Iberolingua: Per a curiosos de les llengües peninsulars

Ja fa temps que les xarxes socials llevaren molta de la vitalitat que tenia la blogosfera. És evident. Ho explicava Xavi Aliaga en les jornades de l'AVL sobre "L'ús del valencià en els blogs": els posts "xorra", amb una fotografia, un mapa, un vídeo, una notícia, una queixa o un breu comentari han passat a facebook i twitter, on reben un feedback molt més immediat (tot i que segurament més reduït, circumscrit al grup d'amics i seguidors). Se'n planyia també l'enyorada comtessa d'Angeville, demostrant alhora, ella mateixa, eixa pròpia evolució: deixà d'escriure posts per a blogs i ara molts de nosaltres la seguim per facebook, on va enllaçant fotos dels seus viatges i excursions, enllaços de diaris, pensaments, fragments literaris, cançons, etc. Tot plegat, això també ha fet que moltes de les pàgines interessants que corren per internet hagen recorregut a les xarxes socials per a donar-se difusió i divulgar d'una manera còmoda i ràpida els seus continguts o novetats. Només cal clicar un simple "m'agrada" o fer-se'n "seguidors". 

I ací volia arribar: a convidar-vos, a tots els amants de la filologia i la sociolingüística, a seguir una pàgina d'usuari de facebook i un compte de twitter que difon el magnífic treball del web anomenat "Iberolingua". Segons diu la pròpia pàgina, Iberolingua pretén ser el portal web més complet sobre la diversitat lingüística de la Península i procura seguir criteris coherents i seriosos a l'hora de tractar uns aspectes tan delicats com són la història i la geografia d'este territori, tan sensible als temes lingüístics que porten afegides les diferents sensibilitats identitàries. En este sentit, no sé qui està darrere del web -són valencians, és l'única pista-, però a fe que aconsegueix el seu principal objectiu: donar a conéixer sense prejudicis ni inconsistències, l'èuscar i les llengües que la Romanística coneix tradicionalment com a iberoromàniques, dins del seu context geogràfic peninsular i balear (i també, excepcionalment, l'occità, que tot i que geogràficament no forma part de la Iberoromània històrica, lingüísticament hi està molt relacionat).

 

Mapa de les llengües de la Península Ibèrica fet per Iberolingua.com

La quantitat i la qualitat dels seus continguts és realment bona, al temps que molt equilibrada i mesurada. Tant a nivell històric com filològic, i els presenta, a més, d'una forma molt didàctica i explicadora. En podeu fer un tomb per la seua pàgina web (que sembles no acabar-te-la mai de tanta informació com disposa i crec que continua en construcció) o també, com deia, podeu seguir-la per facebook i twitter, on periòdicament van amollant píndoles que ens acosten a la realitat i les curiositats del gallec-portugués, l'asturlleonés, el castellà, l'èuscar, l'aragonés, l'occità i el català (dins del qual es recorda que el nom de valencià és reconegut oficialment per l'administració i rep una especial atenció mitjançant un atles lingüístic propi). És en este sentit, a través de nombrosos mapes referents a les diverses llengües peninsulars, que "Iberolingua" mostra fets i fenòmens realment interessants, com els que posaré ací mateix, sense ànim de ser exhaustiu. Gaudiu-los i, com dic, seguiu-los la pista! 

Mapa de la 1ª persona del Present d'Indicatiu: Jo parl, parlo [u], parlo [o] parle, parli

Mapa de cossinogues, cosquerelles, cosconelles, cosquilles, cossiguanyes

 

Mapa del betacisme, distinció-confussió de /v/ i /b/

 

Mapa de la confusió de mos-vos > se [mon·a'nem] / [se·na'nem]

 

Mapa de relliscar, esvarar, llenegar, esllissar, resquitllar

 

Mapa de corder, xai, anyell, bé, etc.

