaren, ells sí, la realitat del poble valencià. Estic fart de que des d'alguns sectors d'opinió (tant dels blavers espanyolistes, com malauradament ara vosaltres) s'intente fer veure que vosaltres sou els valencianistes mentre a nosaltres ens encolomeu allò de pancatalanistes, expulsant-nos fòra de tot allò que siga "genuïnament valencià", com si no ho fórem, de valencians. Al País Valencià sempre ha existit el sentiment que jo ara defense, i va ser el primer en reclamar la llibertat i la independència.
Ara và i resulta que la culpa de tot el que ha passat és del nacionalisme per donar-li arguments a l'extremisme blaver. Això sona a "Síndrome d'Estocolm", suposse que ho coneixeràs: quan la víctima d'un segrest o agressió continuada, acaba lloant al seu agressor per perdonar-li la vida. La culpa de la violència i de que una part del meu poble visca amb la por al cos i sense poder manifestar lliurement la té el violent i l'agressor, no pas nosaltres que en som les víctimes. Eixos agressors fóren els que impossàren els actuals símbols en contra de l'acord estatutari. Tot un colp d'estat a la valenciana. Nosaltres no els lliuràrem la bandera coronada, aquesta sempre ha existit com a bandera de la ciutat de València i així és com jo l'accepte,ens la impossàren ells amb agressions, bombes, trets, navalles i algún que altre mort. Per cert no ho teniu tan clar al BLOC en aquest afer, la majoría d'esmenes a la ponència van adreçades al tema dels símbols, entre ells la llengua i la bandera. Encara ningú m'ha contestat si en eixa "assumpció de la realitat" també entrarà l'assumpció del terme "Comunitat Valenciana".
Ja per últim: No és cert això que tenim por de ser només valencians. Ni jo ni ningú que pense com jo hem dit mai que cal anar de la mà de Barcelona, i molt menys de Madrid. Defensem la independència del nostre país. I-N-D-E-P-E-N-D-È-N-C-I-A. No cap altra cossa, sols que creiem que la independència és compatible amb fer el camí junts amb la resta de països germans, per moltes raons. Això no vol dir que hem d'anar guiats de la maneta o del ramalet, sino al costat. ELs valencians hem d'estar prou orgullossos de ser-ho com per consentir aquestes cosses. No volem ser una regió d'Espanya i no volem ser una regió de cap altre estat, ni tan sols dels PPCC. Volem ser un país independent i sobirà, federat lliurement amb la resta de països germans en un estat (PPCC). Que sona utòpic? Sí, tant com pensar en la independència de manera "solitària" o pensar que els blavers acceptaràn el vostre canvi.
No vull més divissió entre els pocs que encara ens creiém el país.
Salut!
Josep, ningú diu que vosaltres no sigueu valencians o mal valencians o coses per l'estil. Però la realitat és que sou catalanistes a l'hora de definir la vostra proposta nacionalista per als valencians (la qual passa per construir els Països Catalans o per ser valencià de nació catalana, com tu has dit). Això és un fet; no és cap insult ni cap retret.
ResponEliminaQue este catalanisme valencià fóra el que lluità per les llibertats democràtiques abans i després de la mort de Franco tampoc ho dubtem, però no per això hem d'acceptar els seus plantejament si no ens agraden. Particularment, afirmant que parlem la mateixa llengua que els catalans, no tinc cap interés a construir els Països Catalans; des del meu punt de vista no representen en absolut la història del poble valencià.
D'altra banda, dius que la senyera coronada s'imposà contra l'acord estatutari. És evident que s'acabà imposant per por a la violència, però cal recordar que l'acord estatutari era una senyera amb blau i l'escut de Pere el Cerimoniós a dins en compte de la corona (la bandera sense blau va ser la bandera del Consell preautonòmic, però no la de l'acord estatutari).
Dius que ningú ha contestat sobre el terme "Comunitat Valenciana". Jo mateix ho vaig fer en el post anterior i en algun dels comentaris, tot enllaçant este post on ho explique (sobretot als paràgrafs finals).
Finalment, quan parles de pensar en clau valenciana, ací ens podem trobar tots. Però, vulgues o no -perquè desgraciadament les coses són com semblen que són i no com són realment-, la quadribarrada no representa per a bona part de la societat un missatge valencià, sinó associat al catalanisme valencià -perquè en el fons si sou partidaris de la quadribarrada és precisament per defensar un projecte de Països Catalans-. Essencialment els nostres objectius a curt termini són els mateixos, però diferim en les formes, en els discursos i en l'objectiu final.