Premis Soldevila i Noguera: Informació bàsica

En la meua defensa he de dir que normalment no tinc eixa cara de foll :P

Dilluns passat no vaig fer columna de l'Informatiu. La raó era que tenia moltes coses a fer abans de rebre els dos premis amb els quals han guardonat la meua tesi sobre Els fonaments del pactisme valencià (1250-1365). I ara se m'han acumulat quasi més, després de dos dies a Barcelona, recollint els premis, celebrant-ho, signant contractes i altres coses adjacents. Tot un goig, la veritat. Però de les impressions personals, especialment del "dia gros", el del lliurament del Premi Ferran Soldevila en el marc de la Festa de les Lletres Catalanes, ja en parlaré amb més atenció la setmana vinent. Ara, responent als qui m'han preguntat què representava la concessió dels guardons, em limite a enllaçar-vos el post que he fet al blog d'Harca, on, a més a més, podreu trobar el parlament que vaig fer en la gal·la suara esmentada. Desgraciadament, crec que va ser l'únic comentari sobre la crisi, el malestar social i els polítics que es va fer en tota la nit. M'hi estendré sobre açò en un proper post. Salut i bon Nadal!

Un harquià es doctora

Els vídeos de la tesi, a la xarxa

Tornant sobre la meua recent lectura de tesi doctoral, vos enllace el post que hui he penjat al blog d'Harca, que es diu precisament Un harquià es doctora. Hi podreu trobar els vídeos de la meua intervenció, la dels membres del tribunal i la dels directors de la pròpia tesi. En este sentit, algú em va dir que mai no havia vist una tesi doctoral per internet. Sé que no és la primera que circula per la xarxa (ací un exemple de la UOC), però sembla que sí que és la primera que ho fa en la nostra llengua (si més no, no he sigut capaç de trobar-ne una altra). Bé està ser-ne el pioner (si ho sóc), però, alhora, això vol dir que encara ens falta molt a l'hora de difondre la nostra tasca com a investigadors que, en teoria, hauríem d'estar al servici de la societat. I, en eixa tasca, la divulgació dels nostres treballs és el primer i fonamental pas. Per això mateix tracte de mantindre este blog, col·labore en el d'Harca i pense que la difusió d'actes com la lectura de la tesi doctoral (malgrat les meues mancances evidents) és pràcticament un deure. Per molt pocs que en siguen els interessats, haurà valgut la pena.

Agraït

Hui llig la tesi doctoral Els fonaments del pactisme valencià. Sistemes fiscals, relacions de poder i identitat col·lectiva al regne de València (c. 1250 - c. 1365). Si tot va bé, seré doctor a migdia i, si tot va bé, al llarg de juliol sabré si puc desenvolupar un projecte postdoctoral a Anglaterra durant els propers dos anys. L'espera es fa llarga, molt llarga. Mentrimentres, no puc fer una altra cosa que anar posant fi a l'etapa anterior i una bona manera de fer-ho serà agrair públicament a totes les persones que m'han ajudat a acabar la tesi. Així les coses, llevant de la darrera frase -que queda en l'àmbit personal-, passe a reproduir els agraïments que figuren a l'inici del text que hui mateix serà avaluat:

La tesi no hauria estat possible sense persones molt diverses que l’han feta possible indirectament o directa, començant pel professor que em va fer apassionar per la història medieval, Antoni Furió, i acabant pels meus pares, que m’han ajudat en els moments difícils. En l’entremig, molta altra gent. Ferran Esquilache, perquè ho hem compartit pràcticament tot, des de l’amor pel país fins als entusiasmes historiogràfics, i els companys d’Harca, Frederic Aparisi, Ivan Martínez i Vicent Royo, per demostrar-me que història, compromís i diversió poden anar junts de la mà. El meu director Manuel Sánchez, perquè n’he aprés molt. Els col·legues del CSIC, uns, Pere Ortí, Pere Verdés i Jordi Morelló, perquè han tingut la paciència d’atendre qualsevol consulta en qualsevol moment, i uns altres, Albert Martí, Iván Armenteros i Mario Orsi, perquè han estat bons companys de fatigues. Els arxivers de l’ACA, que conserven un patrimoni inestimable, i en especial Ramon Pujades, sempre atent a les requisicions dels fiscalistes. L’equip de producció del Museu d’Història de València, amb el qual vaig aprendre a estimar la meua ciutat, i en particular Javier Martí, per haver confiat en mi. Els professors de l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives, sobretot Josep Maria Salrach, Eloy Martín Corrales, Jaume Torras i Joaquim Albareda, perquè m’ensenyaren a pensar amb criteri. I uns altres professors, en aquest cas de la investigació i de la màxima que persistir és vèncer, Josep Torró i Stefano Cingolani. També Sylvia Romeu, a qui crec que li hauria agradat llegir el present treball. I, finalment, [...]
Gràcies a tots.