 

Mapa de dialectes de l'èuscar

 

Mapa de retrocés de l'èuscar del segle XI al segle XXI

 

Mapa dels escolaritzats en èuscar al País Basc entre 2000 i 2005

 

Mapa de població castellanoparlant a Espanya

 

Mapa dialectal del castellà

 

Mapa politicoadministratiu de l'asturlleonés

 

Mapa dialectal del gallec-portugués

 

Mapa de cordeiro, anho, borrego

#elscatalansmosvolenfurtar

Perplexitat catalana al fòrum de Racocatala.cat

Primer trending topic (TT) espanyol de valenciania, valencianisme i valencianor que jo conega: #elscatalansmosvolenfurtar. Tot va nàixer ahir, cap a les onze i quart de la nit, després que @PauAlabajos i @raquelescriva contestaren les boniques piulades d'un tal @jayues85, que, entre d'altres coses deia: Fill de puta tu puta región de España. El catalanismo es un invento nada más, no tenéis historia, la habéis inventado; Yo no escribo en valenciano porque no sé, me enseñaron catalán o valenciano normalizado. Vivan las normas de El Puig!!! Davant d'això @raquelescriva li va dir: Es muy lícito decir "nos quieren quitar el valenciano" en castellano. define mucho a los valencianos de primera. I aquell li va contestar: "Menuda estúpida que eres. Pues yo lo digo "nos quieren quitar el valenciano. La resposta de @PauAlabajos, desencadenant del hashtag que ha bullit a twitter des d'ahir per la nit, va ser: #elscatalansensvolenfurtar la paella... 1, 2, 3 responda otra vez.

D'immediat, amb la intervenció d'algunes persones, el hashtag va canviar a #elscatalansMOSvolenfurtar i la gent començà a piular sense parar: #elscatalansensvolenfurtar les albaes;#elcatalansensvolenfurtar la Txeperudeta; #elscatalansensvolenfurtar la fallera matxor!; #elscatalansmosvolenfurtar l'albufera; #elscatalansmosvolenfurtar els rovellons :P; #elscatalansmosvolenfurtar la Dama d'Elx! Ah, no, que això ja ho va fer el govern de Madrid...; #elscatalansmosvolenfurtar l'aeroport de Castelló!; #elscatalansmosvolenfurtar a Rita Barberà...Ojala, Ojala; #elscatalansmosvolenfurtar El Micalet de la Seu ( xim pum ole ole pum catapum meeeec ); #elscatalansmosvolenfurtar a Ximo Bayo, quetumbambambamqueten; #elscatalansmosvolenfurtar la "plaia" de Xàtiva; #elscatalansmosvolenfurtar la coca de llanda; #elscatalansmosvolenfurtar a Emilio José, hòstio!; Valencians! Canviem Jorge Javier Vázquez per John Cobra! #elscatalansmosvolenfurtar; #elscatalansmosvolenfurtar els fartons Polo i els Muakis; #elscatalansmosvolenfurtar l'auia de l'ebro; #elscatalansmosvolenfurtar a Rosita Amores; #elscatalansmosvolenfurtar al Senyor Pirotècnic...; #elscatalansmosvolenfurtar la marina alta; #elscatalansmosvolenfurtar al Titi; #elscatalansmosvolenfurtar el penyal d'Ifach (o això eren els alemanys?); #elscatalansensvolenfurtar a calatrava per a q els acabe la sagrada familia; #elscatalansmosvolenfurtar a Pepito Guia; #elscatalansmosvolenfurtar l'harmonia vocàlica; #elscatalansmosvolenfurtar Bancaixa! Arribeu tard, se l'ha quedat Caja Madrid; #elscatalansmosvolenfurtar el "arre gos" "aiva la llebre" "peim" "açò u pague jo" "ira este que flipat" "nano" "che" "truque" "va de bo" ...; #elscatalansmosvolenfurtar el "ves a fer la mà"; #elscatalansmosvolenfurtar a Tonet de l'Alqueria Blanca, recollons pandereta!; #elscatalansmosvolenfurtar els saladitos Velarte i les figuretes de Lladró...; #elscatalansmosvolenfurtar els estudiants de medicina,els mestres i els nostres cantautors,i l'orxata,la cassalla i la mistela;és un lot; #elscatalansmosvolenfurtar la malíccia i el poc coniximent; #elscatalansmosvolenfurtar el trinquet blau del Genovés; #elscatalansmosvolenfurtar la puntualitat del metro de València; #elscatalansmosvolenfurtar la mistela i la cassalla, les clementines, els moros i cristians, el sunsún corda i al Moro Mussa; #elscatalansmosvolenfurtar a Alarte, però no el troben; #elscatalansmosvolenfurtar el poema del pimentó torrat de Vicent Andrés Estellés; i el més retuitejat, #elscatalansmosvolenfurtar, però els de la Gürtel mos han furtat més.

