Que sí, que la història és útil!

Enguany també he tingut l'honor de participar en el Tro d'Avís, el llibre de la Falla La Malva d'Alzira. Eugeni Alemany s'ha currat la coordinació d'un volum de més de 300 pàgines amb col·laboradors de la talla d'Enric Lluch, Violeta Tena, Víctor Maceda, Enric Morera, Lucrècia de Borja, Vicent Molins, Pau Alabajos, Joan Amèric, Andreu Escrivà, Juli Jordà, Verònica Cantó, Jesús Peris, M.R. Electrique i molts altres. Jo he parlat sobre la història i els historiadors, fent una reivindicació humorística de la nostra professió. Ací la teniu!

 

Tro d'Avís 2016. El llibre de la Falla La Malva d'Alzira coordinat per Eugeni Alemany

Sóc historiador, eixa és la meua professió. Sí, historiador! Medievalista, a més a més. Sí, medievalista! Investigue, concretament, la fiscalitat del Regne de València. Sí, la fiscalitat del Regne de València! I tinc amics que són especialistes en arqueologia hidràulica andalusina, les elits rurals baixmedievals de les comarques centrals valencianes o els espais de socialització anarquista de finals del segle XIX. I ara ve la pregunta que SEMPRE fa TOTHOM: “I això, per a què servix? Vull dir, a banda de per a saber més coses i tot això... Per a què servix exactament?”. Home, o dona, doncs per a això mateix: per a saber més coses sobre el nostre passat, per a comprendre per què som com som, per a entendre com hem arribat fins ací i per a difondre eixos coneixements entre la gent! “Ah, val, clar, ja, sí...”, mentre en el seu interior pensen: “Veus? Ja ho sabia jo, que això que fa no servix per a res!”. I t’ho diu gent que es dedica, no sé, a vendre loteria o a estaf... dic a  vendre preferents, negocis imprescindibles, i molt útils, per a l’avanç de la Humanitat! 

Però bo, va, igual quasi accepten que saber més coses està bé o que com a hobby, ja veus tu, cadascú es dedica al que vol, i llavors ve la segona pregunta quasi obligada: “I per fer això, et paguen?” No, és que estic podrit de pasta i, com no sabia com matar el temps, vaig decidir anar als arxius i a les biblioteques, que s’està calentet en hivern i hi ha aire condicionat en estiu! Doncs clar que em paguen. ¿Que no es paga als mestres, als metges o a qualsevol altre investigador de qualsevol altra matèria? “Ja, home, però és que ells sí que fan coses que servixen per a alguna cosa. Fan classes, curen, treballen en laboratoris, investiguen coses útils...”. Brrrrr! Res, que els historiadors no mereixem que ens paguen un euro per dedicar milers d’hores a llegir documents o a excavar jaciments, extraure’n la informació pertinent i interpretar com vivien els nostres avantpassats, perquè al remat això “no servix per a res”.

Va, però al final accepten que eres historiador, que és la teua opció vital i que, mira, hi ha gent per a tot, i que tu has decidit saber molt d’història i de moltes altres coses d’eixes de cultura. Llavors és quan tracten d’aprofitar els teus coneixements i fer-te útil, “una persona de bé”. En primer lloc, sempre et trien com a company de Trivial: “Clar, és que Vicent sap de tot!”. D’acord, que potser en el Trivial podré saber unes quantes coses, però que no sé de tot!! Que la gent es pensa que per ser historiador portes una viquipèdia clavada en el cap, entre el cervell i el crani, que et busca a l’instant qualsevol informació des de l’inici de la Humanitat fins a la fi dels dies que està per arribar. “I per què no et presentes a ‘Saber y ganar’? Segur que guanyaries!”. A vore, que els de ‘Saber y ganar’ sí que saben de tot, són uns superhumans que es passen el dia llegint i memoritzant, però jo sóc un simple historiador... I quan vas de viatge: “Ai, explica’ns açò què és, i esta església de quin any és, qui la va fer i per què?” Doncs, home, et puc donar alguna indicació, alguna referència, però així tan exacte... jo que sé, la guia que t’has comprat ho dirà!

