divendres, 17 de juliol de 2009

"Debates"

Debats, 104: Estiu 2009

Ahir va caure a les meues mans el darrer número de Debats, la revista editada per la Institució Alfons el Magnànim, l'organisme encarregat de les publicacions i la gestió de les activitats culturals de la Diputació de València. Era un monogràfic sobre el rei Alfons el Magnànim conformat a partir de les contribucions realitzades en el congrés que organitzà l'any passat la mateixa Diputació al voltant de la seua figura, en commemoració del 550 aniversari de la seua mort. Peguem-li una ullada a l'índex:
ESPAIS: "El Mediterráneo en la época de Alfonso el Magnánimo". David Abulafia, "El siglo XV, fulgor y decadencia de lo valenciano". Ricard Bellveser, "Relaciones de Alfonso el Magnánimo con la ciudad y el Reino de Valencia". Ramon Ferrer, "La política italiana de Alfonso el Magnánimo". Guido d'Agostino, "Alfons el Magnánim i el Regne de Valencia". Antoni Furió, "La nobleza valenciana en la política expansionista de Alfonso el Magnánimo". Jorge Sáiz

QUADERN: "La expansión hacia Napóles y las Dos Sicilias.
La arquitectura de la Corona de Aragón". Felipe Garín, "La pintura en tiempo de Alfonso el Magnánimo". Joan Aliaga, "Creadores del libro en la corte de Alfonso el Magnánimo". Francisca Aleixandre, "Alfonso V, el Magnánimo y San Vicente Ferrer". Alfonso Esponera, "Alfonso el Magnánimo y la canonización de San Vicente Ferrer". Vito T. Gómez García, "San Vicente y las minorías religiosas". José Hinojosa, "Alfonso el Magnánimo y la Iglesia: Calixto III papa Borja". Miguel Navarro

ENCONTRES: "Sensibilidad artística y geopolítica (Estampas de la Valencia del Magnánimo y de Jan van Eyck; un viaje a la memoria)". Eduard Mira

FINESTRA: "Les lletres a la cort del Magnànim". Robert Archer, "Alfonso el Magnánimo y la poesía aragonesa". Concepción Salinas
Noteu alguna cosa? De 16 articles només 2 en valencià. Un 12,5%!! I no dic jo que Concepción Salinas, Vito Gómez, David Abulafia o Guido d'Agostino, que no són valencians, hagen de fer l'esforç de aportar els seus textos en la nostra llengua. I, en tot cas, encara que es presenten en castellà suposadament per a això hauria de servir la tasca editorial de la revista: per a fer una cosa tan senzilla com traduir-los al valencià, una llengua que necessita del prestigi social que poden oferir les institucions públiques -i encara més les culturals- per tal de no acabar morint arraconada com pareix que molts desitgen. Únicament un anglés, Robert Archer, i Antoni Furió fan els seus textos en valencià...

D'altra banda, també destaca la presència de fins a tres eclesiàstics cristians, el que tampoc és d'estranyar en una revista que fa a penes tres anys va acollir un monogràfic pràcticament antiislàmic. Desgraciadament, sembla que els pressupòsits amb els quals es va presentar la revista ara fa 27 anys s'han anat desdibuixant amb el temps:
La revista DEBATS, que ara presentem, vol ésser un reflex d'aquesta manera de fer cultura, que trenque les fronteres del país i capgire tots els qui vulguen arraconar les nostres preocupacions a l'àmbit de la polèmica de veïnat. Treballarem, dones, en l'aprofitament teòric, la informació i el debat crític per a tenir un coneixement mes acurat i precís deis fenòmens i moviments socials que es produeixen al País Valencià en el seu context espanyol i internacional. (1982)

39 comentaris:

Vicent ha dit...

Si la Diputació, amb Alfonso Rus, està pel mig, que es pot esperar? Potser la revista s'acabe convertint en una publicació que tracte temes com cotxes esportius, bous, cantants espanyols d'èxit i el València CF.

El detall dels dos membres de l'AVL diu moltes coses sobre la mateixa AVL.

Trellat ha dit...

Has dir Diputació de València? Seràs gilipolles! Ja en som dos, segons el seu president. No es pot esperar més d'este personatge. Això dels dos de l'AVL diuen molt del que està passant. Què fort! Estes coses s'han de denunciar perquè no ens rematen.

Vent d Cabylia ha dit...

D'una banda, no crec que Rus pinte fava en la revista, que fa el seu treball dins la Institució Alfons el Magnànim. Les mancances s'han d'atribuir a la pròpia institució o als que duen la revista.

D'una altra banda, particularment crec en l'AVL -de vegades s'ha de tindre fe- perquè considere necessari i útil una institució pròpia que tinga cura del valencià. Ara bé, això no vol dir que no es puga criticar els acadèmics que no donen exemple en la seua activitat pública (hauria de ser la mínima responsabilitat adquirida en accedir al càrrec).

Trellat ha dit...

Vols dir que Rus no controlarà una institució que depèn de la Diputació? Jo crec que si. Si fóra un altre tal volta podria fer alguna cosa per incrementar el percentatge d'escrits en valencià. No fer res també té les seues conseqüències.
Jo també crec que l'AVL és necessària, critique els membres i el poc que fan per la llengua.
Salut!

Vent d Cabylia ha dit...

No home, no, això ja anava així abans d'estar Rus... Però bé, que no tinc temps, que vaig a pillar un tren. Au!

Ricard ha dit...

Jo, com que sóc ateu, no puc entendre als qui hi teniu fe... :P
(al codi antispam m'ix "nocrompa". Doncs això: un producte que me'l venen "bellvesers", jo "no crompa")
Salut!

Anònim ha dit...

sí, s'ha desdibuixat, moltes iniciatives ara estan molt distanciades del que pretenien ser...Jo estic farteta, la veritat.
sempre els valencians haurem de ser militants?? ´

maria

Vicent ha dit...

1) Rus és el màxim responsable de la Diputació. Pinte o no pinte en la revista. El meu comentari sobre Rus no deixa de ser una broma, però estant ell de president de la Dipu, és evident que no pot millorar eixa revista. En tot cas, desaparéixer o empitjorar.

2) Que dos membres de l'AVL escriguen en castellà, podent fer-ho en valencià, ens parla del seu interés per la llengua. Res estrany en una institució que, a nivell simbòlic, defensa la secessió lingüística (Ex: cursos de valencià en països on ja n'hi ha de català). I això afavoreix el castellà i l'extinció de la nostra llengua.

joan ha dit...

Anem a veure, després de 30 anys de la Constitució espanyola, 27 anys de l'Estut d'Autonomia, 25 anys de la Llei d'Us i Ensenyament del Valencià, què hem avançat? Potser cal fer lleis encara més explícites?

Vent d Cabylia ha dit...

