"Masieros"

Vaig ser massa jove per a gaudir de la Ruta Destroy però suficientment major per a rebre'n els efectes benèfics i aprofitar la via d'hedonisme que havia deixat. No debades un dels meus vídeos preferits del youtube sempre ha estat el documental sobre la ruta presentat per un jove Francino en 1993, especialment la part octava, que deu ser una de les primeres -i úniques- mostres de gent parlant en valencià -i sense subtitolar!- a les cadenes privades de l'Estat (a partir del minut tres i deu segons quan un dels personatges del reportatge comença a demanar aüia, aüia):

Així les coses, encara vaig poder fruir alguna vegada de l'ambient laxe i tolerant que ajuntava gent de tot tipus -joves urbans i de poble, xicons de col·legis religiosos i de les línies en valencià, fills de rics, botiguers i obrers- en els darrers moments vigorosos de llocs com The Face. Allò acabà prompte i ens refugiàrem, de grat, als llocs habituals de la nostra adolescència: la plaça Xúquer, la zona Woody, l'Eixample de quan en quan... Ja a la Universitat personalment freqüentaria altres ambients: el Benimaclet tan ben retratat per Urbà Lozano a Plagis, el Cedro o el Carme. Del que no era ben conscient, però, és que allò de la música electrònica continuaria per altres viaranys, en un volum molt més reduït i limitat a uns cercles socials molt menors, però continuaria al marge de les meues tries personals.

Una bona mostra foren les notícies llunyanes que m'arribaren en 2004: Chocolate anunciava el punt i final i la gent va fer una mena de manifestació. Vista la resposta del públic, la discoteca no tancà i tractà de renovar-se apostant per nous estils de música, molt i molt canyers. Tanmateix, només pogué allargar la seua agonia a trompicons fins el 2009 i ara ha reobert amb l'infame nom de Qoqoa. En canvi, mentre que algunes discoteques mítiques de l'època, com NOD o Puzzle, moriren o estan a punt de fer-ho, d'altres com Spook o Barraca tancaren i es renovaren amb altres sons més propers al house i la música techno més 'ballable'. Hi hagué, però, qui continuà obrint la bretxa d'aquells estils tan canyers, concretament el hardstyle i el newstyle a Masia, una sala oberta al Sot de Ferrer, molt a prop de Sogorb.

I els ha anat tan 'bé' que han arribat a crear un nou estil de ball i d'identificació social entre certs ambients juvenils: els masieros. La cosa, vista amb els ulls dels postbakalaers, té un punt de desaprovació i un altre d'indignació, però també d'admiració al més pur estil dels models antiheroics artesians. Decadència, destrucció i nihilisme, sí, però, al cap i a la fi, diversió i fer el cabra. Vist amb els ulls de la gent d'ordre, de la gent de progrés o de la gent 'normal', és un desficaci total, que ha de dur eixos xicons a ser NI-NI's, successors de John Cobra o carn d'Hermano Mayor. Tota la raó: segurament és així. Però mentrestant ells, siguen de Paterna, de Picassent, de Torrent o de Cocentaina, segueixen fidels al seu estil masiero. El podeu tastar en la següent selecció de vídeos (hi ha molts més a youtube). Sí, això també és -en part- la societat valenciana...

A Masia:

Al pàrquing de Masia:

Al carrer:

A casa:

A casa, en versió gitanofranquista:

A l'institut, en clau anticatalanista:

Com a paròdia ontinyentina:

I, fins i tot, davant la Gran Muralla Xinesa:

Nylons!

Ja per cloure la setmana alcoiana i en memòria dels garbosos posts sabatins, enllaçaré el vídeo dels subversius Nylons!, un grup de technotrash nascut a Alcoi fa a penes dos mesos i mig que ha tingut un ascens meteòric: dels suburbis pelaîlleros alcoians al darrer FEA Festival, el súmmum de l'electropop del qual ja vaig parlar fa un any i mig i que, desgraciadament, ha tancat les seues portes per a sempre després d'haver reunit grups tan decadents i sublims com Ultraplayback, The Corridas, The Movidas o Perro Panda. De moment, els Nylons! només tenen un gran èxit, i els sobra: "El cambio climático es por tu culpa". Friquisme absolut. I hui, qui estiga per València pot anar a una altra clausura: la del tercer Valetudo artístic, amb les actuacions d'Orxata Sound System i Jackson Milicia...