En definitiva, que si no pots guanyar concursos ni vals per a explicar-ho tot, la teua faena continua sense ser útil... Ara, que quan ho necessiten bé que et demanen coses a canvi de no-res... o a canvi del carinyo i de l’amistat. “Que no vindries a fer una xarrada sobre Jaume I a la Casa de Cultura del meu poble? Pagar-te? Home, si això ja t’ho saps! Et convidem a un xivito, això sí”. Ah, clar, aniré a fer una xarrada a canvi d’un entrepà de llomello amb maionesa perquè com tinc una faena que “no servix per a res” i no meresc que em paguen per ella, ja em va bé si em doneu de sopar de calent, i encara gràcies! O també aquells de: “No, és que la meua filla, que estudia Magisteri, ha de fer de projecte de fi de carrera una ruta historicoliterària per la Foia de Bunyol i, com tu saps de tot, segur que ens podries passar bibliografia i ‘unes quantes coses’ sobre això...”. Clar, clar, em passaré uns dies buscant bibliografia, aniré a la biblioteca, la consultaré, extrauré les idees principals, posaré els punts de la ruta amb els llibres que s’han de llegir i faré el projecte de la teua filla, que és el que en el fons m’estàs demanant! Que li pregunte al professor, que per a alguna cosa és mestre i li paguen “merescudament”...

Fora bromes, els investigadors en història tenim, en realitat, una funció molt clara i molt important. Hem vingut a esta terra perquè som superherois disposats a acabar amb uns supermalvats que campen per tot arreu: els guionistes de sèries històriques, els friquis de la història i els periodistes que es fan ressò d’estos últims. En primer lloc, els guionistes són supermalvats perquè: a) O no fan ni punyeter cas dels historiadors i llavors les sèries són divertides però un destrellat històric. O b), quan els fan cas, les sèries no els poden eixir més avorrides ni més carrinclones! Xe, que no hi ha un terme mig? Per la seua banda, els friquis de la història ens fan més mal que una pedregada. Els Bilbeny i companyia, per exemple, que si Cervantes era de Xixona, que si Hernán Cortés, Santa Teresa de Jesús, Lope de Vega, Calderón de la Barca o Leonardo da Vinci (!) eren catalans... Per l’amor de Déu, és que això no ho supera ni Esperanza Aguirre dient que la nació espanyola té més de tres mil anys d’història! Però pitjor encara són els periodistes que els donen les coses per bones, els amplifiquen, els presenten com a investigadors seriosos i tota la pesca. Per això, un grup d’historiadors de tot el món hem format una organització per a acabar amb esta lacra de la societat que ens impedix prendre’ns la història amb formalitat. Ens diem AUSAES: Associació Ultra Secreta per Acabar amb Eixos Sonats. Ja aniran caient, ja!

Ara sí, sense conyes, la història, com qualsevol altra humanitat, és molt útil. Tot té una història, tot! Els valencians, els espanyols, les ciutats, els barris, les persones, la política, l’art, el futbol, el treball, les festes, les Falles! I conéixer-la ens servix per a ser més conscients: més conscients de com hem arribat fins ací, què som, per què som com som i, en funció d’això, què ens agrada d’eixa història, i volem conservar, i què no ens agrada d’eixa història, i volem canviar de manera raonada. Per exemple, estudiar un jaciment iber durant anys i museïtzar-lo amb les quatre pedres que queden en peu no només servix per a anar a passar un diumenge d’excursió amb els xiquets, rebuts per actors vestits a la ibera, que també, sinó, sobretot, per a comprovar que en estes terres que xafem van viure altres civilitzacions fa milers d’anys. I, també, per a que ens adonem que la societat ha avançat molt des d’aleshores en moltíssims aspectes, tècnics, tecnològics, d’igualtat, benestar social, etc. Però que, al mateix temps, encara ens queda per avançar moltíssim més, ja que també la història ens ensenya que els darrers cent anys han estat plens de guerres, dictadures, fams i altres barbaritats, ací i en tot el món. 

