Després d'unes quantes setmanes sense escriure al blog, hi torne a tall d'una col·laboració amb FullQuatre, un dels pocs diaris digitals en valencià amb els quals comptem actualment en la xarxa i al qual vull agrair públicament la seua invitació a publicar-hi columnes d'opinió de forma periòdica. El tema iniciàtic no podia ser un altre, davant l'allau centralitzador que se'ns està venint al damunt amb l'excusa de la crisi: "Una Almansa del segle XXI". Com hi dic, només espere que puguem fer-hi front perquè no ens va solament el futur com a poble sinó també el nostre propi benestar econòmic i social.
Així disparen des del centralisme jacobí
L'estiu de 1338, quan anava a complir-se tot just un segle de la
conquesta cristiana de València i la fundació del regne homònim, el
Consell del cap i casal decidí commemorar la fita amb una gran processó
festiva en què participà tot el poble de la ciutat. A partir de llavors
tots els 9 d'octubre de cada any, festa de Sant Donís, els valencians
recordaren el moment iniciàtic de la seua formació com a poble. Així
fins que 369 anys després, en 1707, la celebració desaparegué del
calendari festiu: l'administració borbònica victoriosa en Almansa
aniquilà les lleis, les institucions, els mecanismes de representació i
el poder autònom dels valencians. Un "genocidi polític", que n'ha dit
Joan Francesc Mira. En conseqüència, la commemoració del dia de la
conquesta, que al cap i a la fi era un acte polític, puix refermava la
consciència històrica i identitària del poble valencià, també va
sucumbir davant el centralisme imposat des de la cort de Felip V
establida a Madrid.
A finals del segle XIX, una vegada instal·lada al Parterre de
València l'estàtua de Jaume I feta a proposta de Teodor Llorente, els
membres de la Renaixença tornaren a celebrar el 9 d'octubre
concentrant-se entorn del monument. A poc a poc, al compàs del
creixement del valencianisme, la commemoració anà agafant força fins que
en 1935 fou proposada per Nicolau Primitiu com a Diada Nacional de la
Pàtria Valenciana. I este va ser, precisament, l'esperit que es va recuperar en 1976,
quan la Taula de Forces Polítiques i Sindicals va convocar el Dia
Nacional del País Valencià sota el lema "Per l'Estatut d'Autonomia i per
la Generalitat". A partir de l'any següent s'oficialitzaria i passaria a
ser una jornada festiva arreu del país. I ara, 35 anys després, el
president dels valencians proposa canviar la data en funció dels dies de
la setmana: celebrar el 9 d'octubre un dia 8, o 7, o 6, o 12, o 11, o
10... Tant fa. La qüestió és buidar la commemoració de contingut. Un
signe dels nous temps. [Continua a FullQuatre]
