"Cuando te regalan un reloj"

Fa poc un anunci de cotxes va cridar l'atenció de molta gent pel seu estrany missatge i la seua dicció:

Particularment, però, el que més em va sobtar és que no digueren mai d'on provenien aquell text i aquella veu: es tracta del "Preámbulo a las instrucciones para dar cuerda a un reloj" llegit pel seu propi autor, Julio Cortázar (actualització: sembla que és una imitació de la veu de Cortázar). No sé d'on trauria la idea el publicista, però fa poc vaig sentir el "Preámbulo" en una cançó de Migala publicada l'any 2002:

Piensa en esto: cuando te regalan un reloj te regalan un pequeño infierno florido, una cadena de rosas, un calabozo de aire. No te dan solamente el reloj, que los cumplas muy felices y esperamos que te dure porque es de buena marca, suizo con áncora de rubíes; no te regalan solamente ese menudo picapedrero que te atarás a la muñeca y pasearás contigo. Te regalan —no lo saben, lo terrible es que no lo saben—, te regalan un nuevo pedazo frágil y precario de ti mismo, algo que es tuyo pero no es tu cuerpo, que hay que atar a tu cuerpo con su correa como un bracito desesperado colgándose de tu muñeca. Te regalan la necesidad de darle cuerda todos los días, la obligación de darle cuerda para que siga siendo un reloj; te regalan la obsesión de atender a la hora exacta en las vitrinas de las joyerías, en el anuncio por la radio, en el servicio telefónico. Te regalan el miedo de perderlo, de que te lo roben, de que se te caiga al suelo y se rompa. Te regalan su marca, y la seguridad de que es una marca mejor que las otras, te regalan la tendencia de comparar tu reloj con los demás relojes. No te regalan un reloj, tú eres el regalado, a ti te ofrecen para el cumpleaños del reloj.

Les comarques al poder

ADN-València, 24 d'abril de 2008, p. 4

Hosti, flipat m'he quedat quan he rebut l'avís este matí. Hui a l'edició de València del diari ADN Esperança Costa publica l'article "Valencia en un blog", en el qual parla amb els autors de Testigo Accidental, Malva-rosa Connection i El blog de Julià Alvaro, i afig un parell de recomanacions entre les quals es troba Vent d Cabylia, que, malauradament, és l'únic blog escrit en valencià.

Almenys m'alegre molt que la definició de Vent d Cabylia siga "Las comarcas al poder". Com ja vaig dir quan vaig intentar deixar el blog, "he tractat, d'una manera o d'una altra, de fer país". De la mateixa manera que fa poc Vicent Martínez em contava en una entrevista per a Pàgina26 que l'Espai País Valencià és un pont efectiu entre valencians i catalans, també m'agrada que este humil blog puga servir d'alguna manera per a estrènyer llaços entre els diversos valencians que naveguen per la xarxa. Això em dóna forces per a continuar.

De fet, he descobert que preferisc dedicar una estona a escriure en el blog que descansar de moltes altres maneres. Em relaxa més i m'aporta més com a persona. Quin món el de la blogosfera! Havia tornat de facto i ara hi torne oficialment (i m'acomiade fins el dilluns).

Açò és massa!

Mai m'ha caigut del tot bé el periodista i escriptor Joan Barril. Si li tenia certa simpatia era per les enginyoses escenes que ens regalava amb Joan Ollé a L'illa del tresor. Tanmateix, ni les seues columnes a El Periódico, ni els seus programes de ràdio, ni els seus llibres, ni les seues aparicions televisives em convencien. Ja em va començar a picar quan el seu programa Qwerty -que tampoc m'enganxa- va ser l'encarregat de substituir a BarcelonaTV el Saló de lectura de l'Emilio Manzano. Però açò ja és massa: un programa de la mateixa cadena, Èxit, s'ha encarregat d'emprar la televisió pública municipal per a publicitar amb tots els luxes el darrer llibre d'en Barril, tot organitzant-ne una gran lectura pública al Teatreneu que es va celebrar ahir. (Encara que siga una casualitat), talla't una miqueta, home! Demà en regalaré un altre...

El blog més discret de tots els blogs valencians

De nou sobre la blogosfera valenciana

L'altre dia, encara no sé com, vaig trobar un fum de blogs valencians que desconeixia. Molts d'ells apareixeran a les novetats de maig, però ara m'agradaria destacar-ne un, el que considere "el blog més discret de tots els blogs valencians": Anant anat.

Escrit per Bresquilla i en la direcció esgarracimals.blogspot.com, és el blog d'un valencià a Barcelona (un altre) que ve escrivint-se des de fa set mesos (ací començà), amb posts molt interessants, però sense rastre a la resta de la blogosfera. Si alguns entenem els blogs com una forma de comunicació social, sembla que Bresquilla té inicialment altres motivacions. No li deixen comentaris, no té enllaços, mai ningú no l'ha enllaçat...