Són només uns pocs exemples del que va passar ahir. Semblava com si tots els valencians valencianoparlants de twitter estiguérem piulant això. Una veritable bogeria, que va convertir l'etiqueta en trending topic estatal, davant la qual cosa començaren les primeres reaccions dels que ho veien des de fora, entre la intolerància d'alguns i la curiositat d'altres: #elscatalansmosvolenfurtar Me tomaría este TT en serio, y no irónicamente.; Creo que #elscatalansmosvolenfurtar es un conflicto entre valencianos y catalanes con tono de humor, pero no estoy seguro; #elscatalansmosvolenfurtar ??? Pero esto que mierda de TT es en ESPAÑA?; Por favor... hag tags en ESPAÑOL #elscatalansmosvolenfurtar . Jino, vi'acé uno con acento andalú que ojú... shufla estoh... ¬¬; #elscatalansmosvolenfurtar manda cojones espaÑoles que esto sea un TT en ESPAÑA, que mal estamos; ¿Que broma es esto? #elscatalansmosvolenfurtar de gilipollas esta el mundo lleno; #MexicoEnTresPalabras #elscatalansmosvolenfurtar, y Orgullosos de Andalucía son TT. ¿Es el día del orgullo autonómico y no me he enterado?; @Naxfleku has visto? Hay valencianos que también se toman estos temas con ironía!!; Todos contra Cataluña: primero andaluces, ahora valencianos. Vascos cuándo?? #elscatalansmosvolenfurtar; Bien, empieza otra dimensión de España más: pancatalanistas contra valencianistas en #elscatalansmosvolenfurtar; No entiendo porque ponéis HTs en extraños dialectos #elscatalansmosvolenfurtar.

Finalment, fins i tot hi hagué catalans que no s'ho prengueren massa bé i començaren a respondre brofegades, com indicà el mateix @PauAlabajos: Moment sublim quan hi ha penya que comença a replicar seriosament a #elscatalansmosvolenfurtar Clarament #elscatalansjaelshanfurtateltrellat. I, en eixa línia, este matí alguns s'han apuntat al carro, però ja no pillaven el mateix sentit irònic, satíric i humorístic d'ahir per la nit. Així, fins que el hashtag ha desaparegut dels TT espanyols i supose que anirà esmorteint-se al llarg del dia de hui. Tot plegat, molt divertit. En ocasions, el twitter serveix per a denunciar determinades accions o per a organitzar protestes. També és útil, però, per a passar una bona estona. I ahir es va fer això, de forma massiva, en clau valencianista. Bonic experiment. Per tant, com deien per ahí, no puc cloure el post sense agrair-li-ho al seu creador: La que ha liat el @PauAlabajos en l'etiqueta #elscatalansmosvolenfurtar Si ens ha de pagar 25 pts per cada resposta, ja pot fer concerts, ja; Hauríem de donar-li les gràcies a @PauAlabajos què és el causant de tot açó xD.

Entorn de Softvalencià

Hui parle a l'Informatiu de Softvalencià, un projecte que va suscitar reaccions ben fortes arran de les crítiques realitzades per Cucarella. Certament, no resulta lògic que si català i valencià són dos noms per a una mateixa llengua no es puga potenciar amb normalitat un Softcatalà (País Valencià) o que es puguen oferir les variants valencianes, com fins ara, en una mateixa pàgina web. Tanmateix, menys normal és encara que, conformant més del 25% dels parlants de la llengua, només un 5% del total d'usuaris que visiten softcatala.org siga d'origen valencià. Així les coses, si la iniciativa serveix per a estimular l'ús del valencià en el món d'internet i la informàtica, benvinguda siga.

