Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Històries Valencianes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Històries Valencianes. Mostrar tots els missatges

dimarts, 8 de febrer del 2022

Porta'ns el teu tresor a la segona temporada de "Tresors amb història"!

L'equip de davant càmera de la 1ª temporada de Tresors amb història

¿Vas vore els programes de la primera temporada de Tresors amb història, el programa d'À Punt presentat per Carolina Ferre i Jose Molins en el qual vam participar com a experts en determinades matèries l'arqueòleg i etnòleg Joan Seguí, la historiadora de l'art Irene Ballester Buigues, el periodista esportiu Paco Lloret i jo mateix, Vicent Baydal? Si ho vas fer, esperem que t'agradaren; si te'n vas perdre algun o no en vas vore cap, tens l'oportunitat de fer-ho tranquil·lament des d'este enllaç, en què es poden visualitzar tots i cadascun dels huit programes amb què vam recórrer la geografia valenciana, de Castelló de la Plana a Elx, passant per Vila-real, València [1 i 2], Gandia, Xàtiva i Alcoi, en busca de 100 objectes que caracteritzaren els darrers 100 anys d'història valenciana. En tot cas, no es tractava de les grans peces simbòliques que s'identificaren amb els moments cabdals del nostre passat col·lectiu, sinó d'objectes potser senzills o a priori sense gran valor material però que tingueren una història personal darrere que representaren qüestions diverses de la història valenciana des de la quotidianitat, el sentiment i la transmissió familiar. 

És així com vam rebre centenars de propostes que vam examinar i valorar, cadascun des de la nostra especialitat, que tocaven aspectes variadíssims de la nostra cultura material i immaterial i de la nostra evolució històrica, econòmica, política i social. Per exemple, objectes que vehiculaven històries personals relacionades amb l'agricultura, la gastronomia, la música, les festes, l'educació, l'emigració, la Guerra Civil i la postguerra, les especialitzacions industrials i agroalimentàries, l'art, la moda, l'esport, etc. I entre tots ells vam seleccionar 100 que formaran part d'una exposició que, si tot va bé, s'inaugurarà a L'ETNO, el Museu Valencià d'Etnologia, el pròxim 23 de març i després viatjarà a altres espais, com el Museu de Belles Arts de Castelló, mostrant tant les peces en si com el valor sentimental i històric que s'amaga darrere d'elles. Però ara en volen més, no només perquè som conscients que el programa va agradar, amb una audiència mitjana del 4,1%, sinó sobretot perquè sabem a ciència certa que moltes possibles propostes interessants es van quedar a casa -per la prevenció lògica davant d'un projecte del qual no s'havia vist res- i van començar a arribar en encetar-se les emissions, quan ja havia finalitzat la gravació del programa.

Per això hem iniciat des de fa poc els preparatius per a una segona temporada, en la qual hi haurà una novetat principal: els 100 objectes que seleccionarem no hauran de ser necessàriament dels 100 darrers anys, sinó dels 150 darrers anys, fins a la dècada de 1870, de manera que així també puguem incloure un arc cronològic més gran de la història valenciana del qual potser arriben peces de roba, joguets, utensilis domèstics, armes, fotografies, documents o altres tipus d'objectes que heu conservat a casa com un tresor familiar dels avis, besavis o rebesavis. En este sentit, a banda d'això i de les propostes adés esmentades que ens han anat arribant, cal dir que continuem fent una crida a la participació, ja que, a més a més, enguany farem fins a 10 programes, a Peníscola, Onda, El Puig, València [2], Sueca, Dénia, Ontinyent, Cocentaina i Alacant. I encara més: ens agradaria que ens portàreu no només objectes de fa 150, 100, 75 o 50 anys, sinó també de la nostra història més recent, ja que, per l'experiència de la temporada passada, passa a sovint que no els donem un valor particular, però és evident que són igual d'interessants i importants, encara que potser ho siguen més en l'àmbit personal que familiar. És a dir, que també ens podeu portar objectes relacionats amb causes polítiques o moviments socials més propers en el temps, com els que tenen a vore amb la Transició, el feminisme, el valencianisme, el moviment LGTBI, el treball, la sanitat, la protecció del paisatge i el patrimoni, etc.