Amb tot, no hi veig cap propòsit voluntari de passar desapercebut per part de l'autor, sinó que, contràriament, tenia la possibilitat de deixar comentaris fins fa uns dies i també fa poc que ha habilitat un comptador de visites públic. Si més no, el fet d'estar a internet ja manifesta una voluntat de domini públic, així que em prenc el permís d'enllaçar-lo i "compartir-lo" amb els que passeu per ací.


D'altra banda, això d'escriure de tant en tant fa acumular les coses relatables. De tooootes les que m'agradaria contar, només en destacaré una per la seua importància: la possibilitat de vore InfoTV per la xarxa. Malgrat l'escassesa de programes, ja era hora! Llarga vida tinga.

Signatures i votacions

Monopoly valencià, segons una campanya del Bloc Jove

Diumenge boirós (i molt) a la platja de Sant Sebastià de Barcelona. Dia per dedicar una estoneta lliure a omplir breus formularis de signatures i votacions que potser valen una miqueta la pena:

- Els amants del Monopoly ja poden votar per elegir 20 de les 22 noves propietats que tindrà la nova edició mundial del popular joc. En total, hi ha 68 ciutats candidates, entre les quals, Barcelona. Hi ha de temps fins al 28 de febrer, en què es donaran a conèixer els noms de les vint finalistes. Serà a l'agost, en una data encara no decidida, quan es faci públic el tauler final del nou Monopoly, que sortirà a la venda a 45 països tan sols un mes més tard.

Alguns han volgut muntar lluita artificial entre Madrid i Barcelona, com si la presència d'una fora excloent de l'altra, però es poden votar les dues. En tot cas, Barcelona ho té més fotut, ja que tot i que en inici estava entre les 10 primeres en el darrer recompte quedava fora de les triades, en la posició 22ª. Ara, per a l'última setmana de votacions, Monopoly ha decidit amagar la llista de posicions, que ja només es coneixerà en el seu resultat final. Podeu votar ací.

- També és dia de signar per una Radio Televisió Valenciana plural (ací), una iniciativa necessària, que ja ha rebut l'adhesió de vora 3.000 ciutadans i de la qual ja n'han parlat l'Apòstata desficiosa, Betum per a les sabates, Tirant a fotre o David Ferrer. Ací un recull de les perles de Canal 9 i ací el blog de La Intersindical a RTVV.

Xifres i lletres

Fa unes poques setmanes en una de les meues fugaces visites a València vaig veure a la televisió per cable que feien a Telemadrid un dels meus programes favorits de quan era menut: Cifras y letras, ara presentat per Paco Lodeiro en substitució d'Elisenda Roca (que ara fa La Tarda a BarcelonaTV). Em vaig alegrar, el sentiment contrari que he tingut en la meua darrera visita en comprovar que Canal 9 ha comprat els drets d'emissió i l'emet diàriament després de L'Oratge.

Les "xifres" són per a tots els occidentals iguals, però pel que fa a les "lletres", quina llengua està potenciant la televisió pública valenciana amb un programa en què has de formar paraules en castellà??? Què costarà fer un programa valencià de Xifres i lletres? Em sembla que ben poc (almenys en comparació amb d'altres tipus de programes de producció pròpia, com ara Gent de Tàrrega), sobretot tenint en compte que fins i tot Canal 2 Andalucía té el seu propi Cifras y letras presentat per Goyo González. O és que potser este és el tipus de cooperació entre Madrid i València del qual es vanagloriava el conseller González Antón fa poquet?

Punt 2 demostra a les clares que la producció pròpia valenciana és més que digna. Només cal una miqueta de voluntat política per tal de fer que Canal 9 -noticiaris manipulats a banda- complisca la seua mateixa llei de creació, que estableix que ha de promoure i protegir el valencià. Almenys per a que quede constància he escrit a Canal 9 (informacio.al.espectador@rtvv.es) i al Síndic de Greuges. Si voleu afegir-vos podeu copiar el següent text:

El Capítol I.1.a) de l'Article 2 de la Llei de Creació de Radio Televisió Valenciana estableix que l'activitat dels mitjans de comunicació de la Generalitat s'inspirarà en la "promoció i protecció lingüística de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana", que és l'idioma valencià segons l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
Tanmateix, recentment Canal 9 ha comprat els drets d'emissió del concurs "Cifras y letras", consistent, entre d'altres coses, en la formació de paraules en castellà a partir d'una sèrie de lletres donades. Per tant, l'esmentat programa, emés diàriament a les 15:15 h., promociona i protegeix l'idioma castellà, bo i contravenint un dels principis inspiradors de la televisió pública valenciana.
En conseqüència, suggerisc la producció d'un concurs propi de "Xifres i lletres" en llengua valenciana, sobretot tenint en compte es tracta d'un programa de costos relativament baixos.

L'Alqueria Blanca i el Valencià en perill d'extinció

Jaume Pedreguer i Asun Falcó, una història d'amor impossible?

Finalment, depenent de la posició en què pose l'ordinador sobre uns quants llibres a la taula de la saleta, tinc connexió a internet. I aprofitaré per parlar de la conjunció de dos succeïts personals d'ahir diumenge: vaig comprar, per fi, el "Valencià en perill d'extinció" d'Eugeni S. Reig, i vaig vore a Canal 9, per primera vegada, la sèrie "L'Alqueria Blanca".

