dimecres, 17 de març del 2021

"Tresors amb Història", un nou programa en què necessitem la vostra participació

Previsiblement en uns quants mesos la televisió pública valenciana, À Punt, començarà a gravar un nou programa, Tresors amb Història, que en l'actualitat està en procés de preproducció, en associació amb Sunrise Pictures i El Terrat. Que com ho sé? Doncs perquè ells mateixos ho han anunciat en les seues xarxes socials (Twitter, Facebook i Instagram) i perquè, si tot va bé, tindré l'immens goig de participar en les gravacions i la dinàmica del programa. I en què consistix eixa dinàmica? Doncs en la busca i tria dels 100 objectes que millor representen la història valenciana de la darrera centúria, des de principis del segle XX fins a l'actualitat. Eixos objectes són els menuts tresors (a voltes grans!) que conserveu a casa i que tenen darrere tota una història cultural, sociopolítica o també personal que s'arrela i simbolitza el poble valencià, la seua existència, els seus anhels, les seues frustracions i les seues transformacions. En este vídeo de presentació de Carolina Ferre, que serà la presentadora (qui millor que ella!), ens ho explica ràpidament a través de diversos exemples: joguets de tota una generació, armes de la Guerra Civil, peces de roba característiques d'un lloc, la pilota o l'entrada de futbol d'una gran victòria esportiva que va representar una immensa alegria col·lectiva per a moltíssims valencians, etc.



En concret, el primer pas per a eixe procés de selecció és que vosaltres mateixos pugeu una foto de l'objecte en qüestió a la pàgina del programa [ací mateix], indicant les seues dades i també les vostres. Després l'equip del programa viatjarà a 8 ciutats de la geografia valenciana per tal que hi pugueu dur l'objecte i explicar la història personal que hi darrere d'ell, de manera que un equip de quatre experts -i ací entra el meu paper, junt amb l'etnòleg Joan Seguí, la gestora cultural Irene Ballester i el periodista esportiu Paco Lloret- el valorem i considerem si és plenament representatiu del poble valencià i de la seua evolució en el darrer segle; unes reunions que, evidentment, compliran totes les mesures de seguretat sanitària, quasi extremes, aplicables a estos temps. D'altra banda, no patiu, que no ens quedarem l'objecte i si és tan gran (o és una col·lecció) que no es pot moure d'ací allà, també podem anar a les vostres cases a vore'l! Així, a través d'eixe procés de selecció aprendrem aspectes de la nostra història i de la nostra identitat col·lectiva, fins a formar finalment un conjunt d'objectes mitjançant els quals puguem observar-nos a nosaltres mateixos i sentir-nos-en representats.

En relació amb tot això, segur que, a banda dels ja comentats com a exemple, de seguida ens venen al cap objectes de caràcter més etnogràfic que representen alguna particularitat notòria dels valencians, com ara els relacionats amb l'agricultura (certs utensilis de treball i peces del camp), la gastronomia (paelles antigues, porrons, saquets d'arròs, etiquetes de taronges i de panses, etc.), la música (discos, memorabilia de grups o cantants antics i recents, instruments o peces sobre la història de les bandes locals, discoteques mítiques, etc.), les festes (relacionats amb les Gaiates, les Falles, els Moros i Cristians, les Fogueres o celebracions encara més antigues com el Sexenni de Morella, les Festes de la Salut d'Algemesí i el Misteri d'Elx) o, finalment, amb l'esport (en connexió amb diversos equips de futbol, bàsquet i altres disciplines o amb victòries esportives col·lectives o individuals en grans competicions). Però voldria aprofitar també esta crida per a indicar altres tipus d'objectes que potser tenen més a vore amb la història social i política dels valencians, perquè és evident que eixos són igual d'importants (o més!) i, tanmateix, podrien passar-nos desapercebuts a priori i pensar que no hi tenen cabuda.

