L'almussafes de la sort

Sobrassada al forn (Tina Vallès)

He descobert les sobrassades de l'Espai Mallorca, quasi tan bones com les culars de Benissa. El dia de l'anada de la semifinal de Copa contra el Barça vaig aprofitar per a fer-me el que a hores d'ara és el meu entrepà favorit, l'almussafes de tota la vida: sobrassada, formatge, ceba fregideta i el pa una miqueta torrat amb el "condumio" dins per a què agarre l'escalforeta de tot plegat. Vam empatar, un bon resultat. Eixa mateixa setmana, la de Pasqua, el diumenge al vespre em vaig fer un altre almussafes mentre sentia per la ràdio el partit contra el Madrid. Arizmendi marca en els darrers minuts i guanyem. Unes setmanes després toca la tornada de copa contra el Barça: almussafes, guanyem i passem.

Convençut ja de les propietats miraculoses dels almussafes, una hora abans de començar la final de copa contra el Getafe li vaig enviar un missatge a un altre Vicent: "he comprat cacaus i tramussos especialment per a l'ocasió. A més, el meu almussafes de la sort no pot fallar perquè estarà fet amb sobrassada de l'Espai Mallorca. 3-1. Vinga!" Collons tu, fins i tot el resultat. No n'he tornat a menjar. No volia abusar-ne. Diumenge vinent no seré a casa i tampoc podré recórrer a l'entrepà màgic. Tranquils, si ens cal encara al següent partit, contra el Barça el 4 de maig, l'almussafes no fallarà. Sembla infal·lible.