I bé, tot just després d'haver llegit el pròleg a la segona edició del llibre, en què es fa una crida a evitar la pèrdua de la fesomia característica del valencià entre les generacions més joves, em trobe precisament a la pantalla l'enorme contrast que hi denuncia l'autor. Així, és un goig oir als personatges d'una seixantena anys, com l'alcalde don Miquel, Massiano o el tio Pepe; comença a fer no se què als de la quarantena, com l'amo del bar, Sento, Pasqual, o els pares de Jaume Pedreguer; i fa feredat als més joves, com Jaume, Robert, i sobretot Tonet.

Sembla que estos darrers tinguen els mals principals enumerats per Eugeni S. Reig, si més no, pel que fa a la fonètica: betacisme, tancament d'es i os obertes, apitxament, etc. El cas de Tonet és especialment greu, és infame el seu parlar, i, fins i tot en el capítol d'ahir va cometre errades sintàctiques escandaloses, com ara ja s'ha anat. Com dic, el contrast amb els actors majors és ben evident. El cas del rector Cipriano, l'actor Guillermo Montesinos, és especial, ja que, d'un costat, positivament, introdueix el parlar valencià castellonenc, però, de l'altre costat, apitxa pels descosits, fet que no és adient a eixe parlar. Si alguns dels joves deien bettlem, els majors bel·lem, uns patisca (per la seua grafia, com ve anunciant Abelard Saragossà) els altres patixca, uns Jáume, els altres Jàume (quasi Jòume)...


I jo sóc el primer que parle més paregut als joves que no als grans, però no sóc actor ni isc a la televisió. Haurien de tindre molta més cura en eixe sentit. No és admissible que el primer serial en valencià que està ben fet i que ha enganxat l'audiència presente tals exemples. I dic que està ben fet, perquè malgrat les dures crítiques que feren alguns companys de valencianisme.com en estrenar-se, pense que té bones qualitats, també pel que fa a temes lingüístics.

En primer lloc, està ben ambientada i aconsegueix crear empatia amb els personatges, com demostra el fet que haja aconseguit una mitjana de share gens menyspreable del 16% i haja renovat per una altra temporada. A més a més, és una producció potent i amb aspiracions, que cuida aspectes tan importants com el seu web.

En segon lloc, pel que fa a la qüestió lingüística, és cert que es presenta una situació diglòssica en favor del castellà amb els personatges monolingües, però això és peccata minuta si tenim en compte que només n'hi ha uns pocs i, de fet, o són estrangers o pertanyen als "rics" i "roïns" (cas apart seria el d'Asun Falcó, a qui no he vist relacionar-se directament amb Jaume). També hi hagué alguna errada flagrant, com ara un tenim que, o un abús sistemàtic de la locució i tant, però l'enorme quantitat d'expressions populars emprades, moltes d'elles desconegudes per als valencianoparlants joves dels grans nuclis urbans, combinades amb la utilització d'un correcte valencià formal i amb la fermesa de la llengua en altres àmbits com en els noms de les persones (fins i tot una Empar), compensen aquells altres aspectes.

Tor plegat, des del meu punt de vista, "L'Alqueria Blanca" és una bona sèrie, millorable en molts punts, però que és d'aquelles que poden crear referents en la societat valenciana, sempre i quan represente el punt de partida d'unes altres noves produccions que mantinguen un sistema actoral valencià propi i que puguen cohesionar la identitat valenciana. Enric Castelló ho podria analitzar molt millor i segurament la comparació amb el cas català no s'aguantaria, però ja fa un temps que té el blog tancat per a lectors no convidats...

Matem el missatger...

En esta ocasió ben a gust que mataré el missatger abans que perdre la fe en un dels millors mestres que he tingut mai. Segons El Mercantil Valencià, que recull una notícia de l'agència EFE, "Antonio Furió" ha destacat en la presentació de la nova biografia de Jaume I editada per Bromera que aquell era "un político realista y profundamente religioso", "un gran guerrero", "que vivió inmerso en la política y que no tuvo reparos en oponerse al Papa cuando este le propuso que exterminase o esclavizase a los musulmanas (sic) de Valencia", "y lo hizo porque fue un hombre muy realista que se dio cuenta que sin la mano de obra musulmana no se podía cultivar la tierra valenciana tras su conquista".

Si això és el més important i notori que ha dit Antoni Furió (que no Antonio) en la presentació del llibre, havia de tindre necessàriament un molt mal dia, perquè la seua brillantor en la dialèctica i en la síntesi a l'hora de presentar les coses realment importants és una de les moltes característiques que fan de Furió un dels nostres millors historiadors. Em negue a creure que les quatre foteses que ha remarcat la notícia siguen el que Antoni Furió volgué transmetre en la presentació d'ahir, en particular, i a través del seu llibre, en general.