Tot al contrari. També són representatius del nostre passat i de la nostra evolució com a col·lectivitat, per exemple, els objectes relacionats amb la immigració que s'ha donat al llarg dels segles XX i XXI (a Algèria, USA, Argentina, França, Alemanya, etc.); o amb les diverses especialitzacions industrials i agroalimentàries de les comarques valencianes (la taulelleria, el tèxtil, el paper de fumar, la jogueteria, la sabateria, les cooperatives agrícoles, la torroneria, la gelateria, la ceràmica o fins i tot la Ford!); o amb el procés d'alfabetització, ja siga en castellà o en valencià, que és ben recent (a través de llibres antics, però també d'altres més moderns o de peces com pòsters i adhesius relacionats amb la lluita en favor d'eixe procés); o amb els esdeveniments polítics de la darrera centúria (ja siguen les prohibicions dels anys 20, l'esclat de llibertats de la Segona República, els patiments i morts de la Guerra Civil, la terrible repressió franquista amb milers d'afusellats i empresonats, la lluita antifranquista, els moviments democràtics de la Transició, la gran manifestació del 9 d'Octubre de 1977, el procés de construcció de l'autogovern, etc.); o també amb fenòmens de caràcter sociocultural (el racionament i l'estraperlo de la postguerra, l'inici del turisme i la seua evolució, l'arribada de Canal 9); o, igualment, amb tota classe de moviments i reivindicacions socials (feminisme, valencianisme, moviment LGTBI, migrants sense papers, drets laborals, educació i sanitat pública, protecció del patrimoni, etc.).

Per tant, el camp per a participar en Tresors amb Història és amplíssim i segur que tots teniu algun xicotet o gran tresor que mostrar-nos, amb una història personal o familiar darrere que alhora és representativa de la història de molts altres valencians i del nostre recorregut com a poble al llarg del temps. Si voleu participar, ja sabeu, entreu en la web!


dimecres, 10 de març del 2021

"Lo profunt chaos d'Infern". Les 'Acta Curiarum Regni Valentiae' i el Parlament valencià de 1412

Vicent Ferrer proclamant rei a Ferran de Trastàmara en el Compromís de Casp (Emilio Fortún Sofí, 1890)

Fa any i mig que a la Universitat Jaume I de Castelló vam començar el projecte "Acta Curiarum Regni Valentiae. Les actes parlamentàries medievals del Regne de València", gràcies al finançament del programa de Subvencions a l'Excel·lència Científica de Joves Investigadors (que molts ja teníem vora 40 anys, però encara feia menys d'una dècada que havíem llegit la tesi doctoral!). Es tracta d'un dels programes de recerca estrela de la Generalitat Valenciana, juntament amb el Prometeu per a grups consolidats, que ens permetrà avançar notablement en el coneixement de l'evolució, el funcionament, el contingut i el desenvolupament de les Corts medievals valencianes. En concret, els 155.000 euros atorgats per a dos anys i mig s'estan destinant a la contractació durant tot eixe temps de tres experts en transcripció paleogràfica (més del 90% del pressupost), que són Noelia Rangel, Abel Soler i Cristian Palomo, més una altra partida dedicada a pagar la digitalització de fons de l'Arxiu de la Corona d'Aragó i la Real Academia de la Història (on encara hi havia milers de documents completament inèdits) i una altra per a la traducció i publicació d'articles científics relacionats amb la informació tractada.

En este sentit, el principal objectiu del projecte és, en primer lloc, transcriure totes les actes parlamentàries medievals valencianes que siga possible, dels segles XIII al XV, una tasca que ja han fet tots els territoris de l'antiga de la Corona d'Aragó amb Corts: Sicília (ja en el segle XIX), Catalunya (a través de l'esmentada Real Academia de la Historia a començaments del segle XX), Nàpols (en el mateix segle XX), Sardenya (en un projecte dut a terme entre els anys 90 i l'actualitat) i Aragó (en una mampresa recent). En el nostre cas hi ha algunes actes parlamentàries publicades gràcies a lloables iniciatives individuals, com les de Sylvia Romeu, Mateu Rodrigo, Bibiana Candela, Rosa Muñoz i María José Carbonell, però encara resta més d'un 85% de la documentació relacionada amb les Corts i Parlaments celebrats pel reis i la comunitat política del Regne de València entre 1261 i 1496, de Jaume I a Ferran el Catòlic, per transcriure, publicar i donar a conéixer. I és en el primer pas en el qual estem centrant-nos en el present projecte, gràcies a la transcripció sistemàtica de totes les actes corresponents si més no als períodes 1261-1401, 1410-1415 i 1443-1470 (dels intervals que queden enmig s'encarrega un altre equip). A través d'este treball tindrem un primer accés a la seua informació històrica i podrem aprofundir en el coneixement de l'autogovern valencià en època foral, de manera que amb posterioritat, si altres projectes i institucions valencianes ho possibiliten, podrem publicar les transcripcions en línia i en paper per tal que estiguen a disposició dels investigadors i del conjunt de la ciutadania.