En definitiva, el camp per a participar  en Tresors amb història és amplíssim i segur que tots teniu algun xicotet o gran tresor que mostrar-nos, amb una història personal o familiar darrere que alhora és representativa de la història de molts altres valencians i del nostre recorregut com a poble al llarg del temps. Si voleu participar, passar un dia fantàstic de gravació (enregistrarem dissabtes i diumenges entre el 26 de febrer i el 9 d'abril) i eixir en la segona temporada del programa, podeu fer-ho molt fàcilment pujant una foto del vostre objecte o objectes (en podeu enviar tants com vullgueu) a través d'esta pàgina web, on podeu vore una extensa mostra d'algunes de les peces que ja ens han arribat, o posant-vos en contacte amb el programa mitjançant el següent correu electrònic: info@ tresorsambhistoria.es. Vos esperem per a continuar indagant en la història i les emocions del poble valencià! 

El programa gravat a Xàtiva va ser el de major audiència, amb un 6% de share

dimecres, 17 de març del 2021

"Tresors amb Història", un nou programa en què necessitem la vostra participació

Previsiblement en uns quants mesos la televisió pública valenciana, À Punt, començarà a gravar un nou programa, Tresors amb Història, que en l'actualitat està en procés de preproducció, en associació amb Sunrise Pictures i El Terrat. Que com ho sé? Doncs perquè ells mateixos ho han anunciat en les seues xarxes socials (Twitter, Facebook i Instagram) i perquè, si tot va bé, tindré l'immens goig de participar en les gravacions i la dinàmica del programa. I en què consistix eixa dinàmica? Doncs en la busca i tria dels 100 objectes que millor representen la història valenciana de la darrera centúria, des de principis del segle XX fins a l'actualitat. Eixos objectes són els menuts tresors (a voltes grans!) que conserveu a casa i que tenen darrere tota una història cultural, sociopolítica o també personal que s'arrela i simbolitza el poble valencià, la seua existència, els seus anhels, les seues frustracions i les seues transformacions. En este vídeo de presentació de Carolina Ferre, que serà la presentadora (qui millor que ella!), ens ho explica ràpidament a través de diversos exemples: joguets de tota una generació, armes de la Guerra Civil, peces de roba característiques d'un lloc, la pilota o l'entrada de futbol d'una gran victòria esportiva que va representar una immensa alegria col·lectiva per a moltíssims valencians, etc.



En concret, el primer pas per a eixe procés de selecció és que vosaltres mateixos pugeu una foto de l'objecte en qüestió a la pàgina del programa [ací mateix], indicant les seues dades i també les vostres. Després l'equip del programa viatjarà a 8 ciutats de la geografia valenciana per tal que hi pugueu dur l'objecte i explicar la història personal que hi darrere d'ell, de manera que un equip de quatre experts -i ací entra el meu paper, junt amb l'etnòleg Joan Seguí, la gestora cultural Irene Ballester i el periodista esportiu Paco Lloret- el valorem i considerem si és plenament representatiu del poble valencià i de la seua evolució en el darrer segle; unes reunions que, evidentment, compliran totes les mesures de seguretat sanitària, quasi extremes, aplicables a estos temps. D'altra banda, no patiu, que no ens quedarem l'objecte i si és tan gran (o és una col·lecció) que no es pot moure d'ací allà, també podem anar a les vostres cases a vore'l! Així, a través d'eixe procés de selecció aprendrem aspectes de la nostra història i de la nostra identitat col·lectiva, fins a formar finalment un conjunt d'objectes mitjançant els quals puguem observar-nos a nosaltres mateixos i sentir-nos-en representats.

En relació amb tot això, segur que, a banda dels ja comentats com a exemple, de seguida ens venen al cap objectes de caràcter més etnogràfic que representen alguna particularitat notòria dels valencians, com ara els relacionats amb l'agricultura (certs utensilis de treball i peces del camp), la gastronomia (paelles antigues, porrons, saquets d'arròs, etiquetes de taronges i de panses, etc.), la música (discos, memorabilia de grups o cantants antics i recents, instruments o peces sobre la història de les bandes locals, discoteques mítiques, etc.), les festes (relacionats amb les Gaiates, les Falles, els Moros i Cristians, les Fogueres o celebracions encara més antigues com el Sexenni de Morella, les Festes de la Salut d'Algemesí i el Misteri d'Elx) o, finalment, amb l'esport (en connexió amb diversos equips de futbol, bàsquet i altres disciplines o amb victòries esportives col·lectives o individuals en grans competicions). Però voldria aprofitar també esta crida per a indicar altres tipus d'objectes que potser tenen més a vore amb la història social i política dels valencians, perquè és evident que eixos són igual d'importants (o més!) i, tanmateix, podrien passar-nos desapercebuts a priori i pensar que no hi tenen cabuda.