I és que un altre indici assenyala la deixadesa i ignorància supina amb què ha estat tractada la notícia, en ressaltar que Furió és autor de "Campesinos del País Valenciano" i "Història del País Valenciano", dos monografies publicades exclusivament en valencià sota el títol "Camperols del País Valencià" i "Història del País Valencià". Però el que ja remata la faena és que diguen que és director de la revista El Espejo, que deu ser la "revista virtual de filosofía joven", perquè, que jo sàpiga, la que dirigeix Furió és L'Espill, la segona època de la revista fundada per Joan Fuster. Matem el missatger en esta ocasió, que crec que serà, paradoxalment, el més assenyat...

Vilaweb mos vol furtar la paella!

L'expansionisme ultrapancatalanista ataca de nou! Subtils deixebles de l'imperialisme estalinista es dediquen a esborrar tot rastre de cultura valenciana, bo i convertint-la en catalana: primer va ser la paella, després les falles, el Tirant lo Blanch, el Micalet, i ara... l'Inquiet, III Festival de Cinema en Valencià. M'explique:

- Si vas a la seua pàgina oficial, a la secció descàrregues, trobes el següent logo:


- I, en bona lògica, és el mateix logo que trobes en el blog de l'Inquiet, i en els anuncis del festival fets a Valencianisme.com i a Racocatalà:


- Tanmateix, oh tanmateix!, a Vilaweb algun redactor ha esborrat subtilment l'avanttítol III Festival de Cinema en Valencià i ha titulat: El Festival Inquiet projecta més d'un centenar de films en català a València i Picassent. Oh, vils imperialistes, quan n'aprendran???


Més enllà de la conya, em sembla lamentable que algú s'haja dedicat a modificar el logo oficial del festival per esborrar el terme "en valencià". Que la realitat no et xafe la notícia? O és que han de "guiar" la ment del lector, possiblement confós davant una denominació tan natural com la nostra pròpia història? Quin problema hi ha a posar el mateix titular que han posat i al costat el logo oficial de III Festival de Cinema en Valencià?

Precisament si es diguera III Festival de Cinema en Català els quatre desgraciats anticatalanistes que, segons pareix, hi aniran a protestar per la presència de pel·lícules catalanes, rebrien bastant més suport mediàtic i social. Com es diu de Cinema en Valencià, ells mateixos queden retratats: uns suposats valencianistes anant contra el cinema en valencià? No és que sereu antivalencianistes? Eixe és el tarannà pedagògic i constructiu del valencianisme, que possibilita, alhora, el desemmascarament de l'espanyolisme antivalencianista.

I, siga com siga, estratègies a banda, tingueren raó o no els que han posat el nom, és que el festival de cinema es diu com es diu. A qui no li agrade, que s'ho faça mirar o que es compre un io-io...

"Fent uns fonaments en los deserts arenosos del Mareñ"

Des de fa un temps la Biblioteca Suecana ha penjat a la xarxa una Col·lecció de publicacions de Sueca (la reserva espiritual del País Valencià) que permet investigar o simplement xafardejar per publicacions històriques de la població, com ara La Opinión de Sueca, El Sueco o El Anunciador comercial (ah, afortunats historiadors del futur que ho tindreu tot en línia!). Entre totes elles, destaca un exemplar de La Chicharra, el gran periódico joco-satírico burlesco fundat en 1868 -en plena Revolució Gloriosa- pel també gran periodista i polític valencià Francesc Peris Mencheta, a qui Constantí Llombart va comparar amb el cabdill de les Germanies, Vicent Peris: com ell, dus encara encesa en lo cor la flama de l'amor per les llibertats del nostre país; a tu, que, per damunt de tot, has segut i seràs sempre bon valencià.

L'exemplar en qüestió és del 23 de febrer de 1869 i conté una tragicòmica paròdia de la troballa arqueològica d'un manuscrit al Mareny, amb versos que podrien ser posats en boca dels quintos o els presos enviats al Marroc especialment a partir de la Guerra d'Àfrica de 1859-1860:

L'atre dia fent uns fonaments en los deserts arenosos del Mareñ pera construir una senia, s'encontrá baix les mateixes arrels d'una figuera borda, una llosa en una anella; alsá esta donava entrá a una espesie de fornet de parets de pasta de foguer; del techo penchava un cresol de pedra toscament treballat; y en el sentro y mich clavat en el piso un perol de temps de cuant Abigail fea arros en fesols y naps; dins una caixa de plom y en el seu interior dos sacs de guano q'anrrullaven un barral de vidre que trencat deixá en mans del revallaors un pergami plé de figures simbóliques, aserps, sagrantanes, astreles, graelles, borinots, etc. S'agué de cridar al astrólec Márius pa que'u desifrara, fet lo cual dia aixi:

Voy á partir ya que la infausta suerte
D'este clot á topaes me desterra;
En ignotas regiones cruda muerte
Buscaré si Deu vol, de guerra en guerra.
Voy á partir á la africana arena
Y entre micos estar llunt de les persones:
Lejos del mundo lloraré mi pena
Y els ulls m'aixuaran micos y mones.
Vos sois, sí, ¡oh D. Braulio! mi ruina
Per gastar vostra influensia en cuent[a?] estraña.
Astro esplendente fuí, mas ya declina
Entre nuvols d'olvit; ¡coses d'España!
Voy á partir, mas gócese en su obra
Y torechem, si vol, en un'astora;
Que para quien soy eso basta y sobra,
Portant com porte casi el faldó fora.
Doquier que vaya lágrimas vertiendo
Mesclaré llargament en suc dels nasos;
Negro pan de la emigracion comiendo
En ganchets de cresol, sendra a cabasos.
Voy á partir, trás via desastrosa;
Mes li chure á fe d'un desterrat,
Que mi sombra fatal y pavorosa
Tindrá sempre D. Braulio al seu costat.