Les troballes fetes gràcies a l'equip de transcriptors en els milers i milers de documents transcrits estan sent precioses, com ara totes les negociacions dels estaments valencians amb la Corona que van donar lloc a l'aparició i la consolidació de la Diputació del General del Regne de València o Generalitat Valenciana; les peticions reiterades per un bon govern de la terra i, per tant, pels interessos col·lectius dels valencians -amb la dificultat, com encara hui en dia, de saber quins són!-, o tot el gatxull polític i militar que impregnà l'enorme crisi successòria iniciada amb la mort de Martí l'Humà en 1410 sense hereus directes i l'Interregne que desembocà en el Compromís de Casp de 1412. De fet, en relació amb açò darrer, mostrem ací un xicotet exemple, particularment bell, d'alguns dels passatges que es poden trobar en estes actes parlamentàries, en este cas transcrites per Abel Soler, qui s'ha encarregat, entre altres, dels diversos Parlaments que es van reunir en l'esmentat període de 1410-1412. Es tracta precisament d'un resum de l'Interregne, fet tal vegada pel notari Jaume Desplà, precisament quan ja s'intuïa la seua fi, en la primavera de 1412, atés que els partidaris de Ferran de Trastàmara (futur rei Ferran I) havien aixafat militarment els partidaris del comte Jaume II d'Urgell i es preparava l'esmentat Compromís de Casp, amb una resolució més que previsible.

Com voreu, i com sempre ha destacat Agustín Rubio Vela, gran expert en els escrivans medievals del Consell municipal de València -com ho era Jaume Desplà-, aquells notaris tenien un domini de la retòrica digne d'admirar. Independentment de les fílies i fòbies de cadascun, és tot un goig llegir el resum que s'hi fa d'aquell període de l'Interregne, que s'hi arriba a descriure com "lo profunt chaos d'Infern". Ací el teniu, procedent dels documents conservats a l'Arxiu Municipal de València, Processos de Corts, YY-5, f. 1r-3r.


Ihesus.

En nom de la santa e indivídua Trinitat, pare e fill e Sperit Sant, e de la molt gloriosa Verge, madona Santa Maria, mare del nostre messias e salvador Jhesuchrist, fill de Déu, viu. 

Sia a tots manifest universalment e singular que ça enrere, en lo mes de maig en l’any de la Nativitat del dit fill de Déu .M.CCCC.X., lo molt alt e molt excel·lent príncep e poderós senyor, lo senyor don Martí, rey d’Aragó, de València, de Sicília, de Mallorques, de Cerdenya e de Còrcega, e comte de Barchinona, de Rosselló e de Cerdanya, e duch de Athenes e de Neopàtria, en lo monestir de Valldonzella, prop la ciutat de Barchinona construït, personalment resident, axí com sol als corsos humanals esdevenir, e fon vist a la divinal providència, fos percús e ferit de greu malaltia; la qual, axí com a núncia e missatgera de mort, cruelment lo assetjà e corprés, que, axí com plagué a Nostre Senyor, lo dia derrer dels dits mes e any, catòlicament emperò, reté l’esperit a son creador e la carn a la terra, per mort dolorosa, de la qual, sos regnes, principats e terres degustaren calze de amargor

E en los precordiis e entrementes los seus vassalls e naturals sentiren pressures de greus dolors, com per substracció de la virtuosa presència de lur senyor terrenal, per la qual los dits regnes, principats e terres, ab claror de prudència, rigor de justícia, ús de temperància e fervor de virtut de fortalesa, perdó special de Déu, entre·ls altres cathòlics prínceps del món en-||f.1v-seguint, marevellosament il·lustrava, se veessen desolats e de gran caliga offruscats; mas encara les entràmenes dels seus súbdits foren de molt pus amarga e cruel conmoció torbades, car, prothdolor, exhigents nostres peccats, no lexà fill successor. O, malvada e cruel mort! O, cega Fortuna, inimiga de natura, madastra de gràcies! Què t’ha aprofitat aquells dos grans liminàries apagar e extingir? Ço és: lo molt clar e resplendent e invinable trimphador lo senyor don Martí, rey de Sicília, e en los regnes e terres damunt dits, axí com a primogènit, succehidor; e en aprés lo seu pare gloriós e genitor, no lexat fill alcú, spessa caliga, en los dits regnes e terres, on lum de exultació e de alegria spesament radiava. Certes, no res; mas, axí com ho has de costum, ab ta balança enganosa, distribuint tots amargosos tresors, goig en plor e tristícia, cants en plants, e tot solaç de jocunditat e alegria en misèria, tristícia e calamitat has convertit