Cal recordar que potenciar el nom de "valencià" i les formes valencianes no és estar en contra de la unitat de la llengua ni menys encara del futur de la llengua. Això seria tant com dir que potenciar el nom de "català" i publicar en l'estàndard de Catalunya és estar en contra de tot allò que sone a valencià i de les formes valencianes. La realitat, però, és que tant una cosa com l'altra són, simplement, accions en favor de la llengua pròpia, la mateixa, amb denominacions i estàndards diferents dins d'una normativització comuna (aspecte, però, que encara està per resoldre en funció de les relacions inexistents entre l'AVL i l'IEC, i de l'anticatalanisme latent que el PPCV manté interessadament viu). La qüestió és complexa, però allò que importa és que cresca el nombre d'usuaris amb el Firefox, l'Office, el Windows o l'Ubuntu en valencià. Com comentàvem en la xarrada de dilluns passat de l'Associació Cívica Tirant lo Blanc -que David s'ha encarregat de resumir al seu blog Un ciutadà qualsevol- és necessari fer visibilitzar el valencià i la consciència valenciana a tots els nivells. Com més els normalitzem, més exemples donarem perquè altres s'hi senten atrets i s'hi puguen sumar.


Entorn de Softvalencià:    

En els darrers mesos han vingut a coincidir dos fets a priori molt allunyats però que al cap i a la fi guarden una ben certa relació. D’una banda, el catedràtic d’història medieval José Hinojosa ha publicat els pergamins d’època de Jaume II conservats a l’Arxiu Municipal de València, entre els quals es troba un de l’any 1313 que inclou el primer ús –que jo conega– del gentilici “valencians” per a referir-se als ciutadans del territori valencià; abans s’havien emprat fórmules alternatives com “habitants del regne de València”, “regnícoles” o similars, que demostraven que encara no havia quallat una identitat comuna a la massa de nouvinguts –sobretot catalans i aragonesos– que s’havien traslladat a colonitzar les terres del nou reialme valencià. D’una altra banda, vora 700 anys després els membres valencians de Softcatalà, amb el suport d’Escola Valenciana, han presentat Softvalencià, una pàgina web destinada a difondre l’ús de les variants valencianes de la llengua catalana al món d’internet i el programari informàtic.

Relacione les dos coses perquè, com sol passar arreu del món –no som els únics–, també en el nostre cas identitat i llengua van intensament relacionades. Així, de seguida hi ha hagut crítiques que han interpretat l’aparició de Softvalencià com una forma de secessionisme lingüístic valencià i, en conseqüència, com un acte pràcticament homologable als del blaverisme anticatalanista. No m’agradaria haver estat en la pell dels promotors de la iniciativa, gent que dia rere dia demostra la seua ferma militància en favor de l’ús social del valencià, però que ara, a banda de certes crítiques constructives, ha rebut desqualificacions de tota mena. La qüestió, que és ben complexa, se centra en dos aspectes principals: la proposta normativa, que, resumint-ho molt, va en la línia de les recomanacions realitzades per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i el nom triat, que diferencia onomàsticament entre “català” i “valencià”.

Pel que fa al primer punt, Softvalencià no ha fet més que ser coherent amb la història de la normativització de la nostra llengua, que ha consolidat tres estàndards policèntrics, el català, el valencià i el baleàric, que no corresponen a les diverses modalitats de la parla sinó als tres principals territoris polítics, amb les dissonàncies que això ocasiona (per exemple, una persona d’Ulldecona i una de Benicarló fan servir quasi les mateixes formes, però queden incloses en dos variants generals diferents, la catalana i la valenciana). Amb tot, com que l’AVL representa l’actual fase del procés estandarditzador valencià en què s’ha apostat per una normativa més particularista i menys convergent que la dels anys ’60-’80, per a molts això ja és símptoma de fragmentació i feblesa de la llengua. En qualsevol cas, siga quin siga la tria, més o menys convergent, al remat això no evita que hi haja un estàndard valencià efectivament diferent del català per al qual no sembla negatiu tindre eines informàtiques especialitzades, de la mateixa manera que hi ha per a l’alemany d’Alemanya, Àustria, Liechtenstein, Luxemburg o Suïssa (diferenciant per unitats polítiques, en el seu cas estats nacionals i en el nostre territoris històrics amb diversos graus d’autonomia política).

