divendres, 19 de juliol del 2013

Les relacions epistolars de Barcelona, València i Palma (1511-1629)


Fa vora dos anys i mig vos comentava una de les recerques a les quals vaig dedicar molts mesos d'activitat investigadora: l'estudi de les connexions epistolars del Consell municipal de Barcelona entre finals del segle XIV i mitjan XVI a través de l'anàlisi de 10 talls biennals diferents entre 1381 i 1566. Els resultats, malauradament, a penes si han vist la llum: únicament una comunicació en un congrés i un breu text al llibre Escribir y persistir. Estudios sobre la literatura en catalán de la Edad Media a la Renaixença, coordinat pel professor de filologia la Universitat de València Vicent Josep Escartí. I encara gràcies. Sembla que no hi ha massa negoci per als llibres d'investigació si no tens una posició acadèmica ferma. En tot cas, faig una crida als editors: aquella recerca continua finalitzada, disponible per a ser publicada amb un conjunt de més de 200 epístoles ben sucoses! Altrament, com que els resultats científics van ser ben interessants, he tractat d'ampliar la recerca amb una nova perspectiva: la comparació amb el cas valencià i mallorquí. Així, gràcies a una beca de l'Institut d'Estudis Catalans que vaig obtindre l'any passat he pogut desenvolupar un estudi sobre "Les relacions epistolars de Barcelona, València i Palma entre els segles XVI i XVII".

Almenys en este cas les principals conclusions han pogut ser publicades de manera quasi immediata, gràcies de nou a Vicent Josep Escartí, que em va convidar amablement a publicar-los en la revista que dirigeix i acaba de nàixer fa unes poques setmanes: Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna. Allà, doncs, he pogut presentar els resultats de la recerca, consistent en l'anàlisi de les 2.176 cartes que els Consells municipals de Barcelona, València i Palma enviaren durant tres triennis: 1511-1514, 1565-1568 i 1626-1629. Podeu llegir l'article en profunditat ací, però aprofite este post per a fer-ne un resum parcial, si més no de les qüestions que potser vos poden interessar més, les directament relacionades amb les relacions polítiques i territorials de les tres capitals esmentades. Això és, per quines raons enviaven cartes? A qui les enviaven? Quina mena de relacions territorials es bastia a través d'eixos destinataris? I quines diferències hi havia en l'activitat epistolar de cadascuna d'aquelles capitals?        


 El primer que destaca és una clara jerarquia en el volum dels enviaments: durant aquells nou anys Barcelona expedí 1.095 cartes, València 716 i Palma 365, el que es una clara projecció del major o menor grau de poder de cada ciutat. D'una altra banda, quant als motius que originaven la seua tramesa, n'eren bàsicament onze: les enviades per a assegurar l'avituallament de les urbs (d'aigua, oli o sal, però sobretot de blats i carns), que era, de fet, la principal missió dels consellers municipals per damunt de qualsevol altra cosa;  per a la negociació d'afers polítics en la cort reial amb el monarca o els oficials que residien allà (concessió de privilegis, conflictes jurisdiccionals, defensa de furs, etc.); per a tractar qüestions relatives al propi Consell municipal (nomenament d'oficials, afers comptables, etc.); per a gestionar les senyories alienes que les capitals tenien (mentre que Barcelona era senyora de diverses baronies, com Flix, Montcada i Reixac, Caldes de Montbui i Caldes d'Estrac, València només tenia la jurisdicció penyorada de Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona, i Palma no tenia cap domini); per qüestions protocol·làries, sobretot per a demanar sobre la salut del monarca i els ministres reials o per a presentar-los felicitacions i condols; per a compartir informacions amb altres municipis sobre avisos de pesta (on hi havia epidèmia i amb quins viatgers procedents de determinats llocs s'havia de tindre especial cura); per a organitzar la defensa de les mars i els territoris polítics respectius -Catalunya, València i Mallorca-; per a tractar de mantindre l'ordre públic i evitar bandositats o aldarulls en l'interior de les ciutats; per a fomentar el creixement del comerç en cada capital; per a protegir els interessos dels ciutadans (a l'hora d'obtindre càrrecs o defensar-los en processos judicials); o, finalment, per a tractar afers d'àmbit eclesiàstic, com els relatius als bisbats, als convents i monestirs urbans, a la gestió dels Hospital i Estudis Generals.

