Insistim

Hui torne a parlar a l'Informatiu de la qüestió del decret del plurilingüisme. Principalment, arran de l'article que ahir va publicar Andreu Boix a El País, en consonància amb el que ja es va escriure al blog de La Paella Rusa fa un parell de setmanes sobre la línia única de Font de Mora com a oportunitat. D'una altra banda, també tracte de recollir l'esperit del debat mantingut a la blogosfera sobre l'estratègia que cal seguir per evitar la introducció d'este desgavellat sistema d'ensenyança arran dels textos de Xavi Aliaga, Jesús Párraga i Joan del Alcàzar (per duplicat). És a dir, en este segon sentit, pense que el primer que cal fer és molta pedagogia: insistir i explicar a amics, coneguts, saludats i potencials receptors dels nostres missatges perquè el decret és un desastre es mire com es mire (excepte si es mira des d'una òptica favorable a la desaparició gradual del valencià).

Concentració a la ciutat de València el 9 de juny de 2011

Les concentracions de dijous passat foren la primera pedra de toc del moviment de protesta contra el decret de pretés plurilingüisme de l'ensenyament valencià. Milers de persones isqueren arreu del país al caliu del manifest realitzat per Escola Valenciana, que acabava amb un rotund "Sí al valencià, sí al plurilingüisme, sí a la qualitat". En això devem d'insistir, bo i deixant ben clar que el nou model ni defén el valencià, ni garanteix l'aprenentatge de l'anglés ni millora l'educació, ans al contrari, com vaig tractar d'explicar la setmana passada. I ho dic a tall d'algunes veus que s'han sentit darrerament, com la d'Andreu Boix, ahir mateix, segons el qual s'hauria d'aprofitar l'oportunitat del canvi per a implantar una línia única que acabara amb el teòric "efecte gueto" al qual estarien sotmesos els estudiants de les línies en valencià. Així, les dos úniques modificacions a introduir en el decret serien l'increment dels percentatges de la docència en valencià i l'obligatorietat d'usar esta llengua en els treballs i exàmens. [Continua a la columna de l'Informatiu]

El pretés plurilingüisme: ni valencianitat, ni qualitat, ni llibertat

De nou a l'Informatiu, hui parle sobre la barbaritat lingüicida amb la qual el PP vol agredir la ciutadania valenciana (i el gran problema és com evitar-ho):

Així volen veure el valencià...

Fa huit dies que el govern valencià anuncià la presentació d'un decret de "plurilingüisme" per a l'ensenyament valencià i a penes quatre que el seu esborrany es pot llegir a la pàgina web de la Conselleria d'Educació. És, tal qual, una còpia del decret aprovat pel govern conservador gallec en maig de 2010, que s'ha anat desenvolupant al llarg del darrer curs escolar. Val a dir, a banda del Valencià, el Castellà i l'Anglés, les assignatures de ciències físiques i exactes s'impartiran obligatòriament en castellà (Matemàtiques, Tecnologies, i Física i Química), mentre que les humanes i naturals s'impartiran en valencià (Geografia i Història, Socials, Biologia i Geologia, i Naturals). La resta, les "maries" (Educació Física, Ètica, Educació per a la ciutadania, Religió, Dibuix, Informàtica o Música), es distribuiran entre ambdós idiomes, deixant via lliure, a més a més, per a la impartició en anglés, fins a un 33% del total de les matèries.

La idea, en principi, podria semblar bona: si actualment a les zones de predomini lingüístic valencià hi ha una gran majoria d'alumnes escolaritzada en línies en castellà, un 65%, a partir d'aquell moment tots ells passarien a rebre entre un terç i la meitat de les assignatures en valencià. Però ací ve la gran trampa del sistema, calcada també del decret gallec: en totes les àrees, matèries o mòduls, a excepció de les lingüístiques (valencià, castellà, llengua estrangera), l’alumnat podrà expressar-se de forma oral i escrita en valencià o en castellà. És a dir, que els alumnes simplement rebran la matèria en valencià, però no tindran cap mena d'incentiu ni obligació de practicar-lo a classe o als exàmens. I això, en una societat en què més del 90% dels mitjans de comunicació i dels productes culturals són en castellà i on no hi ha cap necessitat pràctica d'aprendre valencià, ja sabem en què es traduirà: la deixadesa total de la llengua valenciana i la seua mort per inanició. [Continua a la columna de l'Informatiu]