I ací arriba l’altre aspecte al qual feia referència: en tots eixos casos (malgrat alguna polèmica puntual a Àustria) el nom de la llengua no genera discussió, és “l’alemany”. Per què, doncs, dirien els detractors de Softvalencià, no s’ha optat per anomenar la iniciativa “Softcatalà (valencià)”, “Softcatalà (País Valencià)” o “Softcatalà (Comunitat Valenciana)”? Evidentment, pareix que ho han fet seguint també la nostra particular realitat històrica i social, segons la qual el nom de la llengua més amplament utilitzat ha estat el de “valencià” sense que això haja suposat un rebuig general –fins l’aparició del secessionisme– a la coordinació amb catalans i balears. I en eixe sentit, el codi de reconeixement informàtic emprat per Softvalencià no ofereix lloc als dubtes, ja que és “ca@valencia_ES”, una variant del codi general de la llengua catalana “ca_ES”. El grau d’acceptació de la pàgina web dirà si en conjunt han encertat o no, ja que la realitat és que fins ara només un 5% dels usuaris que visitaven Softcatalà eren valencians, malgrat que ja hi estaven presents els programes amb formes valencianes. En tot cas, però, tampoc caiguem en l’error de pensar que som valencians o li diem “valencià” a la llengua per alguna estranya maniobra reaccionària: és així perquè des de fa segles que és així.

Ben Folds i el Chatroulette

Estic a València, ergo la meua connexió a internet és precària. Aprofitaré, doncs, per a rebotar coses d'altres, i no em puc resistir a copiar el post sobre el músic Ben Folds que va publicar Rubèn farà cosa d'un mes:

La carrera d’en Ben Folds està plena de bons àlbums, bones cançons, algun hit i memorables actuacions en directe. Utilitza el públic tant per fer les seccions de vent que no porta a l’escenari, per esdevenir el cor de gospel que no es pot permetre portar de gira, com per fer acompanyaments de guitarra multitudinaris. I és un artista que ha decidit utilitzar les eines 2.0 al seu favor, més enllà d’un blog o el seu twitter. Va ser dels primers artistes en transmetre un concert sencer a través de MySpace, desls primers en filtrar un fake del seu propi àlbum i ara, inspirat per un popular usuari de Chatroulette anomenat Merton, ha decidit acoblar aquest servei de chat més videoconferència totalment aleatori als seus concerts, improvisant un tema per cada usuari que apareix a l’altra banda de la línia. D’aquesta manera, en poca estona, s’improvisen grans himnes com “Don’t Be Sad”, “Bobby”, “Is That A Knee? Could It Be Your Dick?”, “Man Sitting On A Toilette” o “Creepy Motherfucker In The Dark” que esperem apareguin d’alguna forma en el nou àlbum que prepara en col·laboració amb en Nick Hornby (“High Fidelity”, “About A Boy”)

Imatges en pdf

Havia d'enviar ahir un parell d'articles sobre Ramon Llull al nostre amic japonés, que s'està pensant si traduir la Doctrina pueril, quan vaig pensar en la conveniència de convertir en pdf les imatges que havia escanejat. Fins ara li ho enviava tot imatge per imatge o comprimit en un zip. Però mira per a on que he trobat una eina fantàstica per a fer això darrer: el JPEG to PDF, que es pot descarregar ací i que en cosa d'uns segons fabrica uns pdfs perfectes. Es pot usar igualment per a enviar fotografies, però sens dubte és ideal per a textos escanejats (també factures o altres coses similars). Per si vos pot ser d'alguna utilitat...

Més trames urbanes

Fa uns dies vaig publicar un post al blog d'Harca sobre les trames reticulars aplicades al paisatge i l'urbanisme: els exemples de Barcelona, València i Buenos Aires constituïen tres casos ben diferenciats de com havien evolucionat les urbs i els seus territoris circumdants al llarg de la història. Mentre cercava imatges per mostrar-ho vaig trobar un article de la revista de geografia Aracne en què es mostraven les possibilitats del Google Earth per a l'estudi de les morfologies urbanes. I la veritat és que aporta diversos exemples que pense que paga la pena reproduir, tot i que en esta ocasió a través de les imatges zenitals del Google Maps.

