Vicent Ferrer proclamant rei a Ferran de Trastàmara en el Compromís de Casp (Emilio Fortún Sofí, 1890)
Fa any i mig que a la Universitat Jaume I de Castelló vam començar el projecte "Acta Curiarum Regni Valentiae. Les actes parlamentàries medievals del Regne de València", gràcies al finançament del programa de Subvencions a l'Excel·lència Científica de Joves Investigadors (que molts ja teníem vora 40 anys, però encara feia menys d'una dècada que havíem llegit la tesi doctoral!). Es tracta d'un dels programes de recerca estrela de la Generalitat Valenciana, juntament amb el Prometeu per a grups consolidats, que ens permetrà avançar notablement en el coneixement de l'evolució, el funcionament, el contingut i el desenvolupament de les Corts medievals valencianes. En concret, els 155.000 euros atorgats per a dos anys i mig s'estan destinant a la contractació durant tot eixe temps de tres experts en transcripció paleogràfica (més del 90% del pressupost), que són Noelia Rangel, Abel Soler i Cristian Palomo, més una altra partida dedicada a pagar la digitalització de fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i la Real Academia de la Història (on encara hi havia milers de documents completament inèdits) i una altra per a la traducció i publicació d'articles científics relacionats amb la informació tractada.
En este sentit, el principal objectiu del projecte és, en primer lloc, transcriure totes les actes parlamentàries medievals valencianes que siga possible, dels segles XIII al XV, una tasca que ja han fet tots els territoris de l'antiga de la Corona d'Aragó amb Corts: Sicília (ja en el segle XIX), Catalunya (a través de l'esmentada Real Academia de la Historia a començaments del segle XX), Nàpols (en el mateix segle XX), Sardenya (en un projecte dut a terme entre els anys 90 i l'actualitat) i Aragó (en una mampresa recent). En el nostre cas hi ha algunes actes parlamentàries publicades gràcies a lloables iniciatives individuals, com les de Sylvia Romeu, Mateu Rodrigo, Bibiana Candela, Rosa Muñoz i María José Carbonell, però encara resta més d'un 85% de la documentació relacionada amb les Corts i Parlaments celebrats pel reis i la comunitat política del Regne de València entre 1261 i 1496, de Jaume I a Ferran el Catòlic, per transcriure, publicar i donar a conéixer. I és en el primer pas en el qual estem centrant-nos en el present projecte, gràcies a la transcripció sistemàtica de totes les actes corresponents si més no als períodes 1261-1401, 1410-1415 i 1443-1470 (dels intervals que queden enmig s'encarrega un altre equip). A través d'este treball tindrem un primer accés a la seua informació històrica i podrem aprofundir en el coneixement de l'autogovern valencià en època foral, de manera que amb posterioritat, si altres projectes i institucions valencianes ho possibiliten, podrem publicar les transcripcions en línia i en paper per tal que estiguen a disposició dels investigadors i del conjunt de la ciutadania.
Les troballes fetes gràcies a l'equip de transcriptors en els milers i milers de documents transcrits estan sent precioses, com ara totes les negociacions dels estaments valencians amb la Corona que van donar lloc a l'aparició i la consolidació de la Diputació del General del Regne de València o Generalitat Valenciana; les peticions reiterades per un bon govern de la terra i, per tant, pels interessos col·lectius dels valencians -amb la dificultat, com encara hui en dia, de saber quins són!-, o tot el gatxull polític i militar que impregnà l'enorme crisi successòria iniciada amb la mort de Martí l'Humà en 1410 sense hereus directes i l'Interregne que desembocà en el Compromís de Casp de 1412. De fet, en relació amb açò darrer, mostrem ací un xicotet exemple, particularment bell, d'alguns dels passatges que es poden trobar en estes actes parlamentàries, en este cas transcrites per Abel Soler, qui s'ha encarregat, entre altres, dels diversos Parlaments que es van reunir en l'esmentat període de 1410-1412. Es tracta precisament d'un resum de l'Interregne, fet tal vegada pel notari Jaume Desplà, precisament quan ja s'intuïa la seua fi, en la primavera de 1412, atés que els partidaris de Ferran de Trastàmara (futur rei Ferran I) havien aixafat militarment els partidaris del comte Jaume II d'Urgell i es preparava l'esmentat Compromís de Casp, amb una resolució més que previsible.