La història també servix per a mirar les coses i entendre el que ens envolta d’una manera diferent. No és el mateix saber que la Séquia Reial del Xúquer va ser construïda en temps de Jaume I, amb coneixements hidràulics presos dels andalusins, i saber com ha evolucionat al llarg de la història fins als nostres dies que no saber-ho. Saber-ho ens fa apreciar-la més, entendre millor la relació entre el Xúquer, els valencians i la terra, i poder valorar amb coneixement de causa com volem que s’integre tot això en els plans de futur de la nostra societat. Tampoc és el mateix, per exemple, saber que els nostres rebesiaios es van haver de partir la cara per a obtindre una sèrie de drets socials i polítics que no saber-ho, que viure en la ignorància. Ni tampoc és el mateix, evidentment, saber o no quan va nàixer la Generalitat Valenciana, per què va fer-ho, com funcionava, com va evolucionar al llarg del temps fins a la Guerra de Successió i quin paper va tindre el seu record en la història posterior i en el nostre autogovern actual. Això, si voleu, vos ho puc explicar jo mateix en una conferència, que sóc especialista en la història de la fiscalitat del Regne de València... Ara, pagueu-vos alguna cosa més que un simple xivito!
 

La Galeria de la Fama (de Jaume Monzó)

Fa temps que els posts "xorra" s'han acabat, ja ho sé, però no em resistisc a fer-ne un, el de la Galeria de la Fama de frases en valencià, que publica Jaume Monzó en el seu facebook (i, tot i que ho fa en públic, segur que hi ha molta gent que se l'està perdent). Es tracta d'una sèrie de personatges històrics que digueren frases cèlebres, amb la particularitat, diu Monzó, que ho feren en valencià. Ací vos en deixe una bona selecció! Les meues favorites crec que són les d'Ausias March, Dora la Exploradora i Sèneca. Cal dir que Marie Curie també mou molta raó...

 

Toni de l'Hostal (nét) al MIM 2013 de Sueca

No sé què m'agrada més de Toni de l'Hostal (nét), si la seua faceta de cantant o la d'humorista. Tot un festival la seua actuació al MIM de Sueca del passat setembre! No vos perdeu les versions d'"Olor a garrofa" (minut 29) i d'"Al vent" / "Cagant al vol" (minut 35)...

"Peim! També a Internet", Tro d'avís 2012

Enguany he tingut l'honor de col·laborar amb la Falla Plaça de la Malva d'Alzira en el seu llibret sobre Sàtira, falles i societat. Com diu l'amic Xavi Aliaga, que també hi ha participat, és "una proposta d'aquelles que no es poden rebutjar", atesa la seua trajectòria valencianista i la qualitat que sempre s'esforcen a aconseguir. No debades, a banda del mateix Aliaga, este any també hi ha col·laborat gent com Gil-Manuel Hernàndez, Marc Granell, Josep Lluís Sirera, Enric Lluch, Josep Lluís Marín, Rafael Roca, Salvador Vercher, Xavier Serra, Salvador Bolufer, Aureliano Lairón, Francesc-Andreu Martínez Gallego, Miguel Ángel Martínez Tortosa o Rafael Brines. Així les coses, ara que ja estan repartits la gran majoria dels 900 exemplars que té la tirada, aprofite per incloure ací la meua intervenció, Peim! També a internet, afegint-hi els enllaços corresponents. Tractant-se d'un escrit sobre la sàtira valenciana a la xarxa, trobe que és el més adient.