Evidentment, cada capital envià un percentatge diferent de cada tipus de cartes, el que està intrínsecament vinculat als propis destinataris que les rebien i la ubicació d'estos. Per exemple, València i Palma van remetre fins a un 59% i 57% de les seues epístoles al monarca, a ministres reials o a síndics que es trobaven en la cort reial, mentre que Barcelona únicament n'envià un 30% a este tipus de destinataris. En canvi, el percentatge barceloní de cartes enviades a autoritats, oficials i particulars del territori del que era capital o de la Corona d'Aragó fou molt major, el 53%, per un 30% de València i un 21% de Palma. I això, com deia, també marca la xarxa de connexions territorials construïda a través de la correspondència: mentre que el 52% de les cartes barcelonines s'enviaven dins de Catalunya, només un 23% de les valentines es quedaven dins del regne de València i un 4% de les palmesanes en el regne de Mallorca (en este cas, segurament, perquè la menudesa del territori no exigia una activitat epistolar potent per a comunicar la capital amb la resta d'autoritats i particulars de l'illa).  Per tant, fins a un 96% de les cartes palmesanes es dirigien fora del regne de Mallorca, un 77% de les valentines fora del regne de València i un 48% de les barcelonines fora del principat de Catalunya.

En estos darrers percentatges, a més a més, també hi ha diferències significatives: mentre que els destinataris de les cartes de València resideixen en un 80% dels casos a la cort reial -ubicada permanentment a terres castellanes-, en un 10% a la Corona d'Aragó i en un 7% a Castella, els de Barcelona resideixen en un 73% a la cort reial, en un 22% a la Corona d'Aragó i en només un 1% a Castella; els de Palma, per la seua banda, estan ubicats en un 60% a la cort reial, en un 27% a la Corona d'Aragó i en cap cas a Castella -a banda de la pròpia cort. Per tant, si ens detenim en la comparació entre Barcelona i València, el que s'observa és que durant el període seleccionat (1511-1629) la primera té una presència molt més important i densa dins del principat de Catalunya que València dins del regne homònim. Igualment, la capital valenciana està molt més bolcada -si més no epistolarment- cap a Castella, tant per la situació geogràfica com per la dependència més alta del monarca i la cort reial. Així mateix, Barcelona manté uns nivells de comunicació amb la resta de la Corona d'Aragó majors que els de València, però especialment perquè té una relació molt més intensa amb Sardenya, Sicília i les Balears (alhora Palma tenia una connexió amb Barcelona cinc vegades més intensa que amb València). Tot plegat, això pot ajudar a comprendre, per exemple, per què la capital catalana liderà dos revoltes contra la monarquia entre 1640 i 1714, mentre que el paper de València fou molt més feble a l'hora de plantar cara al poder reial.

Com dic, podeu aprofundir en la qüestió a través l'article esmentat, que inclou bona cosa de gràfiques explicatives al final. En tot cas, vos deixe ací també el mapa de la xarxa de connexions territorials bastida mitjançant la correspondència municipal durant els nou anys seleccionats. Pense que és prou il·lustrativa de tot el que acabe d'explicar (podeu ampliar les imatges clicant damunt d'elles):

Connexions epistolars de Barcelona en els triennis 1511-14, 1565-68 i 1626-29 

Connexions epistolars de València en els triennis 1511-14, 1565-68 i 1626-29

Connexions epistolars de Palma en els triennis 1510-13, 1565-68 i 1626-29

diumenge, 14 de juliol del 2013

El Feslloch 2013: Un èxit en tots els sentits

Els anuncis previs ja prometien...