Vicent, el màxim responsable és el president de la institució que ho paga, està clar. Però el que vull dir és que dins d'eixes institucions normalment hi ha una certa llibertat a l'hora de realitzar i sobretot gestionar els projectes culturals. Així doncs, si els gestors es preocupen de fer-ho tot en valencià o de fer un producte cultural de qualitat, no tindran massa problema. És a dir, que no tota la culpa és dels polítics sinó que està repartida a tots els nivells.

Pel que fa a l'AVL, no defensa la secessió lingüística. Tota la seua producció, els seus congressos i els seus estatuts deixen clar que no és així. Si la qüestió dels cursos és un exemple de secessionisme lingüístic sí que tenim la pell fina... No passa res perquè es facen eixos cursos de valencià (sobretot quan normalment els cursos de català per a estrangers no són de català de tot el domini lingüístic sinó de català de Barcelona). Allò important és que es cree una estructura i una experiència de fer cursos en valencià per a no valencianoparlants.

Joan, el que falta és voluntat política i social. A vore si espentant entre tots els que tenim interés podem fer alguna cosa...

Sfrazzera ha dit...

Records de l´Antoni Mas des de Santa Margarida, concretament des de Es colomer, on ens va estar punxant música rock tota la vesprada mentre ompliem les venes de herbero "Tunel", i després tots plegat anarem a veure un partit de futbol interfestiu!
M´ha dit que téuns llibres del congrés de Holanda per a tú.
Besets

Vicent ha dit...

L'AVL no afavoreix la unitat sense prejudicis del català. Va reconèixer la unitat en el famós dictamen; però ho va fer amb uns vergonyosos malabarismes lingüístics, tractant de no ofendre als defensors del disbarat surrealista.

La seua existència contribueix al secessionisme lingüístic. Estant al costat de Catalunya, el lògic seria tractar que una única institució es dedicara a vetlar per la nostra llengua. Per exemple, creant un nou estàndard comú a tots els Països Catalans (perdó, si molesta el terme).

Almenys, no estaria malament que l'AVL i l'IEC mantingueren una constant col·laboració. Però ja dic que trobe absurd que hi haja dos institucions en un territori més o menys xicotet. Dividir ací és restar.

Vent d Cabylia ha dit...

L'estàndard comú als territoris de parla catalana fa temps que l'estem esperant. Si més no, seria útil per a l'administració supraautonòmica (perquè pot ser absurd que els webs dels ministeris diferencien entre català i valencià, però quina és l'alternativa: posar-ho tot en català de Catalunya?). Tant de bo fóra un dels projectes comuns que es posaren sobre la taula en les relacions entre l'IEC i l'AVL, però com de moment al primer encara predomina l'opinió d'ignorar l'AVL doncs supose que no hi ha ni una taula conjunta on posar els projectes.

De moment a l'AVL no li han donat ni opció de col·laborar amb l'IEC, però tampoc pense que siga eixa la prioritat ara per ara. La prioritat és consolidar la institució, fer faena pel valencià, concedir borses d'estudi i beques d'investigació, acabar amb la trampa del secessionisme resseguint la via valenciana de la unitat de la llengua i engegar projectes de coneixement i impuls de l'ús social de la llengua. Cada aspecte va a la seua i depén molt del treball i la voluntat personal de cadascun dels membres actius de l'Acadèmia. D'altra banda, per molt treball que facen allò realment important és la voluntat política de valencianització que hi ha al darrere i ara per ara és pràcticament nul·la al Govern valencià i els Ajuntaments més importants del país.

Vicent ha dit...

1) Trobe que la mateixa existència de l'AVL -almenys d'aquesta AVL- potencia el secessionisme. El missatge implícit quan hi ha dues acadèmies, dos estàndards, dos cursos de català en un mateix territori estranger... és que es tracta de dues llengües diferents.

2) Per a mi és preferible un estàndard barceloní, fora del territori catalanoparlant, que dos estàndards amb dos noms diferents (secessió simbòlica). Ho és com a mal menor, si més no.

3) Algú pot imaginar que Andalusia elabore un nou estàndard baix l'etiqueta "andalús" i es dedique a fer publicacions, impartir cursos, etc. separant-se així del castellà de Valladolid? Per eixa regla de tres, jo reivindicaria el Socarrat (variant de Xàtiva), amb els seus cursos, diccionaris... Ja posats...

4) Fer que el valencià siga utilitzat en tots els àmbits, amb prestigi, és una prioritat. Hi estic d'acord. Però fer-ho amb una mena de secessió lingüística simbòlica -consegüentment real per al poble- és autodestructiu per a la nostra llengua. El peix gros és el castellà. Si no hi ha unió en aquest sentit, la feblesa del valencià és molt més gran. Caldria aprofitar tota la tasca feta a Catalunya: infinitament superior a la d'ací.

Vicent ha dit...

Afegisc al punt 2: Ho és com a mal menor. I provisional. L'ideal és un estàndard comú. Treballar en un altre sentit és allunyar eixa possibilitat (la de l'estàndard comú).

Vent d Cabylia ha dit...

Vicent, la qüestió és que tu treballes sobre la teua percepció, que jo compartisc, que el valencià i el català són la mateixa llengua i que hem de reforçar els lligams que ens haurien de conformar com a comunitat lingüística. Però la realitat no és tan senzilla i no respon a la nostra voluntat o percepció, per molt real o científica que siga. I sobre la realitat social és sobre la que s'ha de treballar i, tot i que jo no sóc sociolingüista, sí que pense que l'AVL és necessària per impulsar l'ús social del valencià.

Qui ho ha de fer? L'IEC, que els ciutadans valencians perceben com una institució aliena i llunyana (això qui la coneix). Com s'ha de fer? Amb el model barceloní que s'impulsa des de les institucions i els mitjans de comunicació catalans? Amb quin estàndard comú? On l'han oferit? Qui l'ha plantejat? La solució sembla que és un model policèntric amb tres estàndards principals que no dificulten la comprensió entre els uns i els altres. Això és una solució però també comporta problemes, sobretot si l'AVL ignora l'IEC i viceversa... D'una altra banda, ja que poses l'exemple del castellà, només vull recordar que hi ha 22 acadèmies diferents que juntament amb la "Real Academia Española" formen l'"Asociación de Academias de la Lengua Española". I no passa res.

Finalment, a Catalunya les polítiques lingüístiques han treballat com si només existira el català a Catalunya. La gent aprén català perquè l'emprarà ací, no al País Valencià o a les Balears. És una qüestió social de l'entorn immediat, no una qüestió de potencialitat de la llengua. En eixe sentit, pense que ben poc importa que es treballe en nom del català o del valencià. Cadascú que ho faça en nom del que vulga, a mi el que m'importa és que la llengua s'utilitze (sense trencar el treball realitzat fins ara des de la Renaixença que ens ha marcat una tradició d'unitat de la llengua i model policèntric).

En tot cas, el que sí que és veritat és que l'AVL pot suposar un desastre, però també un gran èxit si l'omplim de contingut i de treball amb trellat. La qüestió, com sempre, és si ens deixaran, si en som suficients i si ja arribem massa tard, etc.