Falla Plaça de la Malva, Tro d'Avís: Sàtira, falles i societat, Alzira, 2012

Peim! Eixa va ser l’expressió estrella del Tio Masclet, qui, abillat amb brusa negra, mocador i gorra, satiritzà l’actitud dels fallers enfront dels veïns que es queixaven, durant la festa, de l’excessiva il·luminació dels carrers del barri de Russafa de València. L’èxit del seu vídeo, penjat al youtube, va ser espectacular: més de 350.000 visualitzacions i un fum d’imitacions, que s’estengueren per tot el territori valencià. I és que el món de les Falles, tan present a la vida dels valencians, és un camp abonat per al nostre sarcasme, que ha trobat a internet una excel·lent via d’expressió. No debades, dels mateixos creadors del Tio Masclet, també van triomfar al canal de vídeos més vist d’internet un fals tràiler de La noche de los falleros vivientes i l’espot publicitari d’un nou partit polític valencià, el Front Faller, que volia eixamplar els seus dominis Almansa enllà al crit de Por una España en Fallas, Por una España en llamas! Igualment, també ells van donar ànima a Vicente Xequelequatre, qui, vestit de faller, cantava una particular versió del Chiki Chiki que va anar a Eurovisió. En concret era el Xe que Xe que, amb unes quantes estrofes ben corrosives: Dale Xe que Xe que a esa fallerita, que el Xe que Xe que la pone muy tontita ... Lo bailan los yayos, lo bailan los nanos, lo baila Rita con las bragas en la mano... Y el Xe que Xe que se baila así: uno, la America’s Cup, dos, el circuito, tres, el pelotazo, cuatro, campos de golf.

En la mateixa línia de crítica política, ja abans havia sorgit a internet un altre fenomen valencià, el Xiquetalemany, un usuari de youtube que, arran de les eleccions valencianes de 2007, va penjar una cinquantena de vídeos satírics que pegaven a tort i a dret, burlant-se del discurs del PP, dels líders del PSOE, dels pactes d’Esquerra Unida i el BLOC, del catalanisme d’ERPV o del missatge de Coalició Valenciana. Però no es quedava ací, sinó que, a més a més, també tractava problemàtiques específiques dels valencians, com ara la llengua, la construcció urbanística o la recepta de la paella, que el van dur a tindre més de 200.000 visualitzacions. Per la seua banda, un altre èxit de sàtira política a internet el constitueixen les gravacions de Xavi Castillo, un dels còmics valencians més buscats gràcies a les seues càustiques imitacions. O també La Cabota, que, malgrat que actualment només conserva un perfil al facebook, va ser una de les webs de referència de la xarxa valenciana arran de l’èxit de distribució de la seua revista impresa, en la qual participaven personatges com Mr. Cabota o Lucrècia de Borja i Bairén. Una bona mostra del renom que arribà a assolir va ser la venda generalitzada de camisetes i xapes amb el lema Apadrinaun xiquet valencià: no deixes que l’asfalten!, que era la portada del seu primer número. I un cas similar fou el de la revista Moixama, que durant molt de temps estigué disponible a internet i s’erigí com un punt de trobada de tots aquells que volien veure la realitat valenciana a través de la mordacitat.

Diferent és la situació de la companyia Caterva Xou, que fa vídeos específics per a la xarxa, entre els que han triomfat la cançó RikiMartin is my boyfriend, l’anunci d’un ninot anomenat Furbi Camps o una imitació del programa d’esports de Julio Insa. Igualment, també els suecans de La Pellofa han trobat l’èxit a internet, a través de la difusió de Mãemeua!, un programa emés per Sueca TV, que ha creat tot un imaginari propi, amb personatges com els Benissants de la Pedra, Llepoman, els Monjos Currãors, Mr. Cabasset o el mateix Joan Fuster ressuscitat ‒interpretat per Toni de l’Hostal. Este és precisament un altre dels personatges de l’escena valenciana, actor, músic, cantant, presentador i romancer, que s’ha fet conegut gràcies a la seua vessant burlesca reproduïda a la xarxa. Ací podem trobar cançons com SoyPutero, Gandia, la figa ta tia, Al Vent en alemany o una irreverent versió de l’himne valencià, titulada Himenirregional i que, en compte del Per a ofrenar, comença al compàs de Sempre həm ‘segut’ una casa de putes, i la ‘madame’, la Dama d’Elx. En este sentit, cal indicar que Toni de l’Hostal ha creat una normativa pròpia, l’Ortografia Roscana ‒de l’Alcúdia‒, que serveix per a escriure en valencià col·loquial. Així ho demostra un altre dels seus invents cibernètics: la Valenciclopèdia, l’ənciclopèdia de riure (per no plorar), una mena de Viquipèdia humorística que recull més de 600 entrades sobre polítics, intel·lectuals, pobles o músics valencians.

