diumenge, 15 de febrer del 2015

Senyor Salvo: el valencià no és un impediment per a l'anglés


No estava allà, en les IV Jornadas de Economía y Empresa de la Fundació Cañada Blanch, per a sentir les seues paraules, però confie molt en la professionalitat i el bon ofici del periodista Javier Alfonso: si ell diu en esta notícia que Amadeo Salvo va criticar,  "sin faltar al respeto a nadie", que a Espanya s'han "dilapidado miles de millones en lenguas muertas" i s'ha "abandonado el inglés", és que ho va dir, afegint, fins i tot, que "es una vergüenza". No cal ser molt intuïtiu ni molt llest per a comprendre que Salvo repetí el mantra recitat per milions de ciutadans espanyols segons el qual totes aquelles llengües espanyoles que no són el castellà, és a dir, el gallec, el valencià/català, el basc, l'asturlleonés o l'aragonés, són llengües mortes, sense utilitat, que no val la pena aprendre i que, en conseqüència, haurien de quedar reduïdes a l'àmbit familiar i desaparéixer en unes poques generacions.

I això, per molt que s'advertisca que no es vol faltar al respecte, és, per contra, una gran falta de respecte. Bàsicament perquè és una enorme mentira emprada per a menysprear i atacar les llengües pròpies d'uns altres milions de ciutadans espanyols. En primer lloc, perquè n'hi ha, com l'asturlleonés o l'aragonés, que encara lluiten per tindre alguna classe de reconeixement i en conseqüència continuen sobrevivint, mal que poden, sense cap mena d'inversió pública ni ajuda de la resta d'espanyols. I, en segon lloc, perquè en aquells casos en què sí que hi ha cooficialitat, un major o menor grau de reconeixement social i certa inversió pública a través del sistema educatiu i dels mitjans de comunicació, no hi ha absolutament cap classe de correlació amb el coneixement de les llengües estrangeres com ara l'anglés. ¿O és que no s'ha dignat el senyor Salvo a mirar cap estudi seriós sobre la qüestió abans de sentenciar tan rotundament? 

Pot mirar, per exemple, l'English Prociency Index for Companies, que mesura el coneixement d'anglés en tot el món i en el cas espanyol indica que les comunitats on hi ha un major domini són, per este orde, el País Basc, Madrid, Navarra, Aragó, Galícia, les Canàries i les Balears, mentres que les van a la cua són Andalusia, Castella-la Manxa, Múrcia i Extremadura. ¿Em pot dir el senyor Salvo on veu la correlació entre bilingüisme i coneixement d'anglés? ¿Em pot dir el senyor Salvo en què "balafien" els diners a Andalusia, la Manxa o Múrcia, si només tenen una llengua que és el castellà? La resposta és clara: el grau de coneixement d'anglés no depén de tindre un sistema públic basat en una o dos llengües pròpies, com indica clarament la primera posició del País Basc, sinó en el grau de modernització, la inversió en l'aprenentatge d'idiomes i la pròpia necessitat social, com deu ser el cas, per exemple, de les Canàries i les Balears.

És així de "fàcil", senyor Salvo, de manera que li pregaria que deixara de repetir eixe destarifo segons el qual el bilingüisme és, de per si, un fre per al coneixement d'altres idiomes i això seria motiu suficient per a marginar per complet de la vida pública totes aquelles llengües espanyoles que no foren el castellà. Si un altre dia, en un altre fòrum, vol insistir en la necessitat d'aprendre anglés, faça-ho sense carregar contra altres llengües, menys encara quan, a banda d'empresari, és president d'un club, el València CF, en el qual molts dels seus membres, seguidors, socis i accionistes, com jo mateix, som valencianoparlants, la qual cosa no ens impedix parlar altres llengües, com el castellà, l'anglés o l'italià. Seria una mostra d'intel·ligència i de respecte a tots els grups humans que conformen Espanya i a tot un poble, el de Mestalla. 