El "roc" de la Cassalla

No coneixia res d'Eduard Joanes ni del grup Pantaix, però fa poc vaig trobar al youtube el "Roc de la Cassalla" i un breu text de Rafa Xambó que acompanya l'enllaç del seu disc "Gastronomia radioactiva" (1982) per a l'emule:

És una llàstima -em fa eixa impressió- que aquest joves no coneguen els seus antecedents més immediats, la trinitat del rock en valencià: Bustamante, Pep Laguarda i Remigi Palmero. Encara són a temps de rebuscar per les botigues, o per internet que surt més a compte, els tres discos fundacionals: Cambrers, de Bustamante -recentment reeditat-, Brossa d'ahir, el dylanià disc de Laguarda a punt de reeditar, i l'imprescindible Humitat relativa de Palmero. I acabarien d'arrodonir el coneixement dels orígens si trobaren el treball de Cotó-en-pèl (Pep Llopis), Cuixa, Pantaix, Dropos...

També hi ha l'enllaç a un altre disc de Pantaix, "Secretament", després del qual sembla que el grup es va desfer. Fóra com fóra, deixaren la seua empremta a ritme de rock:

El cantautor d'albães

A Albal hi ha gent pâ tot, fins i tot trobem "cantautors" d'albães que canten en els descansos de secundària de La Florida:

Primera estampeta d'Emilio José

Un home amenaçat pels seus turbulents negocis periodístics ha acudit a la nova congregació religiosa valenciana, l'Església d'Emilio José, a la recerca de patronatge espiritual i físic. Per a ser acceptat ha imprés i repartit entre els membres d'esta incipient comunitat les primeres estampetes amb les quals sempre podrem dur el nostre Déu, Emilio José, a la cartera o prop del cor. Vos en deixe una de mostra. L'home, evidentment, ha passat a formar part de l'emiliojoselogia...

Hi ha gent que ha conegut Déu

Fa mes i mig vaig donar a conéixer els primers plantejaments d'un nou moviment religiós molt nostrat: l'Església d'Emiliojosé (Martí Gómez). Ara continuaré aportant informacions sobre les accions dels seus primers seguidors. Abans de tot, però, cal tornar a visionar el vídeo originari d'esta nova manera d'entendre la vida, bo i observant, com diu Juanxo, que siempre descubro cosas nuevas... cuando le pregunta x el gelat i diu q està de categoria emilio josé nuestro dios embiste como un toro...

Doncs bé, els seus seguidors s'organitzaren i, després que un d'ells trobara Emilio José a la Llosa de Ranes un dia d'estiu a les 4 de la matinada, el convidaren a dinar i a un partit del València CF un diumenge de setembre. Els preparatius foren intensos: es plantejà muntar la plataforma Saque de honor de Emilio José en Mestalla, es debatí quina seria la primera pregunta a fer-li (a tu com te diuen?, evidentment), etc. Finalment, tot i que els fidels van assistir-hi, Emilio José es va excusar a última hora.

Tanmateix, els emiliojoseologians no es rendiren i van organitzar una expedició de recerca a la Llosa que va tindre la seua recompensa ara fa dos setmanes, el diumenge 15 de novembre de 2008, quan va tindre lloc un històric esmorzar amb Emilio José. A partir d'ell tenim noves informacions sobre el nostre ídol: té 16 anys i la veu que en el vídeo diu xe diga-li qu'eres futbolista, xe diga-li és la de sa tia. A més, s'hi enregistrà una entrevista a Emilio José al bar de l'esmorzar -que no s'ha fet pública perquè Déu només parla als escollits- i s'està projectant una nova expedició per al gener. No puc més que deixar-vos amb una foto del moment i el testimoni d'un dels escollits, que ha tingut la sort de veure'l, tocar-lo i parlar amb Ell:

El tío actuó como si nos conociese de toda la vida....se lo pasó también genial con nosotros..nos prometió que se vendrá a ver algun partido a mestalla, recuerdo las veces que coreamos con él el famoso "àstiààààààààà"..fueron decenas de veces seguro...