Un d’ells és el Tio Fredo, un altre cas semblant de coneixença a través d’internet. Un cantautor que compon peces com ara el Rock de la paella, el Bluesde l’all-i-pebre o A fer l’amor o afer la mà, en els quals, més que sàtira, combina l’enginy amb el costumisme valencià. Una situació pareguda a la que trobem en alguns dels vídeos que més han corregut per la xarxa: els doblatges falsos de pel·lícules famoses, com Star Wars, Pulp fiction o Braveheart, on William Wallace era substituït per Pepico Wallace. En total, estos vídeos fets per un jove de la Ribera sumen més de 500.000 visualitzacions, a les quals cal afegir moltes altres de creacions similars, com les fetes pels alcoians de Bor&Not Films. En la mateixa línia, també podem trobar els vídeos penjats al youtube per l’usuari Elramon, procedents d’un canal de la Costera, on un presentador, una miqueta bord, es dedicava a entrevistar gent del carrer. Així, va deixar constància d’un bon nombre de personatges populars i frases memorables, com Vicent, fallero i valencianiste, la senyora Elvira, que volia un dolcet pâl café i un whisky!, Nieves de Montesa, que anava a menjar-se una paella que tô los anys ix bonö, o EmilioJosé, pâls amics, Emilio José Martí Gómez, tot complet. De fet, la seua projecció ha sobrepassat internet i, per exemple, l’expressió de Nieves ha quedat reflectida en una cançó d’Orxata Sound System, mentre que Emilio José es va convertir en una icona de tal magnitud que va mobilitzar una expedició al seu poble natal de La Llosa per tal de conéixer-lo.

I a banda d’estos audiovisuals, que són els que més es difonen gràcies a la seua propagació viral, hi ha moltes altres propostes satíriques a la xarxa, predominantment en forma de blogs. Per exemple, El Penjoll, una revista electrònica nascuda a Xàtiva que es desvirtualitza una vegada a l’any mitjançant la concessió d’uns premis als millors bloguers de les Comarques Centrals Valencianes. O l’humor gràfic practicat per Noveldaytantos i Neandertal Total, que es dediquen a publicar acudits visuals i notícies falses de tot tipus, en castellà i valencià respectivament. Una cosa pareguda al que feia El Garrofer, ja desaparegut, que va nàixer com un diari humorístic del Camp d’Elx i va acabar sent un dels més coneguts arreu de l’Estat, quasi al nivell d’El Mundo Today. També trobem altres blogs o espais periòdics locals, com els de Burrera Comprimida, L’Esclafit de Torrent, La Matraca de Gandia o el Raconet Satíric Valencià d’Alzira. I, així mateix, d’altres iniciatives ben interessants són l’Unofficial Valencian-to-English Conversation Guide, que es dedica a traduir expressions valencianes a l’anglés (to be more pumpkin than made to order per a ser més carabassa que manat a fer, per exemple), o el blog La llimonà no es de vaes, que va arreplegar les aventures d’un sollaner a Xangai, des d’una perspectiva tan àcida i particular que alguns l’han qualificat d’una mescla entre Bernat i Baldoví i Charles Bukowski. Finalment, d’acord amb les darreres tendències, el que ara pega fort són els personatges falsos de twitter, com ara Santicalatrava, Truita Barberá o La Cheperudeta, que els satiritzen bàrbarament emparats en l’anonimat.