Tot al contrari. També són representatius del nostre passat i de la nostra evolució com a col·lectivitat, per exemple, els objectes relacionats amb la immigració que s'ha donat al llarg dels segles XX i XXI (a Algèria, USA, Argentina, França, Alemanya, etc.); o amb les diverses especialitzacions industrials i agroalimentàries de les comarques valencianes (la taulelleria, el tèxtil, el paper de fumar, la jogueteria, la sabateria, les cooperatives agrícoles, la torroneria, la gelateria, la ceràmica o fins i tot la Ford!); o amb el procés d'alfabetització, ja siga en castellà o en valencià, que és ben recent (a través de llibres antics, però també d'altres més moderns o de peces com pòsters i adhesius relacionats amb la lluita en favor d'eixe procés); o amb els esdeveniments polítics de la darrera centúria (ja siguen les prohibicions dels anys 20, l'esclat de llibertats de la Segona República, els patiments i morts de la Guerra Civil, la terrible repressió franquista amb milers d'afusellats i empresonats, la lluita antifranquista, els moviments democràtics de la Transició, la gran manifestació del 9 d'Octubre de 1977, el procés de construcció de l'autogovern, etc.); o també amb fenòmens de caràcter sociocultural (el racionament i l'estraperlo de la postguerra, l'inici del turisme i la seua evolució, l'arribada de Canal 9); o, igualment, amb tota classe de moviments i reivindicacions socials (feminisme, valencianisme, moviment LGTBI, migrants sense papers, drets laborals, educació i sanitat pública, protecció del patrimoni, etc.).

Per tant, el camp per a participar en Tresors amb Història és amplíssim i segur que tots teniu algun xicotet o gran tresor que mostrar-nos, amb una història personal o familiar darrere que alhora és representativa de la història de molts altres valencians i del nostre recorregut com a poble al llarg del temps. Si voleu participar, ja sabeu, entreu en la web!


diumenge, 10 de gener del 2010

Mollà i Vidal: actors d'arrel valenciana

Ni idea tu: Jordi Mollà, nascut a l'Hospitalet, és fill d'un home de Canals i d'una dona de Montesa. I es veu que com alguns catalans que he conegut de la mateixa condició és capaç de canviar de "català" públic a "valencià" domèstic en un segon (és ben curiós de vore!). I, d'altra banda, es veu que també l'actor porno Nacho Vidal té arrels valencianes, concretament a Énguera. Ho explica el periodista Jesús Badenes al seu blog La duda digital; en el seu post sobre la qüestió, amb reportatges inclosos, hi trobareu molta més informació...

divendres, 3 d’octubre del 2008

Les millors papes, les valencianes

Ja anem calfant motors per anar a la mani contra el racisme, a participar de la cultura democràtica italiana en acció. Mentrestant, per a distendre una miqueta l'ambient, tot i que la immediatesa del 9 d'octubre convida a parlar de la senyera, faré un post tangencialment relacionat amb les banderes. Estos dies Kondore, un usuari de val.com, ha fet oficial que tornarà a comprar papes Vicente Vidal, ja que després de molts anys han substituït la bandera espanyola de la bossa per un sol sobre un camp:


A tall de la qualitat de les papes en qüestió i de la seua bona posició en el mercat han sorgit rampells de patriotisme local indicant l'exquisidesa de les Papes Morell, de Pedreguer amb quadribarrada inclosa però etiquetatge en castellà, les Papes Duso, de la Ribera, o les Papes Lolita, que jo pensava que eren de Benissa (on les compra ma mare i hauria jurat que ho posava a la bossa) però segons internet tenen la fàbrica a Bellreguard. Les darreres són les meues preferides, però sembla que el nom causa una certa controvèrsia. Ja ho ha dit un altre usuari del fòrum ("quin nom també") i així ho pensà també un islandés, que baix el nom de Nabokov's chips en va fer un post fa un parell d'anys:
I have just returned from a country where, apparently, potato chips can be marketed under the name Papas Lolita.



dissabte, 2 d’agost del 2008

Valencià o "ivissenc" serà...