El convide, ben al contrari, a aprofundir en el trilingüisme sense complexos, en valencià, castellà i anglés, que mostra la comunicació pública del nostre club des que arribà a la seua presidència. És un reflex de la nostra societat i del que vol ser el València CF, un equip amb aspiracions globals i ben orgullós de la seua història i de la seua cultura, en què cap llengua, i menys la valenciana, és objecte de menyspreu i de vergonya. 

dijous, 12 de febrer del 2015

Mapes del territori valencià (I)

La nit electoral de les primàries de Compromís alguns insomnes ens vam quedar esperant fins més enllà de les 5:00 de la matinada, que van eixir els resultats. Per a passar el temps, férem una bona sessió tuïtera, en què, a banda del #PrimàriesCompromís canònic, aparegueren hashtags com #FrikisPrimàries o #PelículesAmbPrimàries. A més a més, amb la mateixa intenció d'entretindre, vaig posar alguns dels mapes de totes les classes sobre el País Valencià que he anat recopilant d'internet amb el pas del temps. I, atés que van suscitar interés, vaig pensar que potser seria una bona idea pujar-los al blog, a disposició de qui els vullga emprar. Ara bé, són tants que hauré de fer diversos posts distribuïts en temàtiques i hui volia començar pels mapes històrics, des de les primeres representacions de finals del segle XVI fins a la provincialització del primer terç del segle XIX, amb treballs de les diferents escoles cartogràfiques existents, començant per la flamenca i continuant per la francesa, la italiana i finalment l'espanyola (a banda del de Cavanilles, també hi ha un altre mapa valencià, el primer conegut, de Cassaus en 1693). Com els anava aplegant sense voluntat de publicar-los, igual hi ha algunes dades que no són exactes, però l'any de publicació sí que s'ajusta, si més no, al que deia la font original; en tot cas, si necessiteu més informació sobre cada mapa, sempre podeu buscar per internet a través de les llegendes amb les quals els vaig trobar i que incloc ací mateix.

"Valentiae Regni... typus", en Abraham Ortelius (Abraham Ortels), Theatrum orbis terrarum, Anvers (1584)
"Valentiae Regni... typus", en Abraham Ortelius (Abraham Ortels), Theatrum orbis terrarum, Anvers (1585)

"Valentiae Regnum", en Abraham Ortelius (Abraham Ortels), Epitome orbis terrarum, Anvers (1603)
"Regni Valentiae typus", en Gerard Mercator (Gerhard Kremer), Atlas Minor, Amsterdam (1607)

"Regni Valentiae typus", en Gerard Mercator (Gerhard Kremer), Atlas Minor, Amsterdam (1607) (pintat diferent a l'anterior)

"Regni Valentiae typus", en Gerard Mercator (Gerhard Kremer), L'Atlas ou Mediations cosmographiques, Amsterdam (1609)

"Valentia", en Petrus Bertius (Pieter de Bert), Tabularum geographicarum, Amsterdam (1616)

"Regni Valentiae typus", en Gerard Mercator (Gerhard Kremer), Atlas sive Cosmographicae meditationes de fabrica mundi et fabricati figura, Amsterdam (1619)

"Regni Valentiae typus", en Peter Kaerius (Pieter van den Keer), Atlas Minor, Amsterdam (1632)

"Reyno de Valencia", de Christophe Nicolas Tassin, Cartes generales des provinces de France et d'Espagne, París (1633)

"Reyno de Valencia", de Christophe Nicolas Tassin, Cartes generales des provinces de France et d'Espagne, París (1633) (pintat diferent a l'anterior)

"Valentia Regnum", en Gerard Mercator (Gerhard Kremer), Atlas Novus, Amsterdam (1634)

"Valentia Regnum", en Gerard Mercator (Gerhard Kremer), Atlas Novus, Amsterdam (1638)

"Les Estats de la Couronne d'Arragon en Espagne", en Nicolas Sanson, Cartes genérales de toutes les parties du monde, París (1653)
"Valentia Regnum", en Abraham Ortelius (Abraham Ortels), Theatro del mondo, Roma (1687)