Emilio José, heroi nacional valencià

Hui també per tractar de distendre una miqueta l'ambient caldejat que tenim darrerament, no em puc resistir ni que siga per un dia a tornar a la vella tradició dels posts sabatins, interrompuda per l'abandó temporal del blog. I la qüestió ve a tall novament d'Emilio José, Emilio José Martí Gómez, que va camí de convertir-se en heroi nacional valencià, si més no a les comarques centrals del país. Ja vam tindre ocasió de vore el vídeo "mare" [transcripció del diàleg]:




Però és que després (ja fa uns mesets) un usuari del youtube, Anddress9, va barrejar les sàvies paraules d'Emilio José amb una altra gran especialitat valenciana, la música electrònica, tot seguint la tradició ximobayera. Ací teniu l'invent (cap al minut 4 va arribant al clímax):



Com sempre, els comentaris són d'allò més bo:

srpedete: MIERDA...? Seis minutos de mi vida malgastados...

etxebeetxebe: ÀSTIÀÀÀÀÀÀÀ

rastelli1714: ÀSTIO!!

ferk16: JAJAJAJAJAJAJAJAJAJA!!! Un buen tema y encima emilijosé!!!!! Orgasmo musical!XDDDDDDD

Però és que no acaba ací la cosa. La xarxa, poc a poc, es va plenant d'anècdotes del simpàtic i campetxano Emilio José. Si al fòrum de LastFM Castelló algú es declara incondicional d'Emilio José Martí Gómez, al fotolog L'aigua pals patos... i el café pa mosatros (d'Alcoi, clar) li trauen pareguts raonables amb el "futboliste" Sergio Ramos. Finalment, el més al·lucinant és que al Foro Che es va obrir un fil amb el vídeo d'Emilio José el 28 de maig de 2008 i encara continuen parlant d'ell, 34 pàgines i més de 600 missatges després! Però és que les històries que conten són la llet. S'ha fundat l'Església d'Emiliojosé amb parenostre i tot:

Padre Emilio q estas en el cielo santificada sea tu orxata venga a nosotros tu "àstiáá" hágase tu voluntad en la tierra como en moixent danos hoy nuestro xurro de cada dia perdona nuestra poca vergonya como tambien nosotros perdonamos a los q no volen mullar no nos dejes caer en la tentacion d mullar en la orxata y libranos del periodista cabron ÁSTIÀÀÀ..

Hi ha un càntic futboler a Emilio José:

Som els seguidors de Emilio
i ningú nos pararà
viatjarem per tot el món
predicant el nostre deu
el ástiààà es nuestro grito de poder

Hi ha la proposta d'encetar una nova era històrica a partir d'Emilio José:

habrá un antes y un despues en nuestras vidas despues de ver a emilio jose....astiàààààààààààààààààààà¡¡¡¡
igual q hay prehistoria, edad contempoanea, moderna etc yo pondria a la nueva edad la edad emilio josé xq esq es un fuera de serie....ha marcado un antes y un despues...ha marcado una epoca..

I hi ha una anècdota espectacular (supose que n'hi haurà més però són massa pàgines com per a llegir-les totes). La conta Ivi i és de la setmana passada:

Hoy en clase estabamos eligiendo delegado y nos han dado un trozo de papel para poner a quien queremos que sea delegado de clase, y yo y dos amigos hemos puesto emiliojose marti gomez y entre parentesis ASTIÓÓÓ, y el profesor a cogido el primer papel y justamente era el nuestro y lo abre y dice: EMILIOJOSE MARTI GOMEZ,ASTIÓÓÓ y toa la clase partiendose y de fondo se escuchaba jo volia mullar jajaja

Bé, d'ací no res hauren de començar a posar-li capelletes com a Sant Joan Fuster. Sant Emilio José Martí Gómez (te rogamos, óyenos). Millor haurem d'esperar que faça algun miracle, mentrestant que siga -simplement- el nostre heroi nacional. Per divertir-nos tant, vaja.