Bell-lloc (o Benlloch, no entrarem ara en disquisicions filològiques) és un poblet valencià de la Plana Alta, de poc més de 1.000 habitants. Agricultura, ramaderia i cert sector manufacturer dedicat a la fusteria i l'elaboració d'uns torrons coneguts en tota la contornada. Vida tranquil·la, com podeu imaginar. Però quan arriba juliol, des de fa uns anys, tot canvia i passen coses com les que podeu vore al vídeo de dalt: "el millor festival que n'hi ha sobre... com es diu "la faz de la tierra" en valencià?" I és que des de 2007 Escola Valenciana i l'Ajuntament del poble -socialista, tot s'ha de dir en cada cas- organitzen el Feslloch, un festival de música en valencià que serveix de cloenda a la Gira de concerts que acompanya les Trobades d'escoles en valencià de cada primavera.  No debades, també estos anys han sigut els de la creació del Col·lectiu Ovidi Montllor de músics i cantants en valencià, amb la seua gala anual de premis, i els de l'explosió, en definitiva, de la creació musical en la nostra llengua, amb la consolidació d'artistes del nivell i la varietat d'Arthur Caravan, Senior i el Cor Brutal, Orxata Sound System, Aspencat, Pau Alabajos o Pep Gimeno "Botifarra", que s'han sumat a un cercle més reduït que ja venia donant guerra des de temps arrere, com Al Tall, Obrint Pas o Feliu Ventura.

Fet i fet, l'èxit social de la música en valencià, especialment entre els més joves, ha estat totalment referendat en l'edició d'enguany del Feslloch, que ha batut tots els seus rècords d'assistència amb més de 10.000 espectadors, una xifra a tindre molt en compte. La veritat és que el cartell era tot un luxe, amb Al Tall i Obrint Pas en plena gira de comiat després d'anunciar les seues respectives retirades, amb el Botifarra i Miquel Gil,  Orxata, Aspencat, Pepet i Marieta, 121 dB, Mugroman, Trineu Tanoka, Arrap... A més a més, l'organització i la comunió amb el lloc han sigut, com sempre, immillorables: amb la zona de concerts i d'acampada fora del poble, però ben a prop, a tir de pedra, amb tot un seguit d'activitats i tallers de matí i vesprada -entre els quals enguany ha destacat l'inefable trivial de Joanjo Garcia, que està convertint-se ja en un fenomen de masses-, amb el sistema municipal de lloguer de cases particulars a ple rendiment, amb la trobada i celebració de dinarots i soparots amb els clàssics del món del valencianisme, ja siguen artistes, periodistes, polítics, escriptors, etc. En definitiva, tot un encert i una consecució per als belloquins, els músics en valencià i Escola Valenciana, que esperem que continue repetint-se durant molts anys més. 

Respecte d'això, per cert, no fa tant que em vaig fer soci d'Escola Valenciana i em va sobtar moltíssim que, pel que es pot deduir del meu número de soci, no arribem, tot plegat, ni a 600 els que hi contribuïm amb quotes anuals. Si voleu fer-ho vosaltres també, ací teniu el formulari d'alta: són únicament entre 30 i 60 euros a l'any, que serviran per a fer possibles iniciatives fonamentals per al futur de la cultura en valencià, com les Trobades, la Gira o el Feslloch. A canvi, a més a més, rebreu tota una sèrie d'avantatges i ofertes per ser socis d'Escola Valenciana. Vosaltres mateixos!

Un moment de l'actuació d'Orxata Sound System, cap a les cinc de la matinada del divendres passat

divendres, 5 de juliol del 2013

Jo tenc una enamorada


Fa mig any parlava de na Blanca d'en Mestre, la figuera més antiga i més gran de Formentera. Tot i haver anat durant molts anys a l'illa, tants com en té este blog -que ja en són set- i encara més, mai no havia sentit parlar de la seua existència. Ara ja puc dir que l'he vista amb els meus propis ulls, que he estat davant i dins d'ella, i que he sentit tota la força de la seua vitalitat, realment impressionant. També ha estat la primera vegada que he viscut la nit de Sant Joan a l'illa, amb l'enorme foguera que preparen a El Pilar de la Mola, una lluna plena gegant -un fet que no es tornarà a repetir fins d'ací 19 anys- i el concert a la plaça dels eivissencs Projecte Mut -que tant m'agraden i que recomane vivament. Tot això va ser la vespra. La vespra del dia que ens vam casar, de forma secreta i furtiva. Amb temps, però sense que ningú dels nostres ho sabera. I per això, ara que ja ho hem comunicat a qui tocava, faig també este post per a anunciar-ho: som marit i muller, amb llibre de família a Formentera.

Una figuera ben especial, de vora 100 anys...

 
Confonent el nostre desig amb el foc

 
Mentrestant, la lluna plena de Sant Joan també eixia al País Valencià, pel Benicadell




Les aliances duradores les portarem a partir d'ara. 
Mentrestant, les del mercadet de la Mola han fet el seu paper...