Com voreu, i com sempre ha destacat Agustín Rubio Vela, gran expert en els escrivans medievals del Consell municipal de València -com ho era Jaume Desplà-, aquells notaris tenien un domini de la retòrica digne d'admirar. Independentment de les fílies i fòbies de cadascun, és tot un goig llegir el resum que s'hi fa d'aquell període de l'Interregne, que s'hi arriba a descriure com "lo profunt chaos d'Infern". Ací el teniu, procedent dels documents conservats a l'Arxiu Municipal de València, Processos de Corts, YY-5, f. 1r-3r.
Ihesus.
En nom de la santa e indivídua Trinitat, pare e fill e Sperit Sant, e de la molt gloriosa Verge, madona Santa Maria, mare del nostre messias e salvador Jhesuchrist, fill de Déu, viu.
Sia a tots manifest universalment e singular que ça enrere, en lo mes de maig en l’any de la Nativitat del dit fill de Déu .M.CCCC.X., lo molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, lo senyor don Martí, rey d’Aragó, de València, de Sicília, de Mallorques, de Cerdenya e de Còrcega, e comte de Barchinona, de Rosselló e de Cerdanya, e duch de Athenes e de Neopàtria, en lo monestir de Valldonzella, prop la ciutat de Barchinona construït, personalment resident, axí com sol als corsos humanals esdevenir, e fon vist a la divinal providència, fos percús e ferit de greu malaltia; la qual, axí com a núncia e missatgera de mort, cruelment lo assetjà e corprés, que, axí com plagué a Nostre Senyor, lo dia derrer dels dits mes e any, catòlicament emperò, reté l’esperit a son creador e la carn a la terra, per mort dolorosa, de la qual, sos regnes, principats e terres degustaren calze de amargor.
E en los precordiis e entrementes los seus vassalls e naturals sentiren pressures de greus dolors, com per substracció de la virtuosa presència de lur senyor terrenal, per la qual los dits regnes, principats e terres, ab claror de prudència, rigor de justícia, ús de temperància e fervor de virtut de fortalesa, perdó special de Déu, entre·ls altres cathòlics prínceps del món en-||f.1v-seguint, marevellosament il·lustrava, se veessen desolats e de gran caliga offruscats; mas encara les entràmenes dels seus súbdits foren de molt pus amarga e cruel conmoció torbades, car, prothdolor, exhigents nostres peccats, no lexà fill successor. O, malvada e cruel mort! O, cega Fortuna, inimiga de natura, madastra de gràcies! Què t’ha aprofitat aquells dos grans liminàries apagar e extingir? Ço és: lo molt clar e resplendent e invinable trimphador lo senyor don Martí, rey de Sicília, e en los regnes e terres damunt dits, axí com a primogènit, succehidor; e en aprés lo seu pare gloriós e genitor, no lexat fill alcú, spessa caliga, en los dits regnes e terres, on lum de exultació e de alegria spesament radiava. Certes, no res; mas, axí com ho has de costum, ab ta balança enganosa, distribuint tots amargosos tresors, goig en plor e tristícia, cants en plants, e tot solaç de jocunditat e alegria en misèria, tristícia e calamitat has convertit.
Les quals coses, com tot en axí com s’és seguit, lo dit molt excel·lent rey e senyor, axí com a príncep savi e discret, ab molt elegant sperit e ab circunspecció pregona, ja ans de sa mort, quaix perénees e presagis, e desijant e volent a sos regnes, principats e terres profits de pau e solaços de repòs lexar aprés sa mort, ab gran cura e solicitud studià prescrutar a qui aprés son departiment la reyal corona d’Aragó se speràs, e al qual la successió de aquella pervengués. Mas, prevengut ||f. 2r de golosa mort, no poch pervenir a fi de la prescrutació. O, mort amarga! O, mort dolorosa! O, mort cruel! A què has subtreÿt tal príncep e senyor, d’on tants mals e preparables casos són seguits?