Des de Rússia...

Russos i valencians, cosins germans

Des de diumenge s'ha notat l'operació eixida. Les visites al blog han baixat un 25% aproximadament. Tanmateix, dimarts una cosa estranya va passar: per la nit, en mirar les estadístiques vaig veure una "mini-allau" de visitants... de visitants russos, uns 20. "Per què?" em vaig preguntar, i llavors vaig veure l'enllaç: http://www.multitran.ru/c/m.exe?a=ForumReplies&MessNum=161149&l1=1&l2=2

Mare meua! En una pàgina de traducció russa -que no tinc ni idea què diu- algú ha preguntat no sé si per la traducció o pel fet de si existeix la frase anglesa the dead one makes fun of the beheaded, la qual -que jo sàpiga- no s'empra i que vindria a dir "el mort es burla del decapitat". I algú -espere que no per a demostrar-li que existeix de veritat- va i li cita un dels antics posts sabatins de Vent d Cabylia en què em feia ressó de la «Unofficial Valencian-to-English Conversation Guide», segons la qual la traducció de "Li diu el mort al degollat (qui t'ha fet eixe forat?)" seria The dead man talks to the beheaded man! (who made that hole in you?)...

Espere que en cap proper Diccionari Rús-Anglès aparega l'expressió com a tal, o en cap traducció d'algun llibre rús a l'anglés, que ves tu a saber. Els perills d'internet... Molt bon treball, d'altra banda, de la Conversation-Guide, que ha continuat la seua tasca amb perletes com:
- Those who don't run any risks will never catch a fish: "Qui no s'arrisca no pisca"
- To have a lid for every little casserole: "Tindre tapadora per a tots els perolets"
- To talk for not keeping quiet: "Parlar per no callar"
- Those who keep when there's still some will eat whenever they want to: "Qui guarda quan té, menja quan vol"
- Am I speaking or a coach is passig by?: "Parle jo, o passa un carro?"
- To do and undo, the task of the mattress repairer: "Fer i desfer, la faena del matalafer"

D'ací a aparèixer als compendis universals del saber humà: l'Enciclopedia Britannica, l'Enciclopèdia Catalana, la Viquipèdia i la Valenciclopèdia!

Post sabatí (XIV)

Deia ahir Blai que potser Xana mereixia un post sabatí. Tal vegada tenia raó, però el friquisme modern pot arribar a nivells molt superiors. Fa un parell de mesos en un altre post sabatí vaig publicitar la celebració del 1r FEA (Festival d'Electrònica Alternativa) de València. Ara aprofite este altre per a enllaçar les dos úniques cròniques que he trobat "de l'evento" (que diria Camps), fetes al blog Una nit de borratxera per Paranys_R_Us, i al Te la salarem de Tarson Turner (per cert, crec que són de la mateixa colla de la Plana que el protagonista d'un dels darrers posts sabatins: la blogosfera és un mocador).

Segons el primer hi hagué dos moments a destacar: el punt àlgid amb Lorena C cantant "Extasi, Extano" de Ximo Bayo, i el moment decadent quan Locomia espatlà el playback després de cantar "sexo Ibiza, moda Ibiza, Locomia..." Diu que potser tornaria a un segon festival. Per al segon, en canvi, el FEA "va ser una merda com un piano" i es queixa de l'actitud "modenna" dels suposats antimoderns... Si precisament això és el que els fa adorablement patètics, sòrdids i indolents per a la subversió (lumpenburgesia en estat pur)!

Vos deixe un tast de la decadència que es va viure a València:

Post sabatí (XIII)

Si fa un temps vaig posar els japonesos versionant Raimon, hui toca amb Deep Purple:

Post sabatí (XII)

No ho intenteu. Ha estat censurat pels mitjans de comunicació

Des de fa 10 dies seguisc amb interés les peripècies d'un valencià de la Plana a la Universitat de Girona pràcticament acusat d'apologia del terrorisme pels mitjans de comunicació gironins. Tot va començar el 17 de gener, quan M., bloguiste i valenciclopediste de pro, va penjar al seu blog, Jo també!, el treball que havia realitzat amb un companys de classe per a l'assignatura d'Edició i Postproducció de vídeo i que havien pujat al Youtube.