Fel y vinagre respiraba asó, pero Márius no pogué saber, per més que olgué y revoltá el paper, ahon aniria á parar este Ovidio desgrasiat.
PIGOTA


Per cert, més d'un segle després, La Chicharra va renàixer en setembre de 2004 de la mà de Pep Blay i, tot i que ha anat apareixent i desapareixent, encara el mes passat va eixir la seua tirada de 6.000 exemplars per la Ribera baixa. Ha perdut el seu caràcter eminentment satíric, però continua exercint una sana crítica en valencià. I que dure.

El mitjà de comunicació al servei del partit?

Nous temps?

Ho ha relacionat ben clarament Taronget a Valencianisme.com i també al seu blog:

a) Dilluns 13 d'Octubre. "Público": El mismísimo Zapatero le sugirió de forma sutil al líder socialista en la Comunidad Valenciana, Joan Ignasi Pla, que ya estaba sobrando en la secretaría general de su federación, tras el penoso resultado electoral el 27-M. Pero Pla no se dio por aludido y Zapatero tuvo que ser más contundente. A la segunda, Pla aceptó, pero puso como condición no hacerlo hasta su próximo Congreso, tras las elecciones de marzo. Ese pacto está provocando muchos quebraderos de cabeza en Ferraz, donde consideran que la falta de renovación en esa federación va a ser una rémora para el PSOE en términos electorales.

b) Dimarts 16 d'Octubre. "Cadena Ser": Una importante empresa de la construcción valenciana ha pagado las facturas de la reforma de la vivienda del líder de los socialistas valencianos, Joan Ignasi Plá, según ha podido saber la Cadena SER. El que fue candidato a la presidencia de la generalitat realizó obras por valor de 78.000 euros, 13 millones de las antiguas pesetas según las facturas que obran en poder de la Cadena SER. Los recibos fueron abonados en su totalidad por el Grupo Villegas, un grupo con importantes intereses urbanísticos en la Comunidad valenciana.

c) Dimecres 17 d'Octubre. "Pàgina26.com": El líder dels socialistes valencians compareixerà en roda de premsa dimecres a les 10 del matí per a desmentir documentalment aquestes acusacions.

Dimitirà Joan Ignasi Pla com reclama Malva-rosa Connection? El faran dimitir? Sembla que sí. En cas que finalment siga així, estarà ben claret el que ha passat: una ordre directa de Ferraz als "seus periodistes". Tan baix perfil tenen els de Prisa? És la SER una part orgànica del PSOE? Quines preguntes ens fem de vegades...

L'INFO i la crisi del Compromís pel País Valencià

Si ahir parlava de Pàgina26.com, un nou diari electrònic d'àmbit del País Valencià i en valencià, hui toca InfoTV, un altre mitjà amb les mateixes aspiracions i que aguanta el tipus malgrat ser marginat per l'administració popular, que prefereix pagar favors i donar llicències de televisió a grups empresarials no valencians, com el de Federico Jiménez Losantos, o a cutres amiguets locals com els de Televalencia. Tot i que ja n'he parlat del poc que he vist d'este projecte televisiu -coses de viure a Barcelona-, voldria destacar que des de fa uns mesos tots podem accedir a l'informatiu diari d'InfoTV, L'INFO, a través d'internet, una boníssima forma de continuar connectats a la realitat valenciana. Canal 9 informa més bé del Matrix valencià:



A tall d'açò, ahir no em vaig poder més que indignar en vore Enric Morera repetint la cantilena dels valencianistes no autoritaris (contra els comunistes estalinistes, se'n desprèn). Per això, no m'agradaria deixar de passar l'oportunitat de penjar els comentaris que vaig fer en el seu moment, pel juliol, a valencianisme.com sobre l'actuació del BLOC en la crisi del Compromís pel País Valencià, així com el comentari que va deixar ací Ivan Marq, el qual va passar bastant inadvertit. Com dic, el PCPV ha arreplegat tempestes per la seua actuació anterior però haver de sentir els del BLOC dient que tot ho fan en nom del consens em trau de polleguera; que reconeguen les coses i en pau...

Vicentb a valencianisme.com:
- Independentment de que vullgueu Compromís o no, l'actuació del Bloc és la d'uns traïdors en tota regla. S'aprofiten que han tingut la sort de tindre majoria amb EiP (els 10 diputats previstos donaven 5 i 5) per passar a controlar el grup parlamentari. Evidentment, qui ho ha precipitat tot és EiP i la seua mala situació a EUPV, però això del Bloc, què voleu que vos diga? És de traïdor a la paraula donada (alhora que una jugada política que pot ser mestra: http://ventdcabylia.blogspot.com/2007/07/jugada-mestra-del-bloc-o-el-cam.html)

- L'actitud impositiva del majoritari PCPV té els fruits que té (EiP i Projecte Obert, quan han pogut, se li han tirat al coll)...