Francisco Antonio Cassaus, "El Reyno de Valencia dividido en sus dos Goviernos que son Valencia y Orihuela y dos tenencias, que son Xativa y Castellón", València, 1693

"Regni di Valenza e di Murcia", en Giacomo Cantelli, Mercurio Geografico, Roma (1696)

"Les Royaumes de Valence et Murcie" (de Giacomo Cantelli), en Jean Baptiste Nolin, Cartes générales de toutes les parties du monde, París (1698)
Charles Inselin, "Carte de Royaume de Valence", s.l., (1701)

Charles Inselin, "Carte de Royaume de Valence", s.l., (1701) (amb les fronteres pintades)
Nicolas de Fer, "Les Royaumes de Valence et de Murcie", París (1707)

Nicolas de Fer, "Les Royaumes de Valence et de Murcie", París (1707) (pintat diferent a l'anterior)
Nicolas de Fer, "Les Royaumes de Valence et de Murcie", París (1707) (amb les governacions i lloc-tinences forals pintades)

"Valentia Regnum. Maiorca Insularum et Regnum", en Pieter van der Aa, Les délices de l'Espagne et du Portugal, Leyden (1707)

"Provincia Valentiae", en Silvestro da Panicale, Chorographica descriptio provinciarum et conventuum F.F. Minorum S. Francisci Capucinorum, Milà (1712)

"Valentia Regnum. Maiorca Insularum et Regnum", en Peter van der Aa, Beschryving van Spanjen, Amsterdam (1714)

Reiner i Joshua Ottens,  "Curiosa nova tabula complectens Regnum Valentiae et Murciae, nec non insulas Iviçam, Majorcam et Minorcam", Amsterdam (c. 1725)
Carel Allard, "Curiosa nova tabula complectens Regnum Valentiae et Murciae, nec non insulas Iviçam, Majorcam et Minorcam", Amsterdam (c. 1725)

Jean Beaurain, "Carte du Royaume de Valence", París (1760)

Tomás López Vargas, "Mapa del Reyno de Valencia", Madrid (1762)
"Regno di Valenza. Isole Pitiuse. Isole Baleari", en Antonio Zatta, Atlas novisimo, Venècia (1775)

"Mapa del Reyno de Valencia", en Bernat Espinalt, Atlante español, Madrid (1786)
Rigobert Bonne, "Castille Nouvelle et Royaume de Valence", París (c. 1787)
Philippe de Pretot, "Chorographie du Royaume de Valence, de la Catalogne et des Isles Maillorques", París (1787)
Tomás López, "Mapa geográfico del Reyno de Valencia", Nüremberg, 1792

"El Regno di Valenza con le Isole di Maiorica, Minorica et Iviça", en Giovanni Maria Cassini, Nuovo Atlante Geografico Universale, Roma (1794)

"Mapa del Reyno de Valencia", en Antoni Josep Cavanilles, Observaciones del Reyno de Valencia, Madrid (1795-1797)

"Reyno de Valencia con las nuevas divisiones", en Henri Auguste Dufour, Atlas de España, Madrid (1836)

dilluns, 9 de febrer del 2015

Hip hop i rap en valencià

Molta gent s'ha sorprés en escoltar el "rap" que li han fet a Pablo Iglesias amb el discurs de la Marcha del Cambio que vaig citar l'altre dia. Però, independentment que tinga flow el condemnat, no és tan sorprenent, ja que, no debades, quasi des de l'inici de La Tuerka en 2010, el programa emés primerament en Tele K Vallecas i ara en Público TV, i del qual va nàixer d'alguna manera Podemos, hi ha hagut una atenció particular al hip hop polític, amb una secció específica. D'ací, per exemple, la relació tan estreta que han mantingut Pablo Iglesias i Íñigo Errejón amb Los Chikos del Maíz, que no han sigut els únics valencians que han passat per La Tuerka. Molts d'ells, a més a més, ho han fet cantant en valencià, com Orxata Sound System, que hi van presentar fa tres anys el seu "Modus operandi", Barraques SudSistema amb "La merda es queda", les xicones d'Efecto Doppler, amb un parell de cançons bilingües, Atupa amb "Desobedients" i un ball masiero inclòs, l'ara arxiconegut Zoo -no explicaré ací l'absurda "polèmica" del darrer Festivern- o la cantant de Mafalda i Suquet de Rap -que solen cantar en castellà, però tenen una cançó que es diu "Nosaltres, els valencians"- amb "La veu dels oblidats". Ací els teniu, per si voleu fer-los una escolteta:  