Es tractava de la creació d'un videoclip amb la cançó "ETA, deja alguna discoteca" de Lendakaris Muertos (els mateixos de lletres ja mítiques com "se habla español en Euskal Herria", "te llaman oso panda por las ojeras farloperas", "cuando juega la seleccion no sé lo que me pasa... no puedo evitar gritar gora España" o "soy un veterano de la kale borroka, exijo compensación aunque sea media pensión"). El vídeo, protagonitzat pel mateix M. ("inspirat en Santi Potros") simulava la col·locació de bombes en diverses discoteques de la ciutat de Girona.

Només 5 dies després, el 22 de gener, el Diari de Girona (com si fora El Mercantil Valenciano valencià) denunciava que un grup d'alumnes de l'Escola de Comunicació adscrita a la Universitat de Girona ha penjat al portal d'Internet Youtube un videoclip on es veu un individu d'estètica etarra fent esclatar bombes. El sendemà, 23 de gener, M. es feia ressò de l'afer i anunciava la retirada del vídeo no siga cas que la gent o els mass media que no saben veure que això era un simple videoclip, facin del clip en questió una bola que acabe esquitxant a la gent.

Al dia següent, el 24 de gener (despús-ahir), M. avisava que ahir ja vaig dormir amb la porta del pis oberta per a què els GEOs no me la tiraren a terra i la tinguérem que pagar. Finalment ahir mateix, 25 de gener, M. donava per conclòs el tema enllaçant una darrera editorial del Diari de Girona que afirmava que hi ha determinats temes sobre els quals no es pot frivolitzar, tot reclamant a la universitat una sanció per a uns joves que han fet apologia del terrorisme amb tant naturalitat.

No sé què en penseu. La qüestió és complicada. Evidentment és un tema difícil de tocar, però també està clar que ells no feien cap tipus d'apologia del terrorisme. Ni tan sols han composat la cançó i el vídeo era tan volgudament naïf i caspós que feia riure (que era la intenció). Tampoc crec que els Lendakaris Muertos facen apologia del terrorisme, se'n foten de tot i simplement parlen del que coneixen: el món de la nit, de les drogues i de l'ambient abertzale de Navarra i el País Basc. No sé. Ací algunes cançons del polèmic grup:

Post sabatí (XI)

Abdon i Senent

MÃEMEUA. CANAL 9.
ESCENA 03, PROGRAMA 06, TEMPORADA 03. Ref.: 0’ 20”
Interior. Altar dels Benissants. Ràcor 3

Els Benissants, Abdon i Senent, en plànol base

BEN.1: - Ei, m’han dit que t’has presentat al concurs d’imitadors d’Emilio José
BEN. 2: - Que no, home, que no. Tu t’has confós amb el meu cosí, el santó Abd Allah
BEN.1: - Mane? Qui és eixe Abd Allah?
BEN. 2: - Xe collons, Abd Allah el d’Alger, eixe que li resen els musulmans allà a la seua tomba. Que li va fer gràcia l’Emilio José i s’ha animat a enviar-nos un vídeo
BEN.1: - Com? Doncs ja l’estem veient. Avant vídeo.

Entra el vídeo enviat pel telespectador Abd Allah, veí de Crevillent, imitant Emilio José

Guió de ficció... Si “l’humor manxec” de Joaquín Reyes, Ernesto Sevilla i Raúl Cimas ha triomfat gairebé de rebot a tot l’Estat, sense cap experiència prèvia, a partir de la reunió d’uns quants joves enginyosos eixits de la facultat de Belles Arts de Conca, per què no ho hauria de fer l’humor sueco de Josep Lledó, el Way, Toni de l’Hostal i companyia al País Valencià? Si els primers ens han emplenat de “gañanes”, “gatunos” i "zanguangos", els segons ho farien de “no t’angarrofes”, “arres haca” i “tertúlies de Ca Fuster”?

