dijous, 5 de novembre de 2009

Més llimonâ debães

Foto presa a Puxi, Xangai (El món de Maggie)

Amb el post d'ahir va succeir una cosa curiosa que només m'havia passat amb els posts sobre la senyera: molta gent em va fer els comentaris per correu privat i no en el blog. No sé si era per això però tal vegada tenien cert inconvenient a dir la seua sobre unes cites que, si més no, eren un tant bèsties. En tot cas, el blog La llimonà no és de vaes no es quedava en l'humor racial a tort i a dret, sinó que anava molt més enllà; recomane encaridament que li aneu fent una ullada als 84 posts que el sollaner -sembla que no suecà- va publicar mentre feia l'Erasmus a Shanghai (sí, ara n'hi ha a Àsia i Amèrica).

Les cites que es poden fer del sollanero solitario (com deia ell) són múltiples. Mirant per damunt uns quants posts del primer mes, podeu llegir coses i anècdotes com estes:
Bon dia llobarros de la nit [...] Com vegueu vos he ficat la foto de tots els figures. Me mola ser sempre el que ix més mal en totes les fotos, quan me veig una foto a mi mateixa en ixa cara de panac,me entren arcaes. Però sóc aixina de impedit físicament, no es pot fer res.

Damunt, el porno està prohibit en xina. Sí, ho vaig comprobar, no puc accedir a cap web de pornografía. La única opció es ficar el emule i baixar la típica película que no s'ha estrenat en el cine, com Titanic 3

La pobrea abunda, i te perseguix si tens algo de poder adquisitiu. L'altre dia una huela sen venia darrere de mí en crema per a netejar-me les sabates. Hi hagué una persecució, on la huela corria agachà darrere meua intentant ficar-me betum a la sabata. La part roïn es que si li dones 1 yuan a la huela, te vindrán 300 hueles més, o xiquets, o hueles en xiquets.

El viatge anava a ser en Cristopher-Carxòfol i la novia xina, la carahome, però com són els meus amics, no men passaré molt en ells, i ho deixarem com a que tenen un xicotet retràs mental.

Les fotos que veieu són del famós jardí del Mestre de Reds, un tío que era el puto amo dels ejèrcits però que en el fons volia ser peixcaor professional, i anar a per llobarros, doraes i tenques amb males intencions. Finalment ho va aconseguir i es va retirar a una casa amb un llac al mig. El llac está ple de peixets de colorets, el típic carpó de mercat que compraes per vint duros en la infància, però que están ahí més anys que jo i són tintamarros de veritat. Vaig vore un peix taronja-groc de quasi un metre de llarg i un negre de metre i mig. Molen.

I, sobretot, cal destacar dos posts d'eixa etapa inicial. Un sobre el menjar xinés:
Estava [...] un poquet cansat del típic desdejuni xinés : got de soja calenta, ou bollit i bollet de carn o verdures. Volia algo dolçet, un café en llet en algo dolçet. El café en llet l'he conseguit en llanda, así se ven com les coca-coles, no hi ha més remei. Després he entrat a un forn i he comprat, atenció, que gran! Croissants xicotets! Amb sucre per damunt, tendrets, ahí estava jo tot feliç en el curasanet, així que he anat tot decidit a sucar-lo en el café i pegar-li mos... tenía una llonganissa dins, com si fora de pascua...
Sense més solució, i empenyat en alguna cosa dolça, he comprat un bollet, diguent, esta si que és la bona...tenía verdures dins. Els xinos no entenen que és dolç o que és salat. La majoria de voltes demanes coses dolçes i són agridolçes : tenen botifarra, carn de pollastre, verdures o jo que sé més. Per exemple, en el burguer, (que así el menú hamburguesa+beguda = 70 cèntims), la beguda es llet de soja en gominoles. I com te beus les gominoles? en una palleta com el dit de grossa, així quan xuples, te tragues les gominoles. L'hamburguesa, per sort, normal.