En primer lloc, hi ha l'exemple de Naarden, una ciutat holandesa que reflecteix a la perfecció el traçat d'una fortificació del segle XVI, bastida de bell nou per la Monarquia Hispànica després que en 1572 les tropes de Felip II arrasaren l'antiga ciutat medieval i aniquilaren tots els seus habitants:


I en segon lloc, hi ha altres diversos exemples de trames urbanes reticulars de diferents èpoques històriques. D'una banda, els que corresponen a les viles noves medievals, com la de Sainte-Foy-La-Grande, a Aquitània, tot seguint el model de bastida que també va ser aplicat en el País Valencià a llocs com Vila-real:


D'altres casos són els traçats quadriculats de caire neoclàssic aplicats a llocs tan dispars com la Baixa de Lisboa, construïda després del terratrèmol de 1755, o el barri de la Barceloneta, alçat tot just en aquelles dates:



Finalment, unes altres imatges que impressionen corresponen a època contemporània, com ara l'enclavament immens de Central Park dins de la trama urbana de Nova York o les formes simètriques de la ciutat planificada de La Plata, capital de la província argentina de Buenos Aires:

Com posar enllaços, cursives i negretes als comentaris

M'ho demanava l'altre dia Masclet i crec que ja ho he explicat alguna vegada de passada, però aprofitaré l'ocasió per fer un post ad hoc sobre la forma de posar enllaços i formats dins dels comentaris. Ho hauré d'explicar a través d'una imatge, ja que també funciona per al blog i si faig tots els passos necessaris el que finalment es veu és el resultat i no el procés. Ací, doncs, el procediment per a posar enllaços, negreta o cursiva en els comentaris:

Este seria el resultat si seguim eixos passos:
ENLLAÇOS

Segons Alababarada este és el nou eslògan de la Generalitat Valenciana
NEGRETA
Segons Alababarada este és el nou eslògan de la Generalitat Valenciana
CURSIVA
Segons Alababarada este és el nou eslògan de la Generalitat Valenciana

Costa una miqueta de memoritzar, però si es practica amb assiduïtat finalment acabes tenint-ho ben clar.

Jaume I al "Total War"

Mentre continuem esperant notícies de l'estrena de King Conqueror (no era per al 2008?), cercant mostres d'imatges amb què il·lustrar la versió japonesa del Llibre dels fets he trobat unes figuracions de Jaume I realment curioses. Es tracta d'uns models de prova fets durant la realització d'un joc d'ordinador anomenat Reconquista: Total War, que a través d'un parell de fòrums (ací o ací) va compartint amb els possibles usuaris els seus avanços en el disseny i la programació. Estes són algunes de les imatges previsualitzables:

I ací estan els models del seu Jaume I:


Fa molt de temps que no jugue a cap joc (ai, aquells temps del PCFútbol, el Civilization o el Shogun!), però m'han vingut unes ganes terribles de fer una partideta... Per cert, Jaume I no dugué mai al cap eixa cimera, que és més d'un segle posterior, però bé...

Difícil de superar

Faria més de 10 anys que no jugava al Pacman i de sobte, abans d'anar a dormir, descobrisc que a Pàgina26 hi pots jugar. Qui serà el c***ó que ha fet més de 31.000 punts? Això és molt difícil...

Internet, una seguretat enganyosa?

M'acomiade per uns dies, potser una setmana, potser un poc més. Vaig cap a València i en les darreres visites tots els meus veïns han protegit les seues xarxes inalàmbriques amb contrasenyes, o siga que dubte que puga connectar-me a internet. A més a més, si demà em toca la Grossa de Nadal no m'espereu per ací en uns mesos (tot i que com només es tracta d'una vana esperança orwelliana, hauré de retornar a les pantalles dels ordinadors en breu).