Post sabatí (X)

Feia temps que tenia este tall guardat, però encara no havia pogut penjar-lo perquè no havia trobat cap servidor que el reproduïra sense problemes. Ara he comprovat que a l'imeem se sent prou bé. Atenció al president de l'Hèrcules Valentín Botella:

Honorable Consellera de Turismo y de la Generalidad Valenciana y Agencia Valenciana de Turismo, compañeros del Consejo y de administración, señoras y señores, muy buenas, muy buenos días a todos, quiero manifestar en primer lugar la satisfacción que supone para mí el participar en este acto, la firma del protocólogo de intenciones entre la Agencia Valenciana de Turismo y el Hércules Club de Fútbol, en la entidad que con gran deshonor tengo el gusto de presidir... funciones de la marca de la Comunidad Valenciana.
La firma de este decumento supone un hecho importante para nosotros, para nuestro clus, ya que el ser elegido como supor, sup, como soporte para difendir la marca de nuestra Comunidad por todo el terrorismo español. En esta época que nos ha tocado vivir donde los medios de comunicación son imprescindibles, lo hemos, lo menos de horas de representación mediática que pueda tener la mencionada marca de la Comunidad Valenciana, y dar más representativa de todos los alicantinos como es el, el terrorismo, el, el turimmo... No veo bien, pero vosotros me lo perdonáis.

Post sabatí (IX)

Una nova eina lingüística a la xarxa

Encoratjats pel bon resultat del Vocabulari Nàutic confeccionat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua amb motiu de la celebració de la Copa de l'Amèrica 2007 a València, un grup d'experts aficionats s'ha embarcat en una nova aventura idiomàtica: l'Unofficial Valencian-to-English Conversation Guide. Es tracta d'un modern i eficaç diccionari en línia que, amb el temps, es convertirà en una referència ineludible per a traductors, professors i estudiants de valencià, la llengua franca emprada per tots aquells angloparlants que arriben al País Valencià atrets pel seu clima benigne, la seua gent afable i els seus ambiciosos projectes ludicoculturals. Una eina imprescindible per a tot aquell que vulga endinsar-se en l'intricada fesomia del genuí parlar valencià.

Com els seus mateixos autors proclamen: We are proud to present the «Unofficial Valencian-to-English Conversation Guide». It tries to become an interactive anthology of Valencian expressions, saying and set phrases wich includes its -not always accurate- translation into the English language. Our aim is to spread and prolong the life of as many colloquial expressions, proverbs and localisms as possible. We wish to contribute to the survival of this impromptu and curious aspect of the Valencian culture. The translation into the language that rules the world is meant to serve as a way to approach our culture to those who do not understand Valencian Catalan as well as a funny remark for the native.

N'he fet una petita selecció de la llista de més de 160 expressions, que roman oberta a noves aportacions i suggerències (per exemple, s'hi podrien incloure les traduccions de "menjar més que una revolta de riu", "estar fet un Sant Llàtzer", "no servir ni pâ tacos d'escopeta", etc.). Gaudiu-ne i deprengueu, amics angloparlants i valenciano- parlants:

- To be older than a mortar's bottom: "Ser més vell que un cul de morter"
- To be happier than a jujube [tree]: "Estar més feliç que un gínjol [-er]"
- Hide the ducks... 'cause people from the capital are coming: "Amagueu els 'patos'... que vénen de la capital"
- To be dizzier than an 'all-i-oli' sauce: "Estar més marejat que un all-i-oli
- To be the owner of the artichoke field: "Ser l'amo/a del carxofar"
- To have a fig as big as a hamper: "Tindre una figa com un cabàs"
- Your aunt's fig: "La figa de ta tia"
- To cause more damage than a hail: "Fer més mal que una pedregâ"
- Who wants no dust, mustn't go to the treshing floor: "Qui no vulga pols que no vaja a l'era"
- To have spirits higher than C.D. Alcoià: "Tindre més moral que l'Alcoià"
- To be more pumpkin than made to order: "Ser més carabassa que manat a fer"
- With money, nougat candies: "Amb diners torrons"
- Mother who goes... and father who comes back: "La mare que va... i el pare que torna"
- To be meaner than tench in juice: "Ser més roïn que la tenca en suc"
- To take up more effort than a runnaway pig: "Donar més faena que un porc solt"
- To blow on cold stock: "Bufar en 'caldo' gelat"
- There are more days than pork-sausages: "Hi ha més dies que llonganisses"
- There where the tuna fish bellows: "Allà on brama la tonyina"
- The dead man talks to the beheaded man! (who made that hole in you?): "Li diu el mort al degollat (qui t'ha fet eixe forat?)"
- Eat a lot, shit hard and don't be afraid of dying: "Menja molt, caga fort i no tingues por a la mort"
- Who is hungry dreams of rolls: "Qui té fam somia rotllos"
- What goes forward, goes forward: "'Lo' que va davant, va davant"
- To be more annoyed than is Muhammad of the streaky bacon: "Estar més fart que Mahoma de la cansalâ"
- Those who cook bland food do it for everyone, those who cook salty do it for the cat: "Qui cuina dolç, cuina per a molts; qui cuina salat, cuina per al gat"
- To end up like Camot: "Acabar com Camot"
- That is as true as if you ate pears and you shit them in one piece: "És de veres com si menjares peres i les cagares senceres"