Vicent ha dit...

Començaré pel final.

Dius que "a Catalunya les polítiques lingüístiques han treballat com si només existira el català a Catalunya".

No és cert.

Per exemple, jo he treballat com a mestre a Barcelona gràcies al títol de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.

Per exemple, l'IEC fa estudis sobre la salut de la llengua a tot el territori on es parla català:

http://www.radiocatalunya.ca/noticia/un-estudi-de-liec-assegura-que-el-catala-esta-ferit-de-mort-al-pais-valencia-catalunya-del

Creus que l'AVL faria una cosa així? L'AVL invisibilitza Catalunya, com si no existira.

Per exemple, al diccionari DIEC pots trobar mots específicament valencians.

-------------------

Parles de partir de la realitat social. Assumir que el poble creu que valencià i català són llengües diferents, assumir l'odi a tot allò català. Treballar a partir d'eixos prejudicis.

Per això, res que vinga de Catalunya. Per això, potenciar una Acadèmia pròpia que fa com si el valencià fora una llengua independent que sols es parla a la "Comunidat".

Això suposa enfortir els prejudicis i fer impossible un regrés al sentit comú.

Per què no apostar per fer pedagogia? Pedagogia en el sentit d'eliminar prejudicis absurds. No és impossible: el programa de Buenafuente en TV3 tenia una audiència considerable a València, seguidors castellanoparlants i tot.

Assumir els prejudicis com a base des de la que treballar és acceptar una rendició, una cosa en la que no creus. Dirigir-te a la gent dient: "Sí, sí, foc amb els catalans; nosaltres no parlem català!", però sabent que no és així.

Ja posats a assumir la realitat social, podríem utilitzar el castellà tots i au. Faríem més valencianisme, no? Guanyaríem més adeptes. Al País Basc es fa nacionalisme en castellà, la llengua no és determinant. Per què no fer-ho ací? Posats a fer renúncies, per què no?

Jo no tinc la resposta a com s'ha de treballar per una unitat lingüística amb institucions comunes, amb relació i col·laboració entre les d'ací i les d'allà. Però la voluntat de no voler l'extinció de la nostra llengua, de que siga forta, ens hauria de dur a construir entre tots.

No passa res si hi ha diferents acadèmies. Però sí que passa si una d'elles assumeix, en la seua activitat, la secessió lingüística. Si no hi ha treball conjunt entre elles. Algú s'imagina una de les acadèmies espanyoles que dius impartint cursos d'andalús a l'estranger?


No pretenc ser destructiu. L'AVL podria tindre sentit, però aquesta AVL no. I més quan sabem que membres seus escriuen en castellà podent fer-ho en valencià. Pot semblar una anècdota, però ens diu molt sobre l'interés d'eixa gent pel valencià.

Vent d Cabylia ha dit...

El que vull dir és que a Catalunya ningú aprén les variants valencianes ni està pendent de com dir les coses bé per tal d'homogeneïtzar-se amb els valencians ni res per l'estil. Tenen el seu estàndard de català i au. I em sembla que nosaltres també podem fer el mateix. Ara bé, jo també demane que la tasca normativitzadora acabe com abans millor (el que suposadament és la tasca de l'AVL per als propers anys).

D'una altra banda, jo no he parlat d'"assumir" la realitat social, sinó de treballar a partir d'ella, que és una cosa molt diferent. Treballar a partir d'ella precisament per a fer pedagogia. Jo no he dit que s'hagen de reforçar els prejudicis de la gent, però tampoc els pots ignorar. Si vols que algú et faça cas, el pitjor que pots fer és dir-li "eres un ignorant sense trellat, passe de tu". Doncs ell també passarà de tu.

Jo mateix he criticat alguns membres de l'AVL perquè pense que no està de més que es critique allò que fan mal. Però això no invalida la institució per complet ni la tasca de molts altres membres. El mateix Ramon Ferrer hi treballa de valent i també molts altres, com Alemany, Casanova, Colomina, etc. A més a més, l'AVL està organitzant exposicions, fent normativa, donant beques, finançant iniciatives editorials, etc. És això positiu per a la llengua o no? Com dic, però, sense voluntat política ni majoria social tampoc es pot fer més...

Vicent ha dit...

1) A Catalunya no s'aprenen les variants valencianes, de la mateixa manera que a Madrid no s'aprenen les variants murcianes del castellà. Hi ha un estàndard, barceloní. Pot no agradar-nos, però és el que n'hi ha.

Hi ha dues maneres d'elaborar un estàndard: agafar el d'una zona (és el que s'ha fet amb el castellà), o elaborar-ne un que tracte d'arrplegar elements comuns a tots: és el cas del Batua a Euskal Herria.

Totes dues opcions presenten avantatges i inconvenients.

Personalment pense que estaria bé treballar -a llarg termini- per un estàndard comú als territoris dels Països Catalans. Seria el millor per enfortir la nostra llengua. No estem parlant de territoris llunyans geogràficament; seria el més lògic.

Tot i això, a Catalunya es té en compte el País Valencià. Raimon es treballa a les escoles, per exemple. Quan he treballat com a mestre a Barcelona, més d'un cap d'estudi m'ha demanat que fera servir el valencià, per tal d'il·lustrar les diferents variants del català.


2) Treballar a partir de la secessió lingüística és enfortir-la, fer d'ella un fet consumat. Això no és fer pedagogia. Fer pedagogia és, per exemple, mostrar de forma amena producció elaborada a Catalunya: el cas del programa de Buenafuente a TV3 és signficatiu; ací a València tenia molts seguidors, castellanoparlants també.

En cap moment he parlat de dir a ningú que és "un ignorant". Hi ha la subtilesa, la pedagogia. Jo he treballat un poema de Martí i Pol amb els xiquets a Alacant, aclarint els termes diferents. Amb normalitat. Com ho faries amb un autor sud-americà.


3) Conec poc de la tasca de l'AVL. Prenc nota del que dius tu. Però que conega poc indica que, socialment, no està tenint una repercussió molt sonora.

En qualsevol cas, em fa la impressió que el seu treball parteix sempre de la secessió. I a això m'opose.

És un deliri editar només autors valencians. És un deliri fer exposicions únicament de coses fetes al País Valencià. És la secessió implícita als seus actes el que preocupa.

Algú s'imagina que a l'Estat Espanyol s'ignorara la poesia de Benedetti? O l'obra de García Márquez?

De la mateixa manera, no pots fer com si Martí i Pol no existira, com si Mercè Rodoreda no existira. A Catalunya no ho fan a la inversa.

Vent d Cabylia ha dit...