I m'acomiade amb una breu reflexió que vaig sentir l'altre dia no sé on: internet ens ha donat una seguretat individual -no sé si positiva o negativa, ahí ja no entre- impensable fa a penes uns anys. Qualsevol cosa d'ús més o menys comú que vulguem saber, fins i tot més enllà del saber enciclopèdic, ho hi podem trobar amb una simple cerca al Google, des dels tipus de malalties que ens ha dit el metge que patim a la recepta de l'arròs amb fesols i naps.

Dos exemples personals molt simples: d'una banda, en certa ocasió, tinguérem un debat sobre el sistema respiratori de les abelles, com s'ho fan per respirar? tenen pulmonets? I, d'altra banda, fa ben poc vaig adonar-me que em sonava moltíssim esta cançó de Roger Mas i Refree, Ma solitud, que em pensava original d'ells:

Doncs bé, en primer lloc, les abelles no tenen sistema pulmonar sinó que oxigenen la seua sang a través dels espiracles que tenen als costats, generalment al tòrax i l'abdomen, uns xicotets forats a través dels quals penetra l'aire, estenent-se per l'interior del seu cos. I, en segon lloc, pel que fa a la cançó de Mas i Refree, evidentment no és seua, sinó que és una versió d'en Moustaki, pràcticament amb el mateix títol de Ma solitude:

Mengeu molts torrons, farteu molt en els dinars i sopars col·lectius, i mantingueu-se bons. Bon nadal!

Els rànquings de l'Alexa Sparky

Des de fa un temps empre un "plugin" per al Firefox prou útil i curiós. Es tracta d'Alexa Sparky, que proporciona en la mateixa barra del navegador el rànquing en Alexa de les pàgines que visites. En principi sembla fiable, ja que vaig comparar ràpidament el rànquing dels principals diaris digitals catalans amb l'OJD interactiva i s'hi ajustava a les seues visites (almenys dels 3 que hi apareixen): 1r- Vilaweb (a l'OJD), 2n- E-notíces, 3r- Tribuna, 4t- Directe, 5é- La Malla (a l'OJD), 6é- El Singular digital, 7é - El Debat (a l'OJD).

També em va sobtar que, efectivament com deia Valencianisme.com quan va demanar ajuda, sembla que hi ha hagut un "extraordinari creixement de visites". Segons l'Alexa Sparky supera en pàgines vistes a Annanotícies, L'Avanç o, per exemple, l'Agència Catalana de Notícies; supose que el fet de tindre un actiu fòrum també ajuda a sumar-hi (perquè vas entrant i eixint en diversos fils). En qualsevol cas, com més gent empre l'Alexa Sparky més fiable serà, ja que les seues dades es nodreixen precisament d'aquells que naveguen amb ell. Serveixen, per exemple, per fer el rànquing de Catalexa. Si utilitzeu el Mozilla a què espereu per baixar-lo?

Què passaria si tothom clicara la publicitat?

Panell publicitari a la ciutat de València (Foto de Mireia Almenara)

Des de fa un temps he posat publicitat del servei de Google al blog. Jo i molts altres. De fet, fins i tot prestigiosos diaris digitals, com Vilaweb i La Vanguardia, o fins i tot Yahoo, els han incorporat. La seua ràpida extensió és comprensible: molt fàcils d'afegir al teu espai web, un disseny al teu gust i molt rendibles si a la gent li pega per clicar-los. I és que, contràriament a altres tipus de "banners" de publicitat, no cal que busques els clients, sinó que te'ls proporciona Google, i no cal que et paguen res per anticipat, ja que només ho fan per cada persona que va al seu lloc des de la teua pàgina.

Amb tot, tampoc et pots llançar a clicar sense fi: la teua IP és invàlida i Google du un exhaustiu control de les IP's que cliquen des de la teua pàgina, tot arribant-te a expulsar del seu servei publicitari si detecta moviments fraudulents. A mi ja m'han avisat que estic sota sospita, però no expliquen la causa (supose que perquè m'he clicat a mi mateix algunes vegades (!!)).

En qualsevol cas, què passaria si tota la gent clicara en la publicitat de tots els llocs que visita? Per cada clic el client que ha contractat Google està pagant i això pot dur-lo a retirar la seua publicitat perquè la despesa siga excessiva: hi ha massa gent anant al seu web, sense obtindre unes visites que realment consumeixen el seu producte. Comportaria això una retirada massiva de clients? Potser no, ja que a alguns d'eixos clients, com per exemple els diaris digitals, ja els va bé simplement amb augmentar les visites per tal de poder exigir més diners als seus anunciants: és un bucle. Ara bé, i la resta de clients? Chi lo sa?