Com veieu, molta joventut, molta força i molta voluntat de subversió... A més a més, no són els únics grups existents, sinó que l'escena del rap en valencià és cada volta més àmplia, amb grups com Arrap, uns dels pioners dels quals ja vaig parlar ací mateix i que són, segurament, els més declaradament valencianistes, Frida, amb membres dels mateixos Arrap i de Barraques SudSistema, Tesa i Vent de Ponent, amb els quals els anteriors van compartir nominació al millor disc de rap en els darrers Premis Ovidi Montllor, Embolicats, que acaben de traure un single demolidor -el que enllace ací avall- i estan conformats per un oliver, un madrileny i un búlgar, o Pupil·les Dilatives, un altre grup de dones, que en el seu primer disc han fet precisament una col·laboració amb Efecto Doppler. De tots ells vos deixe també una mostra, a la qual afig dos cançons que m'atrauen especialment, una de les mateixes Efecto Doppler, "Festa bona", i una altra de l'anterior disc d'Arrap, "Tracka final" (amb la col·laboració de Pantxo i Palau, quan Orxata Sound System estava en actiu).

Actualització: M'apunten que Arrap també va participar en La Tuerka fa tres anys amb un tema sobre el conflicte nacional basc. Ací el podeu trobar.



 






diumenge, 1 de febrer del 2015

Tres píndoles sobre Podemos: esquerres, apoderament i nacionalisme espanyol castellanocèntric


"La Puerta del Sol, otra vez símbolo de futuro, de cambio, dignidad y de valor. 2 de mayo de 1808: no fueron los reyes ni los generales, ni los brillantes regimientos del Palacio Real los que se opusieron a la invasión, fue el pueblo de Madrid, ése que hoy está en la calle con nosotros, el que compró con sacrificio la dignidad frente a una invasión intolerable. Fueron los de siempre, los de abajo, los humildes, los que se enfrentaron a la vergüenza y a la cobardía de unos gobernantes que sólo defendían sus privilegios, sin importarles nada más. Esa gente humilde y valiente está en nuestro ADN y estamos orgullosos. Más de 100 años después, mirando al balcón que hay debajo de ese reloj, hubo gentes que soñaron una España moderna y democrática, en la que no hubiera diferencias entre hombres y mujeres, en la que todos los niños tuvieran una escuela pública a la que ir, en la que la oscuridad y la ignorancia fueran sustituidas para siempre por la justicia social y el progreso. Esa gente valiente está en nuestro ADN y estamos orgullosos ".

Ahir es va parlar molt de Podemos a propòsit de la seua Marcha del Cambio que va fer confluir en Madrid gent de tot Espanya i vaig voler parar-li una atenció especial als 20 minuts de discurs que va exposar per Pablo Iglesias (ací els teniu íntegres i ací una part en versió rapera, que té la seua gràcia). Al remat, no va fer més que refermar-me en allò que ja pensava anteriorment sobre ells. En primer lloc, que el nucli dur de Madrid (Iglesias, Errejón, Monedero i companyia), tot i que puguen jugar en els mitjans de comunicació a dir que no són concretament d'esquerres per a incorporar així més gent al seu projecte, ho són i molt. Malgrat que hi ha part de la mateixa esquerra que tracta de negar-ho, pense que és una evidència i els seus discursos, amb referències constants a les situacions de resistència, als valors republicans i al poder i les necessitats dels humils, de "los de abajo", ho constaten. També la majoria de gent que mobilitzen -no tant així els seus votants- provenen de les esquerres o, si s'han de situar en algun espectre polític, ho farien entre la majoria de valors de l'esquerra.    