Les quals coses, com tot en axí com s’és seguit, lo dit molt excel·lent rey e senyor, axí com a príncep savi e discret, ab molt elegant sperit e ab circunspecció pregona, ja ans de sa mort, quaix perénees e presagis, e desijant e volent a sos regnes, principats e terres profits de pau e solaços de repòs lexar aprés sa mort, ab gran cura e solicitud studià prescrutar a qui aprés son departiment la reyal corona d’Aragó se speràs, e al qual la successió de aquella pervengués. Mas, prevengut ||f. 2r de golosa mort, no poch pervenir a fi de la prescrutació. O, mort amarga! O, mort dolorosa! O, mort cruel! A què has subtreÿt tal príncep e senyor, d’on tants mals e preparables casos són seguits? 

Mort, donchs, lo dit senyor e pus ver, de mort a vida transportat, en lo Regne de València, del qual és lo present treball e cura, donant-hi obra l’enemich de natura, se seguexen grans turbacions e moviments, car los barons e cavallers e gentils hòmens, los ciutadans, los burgesos e finalment tot lo popular s’escomou. A cascú torba la intrínseca affecció qui desbarata la discreció. Seguexen-se grans divisions, grans discòrdies. Exagita’s la gent e s’escomou. Huns seguexen oppinió e voler d’un competitor; altres, d’altri. Mouen-se oÿs civils e criminals, bregues e baralles. Maten-se uns ab altres. Les ciutats e viles e altres lochs, cascuna pren son partit. Cascuna elegex sa affecció. O Déu, quantes morts, quants incendis, quantes roberies, quantes desonestats, quants vituperis, quants opprobis e quanta confusió! No ha orde al món, sinó lo profunt chaos d’Infern. Cascú·s governa a son plaer. 

O, Déu! ¿E per quins peccats prenets aquesta tants mals, e tal e tant terra on lo teu sant nom se glorifica, on tanta almoyna e caritat s’és acostumada de fer, metre o exposar a perpetual ruÿna e estrall de morts? Per ta mercé, Senyor, mitiga la tua ira e vulles convertir aquella en mansuetud e misericòrdia. Mas a la perfí, tu, Senyor, per la tua pietat, e no per nostres mèrits ||f. 2v has girada la tua cara misericordiosa vers nosaltres e, ab virtut miraculosa, en hun punt has volgut fer obra. Car, com los tres staments de aquest regne de València fossen divisos en dos caps, com lo hun prengués cap e s’ajustàs en Vinalaroç, l’altre en Morella o altres parts; axí la tua gràcia hi obrà virtuosament e la tua virtut graciosament. Que, donat per la rigor de la tua justícia hun flagell de dolç castich en alcuns qui specialment donaven causa al destorb de investigar nostre rey e senyor, en moment axí lo voler dels dos Parlaments divisos consolidist en una affecció e effecte, e concorré lurs voluntats. 

Que tantost, ab los altres Parlaments de Aragó e de Catalunya, de les nou persones, les quals, segons forma e manera dels capítols concordats e formats en Alcaniç per los dos generals Parlaments de Aragó e de Catalunya, e aprés aprovats per aquest regne sense discrepància, concordaren, e aquells a concordar e ab effecte complir ço a què eren elets, nomenaren; segons que tot açò·s mostra clarament per actes públichs. On, per gràcia de Nostre Senyor, d’aquí avant reduït lo universal e ledesme Parlament dels dits tres estaments d’aquest regne en la ciutat de València, de comuna e unida concòrdia, en lo Reyal del senyor rey, fora·ls murs de la dita ciutat, de aquí fon concordantment mudat dins la dita ciutat, ço és, en les cases de la Confraria de Sanct Narcís, on cascun dia e per ses jornades e assignacions, ajustants-se los dits tres staments sots ||f. 3r govern e ordinació de lurs ledesmes presidents, fon fet e compost e activat lo procés dejús concordat. 

En e per lo qual se mostren tots los actes concernents, axí la investigació de la successió de nostre rey e senyor com del ben avenir del dit regne, pacífich estat e assosech de aquell, segons per lo dit procés e actes fet e fets en poder e mà de nosaltres, en Bernat Steve, per lo braç e estament de la Església, en Francesch Ferri, per lo stament militar, e en Jacme Dezplà, per lo stament de ciutats e viles reyals del dit regne, notaris e scrivans elets per los dits tres staments, e cascun per cascun elets e presos serà vist largament, tro a investigació nostro (sic) e conexença de nostre rey, príncep e senyor, segons per orde en lo dit procés és scrit e ordenat.