Post sabatí (VIII)

Els vídeos dels Youtube continuen sent una bona font d'humor i de tipisme valencià. En este cas podem fruir dels que ha penjat l'usuari elramon, de la Costera. Només vos enllace tres, amb diàleg transcrit incorporat:

- Emilio José / - Pâls amics, no? / - Sí / - Emilio José pâls amics / - Emilio José / - El teu nom és? / - Emilio / - I pâls amics? / - Eh? Emilio tammé / - Però el de llarg com és? / - Eh? / - Tot complet / - Emilio José Martí Gómez / - I pâls amics? / - Tammé! / - No, Emilio... José / - Emilio José / [- Diga-li qu'eres futbolista, xe diga-li...] - Però com el diuen? / - Emilio, Emilio José / - Però pâls amics, com vols que el diguen? / - Emilio / - Emilio, és pâls amics, però... / - Xe, estàs ratllant-me massa, eh? H@sti@ / - Em... / - Què? / - Emilio José / -Dimə / - Com està el gelat? / - Està de categoria / - I els xurros a on estan? / - Els xurros és una poca vergonya no h'hi han. Home, jo en volia, jo volia mullar / - Has aplegat tard, eh? / - Caro, caro que he arribat tard / - S'està fresquet i bé, eh? / -Està de cine / - Pos Emilio José, hasta l'any que ve / - Moltes gràcies adéu, diós.

- Què tal la paelleta? / - De categoria / - Es veu que li han poât ahí unes platães molt bons / - De categoria. Són menos, pos menos, la meua cosina més, més, però de categoria / - Què vol dir menos i més? / - Que jo sóc menos plats perquè som menos, ella són més pêque són més plats, però de categoria.



- Pos ara anem a sentâ-mos, anem a fê-me el vermudet, i endespués a minjâ-mos la paella, que totlos anys ix molt bona / - La oloreta que fa és bona, vitat? / - Bona, totlos anys ix bona, totlos anys, jo no sé lo que li posen, però totlos anys ix bona / - Ja l'ha provat vosté esta? / - Esta la porte ací, ha provat la de l'any passat i totlos anys ix bona.

Post sabatí (VII)

Quanta raó que tens, Vergara... (I, mentrestant, ETA a la seua)

Post sabatí (VII)

1er Festival FEA-València

Fa poc em preguntava amb uns amics què hauria sigut de l'antic Hot, la discoteca de Pare Porta (al costat de l'ambulatori), on havíem assistit fa una pila d'anys a un memorable (per a nosaltres) concert de Half foot outside (quan no eren ningú) i Furious Planet per celebrar el dotzé aniversari de Radio Funny, "la ràdio lliure i comunitària de València".