Mort, donchs, lo dit senyor e pus ver, de mort a vida transportat, en lo Regne de València, del qual és lo present treball e cura, donant-hi obra l’enemich de natura, se seguexen grans turbacions e moviments, car los barons e cavallers e gentils hòmens, los ciutadans, los burgesos e finalment tot lo popular s’escomou. A cascú torba la intrínseca affecció qui desbarata la discreció. Seguexen-se grans divisions, grans discòrdies. Exagita’s la gent e s’escomou. Huns seguexen oppinió e voler d’un competitor; altres, d’altri. Mouen-se oÿs civils e criminals, bregues e baralles. Maten-se uns ab altres. Les ciutats e viles e altres lochs, cascuna pren son partit. Cascuna elegex sa affecció. O Déu, quantes morts, quants incendis, quantes roberies, quantes desonestats, quants vituperis, quants opprobis e quanta confusió! No ha orde al món, sinó lo profunt chaos d’Infern. Cascú·s governa a son plaer.
O, Déu! ¿E per quins peccats prenets aquesta tants mals, e tal e tant terra on lo teu sant nom se glorifica, on tanta almoyna e caritat s’és acostumada de fer, metre o exposar a perpetual ruÿna e estrall de morts? Per ta mercé, Senyor, mitiga la tua ira e vulles convertir aquella en mansuetud e misericòrdia. Mas a la perfí, tu, Senyor, per la tua pietat, e no per nostres mèrits ||f. 2v has girada la tua cara misericordiosa vers nosaltres e, ab virtut miraculosa, en hun punt has volgut fer obra. Car, com los tres staments de aquest regne de València fossen divisos en dos caps, com lo hun prengués cap e s’ajustàs en Vinalaroç, l’altre en Morella o altres parts; axí la tua gràcia hi obrà virtuosament e la tua virtut graciosament. Que, donat per la rigor de la tua justícia hun flagell de dolç castich en alcuns qui specialment donaven causa al destorb de investigar nostre rey e senyor, en moment axí lo voler dels dos Parlaments divisos consolidist en una affecció e effecte, e concorré lurs voluntats.
Que tantost, ab los altres Parlaments de Aragó e de Catalunya, de les nou persones, les quals, segons forma e manera dels capítols concordats e formats en Alcaniç per los dos generals Parlaments de Aragó e de Catalunya, e aprés aprovats per aquest regne sense discrepància, concordaren, e aquells a concordar e ab effecte complir ço a què eren elets, nomenaren; segons que tot açò·s mostra clarament per actes públichs. On, per gràcia de Nostre Senyor, d’aquí avant reduït lo universal e ledesme Parlament dels dits tres estaments d’aquest regne en la ciutat de València, de comuna e unida concòrdia, en lo Reyal del senyor rey, fora·ls murs de la dita ciutat, de aquí fon concordantment mudat dins la dita ciutat, ço és, en les cases de la Confraria de Sanct Narcís, on cascun dia e per ses jornades e assignacions, ajustants-se los dits tres staments sots ||f. 3r govern e ordinació de lurs ledesmes presidents, fon fet e compost e activat lo procés dejús concordat.
En e per lo qual se mostren tots los actes concernents, axí la investigació de la successió de nostre rey e senyor com del ben avenir del dit regne, pacífich estat e assosech de aquell, segons per lo dit procés e actes fet e fets en poder e mà de nosaltres, en Bernat Steve, per lo braç e estament de la Església, en Francesch Ferri, per lo stament militar, e en Jacme Dezplà, per lo stament de ciutats e viles reyals del dit regne, notaris e scrivans elets per los dits tres staments, e cascun per cascun elets e presos serà vist largament, tro a investigació nostro (sic) e conexença de nostre rey, príncep e senyor, segons per orde en lo dit procés és scrit e ordenat.