Tot plegat, la figura del Tio Masclet sintetitza a la perfecció la sàtira valenciana que es pot trobar a internet: molta i amb molt de caràcter valencià i faller. No debades, a banda de per la seua corrosió i pel seu bon humor, es caracteritza per estar sempre en constant renovació. Naix hui, mor demà i renaix el sendemà. Així, la xarxa ha estat i és un camp obert de possibilitats que els valencians no hem deixat passar i esperem que continue així durant les properes dècades. No debades, la sàtira, com el foc, té una virtut purificadora essencial, en este cas a nivell polític i social. Peim!

#elscatalansmosvolenfurtar

Perplexitat catalana al fòrum de Racocatala.cat

Primer trending topic (TT) espanyol de valenciania, valencianisme i valencianor que jo conega: #elscatalansmosvolenfurtar. Tot va nàixer ahir, cap a les onze i quart de la nit, després que @PauAlabajos i @raquelescriva contestaren les boniques piulades d'un tal @jayues85, que, entre d'altres coses deia: Fill de puta tu puta región de España. El catalanismo es un invento nada más, no tenéis historia, la habéis inventado; Yo no escribo en valenciano porque no sé, me enseñaron catalán o valenciano normalizado. Vivan las normas de El Puig!!! Davant d'això @raquelescriva li va dir: Es muy lícito decir "nos quieren quitar el valenciano" en castellano. define mucho a los valencianos de primera. I aquell li va contestar: "Menuda estúpida que eres. Pues yo lo digo "nos quieren quitar el valenciano. La resposta de @PauAlabajos, desencadenant del hashtag que ha bullit a twitter des d'ahir per la nit, va ser: #elscatalansensvolenfurtar la paella... 1, 2, 3 responda otra vez.

D'immediat, amb la intervenció d'algunes persones, el hashtag va canviar a #elscatalansMOSvolenfurtar i la gent començà a piular sense parar: #elscatalansensvolenfurtar les albaes;#elcatalansensvolenfurtar la Txeperudeta; #elscatalansensvolenfurtar la fallera matxor!; #elscatalansmosvolenfurtar l'albufera; #elscatalansmosvolenfurtar els rovellons :P; #elscatalansmosvolenfurtar la Dama d'Elx! Ah, no, que això ja ho va fer el govern de Madrid...; #elscatalansmosvolenfurtar l'aeroport de Castelló!; #elscatalansmosvolenfurtar a Rita Barberà...Ojala, Ojala; #elscatalansmosvolenfurtar El Micalet de la Seu ( xim pum ole ole pum catapum meeeec ); #elscatalansmosvolenfurtar a Ximo Bayo, quetumbambambamqueten; #elscatalansmosvolenfurtar la "plaia" de Xàtiva; #elscatalansmosvolenfurtar la coca de llanda; #elscatalansmosvolenfurtar a Emilio José, hòstio!; Valencians! Canviem Jorge Javier Vázquez per John Cobra! #elscatalansmosvolenfurtar; #elscatalansmosvolenfurtar els fartons Polo i els Muakis; #elscatalansmosvolenfurtar l'auia de l'ebro; #elscatalansmosvolenfurtar a Rosita Amores; #elscatalansmosvolenfurtar al Senyor Pirotècnic...; #elscatalansmosvolenfurtar la marina alta; #elscatalansmosvolenfurtar al Titi; #elscatalansmosvolenfurtar el penyal d'Ifach (o això eren els alemanys?); #elscatalansensvolenfurtar a calatrava per a q els acabe la sagrada familia; #elscatalansmosvolenfurtar a Pepito Guia; #elscatalansmosvolenfurtar l'harmonia vocàlica; #elscatalansmosvolenfurtar Bancaixa! Arribeu tard, se l'ha quedat Caja Madrid; #elscatalansmosvolenfurtar el "arre gos" "aiva la llebre" "peim" "açò u pague jo" "ira este que flipat" "nano" "che" "truque" "va de bo" ...; #elscatalansmosvolenfurtar el "ves a fer la mà"; #elscatalansmosvolenfurtar a Tonet de l'Alqueria Blanca, recollons pandereta!; #elscatalansmosvolenfurtar els saladitos Velarte i les figuretes de Lladró...; #elscatalansmosvolenfurtar els estudiants de medicina,els mestres i els nostres cantautors,i l'orxata,la cassalla i la mistela;és un lot; #elscatalansmosvolenfurtar la malíccia i el poc coniximent; #elscatalansmosvolenfurtar el trinquet blau del Genovés; #elscatalansmosvolenfurtar la puntualitat del metro de València; #elscatalansmosvolenfurtar la mistela i la cassalla, les clementines, els moros i cristians, el sunsún corda i al Moro Mussa; #elscatalansmosvolenfurtar a Alarte, però no el troben; #elscatalansmosvolenfurtar el poema del pimentó torrat de Vicent Andrés Estellés; i el més retuitejat, #elscatalansmosvolenfurtar, però els de la Gürtel mos han furtat més.

