divendres, 24 de desembre del 2010

Ja queda menys

Un possible destí per al proper curs (per somiar que no quede!)

Fa vora tres mesos que vaig fer un altre punt al blog. I encara no ha acabat... Passarà un altre llarg trimestre fins que diposite la tesi i torne a ser persona. És un procés tens, llarg, dur, esgotador, encara més per a un patidor de mena com jo. Però, alhora, gratificant, molt gratificant: per fi, després de quatre anys anant a l'arxiu, consultant fons, mirant registres i transcrivint documents, ho poses tot blanc sobre negre i ho veus clar. Algunes coses són tal i com les pensaves, d'altres et sorprenen i et fan canviar la impressió inicial. En qualsevol cas, per fi les pots racionalitzar i t'adones que el procés de producció del coneixement crític és encoratjador, apassionant. Pel que fa a les conclusions que més vos poden interessar (la tercera pota del subtítol de la tesi, Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de València, c. 1250-c. 1360), de moment puc avançar poca cosa.

Només un parell d'apunts a rajaploma: la identitat
valenciana comuna a tots els habitants del país va nàixer impulsada pels dirigents i veïns de les principals viles reials (Morella, Xàtiva, Morvedre, Alzira i, sobretot, València) i per oposició a la identitat aragonesa, com a resultat de la disputa per la validesa dels Furs d'Aragó al territori valencià, que reclamaven els nobles i cavallers procedents d'aquell regne. Així les coses, simplificant-ho molt, fins que en 1330 es produí la unió foral entre uns i altres, podríem dir que "els valencians" eren els habitants del reialenc i només a partir d'aquell moment es pogué estendre la identitat valenciana a la resta del país. La prova fefaent és que el gentilici "valencians" adreçat a tots els habitants aparegué una generació més tard, en la dècada de 1350 (i a partir de llavors aquella identitat col·lectiva s'anà enfortint progressivament fins al segle XVIII). Hi aprofundirem quan pertoque...

D'altra banda, estos darrers tres mesos m'han tingut afaenat amb altres qüestions pendents, com ara la intervenció en un parell de col·loquis a
Barcelona i Pamplona sobre història de la fiscalitat, la presentació a un premi d'humanitats que ha guanyat un company harquià, la preparació d'un projecte postdoctoral per tal de dur a terme -
durant dos cursos a Oxford- una investigació comparativa entre el pactisme desenvolupat a la Corona d'Aragó i el constitucionalisme medieval anglés (en juny es coneix la resolució, tot i que està difícil, tant de bo!), i la finalització de l'estudi sobre els models lingüístics de la blogosfera valenciana, que vaig presentar fa més d'un any en el marc de la I Jornada sobre el valencià de Taula de Filologia Valenciana. Quant a esta darrera investigació, tot i que no puc presentar els resultats amb detall (ja que l'AVL en té l'exclusivitat durant dos anys), en faré un xicotet tast, atés que bona part de vosaltres m'ha ajudat, d'una manera o una altra, a dur-lo avant.

Com ja vaig explicar, l'estudi consistia en l'observació de 30 variants lingüístiques sotmeses a canvis o doblets estandarditzadors per tal d
e copsar l'existència, la naturalesa i les característiques dels diversos models de llengua escrita triats per una mostra àmplia de bloguistes (110 distribuïts proporcionalment per la geografia valencianoparlant). Les conclusions mostren que, efectivament, la multiplicitat de formes normatives indueix al fet que no hi haja un model prioritari seguit pels usuaris de la llengua, sinó que la principal característica dels models és la seua diversitat, tant que dels 110 blogs analitzats només 3 empren totes les formes de les variants (les 30) que són d'ús majoritari. És a dir, únicament 3 utilitzen el model que seria el resultant de combinar les variants més triades (i, per si teniu curiositat per saber qui són, en l'estudi apareixen com els números 27, 38 -gràcies per tornar- i 68).