I un altre sobre l'apropament a les dones xineses, que no em resistisc a copiar quasi íntegrament:
Así n´hi ha que es pensa que traure el mandurrio a passejar es com anar a comprar aspinacs. Recorde el típic sapo de la meua terra diguent-me : a quan vages a china, a follar sense parar. Al principi pareix una broma, però cada volta va diguent-ho més gent i al final penses, ¿serà de veres, que només per ser espanyol, puc anar al mig de l´avenida de Nanjing, me trac la xufa untà en manteca i s´amorrarán com si el món s´acabara? Personalment no ho he probat, però crec que igual el pegarien un passò, la policia arribaría en la furgona negra (es blanca, però te tanta merda que pareix negra), i te tancaría en un nicho pal resto de la teua vida.
Entonces apareix el típic flipaillo, que diu, home, tampoc és això, lo que vol dir és que vas a ligar com el puto amo, que portes el condó apreparat en la disco (un en cada butxaca, i altre en el piu, per si te s´ascapa algo de tant de roce). Jo vos dic que así ligues igual o menos que Pascualet collint caragols en un hort d´ancissams, per varies raons bàsiques :
  • Qui és lleig, és lleig en Valencia, en Shanghai i en el Congo. Ahí no hi ha volta de fulla, la única solució es operar-se o tindre el piu com el camal de llarg.
  • Qui no té gràcia pa ligar, no la té así ni en Australia. Encara que t´estudies tota la videografía dels morancos i cruz y raya, no vas a ser més graciós i ligar més. Si eres un pasmarot, ho eres pa sempre, a llegir el diari i a jugar al dominó.
  • En China la proporció de homes-dones es uns 10 homes per dona. Allà on vajes està ple de xotos, estic segur que así en negoci de gays triunfarà en el futur. Home, que la majoría de homens son més lletjos que el dimoni xuplant safanories, que tenen cap de genoll o boca de rata traicionera, pues sí. Però si tens que competir en 10 xinarros, alguno estarà bo, encara que tinga la xufa com un cigrò. La cosa està mal.
  • Vale, eres espanyol, això igual té feeling en Japó, però a vore si vos queda clar moniatos, que no tots som Antonio Banderas.
  • La majoria de dones tenen cara de paret. O siga, son més lletges que tindre el forat del cul en la front, a ixos desesperats de les dones asiatiques, que veuen una porno en una china y se pensen que totes les d´así son igual, o que són com les de les pelicules... ho porten poc clar. Ara no sé que dir-vos, perversions hi ha de tot tipus. Hi ha qui li mola menjar pernil a les tres del matí en la xorra per fora el forat del canonsillo, hi ha que li agrà el sado, etc.. De gustos i obsessions, i morbos, no hi ha res escrit.
En definitiva, de vegades els blogs, tot i que estiguen ja tancats, són una de les literatures més adients per a la nostra atrafegada quotidianitat: textos breus, divertits, originals, a l'abast immediat... Com li deia un anònim que passava per allí al mateix sollaner:
jajajajajajjaj,
por dios q partida d culo xDD
podrias hacerte un videoblog y venderlo a alguna cadena d tv española. te forrabas xD

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Açò només pot ser producte de l'aigua estancâ de la marjal, que els fa aixina.

Anònim ha dit...

Em venen al cap dos hipotesis sobre l´origen del Blog:

a) Un intent de promocionar entre els valencians el turisme a Shangai per part d´un anònim responsable de turisme del govern xinés. Una nova espècie de l´anomenat "marketing de guerrilla". Després de llegir el blog entren unes ganes terribles de comprovar "in situ" el que descriu!

B) Un nou talent literari, mescla de Bernat i Baldoví i Charles Bukowski.

Clidice ha dit...

l'anonim d'abans té raó: un talent literari!

cistella de llum ha dit...

Home, alguns sollaners hem eixit una miqueta normals, encara que potser no tan divertits.

Vent d Cabylia ha dit...

Una mescla entre Bernat i Baldoví i Charles Bukowski... :DDDDDD

L'aigua de la marjal serà com la poció dels irreductibles gals?

Comtessa d´Angeville ha dit...

ÉS BONÍSSIM!!!!!! Ahir li ho estava llegint per l'Skype a una amiga i anàvem a bacs les dos que em van llamar l'atenció en el locutori d les risses que teníem! Que li donen més Erasmus al xic este!!!

Monique LaMer ha dit...

El primer post que li dedicares ja em va agradar, però aquest tampoc té desperdici....Lo millor és la part de lligar....pobret!....