Jo també veig una barbaritat que només s'estudien autors valencians a les escoles, però això no és una decisió de l'AVL sinó de la Conselleria. D'una altra banda, quan he parlat de les polítiques lingüístiques a Catalunya m'he referit a què l'estàndard emprat i les raons per les quals hi ha una immersió lingüística no tenen res a veure amb la unitat de la llengua. Així mateix, la presència de mots valencians al DIEC i la lògica emprada a l'hora de definir un mot com a estàndard o dialectal deixa molt que desitjar, com ja en vam parlar ací o ací.

D'això de l'estàndard comú parles com si la culpa que no existira o que ningú no el plantejara fóra de l'AVL, però la realitat no és eixa... Jo ja dic, i també ho vaig dir fa molt de temps, que seria útil un estàndard per als documents estatals i supraestatals, un estàndard purament administratiu.

Tornes a dir que jo dic que s'ha de partir de la secessió lingüística, però jo no dic això, sinó que dic que s'ha de partir del fet que hi ha molta gent que té la percepció que català i valencià són llengües diferents. S'ha de fer pedagogia per fer vore que no és així, que no passa res per anar junts i que tots hi guanyem. Tu ho pots vore ja molt clar, però molta altra gent no. A això em referisc amb la idea que cal tindre en compte la realitat social (a què no pots ignorar-la, sinó que has de fer pedagogia en els punts on hi ha prejudicis).

Quant a la tasca de l'AVL, s'han donat beques d'estudi sobre l'ús del valencià a molts estudiants (una, per exemple, va ser l'origen remot del llibre "Una llengua musicada" sobre la cançó en català, que va ser prosseguit amb ajudes de l'IEC), s'ha patrocinat la campanya "Llegir en valencià" de la Fundació Bromera, s'han fet congressos sobre Jaume I (en què els especialistes i els temes eren de tot el domini lingüístic), s'han fet commemoracions i exposicions sobre Llombart o les Normes del 32, s'han presentat llibres sobre el valencianisme republicà, etc. Que caldria més? Clar. Però si no hi ha voluntat política i finançament darrere...

Sobre el fet que s'excloga tot allò no valencià (ni català ni balear) està clar que no caldria ser tan taxatiu, però tampoc sembla tan greu que algú es dedique a valorar els autors valencians. Hi ha moltíssims que són uns grans desconeguts (i en canvi coneixem la majoria de catalans) i si no els donem a conéixer nosaltres ningú no ho farà. Mentre es treballe en la línia de les Normes del 32, veig l'AVL com una institució positiva, que pot ajudar a construir el país i impulsar la llengua. Personalment hi tinc reticències, però preferisc la postura de gent com Vicent Josep Escartí o Antoni Ferrando, que es dediquen a sumar i a tractar d'omplir de treball les estructures que tenim, que no la bel·ligerància constant pel fet que una cosa no complisca les nostres expectatives personals (s'hi pot col·laborar sense abandonar la crítica, però deixant al marge les actituds destructives).

Vicent ha dit...

Ara no tinc temps per respondre, ja que me'n vaig al cine.

Sols un apunt ràpid: sé que molta gent pensa que valencià i català són diferents; ho tinc clar i, per això, cal fer pedagogia en aquest sentit. Treballar com si acceptàrem eixa realitat (o percepció o com li vulgues dir) suposa enfortir-la, fer política de fets consumats. Faria l'AVL un estudi sobre la salut de la nostra llengua (ells dirien "sistema lingüístic", per a que no s'entenga el que diuen) als Països Catalans? Quan el Bloc parla de defensar el "valencià" a Europa, per exemple, enforteix la percepció secessionista. El "valencià" a Europa??? Ridícul.

Xe, no tinc temps ara... Promet una resposta. Trobe interessant el debat.

Vicent ha dit...

L'AVL és responsable de contribuir al trencament de la unitat lingüística, d'impossibilitar un estàndard comú. El seu Diccionari dóna entrada a formes lingüístiques discrepants i contradictòries amb les establertes com a normatives per la resta d'institucions de referència lingüística (Institut d'Estudis Catalans, Universitat de les Illes Balears i Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana).

No és seriós promoure la dispersió, en compte de contribuir a la unificació de formes lingüístiques. S'admeten unilateralment castellanismes (xiste, xillar...), col·loquialismes (aixana, almorzar...), formes dobles (socialista, socialiste...), triples i quàdruples! (tennista, tenniste, tenista, teniste). No és rigorós científicament ni rigorós. Més bé es crea confusió i es potencia la idea de l' "idioma valencià", independent del català. Es debilita la nostra llengua.


L'assumpte de partir de la realitat ja ha quedat clar, trobe. Per suposat que s'han de tenir en compte els prejudicis de la població, però per a fer pedagogia tractant de desmuntar-los. No per a acceptar-los. Defensar, com fas, que s'imparteixquen cursos de "valencià" on ja n'hi ha de català és potenciar la secessió lingüística.

La teua idea és: "Com el català, i tot allò català, desperta reticències (per prejudicis), l'opció ha de ser centrar-nos al País Valencià i ignorar els catalans". Això és el contrari a fer pedagogia: és acceptar un fet consumat, enfortir eixos prejudicis, canviar l'objectiu -no l'estratègia- consistent a abordar la llengua sense segregacionismes.


Em semblen bé els exemples que poses sobre la tasca de l'AVL. Tot no és negatiu. D'acord.

Però hi ha moltes coses -més importants per a la nostra llengua- que l'AVL no fa:

-No escolta les opinions dels professionals de la llengua.

-Impedir les pressions de la Generalitat Valenciana per a que s'imposen formes col·loquials, particularismes i dialectalismes als documents oficials i llibres de text.

-No es fa un seguiment de l'aplicació dels programes lingüístics a l'ensenyament. Vergonyós, per cert. Hi ha escoles on la demanda d'estudiar en valencià no es coberta. Hi ha professors, sense el títol de Capacitació, impartint classes en un pèssim valencià.

-No exigeix a la Generalitat que col·labore amb la resta de l'àrea lingüística.


"tampoc sembla tan greu que algú es dedique a valorar els autors valencians. Hi ha moltíssims que són uns grans desconeguts (i en canvi coneixem la majoria de catalans) i si no els donem a conéixer nosaltres ningú no ho farà."

Dir que coneguem més els autors catalans que els valencians -i que aquests no són valorats- és una percepció teua. No és així. Joan Francesc Mira, Ferran Torrent, Francesc Bodí, Cucarella... són coneguts i valorats ací i a Catalunya.


Parles d'actituds destructives, sense concretar. No sé si et refereixes a les meues opinions.

Per a la nostra llengua, una de les coses més destructives és potenciar la percepció secessionista. Perquè contribueix a la seua fragmentació front el castellà, llengua amb un enorme poder mediàtic i social.

Pel camí de la secessió -conceptual, simbòlica- anem a l'acceleració de l'extinció del valencià.

Vent d Cabylia ha dit...

Vicent, perdona la tardança però tenia pendent una cosa molt urgent i l'únic moment lliure que he tingut l'he dedicat a mirar l'especial 5 anys de l'APM per recomanació feisbuquera de Miquel Simon (gràcies!). Escric el comentari en dos missatges perquè no em deixa en un (?)