El Campello, l'Alacantí (País Valencià)

Al sendemà, diumenge de sol radiant, tornàvem de comprar unes tomaquetes del Raf a la plaça i l'home major que sempre és assegut a la porta de sa casa en el carrer peatonal que va a parar a la platja, amb la seua inseparable gorra de capità de barco, diu quan passem per davant seu: "no, és Jaume!". "Com?" li dic jo pensant que ens parlava a nosaltres. "No parlava de tu, a tu no et diuen Jaume, no?". "No, no, jo sóc Vicent". "Vicent, com un germà meu". "'Pues' valencià o 'ivissenc' serà, perquè Vicent...". "Ei, és del Campello, com jo". "No em diga, vosté és del Campello? 'Mosatros' som valencians, la meua família és de Benissa."

I, amb el seu valencià meridional mantingut intacte (fins i tot els "ha hi") ens va contar les voltes que havia corregut -caminant- del Campello a La Vila Joiosa, de La Vila a Benidorm o del Campello a Alacant. I també ens va parlar de l'època, quan ell va arribar a la Barceloneta fa cinquanta anys, en què eixe carrer peatonal, i l'altre, i l'altre, estaven plens de vilers, benidormers i santapolers, tots pescadors, arribats al barri per a guanyar-se les garrofes. Ens vam acomiadar: "res, ja mos contarà més històries un altre dia". I espere que ho faça. Tant de bo la gent de la Barceloneta -encara que no la deixen en pau- no permeta mai que passen coses com les que contava l'altre dia Marieta.


dijous, 31 de juliol del 2008

Pel vi del Xúquer va ser...

L'estació de França, quan s'hi va instal·lar el restaurant en qüestió

En realitat, tot va ser perquè ella, malgrat haver demanat peix, preferia el vi negre al blanc. Per això, aquell home, un poc més jove que mon pare, i que ens havia atés amb una excel·lent cortesia aplicada mitjançant un perfecte català barceloní, ens va oferir un vi de la ribera del Xúquer, que jo, encara que era manxec, vaig interpretar com a valencià: "si el recomana anirà bé, i, a més, serà un vi valencià, com nosaltres". "Sóu valencians?" inquirí ell, "d'on?". "De València-ciutat" vam respondre alhora. "Ah, bé, jo sóc d'Alcoi", replicà mentre se n'anava amb certa desil·lusió -la mateixa que mostren la majoria de valencians de comarques que trobes fora del país en informar-los que provens de València.

En tornar amb el primer plat vaig insistir per tractar de compensar la seua decepció:
- Tota la meua família és de Benissa i de vegades ens hem acostat per Alcoi.
- De Benissa, no em digues? El meu "güelo" també era de Benissa -contestà passant a parlar amb accent valencià com si res-. Va agafar el "montante" i se'n va anar a Quatretondeta. De fet, el meu cognom és "benissero".
- Quin és? -pressentint el que venia.
- Baidal
- Mira!! -al·lucinant-. Jo també sóc Baydal -alhora que ella deia el mateix i feia la mateixa cara de sorpresa.
- Però el teu és amb "y" o amb "i"?
- Amb "y".
- El meu és amb "i", al meu "güelo" l'obligaren a canviar la "y" al registre...
I em va explicar la història del seu avi, que va anar de Benissa a Quatretondeta i de Quatretondeta a Alcoi, i a ell, com a bon alcoià, li diuen Jordi, i tota la família ha anat i ha vingut de Quatretondeta i Alcoi a Barcelona i viceversa mentre ha mantingut un petit i exquisit restaurant al costat de l'estació de França, que, casualitats de la vida, vaig conéixer a través del blog de Dessmond.

"Encara serem família i tot" vaig cloure. "Potser..." I tant que potser: fetes les pertinents perquisicions som fills de cosins prims, és a dir son pare i el meu són cosins prims, els nostres avis eren cosins germans, els nostres besavis eren germans i el nostre rebesavi era el mateix. De fet, segons m'han contat, el seu avi s'acostava a Benissa amb el matxo tots els porrats de Sant Antoni i, fa quaranta anys, quan ma tia vivia a Barcelona, va visitar Jordi diverses vegades. Mare meua! Ni tan sols sabia que tenia família a Barcelona! Hi tornarem, perquè el menjar és boníssim, i per dir-li que som família, que encara no ho sap...