Són només uns pocs exemples del que va passar ahir. Semblava com si tots els valencians valencianoparlants de twitter estiguérem piulant això. Una veritable bogeria, que va convertir l'etiqueta en trending topic estatal, davant la qual cosa començaren les primeres reaccions dels que ho veien des de fora, entre la intolerància d'alguns i la curiositat d'altres: #elscatalansmosvolenfurtar Me tomaría este TT en serio, y no irónicamente.; Creo que #elscatalansmosvolenfurtar es un conflicto entre valencianos y catalanes con tono de humor, pero no estoy seguro; #elscatalansmosvolenfurtar ??? Pero esto que mierda de TT es en ESPAÑA?; Por favor... hag tags en ESPAÑOL #elscatalansmosvolenfurtar . Jino, vi'acé uno con acento andalú que ojú... shufla estoh... ¬¬; #elscatalansmosvolenfurtar manda cojones espaÑoles que esto sea un TT en ESPAÑA, que mal estamos; ¿Que broma es esto? #elscatalansmosvolenfurtar de gilipollas esta el mundo lleno; #MexicoEnTresPalabras #elscatalansmosvolenfurtar, y Orgullosos de Andalucía son TT. ¿Es el día del orgullo autonómico y no me he enterado?; @Naxfleku has visto? Hay valencianos que también se toman estos temas con ironía!!; Todos contra Cataluña: primero andaluces, ahora valencianos. Vascos cuándo?? #elscatalansmosvolenfurtar; Bien, empieza otra dimensión de España más: pancatalanistas contra valencianistas en #elscatalansmosvolenfurtar; No entiendo porque ponéis HTs en extraños dialectos #elscatalansmosvolenfurtar.

Finalment, fins i tot hi hagué catalans que no s'ho prengueren massa bé i començaren a respondre brofegades, com indicà el mateix @PauAlabajos: Moment sublim quan hi ha penya que comença a replicar seriosament a #elscatalansmosvolenfurtar Clarament #elscatalansjaelshanfurtateltrellat. I, en eixa línia, este matí alguns s'han apuntat al carro, però ja no pillaven el mateix sentit irònic, satíric i humorístic d'ahir per la nit. Així, fins que el hashtag ha desaparegut dels TT espanyols i supose que anirà esmorteint-se al llarg del dia de hui. Tot plegat, molt divertit. En ocasions, el twitter serveix per a denunciar determinades accions o per a organitzar protestes. També és útil, però, per a passar una bona estona. I ahir es va fer això, de forma massiva, en clau valencianista. Bonic experiment. Per tant, com deien per ahí, no puc cloure el post sense agrair-li-ho al seu creador: La que ha liat el @PauAlabajos en l'etiqueta #elscatalansmosvolenfurtar Si ens ha de pagar 25 pts per cada resposta, ja pot fer concerts, ja; Hauríem de donar-li les gràcies a @PauAlabajos què és el causant de tot açó xD.

Fabrades

Alberto Fabra s'assembla a Amador Mohedano, però a qui és realment clavat és al deejay Luis López (llegit a twitter i no és un muntatge):

I llegit al facebook de Juan Enrique Tur: Després de la retafila de paraules buides d'ahir, a partir d'ara caldrà dir "fabrada" en compte de "favada"...