Doncs bé, ja no és el Hot, sinó que ara és, des de fa molt poc, The Mill Club, que, pel que veig, ha entrat molt fort en el món de l'electropop: el 30 de novembre vinent, dissabte, dia dels posts sabatins, hi tindrà lloc ni més ni menys que el 1r FEA-València, després de cinc edicions a Barcelona del millor Festival d'Electropop Alternatiu (FEA). S'han perdut molts grans pel camí, com els Focomelos, Superputa i Ultraplayback, però n'aguanten d'altres com The Movidas i Lorena C, alhora que es recuperen els renovats Locomia i s'afig saba nova com la dels Herois de la Katalunya interior o la dels valencians Mierda Enferma.

Tota una festa de friquisme, un tipus concret de lletgisme que democratitza la música entre els ineptes musicals. Merda pura per a la majoria, el súmmum per a una minoria i un simple divertiment per a uns pocs altres...

Post sabatí (V)

alcoi alcoy gandia camping enrique anaut ot platano heineken spanish flamenco risas entrevista aqui hay tomate canal 9

Què pot eixir d'este conjunt de tags o etiquetes en un vídeo de Youtube? Doncs això: Una joven durmiendo en una hamaca a las 9 de la mañana,después de haberse pegado una fiesta tremenda en Falkata de Gandia. Atención al amor que le tienes sus amigas y toda la sarta de entrevistas que le hacen. Pongan atención tmb a la serie de trastos que le ponen por encima las demás. Muy grande, muy grande...

I és que si fa poc Marta ens informava que a Falkata el germà de Dinio es dedica a rosegar-li la xona en públic -bé, a fer-ho vore- a les novies que se'n van de comiat de soltera, una ràpida cerca al Youtube sobre la ja veterana discoteca de la platja de Gandia també dóna bones mostres de la burrera que gravita entorn d'ella:

1. Un after al parking

I un "reafter" (censurat pel meu editor): http://es.youtube.com/watch?v=fGjW5VaP0B8

Post sabatí (IV)

Un bon amic mallorquí m'envia esta peculiar història:

Una anècdota del Dia del Corpus d'un poble de Mallorca

( http://jcmllonja.balearweb.net/post/41462 )

A la madona de Son Gorreó l'havia anada a veure la Guàrdia Civil. La bona dona per la festa del Corpus, que ara la fan en diumenge, i a instàncies del batle i el rector, que volien el poble engalanat, havia fet treure a la jornalera dos cossiols defora, davant ca seva. Massa ell, mentre seia a la fresca dins un balancí, el cabo de la Guàrdia Civil, la va visitar i li va dir: "Madona, convendría que entrase estos tiestos." "I ara? I són tan verds i van tan bons... el meu nét els ve a regar cada setmana". "Entre las macetas. Impiden el paso." No li va voler dir que havia tret a defora dos plantosos cossiols amb dos enormes exemplars de cànnabis, altrament 'herba' o marihuana". "Me sap greu, perquè teníem el mateix nom". Ella era Maria. Idò, coses com aquestes, de la part forana. Un lloc de Mallorca on, segons els de Ciutat, hi habita la gent que menja cada dia frit de freixura.

Post sabatí (III)

De "L'última nit de Boris Grushenko", estranya traducció de "Love and Death" de Woody Allen, podem gaudir no només d'unes quantes bones frases sobre l'amor, el sexe i la mort, sinó també d'una mítica escena a imitació del millor cinema mut de començaments de segle XX:

- Sex without love is an empty experience.
- Yes, but as empty experiences go, it's one of the best.


- How many lovers do you have?
- In the midtown area?


- Leonid, I know I could have been a better wife to you.
Kinder. I could have made love with you more often. 
- Or once, even. 
- Once would have been nice.
 

- You're disgusting, but I love you.
- Well, my disgustingness is my best feature.   


- How long has it been since you've made love to a woman?
- What's today? Monday, Tuesday... Two years.
- Two years. You do remember how? 
- Well, if you start me, it'll all come back.                     


- You're the greatest lover I've ever had. 
- Well, I practise a lot when I'm alone.   


- Sonja, do you even know what love means?   
- There are many different kinds of love, Boris.
There's love between a man and a woman. 
Love between a mother and a son...
- Two women. Let's not forget my favourite.


- Regarding love... You know, what can you say?
It's not the quantity of your sexual relations that count.
It's the quality. On the other hand, if the quantity drops
below once every eight months, I would definitely look into it.