- A mi em sembla que la qüestió de Xambó l'han provocada EiP i Bloc. Per molta raó que tinguen en què Xambó té més experiència i que Sanchis ha sigut antiCompromís, la tria del càrrec de RTVV tocava a EUPV; com a EUPV estan dividits, el Bloc ha aprofitat per trencar-los definitivament donant suport a EiP i demanant la substitució de Marcos (!!!). Allò normal és que el Bloc haguera dit que si Marcos i el PCPV són majoritaris a EUPV, ells acataven la seua decisió sobirana (siga marginadora d'altres corrents o no). Està clar que s'han "aprofitat". I em sembla "bé" pensant en clau partidista del Bloc (no ho dic per mi sinó des d'algú que pensa des de dins del partit); ara, no sé quines conseqüències tindrà, ni, sobretot, com acabarà tot açò, però, malgrat la imatge de "netedat" que havia mantingut fins ara el Bloc, sembla clar el Bloc ha jugat brut. Crec que està prou clar. Una altra cosa són els precedents, el context, les causes, i la jugada política que això represente (de la mateixa manera que em va semblar una jugada política d'EUPV la negociació del CPV per part d'EUPV, ara em pareix que li l'estan tornant...)

- Hi haurà molta gent que passarà de votar EU o Bloc. La gent, davant d'estos "marejos" i vergonyes polítiques es recluïx a casa i en pau. Molta gent (com Apòstata desficiosa i molts altres) creia en el Compromís, no en el Bloc ni en EUPV i ara el que farà és no votar o, per exemple, en les properes espanyoles votar a Zapatero per evitar un Rajoy.

Ivan Marq a Vent d Cabylia:
M'ha colpit el teu punt de vista sincerament, amb el qual, des de l'altra vorera, estic plenament d'acord. I m'ha impactat, però, el silenci sepulcral dins el valencianisme polític al caliu de tota aquesta situació (què diu el Consell Nacional del Bloc? Què diuen alguns dels militants i simpatitzants notoris del progressisme nacionalista?). Ben poca cosa i un conjunt de tòpics manits que són només una mera caricatura del conflicte intern al si d'EUPV, que va més enllà de comunistes vs submarí bloquer. Del dualisme indestriable al si de l'esquerra política ja en parlarem, si vols. Tanmateix, el terratrèmol dins l'esquerra està sent majúscul i tot ha botat pels aires; en diversos col·lectius d'EU ja portem diverses assemblees i el Consell Nacional s'ha reunit dues vegades; i les opinions de ja s'han vist em premsa.

En efecte, tal volta ens falta encara nugar molts fils solts de tota la trama que ha fet dinamitar el Compromís, però els indicis són esfereïdors. No hem de passar per alt un fet inapelable: a la primera crisi el Compromís ha reventat. No està malament. En l'espurna el nomenament d'un càrrec irrellevant, que segons el Compromís li corresponia a EU nomenar-lo, i que s'ha configurat com l'aglutinant entre EiP i la direcció del Bloc.

Un calentó? No ho crec en absolut. Les primeres proves apunten a tota una estratègia ben armada i trabada. Anem a allò concret: en les reunions prèvies al nomenament del dit delegat, ni el Bloc ni EiP havia presentat cap candidat alternatiu. Rafa Xambó declarà fa uns dies que a ell li ho comunicaren 10 dies abans d'esclatar el merder; en eixe termini es produïren, ni més ni menys que tres reunions prèvies, i el seu nom no s'havia proposat entretant. Segons Ignacio Blanco, com ens ha assegurat públicament, Glòria Marcos s'enterà per la ràdio de la seua proposta i del primer colp de mà dels diputats del Bloc i EiP. La maniobra no ha sigut fruit d'un conflicte en la negociació; estava premeditada. Dementre, públicament, s'acusava a EUPV per no haver consensuat un càrrec que, teòricament, li corresponia nomenar; un error, potser, però això se soluciona negociant. No hi hagué tal negociació, però. Ho considere tot això més aclaridor que el creuament de declaracions a posteriori.

La teranyina d'excuses vessades fins al moment tal volta ens aplique poca llum. Però, si d'alguna cosa ens ha de servir la historiografia que devorem és per a matisar, criticar les fonts... I no perdre de vista els fets. Al remat, el que s'ha produït és una vulneració, no sols de les formes per totes les parts, sinó de les regles de joc per part del Bloc i EiP.

M'explique. En base a què es nomena síndica a Oltra? Perquè és més guapa que Glòria? Quins principis del Compromís ha vulnerat qui ha estat síndica fins ahir per remoure-la -i que justificaria, en aquest cas, l'autonomia del grup parlamentari per empendre aquesta acció-? I no ho oblidem: en els acords de Compromís, signats per les direccions de les formacions i, en el cas d'EU, per referèndum intern, la síndica l'elegia EU. I eixe acord el votaren quasi 200.000 valencians. Sembla obvi, però la magnitud de la felonia és descomunal: no es pot posar en una balança el nomenament d'un càrrec que forma part del "joc polític" amb totes les seues misèries, que la revocació d'eixes normes de joc de què he parlat.