Retornant al tema, no sé d'on traus que l'AVL impossibilita un estàndard comú. Existia abans? L'IIFV o la Conselleria l'impedien en haver fet un estàndard que no era igual al català de Catalunya? En tot cas, el que ha possibilitat l'AVL és blindar legalment la unitat de la llengua. Per exemple (a vore si demà faig un post sobre la qüestió), basant-se en els dictamens de l'AVL, el Summer Institute of Linguistics (una institució encarregada de traduir la bíblia a totes les llengües possibles) va rebutjar una petició per diferenciar "català" i "valencià". La raó final per a rebutjar la petició era molt clara: que l'AVL diu que són la mateixa llengua.

Pel que fa a l'estàndard i a les paraules acceptades jo també demane que s'acabe ja este procés i es faça un estàndard i un diccionari definitiu. Però estem en això, en eixe procés de normativització de l'AVL i, en principi, quan acabe ja no hi haurà excusa per a ningú: una entitat valenciana haurà acabat el procés de reglamentació del valencià i tots haurien d'afegir-se a eixe acord, incloent la RACV, Lo Rat Penat i la gent que escriu en Normes del Puig. Ja no hi haurà excusa ni social ni política, però és un procés que va lent. Mentrestant, al meu parer, no es pot fer com que el conflicte no ha existit...

Sobre els castellanismes et torne a remetre als posts que vaig escriure sobre la fiabilitat de l'IEC: On ens durà l'AVL? i Història certa però no tràgica. No sé perquè s'accepta que l'IEC o el Termcat són rigorosos "per se" o escolten als professionals de la llengua, quan també accepten castellanismes -en funció únicament de la llengua parlada a Catalunya- o actuen de forma arbitrària com en el cas de "bloc/blog".

D'altra banda, no sembla que l'estàndard de l'AVL estiga tan allunyat de l'anterior (i ací també demane que es diga clarament quin és el seu estàndard, perquè jo encara no el tinc clar). En tot cas, si férem una estadística de com afecta al conjunt de la llengua els doblets, els dialectalismes (què tenen de roïn?) o les paraules acceptades donaria un resultat irrisori. I, així mateix, també torne a repetir que és totalment necessari que l'AVL i l'IEC col·laboren, tot i que amb les pors de la primera i la prepotència del segon estem apanyats de moment...

Pel que fa als cursos de valencià a l'estranger, on es donen? Als centres culturals valencians de Saragossa, Pamplona, Santander, Lió, Buenos Aires, Rosario, San Rafael, Còrdova i San Juan a l'Argentina, Sao Paulo, Santiago de Xile, Montevideo i Veneçuela. Quin problema hi ha? S'han d'enviar catalans o especialistes de l'IEC a ensenyar llengua a les Cases internacional valencianes? I per què s'hauria d'ensenyar allà l'estàndard de Catalunya? L'AVL fa classes de valencià en centres estrangers on abans no existien eixos cursets. Doncs perfecte. O millor no fer-los? Qui vol dividir i problematitzar la llengua en este cas? Es creen problemes d'on no n'hi ha (a això em referia, per exemple, amb l'esment a prejudicis i actituds destructives).

Vent d Cabylia ha dit...

Torne a dir que treballar sobre la realitat no és acceptar-la sinó que pense que és la millor forma de poder canviar-la. Jo no vull que s'ignore els catalans ni els balears, i torne a repetir que em sembla una barbaritat que a les escoles no s'estudien els autors d'allà, però això no és cosa de l'AVL (d'altra banda, sobre la desconeixença d'autors valencians em referia a molts històrics, no als actuals). Simplement em sembla bé que els valencians tinguem una acadèmia que regule la nostra llengua (dins de la tradició unitarista però policèntrica que ha caracteritzat el català històricament). L'objectiu no és la unitat de la llengua perquè sí, sinó que l'objectiu és enfortir l'ús social de la llengua i en eixa via crec que l'AVL no entorpeix sinó que ajuda.

A banda dels projectes i ajudes que et vaig esmentar l'altre dia també col·labora i participa en d'altres com l'Institut de Traducció de la UA (on treballa juntament amb l'Instituto Cervantes i l'IEC) o, per exemple, seria molt important que per fi l'Església normalitzara el valencià en la institució a través de la mediació de l'AVL. El gran problema que veig, a banda de l'inacabable procés de reestandardització, és la voluntat política de la dreta, escassa en este tema i partidària majoritàriament del camí cap a la desaparició del valencià (molts dels punts dels quals culpabilitzes l'AVL són responsabilitat dels gestors polítics, no dels acadèmics). En tot cas, la idea és que amb l'AVL s'esgote el recurs a l'anticatalanisme lingüístic. Ja vorem... Amb el panorama que tenim tampoc confie en què siga la solució definitiva però tampoc veig que siga una entitat secessionista i destructora de la llengua com la pintes, ans al contrari.

joan ha dit...

Pel que fa als doblets, triplets, etc. de l'AVL, potser no són tan inofensius com a primera vista semblen. Tinc un amic que és corrector de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià. Un dia em va comentar que, des que hi ha la normativa de l'AVL, percep una major inseguretat lingüística en els nous usuaris de la llengua, en els castellanoparlants que aprenen valencià. Es troben desorientats: Què cal emprar: "aquest" o "este"? "perruqueria" o "peluqueria"? La confusió genera inseguretat, i la inseguretat pot conduir al rebuig envers la llengua. Potser és la nova estratègia dels polítics valencians: El conflicte lingüístic s'ha traslladat subtilment des de la secessió frontal cap a una mena de caos en la normativa. Al remat, el valencià sembla condemnat a ser eternament una llengua problemàtica.

Una pregunta ingènua: Per què tarda tant l'AVL a enllestir el diccionari normatiu? Des del 1995 ja hi ha un diccionari de l'Institut Interuniverstari de Filologia Valenciana, avalat per la Conselleria d'Educació. Tampoc costa tant canviar-ne l'enquadernació i posar-hi el segell de l'AVL.

He de reconéixer que, tot i les meues reticències envers l'AVL, vaig dipositar la meua confiança en ella com l'antídot contra un conflicte recurrent i interminable. Perquè compartisc els teus arguments, Vicent, trobe necessària l'AVL. No obstant això, no puc deixar de pensar que potser sóc un ingenu en creure que els polítics algun dia amollarien el control sobre un conflicte lingüístic que dóna vots i alhora contribueix decisivament a la castellanització progressiva del País Valencià. Tant de bo m'equivoque!

Vicent ha dit...

Sense que abans de l'AVL hi haguera un estàndard, sí que hi havia una important base compartida per l'IEC, la Universitat de les Illes Balears i l'IIFV. L'AVL irromp donant entrada a formes lingüístiques discrepants i contradictòries amb les establertes com a normatives per aquestes institucions (institucions de referència lingüística).

