Balanç nadalenc

Vaixell P. de Satrústegui, per a 672 passatgers (1890-1927)

Ja hem passat un altre cicle nadalenc amb pastissets de moniato de la iaia, qui, per cert, m'ha informat que el meu besavi matern també anà a fer les Amèriques, precisament a Nova York, per les mateixes dates en què ho feia el meu avi patern, el qual, finalment, per l'edat que hi va ser anotada, no pot ser el que apareix al registres d'Ellis Island amb el mateix nom. És impressionant pegar una ullada a les llistes de valencians que hi apareixen, per exemple, en el vaixell P. de Satrústegui, eixit de València el 26 de setembre de 1920 i arribat a Nova York el 17 d'octubre d'aquell mateix any, amb més de 100 paisans (menció especial a Miguel Lledó, qui, en preguntar-li la seua "city or town" va respondre "Cabañal", on tenia la seua dona, al carrer Escalante).

A Salt fan la Festa anual del Cistell

En altre orde de coses, he esclarit que, efectivament com deia Toni Cucarella, la foto que vaig posar en el text sobre l'etimologia de basquet no és en essència un "basquet", sinó una "caixa" o "caixó", ja que els basquets eren cistells ovalats fets generalment amb matapoll. Amb tot, com que de basquets originaris ja no se'n fan (jo no no recorde haver-ne conegut, a no ser que siguen simples "cistelles" com les d'arreplegar bolets), segurament les caixes per a transportar fruita també han acabat rebent eixe nom per la seua similitud de funcions (el que, de fet, enriqueix la llengua en "reutilitzar" el mot i no perdre'l). D'altra banda, no sé si el "guillot" al que feia referència Cucarella seria el "cistellot", molt més gran, emprat per transportar paneres.

L'alba, més enllà de Montcada

Pel que fa a València cal dir que l'Arxiu Municipal ha millorat notablement amb el canvi al Palau de Cervelló, on també podreu observar un pis sencer dedicat a honrar la memòria dels Borbons, un caprici personal de Rita que va costar més de 500 milions de pessetes si no em falla la memòria. També cal dir que el Maramao continua estant bé, tot i que un peliu car, el Nostre bar i La Pepica molt bé, sobretot si no pagues tu, i que l'Horta Nord continua sent un molt bon lloc per passejar, fins i tot per contemplar l'alba (que no "amanèixer") quan se t'ha escapat un gos intel·lectual.

I si l'any passat va ser el de la visió de The hills have eyes i el descobriment de José Mojica Marins i d'Estanislau Verdet, enguany ha estat el de Naked lunch de Cronenberg, La silla de Fernando [Fernán-Gómez], l'estrany experiment de Gus Van Sant amb la Psicosis de Hitchcock, i els grans Ratatat (de Brooklyn havien de ser). Una desgràcia no haver sabut que Les Mãedeus presentaven el disc a Ca Revolta...

Quant a la blogosfera valenciana l'any que hem deixat ha significat l'adéu d'uns quants blogs, com ara Garrotades des de València, Busca-li qui t'ha pegat, El bloc d'Enric Gil i Bacàvia, mentre que l'Aphönic ha estat abandonat pel seu principal autor, Comunicació i identitat ha tancat per a lectors no convidats, i Antiprovincianisme d'Ignasi Mora ha estat pràcticament substituït pel suposadament col·lectiu Bloc pel país. Per cert, entre els 137 aspirants a participar en la primera antologia literària de la catosfera crec que només en som 12 valencians: Filant prim, Salms, Anotacions rizomàtiques, La vida diferida, Va de bo, cavallers, Marta Insa, Vent d Cabylia, Tirant al cap, Nausica, Més content que un gínjol, Ultralocàlia i El Cadafal. Sort a tots.

I ací tornem a la marxeta: a preparar unes quantes classes, una ponència, una ressenya i els papers de l'estada a Florència, i a continuar amb la recerca de la tesi, que els registres de Jaume II es resisteixen a oferir la informació necessària per esclarir unes quantes coses fonamentals [per a la intel·ligibilitat de l'evolució de la fiscalitat reial]. Au, bon any 2008!

Sant Calze sí, Arxiu no

Catedral de València des de la plaça de la Mare de Déu

En una bona operació de màrqueting turístic, el Capítol Metropolità de València ha decidit promocionar la Seu valenciana com la Catedral del Santo Cáliz, la festa del qual se celebrarà este dijous, 25 d'octubre. No obstant això, sembla que els diners que ara es fan pagar per entrar a veure el sant calze, els frescos renaixentistes, les cadenes del port de Marsella preses pels valencians en 1423, el braç incorrupte de Sant Vicent Ferrer o la tomba d'Ausiàs March, no són suficients per mantindre un dels servicis bàsics que l'Església hauria de donar en tant que es tracta d'una funció pública: la consulta de l'Arxiu Capitular de la Catedral.

Ja fa uns anys, en el transcurs d'un col·loqui sobre els arxius de la ciutat de València, Telesforo Hernández, professor d'història moderna de la Universitat de València, arreplegava les queixes sobre el funcionament del catedralici pel tancament pràcticament continuat a causa d'unes inacabables obres de més de deu anys de duració. Ara les obres han acabat i l'Arxiu de la Catedral disposa d'unes instal·lacions adequades, però resulta que l'arxiver obri quan li dóna la gana, esta setmana sí i l'altra no, sense avís previ. Costaria realment poc a les institucions públiques facultar un becari o un contractat de biblioteconomia o d'història que ajudara en les tasques d'atenció al públic i/o catalogació, però el realment sorprenent és que els arxius eclesiàstics, supose que com a pertanyents a una institució privada, ni tan sols estan contemplats al directori de la" Direcció General d'Arxius i Innovació Tecnològica" de la Generalitat Valenciana, com si la seua informació no fóra d'interès públic per a la ciència.

Una política d'arxius racional i eficaç hauria de respondre als reptes i les necessitats dels investigadors i dels arxivers, bo i donant-hi solucions per garantir l'avanç d'un coneixement científic de qualitat i la bona gestió i conservació dels mateixos fons documentals. Tanmateix, el recent nomenament de la valldalbina Sofia Bellés com a directora de la Direcció General corresponent no permet albirar massa bones expectatives en eixe sentit, ja que precisament és especialista en "Innovació Tecnològica" i no en "Arxius"...

Una cosa més: per si no voleu fer viatges debades, el telèfon de l'Arxiu de la Catedral de València és : 96 315 68 81 (i no el que apareix en alguns directoris d'internet com a "teléfono del Archivo de la Catedral de Valencia").

L'ACA, el paper, la fusta, la benzina i el foc

Què fa l'Arxiu de la Corona d'Aragó, novet flamant de 1993, al costat d'una benzinera i d'un parc? M'ho pot explicar algú?