Quant a les valoracions de futur, ho deixe per a un altre dia. Però, a curt termini, hi ha sobre el tapet que el grup parlamentari de Compromís envie al grup mixt a les diputades i diputat d'EU; per tant, l'estrangulament financer d'EUPV (el grup mixt no cobra subvencions i no nomena càrrecs), a més del caos polític que generaria. Bé, eixe últim ja està sobre la taula.

És la indecència política el que em dol, i espere -il·lusió mil·lenarista- que això passe factura. I a partir d'ací que intentem sobreviure a la grenya en l'extraparlamentarisme i en els confins d'un sistema estrangulador.

Pàgina26.com (I)

Diari electrònic valencià

Sí, des d'esta setmana col·labore en Pàgina26.com, el nou diari electrònic valencià aparegut a finals d'agost. En primer lloc la crítica, una i fonamental: no m'agrada el seu disseny. En comparació amb d'altres diaris digitals de l'àmbit lingüístic català és el menys bonic i atraient; particularment, m'agraden molt els de Tribuna.cat i Tribunamallorca.cat. En segon lloc l'aspecte positiu, també un de fonamental: és el primer diari d'àmbit general -dirigit a tota la societat i no a un determinat sector, com L'Avanç, Annanotícies o L'Accent- escrit íntegrament en valencià i que, a més a més, tracta de connectar informativament tot el país, del Sénia al Segura, amb notícies polítiques que afecten tot el territori valencià o a les grans i mitjanes ciutats, per sobre de l'estancament tradicionalment en províncies d'altres mitjans valencians.

Com que espere i confie que la qüestió del disseny serà solucionada en un futur (no immediat, però futur), he decidit participar-hi per tal d'ajudar a endegar un projecte il·lusionant i necessari per vertebrar una mica el nostre país, comunitat o com vulgueu dir-li. Al cap i a la fi, per a valencianistes o no, és el territori administratiu i històric en el qual vivim els valencians i, per tant, paga la pena estar informats de què es cou a cada lloc i també a nivell territorial; i si pot ser en valencià, millor que millor, que anem escassos de mitjans en la nostra llengua.

D'altra banda, sóc conscient de les dificultats ocasionades pel poc de capital i personal invertit inicialment, les quals provoquen, a més a més, alguna eventual descoordinació així com un funcionament més paregut a una agència de notícies i notes de premsa que a un diari amb línia editorial. En este sentit, per un costat, les institucions, especialment aquelles que promocionen l'ús social del valencià, haurien de coadjuvar financerament a consolidar i millorar el projecte, mentre que, per l'altre costat, tampoc cal considerar de forma excessivament negativa l'actual funcionament del diari, ja que permet als lectors sentir la veu de tots els partits polítics alhora que estar informat de diverses notícies diàries, no de immediatesa però relatives al País Valencià (terme que, per cert, no hi és emprat).

Tot plegat, em sembla un projecte interessant, complementari amb d'altres mitjans valencians, i esperem que de llarg recorregut. I, per cert, allí (en la portada, encara no en "Opinió", a l'espera de canvis de disseny) signe amb el meu nom, que fins ara havia mantingut en silenci, ja que quan vaig començar esta aventura bloguera no sabia si necessitaria de l'anonimat per escriure els meus textos i vaig recórrer als acrònims (Vent d Cabylia i també Saül Ahav dit el Balancy -en certa manera- ho són). En conseqüència, ja no tinc res a amagar i l'afegiré al blog.

Pàgina 26.com: Comença el curs polític

Xarxa Urbana

Fa poc m'he assabentat de l'existència d'una revista mensual, local i gratuïta feta a València-ciutat, Xarxa Urbana, disponible en paper (20.000 exemplars) i en línia (números des de febrer de 2006). Escorada clarament cap als temes socials i lligada a la política d'esquerres i els moviments veïnals progressistes, compta amb col·laboracions de gent com Giuseppe Grezzi o Rafa Xambó, i està escrita tres quarts en castellà i un quart en valencià, dirigida pel cegetista Miguel Ángel Ferris i maquetada per Lo Drap Pintat.

Al darrer número, per exemple, es tracta el problema de la vivenda, l'assignatura d'Educació per la ciutadania, el foment de la lectura, la igualtat de gènere i el cooperativisme, i s'inclouen sengles entrevistes a Marga Sanz i Mònica Oltra. Benvinguda siga i tant de bo tinga continuïtat per tractar de fiscalitzar la vida pública capicasalina. Sembla que la publicitat, bàsica per professionalitzar els projectes, tira endavant...

