M'han passat moltes coses des de l'últim post que vaig publicar ara fa cinc mesos. Entre d'altres, he iniciat una estada biennal a Oxford per a desenvolupar un projecte de recerca postdoctoral sobre el pactisme/contractualisme polític a la Corona d'Aragó i Anglaterra entre els segles XIII i XIV. Ara, però, estic fruint d'uns dies de vacances que he aprofitat per a tornar a la meua illa i per a comprovar que molts valencians continuen treballant per la cultura valenciana i valencianista -ahir, per exemple, a la gala de lliurament dels VIII Premis Ovidi. Encara que la faena continua sent molta, i per això l'abandonament d'este blog, espere anar traient temps per a contar-vos alguna coseta més durant este període estival. La primera és reprendre la història sobre les traduccions a l'anglés de Vicent Andrés Estellés que vos vaig contar fa uns mesos: no és que haja eixit l'antologia que està pendent de publicació, sinó que he pogut adquirir la que preparà David H. Rosenthal en 1992, amb vora una cinquantena dels seus poemes. I un d'ells és tan conegut per tots nosaltres que potser vos faça gràcia llegir-lo, el primer de les Horacianes sobre el pimentó torrat, que vos transcric a continuació. Gaudiu-lo:
there's nothing i like as much
as garlanding roast peppers
with virgin olive oil.
then i sing happily, i talk to the oil, to the fruits of the earth.
i love roast peppers
-not too roasted, that ruins them-
but with the inside easy to get at
when you lift off the burnt skin.
i spread them on the plate in an exciting sequence
and garland them with oil and a pinch of salt
and i dunk lots of bread,
as the poor people do,
in the oil mixed with saltand flavored by the roast peppers.
then i pick up a bit of pepper
and a bit of bread between my thumb
and my index finger, i raise them avidly,
eucharistically,
i stare at them in the air.
sometimes i reach a point of ecstasy, of orgasm.
i close my eyes and gulp down the motherfucker.
M'agrada molt el pimentó torrat...