En eixe sentit, juga en contra de possibilitar el desitjable estàndard comú.

Com apunta Joan, amb l'aparició de l'AVL ha arribat, a més, la confusió. A l'hora d'elegir entre diferents formes d'una paraula, sembla prioritzar sempre aquelles que més s'assemblen al castellà; o per les que accentuen una diferència amb el valencià que ja s'utilitzava (al DOGV, a les escoles, a la Universitat...). Tractant així de remarcar la idea de valencià com a llengua independent. El criteri és més polític (acontentar als sectors blavers) que lingüístic. Gens rigorós.

Amb l'AVL fa la impressió que tot val: aixana, servici, vacacions, socialiste... Això no és rigor científic, és un intent d'equidistància: l'equidistància ací té en compte els despropòsits del blaverisme.

Promoure cursos de "valencià" a l'estranger on ja se'n fan de català et semblarà molt bé. Però és una contribució al secessionisme lingüístic, es mire per on es mire. És com impartir andalús. Que no ens agrade l'estàndard aplicat en eixos casos -barceloní- no ha de dur-nos a optar per la via absurda.

L'AVL va reconèixer la unitat lingüística, sí. Però per a fer-ho, va haver de fer uns malabarismes ridículs (el famós dictamen). Fins i tot va emprar el terme "sistema lingüístic" per tal que no pareguera que estava reconeixent que català i valencià són el mateix. De nou, el criteri no és científic, sinó polític: que no s'enfaden molt els d'Union Valensiana i companyia.

Dius que l'estàndard de l'AVL no està molt lluny de l'anterior. Compara els textos del DOCV amb els dels DOGV de fa anys. Estan a Internet. La sensació, evident, és que el valencià oficial d'abans era seriós; el d'ara és de baixa qualitat, amb molts castellanismes i col·loquialismes. Cap escriptor amb un mínim de prestigi escriuria així.

Si responsabilitze a l'AVL per coses que, segons dius, no són de la seua competència, és per una raó: l'AVL peca, entre altres coses, d'omissió. Hauria d'exigir coses, controlar la salut de la llengua, assenyalar la situació del valencià a l'ensenyament, etc.

Una prova -és sols un exemple- de la filosofia secessionista de l'AVL és que mai faria un estudi sobre la salut de la nostra llengua a tot el territori on es parla. Almenys jo no me la imagine fent-lo. L'IEC sí que l'ha fet, com et vaig dir.


L'assumpte d'assumir, partir de, etc. la realitat... Crec que han quedat clares ambdues posicions.

Adreçar-te al poble tractant d'amagar que reconeixes la unitat lingüística és enfortir-la. Digues-li treballar a partir de la realitat, assumir-la o com vulgues. Però això és consolidar la percepció secessionista. El contrari de fer pedagogia.

I contribuir a eixa secessió és renunciar a la força que pot tenir la nostra llengua si es treballa conjuntament amb Catalunya que, hui per hui, és on més s'ha fet pel català (hi estaràs d'acord amb açò últim, crec).

I renunciar a la unió és ser més febles encara -ja ho seríem units- front al castellà. El castellà es menja la nostra llengua: no és un eslogan, és una realitat incontestable amb el pas dels anys.

No dic que l'IEC siga perfecte. Però l'AVL, aquesta AVL, -tot i tenir algun aspecte positiu- ha fet molt per contribuir al caos lingüístic i al secessionisme simbòlic.

Vent d Cabylia ha dit...

No res, Vicent, deixem-ho estar perquè és evident que no ens posarem d'acord... :-/

Exemple més clar que això dels cursos de valencià als casals valencians de l'estranger no puc posar i fins i tot això ho veus malament... D'altra banda, continues atribuint certes "culpes" a l'AVL a partir de prejuís: "vacances" o "servici" són perfectament normatives al diccionari de l'IEC (no són cap invent). Així mateix, jo, que estic quasi tot el dia amb documents dels segles XIV i XV, me'n faig creus de la normativització en català de Pompeu Fabra: mira que va "acceptar" coses en favor de la parla d'aquell moment de Catalunya! ¿Per què els catalans no van renunciar a un munt de formes que ells havien canviat en la seua parla -"sàpia", "vinga", "pugam", "partesc"- (i els valencians o els balears no) per afavorir un estàndard comú? Doncs entenc que perquè no tenia ja massa sentit i era un canvi massa important per a la llengua parlada. No passa res, no té importància, però no hem d'acceptar el que es diu o es fa a Catalunya com si tinguera una justificació i una rigorositat intrínseques (també s'han fet moltes coses arbitràriament i ningú no les ha qüestionat com se li qüestiona sistemàticament a l'AVL).

En qualsevol cas, en la línia del que diu Joan, torne a repetir que jo també trobe a faltar una posició clara de l'AVL marcant un estàndard clar i preocupant-se pel tipus de llengua i de normativa que s'ensenya a les escoles. Això de la tardança supose que és inherent a les acadèmies, ja que la RAE o l'IEC també es mostren especialment lents a publicar documents normatius.

Finalment, està clar que una llengua unida és més forta que dos o tres de separades, però, com també vaig dir, d'això no depén l'ús social del valencià sinó de la pressió i la força dels valencianoparlants. És a dir, la gent no es posarà a aprendre o parlar valencià perquè siga una llengua de 10 milions de persones o perquè puga anar a Catalunya i les Balears parlant amb ella sinó simplement perquè la gent i les institucions del seu voltant l'empren quotidianament i constantment (el que no vol dir que jo siga partidari d'amagar la unitat de la llengua, sinó que tracte de fer veure que es culpabilitza l'AVL de coses de les quals no té culpa...)

No res, ja vorem com evoluciona la cosa i mentrestant només ens queda treballar per la llengua (supose que ací ens trobarem els dos) i confiar en què l'AVL puga trobar una via que convença tothom (ben difícil). En tot cas, només vull recordar que hi ha gent en la qual supose que confies (Meseguer, Hauf, Ferrando, Casanova, Alemany...)

joan ha dit...

El problema no és l'AVL com a institució normativa. De fet, com ha dit Vicent Baydal, hi ha més de 20 acadèmies normatives del castellà arreu del món i no per això la llengua castellana s'està fragmentant, perquè totes elles treballen conjuntament. Fins i tot trobe necessàries les acadèmies territorials per tal d'evitar la imposició de centralismes lingüístics i preservar així la riquesa de la llengua arreu del seu domini, de manera que tots els parlants puguen identificar-s'hi.