La nova pàtria valenciana: Chandler, Arizona

Qui més qui menys dins de l'ambient valencianista sempre ha pensat en la construcció d'una Utopia nacionalista valenciana, posem per cas en una illa deshabitada, on els valencians que creuen en la identitat, la llengua i la cultura valencianes formarien una nova societat valenciana i valencianista. Però ben prompte la qüestió es dissipa, per totalitària, per impracticable i per destrellatada: què seria del País Valencià sense el seu territori, el seu paisatge, les seues ciutats, els seus pobles, els seus monuments, els seus rius, la seua costa? Tanmateix, si no ho fem no serà perquè als Estats Units d'Amèrica no ens ho posen fàcil. Ans al contrari, com ja vam comentar ací mateix fa més de tres anys, un dels comtats de l'estat de Nou Mèxic adoptà parcialment l'escut de València com a emblema (substituint una fulla de llorer per una pebrera picant mexicana!):

Escut del sheriff del comtat de Valencia (Nou Mèxic, EUA)

Comtat de Valencia (EUA) sobre un mapa de 1895. Atenció que hi ha els
nuclis de "Peralta" i "Luna" (serà una avançada socialista?).També hi ha el "Río Puerco"...

Ara és l'estat federal del costat, Arizona, el que ens ofereix les bases d'un Nou Món: el Valencia Neighborhood de Chandler, una ciutat propera a la capital, Phoenix. Per tal de convéncer-vos, vegeu un parell d'imatges del model de casa Alicante i el vídeo promocional, amb escut reial, aigua a manta, moltes palmeres... Tot per a recordar el lloc d'on venim els valencians (faltaria el tema de la senyalització en castellà, però això amb un parell d'esprais ho tenim apanyat):

Exterior del model de casa Alicante

Cuina del model de casa Alicante

Com podeu comprovar, la coentor és allò que predomina en conjunt, així que ens sentirem com a casa. El seu fundador i promotor, Tom W. Lewis, un home fet a si mateix, ens ho explica amb detall: Some of the architectural themes offered at Valencia include Tuscan, Spanish Colonial, Ranch Hacienda, Desert Prairie and French Country, to name a few. While architectural themes vary by neighborhood, all include elements of Old World sophistication, making Valencia a beautifully articulated and refined community. Nyas, coca: toscà, colonial espanyol, d'hisenda ranxera, de praderes del desert, rural francés... "per citar uns quants estils". A este bon home encara no li han explicat que qui guisa dolç guisa pâ molts, però qui guisa salat guisa pâl gat. En tot cas, estic convençut que pot ser el nostre nou messies. Ací el tenim en una imatge amb la seua dona Jan i en un vídeo que acaba amb qualsevol dubte sobre la qualitat de les construccions de Lewis:

Tom W. Lewis i Jan Lewis,
possibles promotors-presidents de la República Valenciana

Particularment, sempre havia tingut quimera que la bandera d'Arizona, mig senyera de Dubon, mig bandera de la Penya Gol Gran, no podia ser casual. I ara he trobat l'explicació: des de fa temps s'està preparant la colonització valenciana, abans que acabem com la "reserva panda" del vídeo aquell... No debades la Valencia owner's association està al costat del barri de San Vicente i forma un estrany triangle amb el comtat de València (de l'estat de Nou Mèxic) i la ciutat mexicana de Juárez (la Santa Teresa dels bolanyistes, on passen coses rares). Si després de la darrera derrota electoral ja hi van haver propostes d'emigració massiva que no quallaren, potser ara tinguem un lloc on dirigir la mirada: Chandler, Arizona!

Bandera de l'estat d'Arizona. Una senyera en sol naixent o ponent?

Banderes de la Penya Gol Gran. Baix a l'esquerra
s'observa una molt pareguda a la bandera d'Arizona

Ubicació del Valencia Neighborhood a Chandler, Arizona (EUA)

Triangle format pel Valencia Neighborhood, el Valencia County i Ciudad de Juárez