En segon lloc, com des del primer dia que s'han presentat en societat, continue admirant la seua capacitat d'encoratjar, de fer que molta gent s'il·lusione i es mobilitze, ajudats evidentment per la crisi i la fartera generalitzada amb els partits tradicionals, però amb una proposta discursiva que és capaç d'arribar a bona part de la ciutadania, d'apoderar-la i unir-la en una mateixa causa. En eixa línia van anar els primers compassos del discurs d'Iglesias, en què va fer referència constant a què la gent humil d'Espanya ha sigut històricament valenta en els moments més difícils i ho duu en l'ADN, de manera que ara és l'hora de traure eixa valentia congènita. Es tracta d'una visió clàssica dels nacionalismes que volen reeixir: dir que el "nostre poble" és inherentment valent, o sabut, o qualsevol altre aspecte positiu, per tal que els ciutadans se senten imbuïts d'eixe valor i el facen un leitmotiv de les seues vides. Ho vaig tractar d'explicar en uns altres posts (ací i ací), indicant, precisament, que el nacionalisme valencià s'havia dedicat fins ara a intentar reproduir una visió pessimista del poble valencià, com a poble "moll i foll", la qual cosa no ha ajudat en absolut a la seua pròpia extensió social com a moviment ideològic.

En estreta relació amb açò, el tercer i darrer aspecte que el discurs d'Iglesias em va refermar completament és el seu nacionalisme espanyol de matriu historicocultural castellana, sense la més mínima atenció a la qüestió del plurinacionalisme hispànic (o només en aquells llocs on forma part del debat hegemònic establit, com a Catalunya i el País Basc). És per això que he seleccionat el vídeo de dalt i he transcrit les seues paraules, que contenen les dos úniques referències històriques del discurs i les dos es referixen a esdeveniments històrics que van passar a Madrid. El súmmum del madrilenyocentrisme del discurs és precisament el seu inici, quan Pablo Iglesias fa referència a tots els que estan allí presents com si foren "el pueblo de Madrid", equiparant-los directament amb els que van eixir al carrer el 2 de maig de 1808, com si en altres llocs d'Espanya no hi hagueren hagut moviments populars de resistència a la invasió napoleònica i com si un senyor de Lugo o una dona d'Ontinyent foren "pueblo de Madrid". El mateix amb la següent referència històrica que fa a continuació, sobre la proclamació de la Segona República, que pareix que només s'haguera proclamat a Madrid i no s'haguera fet també de manera fervorosa en altres ciutats, de Jaca a Barcelona passant per Eibar, Sahagún o València.

Poc hauria costat fer referències als moviments populars de tots els llocs d'Espanya en aquells dos fets històrics, parlar en una línia de com el poble espanyol es va alçar ací i allà o de com la República va ser una cosa volguda per la majoria de ciutats i pobles de l'Estat, però això, el madrilenyocentrisme, també sembla que el duguen en l'ADN. Evidentment no és així, però sí que és la seua cultura històrica i la seua tendència, un nacionalisme espanyol fortament centralista amb capital a Madrid, per al qual les "províncies" són simplement graners de vots per a fer i desfer segons eixa pròpia ideologia que acabe d'exposar (l'esquerra i l'apoderament, però també un centralisme quasi innat). I en el cas valencià, com bé sabem, caldrà molt més que això per a afrontar els problemes de la crisi i la nostra situació col·lectiva. Caldrà també un apoderament en clau valenciana per a acabar amb un sistema de gestió dels diners públics espanyols que ens castiga des de fa anys i anys, com explica clarament el darrer llibre de l'economista Vicent Cucarella, i amb el qual cal acabar des d'un poder valencià ferm i fort que s'enfronte al Govern de Madrid. Això, crec, no ens ho donarà Podemos.