Per tant, com he dit adés, el problem no és l'AVL. El problema de fons és un altre i ja ve des de l'època de la transició: els polítics. L'experiència m'ho confirma: Quan hem deixat treballar tranquil.lament l'AVL, sense pressions externes, s'han fet les coses amb rigor i molt ben treballades. De fet, l'AVL té molt de potencial i pot esdevenir una eina decisiva per a la recuperació del valencià. Però, ai!, quan els polítics irrompen pel mig, ja siga el conseller Font de Mora en un ple de l'AVL o bé el Consell de la Generalitat publicant una llista de paraules "recomanades", llavors em pose a tremolar. Per això, en el tema del diccionari normatiu estic començant a preocupar-me seriosament. Entenc que cal un cert temps per tal d'elaborar-lo, però... és que hem de partir necessàriament de zero? Per a què dimonis ha servit llavors el treball ingent d'estudiosos valencians com ara Carles Salvador amb la seua gramàtica, Francesc Ferrer Pastor amb el seu diccionari, Enric Valor amb la seua Flexió Verbal, i tants altres valencians? Des de fa molts anys, dècades!, s'ensenya valencià a les nostres escoles, s'imparteix la llicenciatura de Filologia Catalana a les nostres universitats, es publiquen documents administratius en valencià com ara el DOGV, i un llarg etc. De fet, al valencià no li cal cap nova normativa senzillament perquè ja està normativitzat, la normativa ja està ben consolidada i, a més, des de fa ja molt de temps! El problema no és una normativa deficient, sinó l'anomenat conflicte lingüístic. Un conflicte que en realitat és un conflicte "polític". En eixe context l'AVL és essencialment una solució "política" per a un problema "polític", perquè amb la seua autoritat reconeguda oficialment i teòricament acceptada per tots els sectors ja no hi ha espai per al conflicte. Els valencians no necessitem cap nova normativa, sinó la molt necessària pau linguistica i, per suposat, la voluntat política decidida per tal de recuperar l'ús normal d'una llengua minoritzada durant segles. Allò que cal fer és senzillament canviar l'enquadernació del diccionari de l'IIFV del 1995, de la Flexió Verbal d'Enric Valor, etc. i posar-hi a la portada el logotip de l'AVL. Així de fàcil! No cal recórrer ni al diccionari de l'IEC, ni a cap altra institució de Catalunya. Des de fa dècades tenim filòlegs valencians al nostre País que, sense trencar amb la unitat de la llengua, prioritzen les formes valencianes. Però, és clar, això és massa idíl.lic i els polítics no ho poden tolerar. Estiguem atents als experiments lingüístics del laboratori de l'AVL. Potser és tracta d'una arma encoberta, dissenyada pels polítics per tal de desprestigiar la llengua? Molts indicis apunten en eixa direcció. Hi ha algú que controla des de fora l'Acadèmia? Ep!, no sóc un paranoic, però tampoc un ingenu, crec. De moment, el diccionari es fa d'esperar. Quant de temps ha de durar encara la inseguretat lingüística sense un diccionari normatiu oficial?

joan ha dit...

Pel que fa als cursos de l'AVL a l'estranger, estic d'acord amb Vicent Baydal. No hi veig cap motiu d'alarma. Es com aprendre anglés en una acadèmia nord-americana al País Valencià. Tothom té clar que la llengua dels Estats Units és l'anglés, encara que els estadounidencs no siguen anglesos. I també és clar per a tothom que l'anglés nord-americà no és idèntic a l'anglés britànic. Però no per això hi ha cap perill de secessió lingüística. Això sí, donat el desconeixement de la llengua catalana arreu del món, seria desitjable que en els cursos organitzats per l'AVL s'explicara que el valencià forma part d'un domini lingüístic més ample, de la coneguda internacionalment com a llengua catalana, tot mostrant la base lingüística comuna i les diferències. Totes les llengües del món tenen variants geogràfiques, i això és part de la seua riquesa intrínseca, naturalment!

Vicent ha dit...

Vicent, estic d'acord en què no ens posem d'acord. Deixem-ho estar, com dius. Algunes puntualitzacions:

Una cosa és que s'accepten paraules com servici, a l'IEC i a l'AVL, i una altra que es prioritzen aquelles que s'aproximen més al castellà; o les que sonen menys a català, per a no molestar a certa gent.

Una cosa és acceptar "servici" i una altra acceptar "vacacions", "pobrea", "teniste", "tenniste", etc. Això es empobrir la llengua, marejar; el missatge de tot val.

Com diu Joan, abans de l'AVL ja existia un consens acadèmic al País Valencià. El valencià utilitzat a l'ensenyament, al DOGV (de nou et suggerisc que el compares amb la llengua utilitzada actualment al DOCV), a la Universitat... No era necessari crear un nou estàndard. El criteri és polític i no lingüístic. La idea és no incomodar al sector blaver. És com dir: "Tranquils, qua nosaltres no utilitzem el català, sinó el valencià autèntic". Secessionisme simbòlic.

Dius que culpe l'AVL de coses que no l'hi són atribuïbles. Ja t'he comentat que, entre les tasques d'una acadèmia que vetle per la salut de la nostra llengua, hauria d'estar la d'assenyalar allò que no es fa bé per part del nostre Govern. En això l'AVL calla, peca per omissió.

Pel que fa a l'ús social de la llengua, sí és important que aquesta siga forta. El mercat de l'oci, per exemple, té un impacte considerable en l'ús de la llengua. Un mercat fragmentat és més dèbil. Més si hi ha prejudicis. A Anglaterra veuen sèries en anglés americà i no passa res. Ací hem vist dibuixos, i telenovel·les, en castellà sud-americà i tampoc ha passat res. Ah, però... prohibit el català de Barcelona! Això és català!! Si la percepció és secessionista (i això s'alimenta des de l'AVL) el català de Barcelona és percebut com a llengua aliena i, per tant, rebutjada. A TV3 sí es va emetre la sèrie valenciana Autoindefinits.

Pel que fa als cursos de valencià, el desitjable seria impartir un estàndard comú. Això és utòpic ara mateix, ho sé. Ací vull anotar dues coses:

a) Acceptar, provisionalment, un estàndard barceloní a l'estranger no ens hauria d'escandalitzar. L'anglés que ací s'aprèn -llevat d'excepcions estranyes, Joan- és el del sud d'Anglaterra.

b) Utilitzar a l'estranger l'etiqueta "valencià" és confondre, jugar a la secessió. Cada vegada que dius a Londres que parles valencià, has d'explicar que és el mateix que el català però que alguns pensen que no, etc.? No seria més fàcil emprar el mot català a l'estranger? Per què això ens ha de molestar? Per patriotisme valencianista?? Els australians parlen "anglés" i són australians. La cosa ací és més còmica, atès que parlem d'un territori no fragmentat.


En resum:

L'AVL ha aconseguit crear confusió pel que fa a saber quin valencià és el correcte (donat que trenca el consens acadèmic anterior); ha contribuït a consolidar la percepció secessionista, tot i que al seu Dictamen reconeguera la unitat de la llengua (ho feia amb la boca xicoteta, d'una manera vergonyosa des del punt de vista del rigor científic).

Caldria dir allò alternatiu -ara ja emprat per les empreses- de: una altra AVL és possible!


PS: El sistema de comprovació de paraules també fa servir el "valencià" autèntic. La paraula és "minaet"!