De moment sembla que estan funcionant molt bé i, de fet, si més no per als bloguistes, és un incentiu per escriure més ja que a més posts, més visitants, i a més visitants, més gent que clica benèvolament. En el meu cas no arriba per a pagar el lloguer mensual, però almenys pareix que sí per a costejar una baixada a València...

Sobre la campanya electoral a internet

Com analitzava l'altre dia Héctor Esteban a "Las Provincias", la batalla electoral también pasa por Youtube, i sembla que la izquierda le está ganando el pulso en la red a las formaciones más conservadoras (l'imparcial periodista acabava fent una crida al PP: Los populares deberían buscar un arma para contrarrestar la propaganda electoral a través de la red. Internet es el futuro y un vídeo colgado en este tipo de web puede ser más efectivo que un cartel electoral). Així, per exemple, fa uns dies Pixelades enllaçava un vídeo d'un usuari anomenat Catxerulo que compara el Compromís pel País Valencià amb el Comando G, amb cançoneta de Parchís inclosa:

També sota el lema Adéu PP hem vist passar nombrosos vídeos a la xarxa, com el del BLOC o el de l'usuari Sabonerux (que ha retallat un vídeo penjat per l'autor del blog La Mirada Crítica amb Camps dient barbaritats):

Passant al cas concret de la ciutat de València, en el context de fer fora el PP de les institucions al preu que siga, trobem que un col·lectiu anomenat Industriaclandestina ha fet una anticampanya electoral, que inclou de moment sis vídeos, quatre dels quals estan dirigits contra Rita Barberà, essent este el darrer:

Estos vídeos antiRita empren huit arguments contra la seua política: l'accident de metro (cosa sobre la qual no té cap competència i se n'arriba a fer al vídeo un ús més vorejant la manipulació), la urbanització de La Punta en benefici de l'expansió sud del port (amb imatges vertaderament impactants), les autoritzacions a les manifestacions nazis a València (de la qual cosa Rita tampoc té competències tot i que un alcalde amb voluntat política per evitar-ho podria fer pressió al delegat de Govern), l'organització de la visita del Papa i el balafiament que va suposar per la ciutat, la qüestió dels 150 immigrants que viuen sota el pont d'Ademús, la Copa Amèrica i la prolongació de l'avinguda Blasco Ibañez destruint el cor del Cabanyal, la subestació elèctrica de Patraix i la futura urbanització de part del paratge protegit de l'Albufera de València.

Malgrat la mobilització, com sembla predir Xiquetalemany, un altre creador d'un bon nombre de vídeos polítics, la victòria de Rita sembla evident (a nivell personal, tant de bo m'equivoque):

D'altra banda, la mateixa candidatura socialista a l'alcaldia de València, encapçalada per Carmen Alborch, ha obert a banda de la seua pàgina web (sense versió en valencià), un blog, un fotolog, una pàgina al Myspace [Lola, què fas ahí?] i un canal al Youtube, carmenalborchSTV, en el qual ha penjat, entre d'altres la seua presentació com a candidata o un vídeo sobre la geganta treta a passejar per la ciutat en Falles:

A l'altra banda, Rita Barberá té només pàgina web (amb versió parcial en valencià), tot i que també compta amb vídeos antiAlborch al Youtube, enllaçats des del blog Alborch, si tu no vols, com el d'este xiquet que se'n riu de les possibilitats de la candidata socialista:

Tot plegat, enguany internet ha començat a prendre protagonisme en la contesa electoral. D'ací quatre anys, després del boom que segurament suposaran les eleccions estatals de l'any vinent, probablement el seu paper serà molt més important. Esperem estar allí per vore-ho.

Firefox 2.0

Ja es pot descarregar el Firefox 2.0 en valencià. El recomane a tots aquells que no "s'atreveixen" fer el pas des de l'Explorer. Paga la pena.