Comença 'Público'

Un bon lloc públic de València (com abans el Mercat de Colom)

Hui ha eixit el "número 1 - any 1" de Público, amb indicatiu DVD de "Los lunes al sol" (demà "Farenheit 9/11"), en lloc privilegiat als quioscos i a 50 cèntims, com havíem anunciat. És un diari fill de l'era d'internet i la premsa gratuïta, amb una maquetació que recorda en certa manera la de l'Avui, amb una evident (gran) mancança d'edicions locals i una tendència clarament progressista-esquerrana. M'agrada que hagen triat com a monuments representatius de Barcelona 'L'estel ferit' i de València el Mercat Central. I de les columnes que he pogut llegir hui em quede amb algunes reflexions de Javier Sádaba (1) i Rafael Reig (2):

1: Me decido a escribir por si acaso. Dicho de otra forma, porque a pesar de todo, con escepticismo y contra casi toda esperanza, uno se hace la ilusión de que tal vez la palabra tenga eco o, por lo menos, moleste; que no es poco en una situación como la actual, que de apocalíptica no tiene, por cierto, mucho, pero de mezquina e intrascendente, bastante.

2: Para pensar de verdad, hay que arriesgarse a no tener razón. El que piensa sobre seguro, sin correr ningún riesgo, es verdad que nunca dice nada incorrecto, pero en realidad tampoco dice nada de interés.

"Público Actual"

Interessant post de Saül Gordillo sobre la imminent aparició de Público Actual [blog no oficial?], un diari estatal en paper a l'esquerra d'El País, finançat per Jaume Roures (el de La Sexta), de 50 cèntims (íntegrament per al quiosquer per tal que el pose a la vista) i conduït per bloguers de renom de la blogosfera en castellà (Escolar, Guerra eterna, Periodismo incendiario). Per cert, cerquen periodistes per anar a la seu central que estarà Madrid, però diuen que seran catalanistes...

Autoindefinits a Barcelona TV

Des d'ahir per la nit, dimarts i dimecres d'estiu a les 22:00 hores (redifusionat els mateixos dies a les 14:00 hores), Barcelona Televisió, la més que digna televisió municipal de Barcelona (vegeu els programes presentats per Ferran Monegal, Picó (el de l'oratge), Elisenda Roca, Antonio Franco, Oscar López o Lluís Reales), emet Autoindefinits, el programa d'esquetxos d'humor produït pels valencians Albena Teatre i Conta Conta Produccions, que ja ha estat emès tant a TV3 com a la Televisió d'Andorra.

Una bona mostra que si Canal 9 actuara en la seua totalitat com indica el primer principi de la llei de Creació de Radiotelevisió Valenciana en el seu article 2n, és a dir, inspirat en la promoció i protecció lingüística de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana, podria oferir a la indústria audiovisual valenciana moltes més oportunitats de creixement i negoci. Mentrestant, els seus components hauran d'anar a Barcelona o, sobretot, a Madrid. Una estratègia, com diria l'Ignasi Mora, d'antiprovincianisme...

El silenci i la memòria

Les coses a comentar són massa per al poc de temps que dispose, així que encara hui faré referència a dos articles de l'edició d'El País del diumenge passat. D'una banda, el reportatge de Jesús Gutiérrez per a El País Semanal, "El silencio de Hernani", i, d'altra banda, la columna d'opinió de Josep Ramoneda per El País Domingo, "Los avatares de la memoria".

El primer, malgrat donar informació valuosa i necessària per fer-te'n una idea de la vida del municipi d'Hernani, el més gran (18.800 habitants) del País Basc en què governa l'esquerra abertzale (ANV, amb un 47% dels vots), així com de la manca de democràcia evident per a una part de la societat hernaniarra ocasionada pel clima polític i social proetarra, té passatges, al meu parer, repulsius, manipuladors i que únicament reprodueixen l'odi contra la ideologia abertzale, cosa especialment greu per l'enorme difusió del dominical d'El País. El to és constantment agressiu:

Las pintadas que ensucian las paredes del frontón de Hernani [si foren un altre tipus de pintades "serien un crit de llibertat", no embrutarien]... último bastión de la pureza nacionalista [qui ha parlat de puresa? per què lliga basquisme abertzale a termes relacionats amb el racisme?]... ¿Por qué la mayoría de sus votos siguen siendo para los violentos? [ANV=ETA seguint l'axioma encetat pel PP]... la sobreadaptación de los hijos de los inmigrantes al hábitat vasco (lo guay era ser de Jarrai) [simplisme al màxim]... Y si la abuela no se podía mover, se la llevaba en volandas hasta la urna [d'això en sabem prou al País Valencià per part del PP, incloent immigrants, censos unflats, etc.]... Un movimiento en principio político que se haría poco a poco con el control, vía opa hostil, de cualquier nueva iniciativa social, musical o juvenil que surgiera en el horizonte del pueblo [via opa hostil? a mi també em sembla que el PP ho controle tot al País Valencià, però reconec, encara que em fota, que, poc ça poc lla, és el que la majoria de la gent vol, ¿no serà que a Hernani passa el mateix?]... Demasiada gente miró para otro lado en Hernani cuando en una suerte de noche de los cristales rotos (como con la que se inició en 1938 el exterminio de los judíos en la Alemania nazi) se comenzó a