Vent d Cabylia ha dit...

Ara si et pareix tornem a començar amb el post que he penjat. :D
"Minaet" tenim el valencià...

joan ha dit...

Per raons de treball he de llegir molt sovint publicacions científiques i tècniques internacionals. M'ha cridat l'atenció que en la immensa majoria dels articles, també en el cas d'autors de fora del domini anglosaxó, es prioritzen les formes americanes sobre les britàniques. Potser per la senzilla raó que el major productor mundial de ciència i tecnologia són els Estats Units i, per això, són els nord-americans qui fixen l'estàndard de l'anglés tècnic.

Pel que fa a l'estàndard anglés que es fa servir als centres educatius d'arreu del món, seria interessant comprovar si és el mateix a tot arreu. En qualsevol cas, no m'imagine un mestre de llengua castellana provinent del Perú, per exemple, impartint les seues classes a Alemanya fent servir el mateix estàndard que s'empra a Valladolid. De fet, molts estrangers han aprés a parlar el castellà sud-americà i no el peninsular. Per tant, trobe que els cursos de català a l'estranger no cal impartir-los necessàriament en barceloní. L'estàndard valencià, el que s'ensenya a les universitats valencianes, és perfectament vàlid per fer-se entendre a tot arreu del domini lingüístic del català. No hi veig en absolut cap perill de secessió lingüística, i menys encara entre els estrangers que aprenen la nostra llengua, si en el curs se'ls explica la unitat lingüística del català.

He viscut durant molts anys a l'estranger i sempre que m'han preguntat quina és la meua llengua materna, jo he contestat que el català, amb l'esperança d'evitar haver de donar explicacions sobre dialectologia i sociolingüística. Però llavors, ai!, em fan la pregunta lògica que si sóc català, i he d'explicar-los que, tot i parlar català, no sóc cap català, sinó valencià. Un vertader trencaclosques per a molts estrangers, que consideren el català pràcticament com un dialecte del castellà parlat pels catalans. Es molt dur exercir de valencià a l'estranger. ;)

Vicent ha dit...

Joan: No és el mateix el valencià emprat per la Universitat que el de l'AVL. Prioritzar certes formes, fent una concessió al blaverisme, no és una posició acadèmica. "Pobrea", "catalaniste", "dos" (en femení), etc...

Vicent ha dit...

Joan, has fet que em replantege un poc l'assumpte. Potser no és tan greu la cosa, però...

a) Com he dit al comentari anterior, el valencià utilitzat per la Universitat és una altra cosa. El de l'AVL trenca consensos comuns a Catalunya, Balears i País Valencià.

b) La nostra llengua es troba en un procés d'extinció. Inevitable a llarg termini, si no hi ha canvis importants. No em negaràs que duplicar esforços per ensenyar dues variants del català a una mateixa ciutat estrangera és malgastar energies. No seria més útil evitar aquestes situacions? Impartir la llengua a altres ciutats?

Vent d Cabylia ha dit...

Joan, l'experiència que jo tinc com a valencià a l'estranger és similar. La conclusió que m'he endut al remat és que hem de mirar per nosaltres mateixos i si algun dia els valencians arribem a ser identificats i coneguts la gent podrà saber que som valencians i tenim una llengua pròpia que anomenem valencià i és la mateixa que el català (i ara tanque el mode "utopia").

Vicent, a risc d'allargar-ho massa, però tinc molta curiositat: em pots explicar per què "vacacions", "servici", "catalaniste" i "pobrea" són menys rigorosos i científics que "vacances", "servei", "catalanista" i "pobresa"?

"Vacacions" l'han emprat un munt de catalans i mallorquins contemporanis: mossén Alcover, Josep Carbonell, Josep Massot, Josep Maria López-Picó, Antoni Rubió, Miquel Llor, Carles Riba, etc. I, a més, també té referent històrics del segle XVI. Per què hauríem de proscriure el mot "vacacions"? Per caprici?

I "servici"? Supose que coneixes la qüestió diferencial dels "servei/servici", "juí/judici" i que precisament les formes "servici" i "judici" no són castellanismes sinó cultismes, agafats del llatí. Així doncs, no podem dir "servici" però hem de dir "judici"? O haurem de prohibir-nos "servici" i prohibir-los als "altres" dir "judici"? O no poden coexistir totes?

Passem a "catalaniste"? Bé, posem "artiste", que té més història i podem trobar exemples per al model "-iste"... "Artiste" l'utilitzaven Guillem de Copons, els consellers de Barcelona, repetidament, els jurats de València, a Menorca, el comanador Miquel Estela, mossén Alcover. Quina manca de rigorositat hi ha amb les terminacions en -iste?

Vent d Cabylia ha dit...

Finalment, "pobrea". Ramon Llull deia "pobrea", Francesc Eiximenis deia "pobrea", als Furs deien "pobrea", al Blanquerna deien "pobrea", els jurats de València deien "pobrea", a ma casa diuen "pobrea". Quin problema hi ha amb "pobrea"?

Perquè es normativitzaren abans unes altres formes no vol dir que siguen més rigoroses o científiques. Vol dir simplement això: que es normativitzaren abans. I ara que els valencians ens preocupem per la llengua científicament més que mai a la història tenim l'oportunitat de dir la nostra (i sempre que allò que diguem siga racional i rigorós em pareix que no hi ha cap problema). O tan poc confiem en la unitat de la llengua que pensem que amb uns quants doblets i algunes formes privatives ja no ens entendrem? Ja no hi haurà mercat cultural comú? Xe, jo a Juan Rulfo l'entenc perfectament i no escriu amb el castellà que he aprés. I ací a Barcelona em faig entendre perfectament sense canviar cap paraula (excepte "despús-ahir", "despús-demà", "dèsset", "dèneu" i no sé si alguna més). Crec que s'inventen problemes on no n'hi ha...

Vicent ha dit...

Tot això que dius està molt bé, però el cert és que a l'acceptar eixes formes -eixes formes i altres, tot val!- l'AVL irromp trencant consensos actuals ja existents; acords subscrits per l'IEC, l'IIFV i la UIB.

De manera unilateral. I saps massa bé que això no obeeix a criteris acadèmics, sinó que es tracta de concessions als sectors blavers. I que una acadèmia de la llengua faça això no és gens seriós.

Vicent ha dit...

Vicent, et vaig respondre aquests dos comentaris ací, però el meu escrit va quedar pendent d'aprovació. Vaig pensar que havies activat eixa funció al teu bloc.

Veig que el comentari meu no ha aparegut. Mira si el tens per ahí perdut i es pot recuperar.

Salut!

Vent d Cabylia ha dit...

Vicent, està activat per als comentaris de posts amb més de 15 dies d'antiguitat per a ser avisat que els han deixat.

Sobre el que dius he de dir que en algunes ocasions poden ser "concessions" però en la majoria d'ocasions són una evolució ben lògica i normal de l'avanç en el coneixement històric de la llengua.