Ciutat de València (Foto: Radub85)
Fa un temps em preguntaren quins podrien ser els 8 elements que millor definixen la ciutat de València entre els valencians i els forasters. Al meu entendre, evidentment, però pensant en la globalitat dels que són o viuen en la capital valenciana i dels que la visiten o la veuen des de fora. I, després de molt reflexionar-ho, esta és la conclusió a la qual vaig arribar: una llista de 8 elements definitoris de la ciutat de València per als seus veïns i visitants, potser típics i tòpics, però inexcusables i probablement amb un gran fons de veritat. Mireu a vore si en canviaríeu algun!
1. La paella: Tòpic, però si algú ve a València vol una paella i els autòctons s'enorgullixen de fer-la com ningú segons la recepta que consideren canònica (tot i que esta recepta no tinga segurament més de 100 anys). També és el plat per excel·lència de la socialització dels valentins, ja siga en una paella de diumenge al xalet, una paella de celebració, de negocis o per qualsevol altra cosa. La disposició redona de la paella i la predisposició cultural dels valencians a l'arròs la fan un plat abellidor i essencial per a quasi qualsevol habitant de la ciutat. I és un dels principals elements que València i en general els valencians han aportat a la cultura internacional.
2. El Cabanyal i els poblats marítims: És un símbol tant per als valencians com per als forasters. Té una atracció especial entre els habitants de la ciutat de València i fins i tot, potser, més que una "València marítima" el que existisca en realitat siga una "València cabanyalera", en què els poblats marítims fan de mèdium a través del qual els valentins ens comuniquem amb la mar. A més, les seues particularitats històriques, urbanes i patrimonials el fan, segurament, el barri més destacat de la València extramurs.
3. El llit del Túria: La València històrica, des de la seua fundació, no s'entén sense el riu Túria, mentres que la moderna, des de fa uns 50 anys, no s'entén sense el seu llit sec. El llit sec del Túria és un aspecte que singularitza València dins del panorama urbà europeu i que ha canviat considerablement la percepció de la ciutat per als seus habitants, amb els múltiples usos -i tots positius- que li han donat, alhora que continua sorprenent als visitants (que no acaben de concebre un riu permanentment sec com a part d'una urbs).
4. La llum: Segurament no ho dirà ningú que siga de fora, perquè no és un dels aspectes més coneguts de València, però molts dels seus habitants sí que valoren de forma extrema la llum de València, en setembre o en primavera, per exemple. La llum i el color del cel, amb eixos blaus intensos que costen de trobar en altres ciutats espanyoles i europees. Eixa llum, a més a més, va associada al bon oratge que sol ser habitual en la ciutat i que marca el gaudi urbà la major part de l'any, tant per als seus habitants com per als que la visiten.
5. La Llonja: Simplement dient que és Patrimoni Mundial de la Humanitat no caldrà afegir molt més. És el monument amb major valor històric i arquitectònic de la ciutat. Una obra mestra del gòtic civil i que representa materialment la puixança de la ciutat de València durant el segle XV, el seu Segle d'Or. De fet, és també la màxima expressió de la capitalitat històrica de la ciutat, ja que en ella, com a borsa de comerç, es negociaven la llana del Maestrat, el sucre de la Safor o les panses i les figues de les Marines i del Vinalopó. Un autèntic mercat de productes i finances que unia tots els punts del territori valencià, de nord a sud i d'est a oest.
6. El Mercat Central: Tot i l'extrema proximitat amb la Llonja, no es pot deixar de destacar el Mercat Central com a símbol de València. La plaça on se situa té la mateixa funció des de fa vora 1.000 anys i és un lloc de referència per a tots els valentins, que fins i tot es desplacen des de molt lluny per a comprar on saben que trobaran els millors productes de la terra. És un símbol de la modernitat de València, amb un edifici de caràcter modernista que pega un esclafit: una catedral lluminosa de mercaderies, com deia Joan Francesc Mira, i alhora també un símbol de la València popular, la dels botiguers, la dels que guarden les històries i la memòria més vitalista de la ciutat. No debades, els que visiten per primera vegada el Mercat Central se solen quedar amb la boca oberta perquè mai de la vida esperarien l'espectacle que se'ls obri davant dels ulls en entrar.
7. El foc i la pólvora: Més que les Falles, que encara dividixen a molts habitants de la ciutat entre els que se les estimen i viuen la festa tot l'any i els que preferirien viure sense ella, el foc i la pólvora són definitoris d'una manera de ser d'una gran part dels valentins. A banda del gust estètic pel foc i pels espectacles pirotècnics, que mouen masses de gent, també hi ha el pensat i fet, l'explosivitat i la festa expansiva, que troben una bona metàfora en la vinculació històrica dels valencians a la pólvora. Quan estem fora i sentim olor de pólvora, ens enrecordem de seguida de València, no falla. Igualment, també els forasters ens identifiquen clarament amb eixos dos elements del foc i la pòlvora.
8. Les séquies i l'Horta: València no és només València, sinó València i l'Horta. Segons diuen, de fet, la ciutat renasqué en època andalusina gràcies al complex sistema hidràulic que bastiren els llauradors àrabs i berbers amb les séquies que construïren per a extraure aigua del riu Túria. Ha existit sempre una relació d'amor/odi entre els habitants de la València històrica i els habitants de l'Horta i, de fet, eixa estranya relació ha continuat fins als nostres dies amb l'expansió de la ciutat a costa del camp cultivat circumdant. Però una part de l'Horta continua existint i continua marcant la ciutat, sense transició entre espai urbà i espai agrícola. És una relació que hauria de trobar un equilibri positiu per a les dos parts, ja que és un altre aspecte que també singularitza la ciutat i la seua història dins del panorama europeu.
És evident que queden fora molts altres elements que també podrien definir la ciutat de València, com l'Albufera, l'arquitectura racionalista, l'orxata, els ponts del Túria, etc. Però eixos són el que considere imprescindibles com a definitoris de la ciutat des de dins i des de fora. I vosaltres, en canviaríeu o n'afegiríeu algun altre?
Actualització: Per facebook indiquen també les creus de terme, les falles, el València CF, la Ciutat de les Arts i les Ciències, les taronges, Joaquim Sorolla, Vicent Blasco Ibáñez, les torres dels Serrans, el Micalet, el centre històric, el trinquet de Pelayo, l'aroma a flor de taronger en abril, la música...
Actualització: Per facebook indiquen també les creus de terme, les falles, el València CF, la Ciutat de les Arts i les Ciències, les taronges, Joaquim Sorolla, Vicent Blasco Ibáñez, les torres dels Serrans, el Micalet, el centre històric, el trinquet de Pelayo, l'aroma a flor de taronger en abril, la música...