Pel que fa a les variants majoritàries, resumint molt, les podem classificar en tres grups. En primer lloc, amb una ampla diferència respecte a la forma alternativa, s'usen les variants: meua, teua; el plural en -s d'homes, joves; els accents tancats en mots acabats en é i -és; quasi, quantitat; meitat; servei i judici; semblar davant paréixer; els substantius abstractes acabats en -esa; els acabats en -ista; les formes dels verbs en -a com llançar; els infinitius acabats en -sar davant els acabats en -ndre (suposar,
defensar); el verb voler sense velaritzar; els incoatius en -eix i en -isc; l'imperfet de subjuntiu en -r com tinguera; i la construcció hi ha en impersonal. En segon lloc, hi ha les variants en què la diferència entre la forma prioritària i l'alternativa no és tan gran, d'entre un 20% i un 35%: aquest davant este; dues per al femení plural de dos; els mots amb tll; prompte davant aviat; els mots hui, huit; veure davant vore; i els infinitius en -dre com tindre. Finalment, hi ha les variants en què totes dues formes s'utilitzen de forma pràcticament paritària si atenem als percentatges globals resultants: el pronom feble vos/us; l'accent dels infinitius en -éixer/-èixer; colp/cop; l'ús de xicotet, menut i petit; els participis en -it/-ert com establit/establert; i la forma verbal eres/ets.

Això, però, és la mitjana del conjunt, la qual dóna uns altres resultats ben diferents -i ben interessants- si els classifiquem per edats, per
sexe, per procedència territorial i per professió. A grans trets, el que s'observa és que les formes particularistes de certes variants -ni molt menys de totes- guanyen terreny entre els bloguistes menors de 35 anys, hòmens, procedents de les comarques entre el Túria i el Xúquer i allunyats de l'ús professional de la llengua (és a dir, que no siguen escriptors, mestres, professors, músics, traductors, estudiants en valencià, etc.). I exactament a la inversa: els majors de 35 anys, les dones, els que són de comarques més allunyades de la capital i els que utilitzen el valencià escrit en la seua faena quotidiana solen optar generalment per formes més convergents.

Estes característiques, a més a més, estan en ocasions estretament relacionades amb la ideologia personal dels bloguistes, tot coincidint amb opcions valencianistes estrictes (generalment hòmens, menors de 35, de València i rodalies) o valencianistes catalanistes (molt més majoritaris proporcionalment entre els majors de 35 i les comarques allunyades de la capital). En altres ocasions, en canvi, els resultats tenen més a veure
amb la modalitat de llengua parlada, que es veu reflectida en les variants triades, i, sobretot, amb el paradigma imperant de llengua escrita en cada franja d'edat. Així, per exemple, en el primer cas els bloguistes del nord empren algunes formes més convergents perquè, de fet, les diuen, mentre que en el segon cas algunes formes, com els incoatius en -esc, han estat progressivament substituïdes per les generacions següents.

La cosa té molt més de suc, però no es qüestió d'exprimir-la tota ací. D'altra banda, dubte que l'estudi siga finalment utilitzat per l'AVL tal de prendre decisions entorn de la normativa estandarditzadora, però, si més no, per a això ha estat fet (i per a copsar la realitat dels models lingüístics escrits en valencià en un cont
ext de formalitat mitjana-alta). Les decisions seran polítiques, com ho han estat fins ara -de forma legítima-, però si arriba el moment en què l'AVL es decideix a imposar un model únic -com particularment considere que hauria de fer- i vol atendre als usos majoritaris emprats actualment pels usuaris de la llengua (com dic, de formació mitjana-alta), pense que ací en podrà trobar una bona mostra, tot i que parcial i reduïda a un context concret. Caldrien, evidentment, més investigacions adreçades a altres sectors. A veure si algú s'anima!

Mentrimentres, acomiadant-me una altra vegada fins d'ací uns mesos, vos desitge un bon Nadal i un bon any nou. Espere que el putxero del dia de Nadal -per a aquells que en mengeu- isca de categoria, que els torrons estiguen ben bons i els pastissets de moniato dolços com la mel, i que els Reixos vos porten tot allò que heu demanat. En el meu cas, amb una miqueta de salut, d'inspiració i d'ànim per a la tesi em conforme. Amb això n'hi haurà prou. Bon Nadal i bon any!

Putxeret: nyam, grumpf, nyampf!