Una oposició de veres

Personalment m'alegre molt que les enquestes sobre les eleccions valencianes s'hagen equivocat i que la meua pròpia prevenció haja resultat fallida: Compromís ha entrat en les Corts obtenint, a més a més, un esplèndid resultat del 7% i 175.000 vots. Així, la coalició ha obert per dret propi un nou espai electoral a l'esquerra del PSOE que fins ara havia estat hegemonitzat per EUPV, la qual s'ha vist superada i, malgrat mostrar-se globalment satisfeta, no aconsegueix frenar la seua tendència a la baixa des de 1995, tot aproximant-se a la barrera del 5% (ha quedat un punt per damunt). Ultra això, si analitzem els resultats des de l'òptica del canvi, podem dir que el PPCV ha vist frenades les seues expectatives d'increment electoral i per primera vegada en 20 anys comença a perdre vots, vora 70.000. De fet, en un context general d'increment popularista a tot Espanya, el País Valencià ha estat una clara excepció: Gürtel ha passat factura. [Continua a la columna de l'Informatiu]

Annex: Taules realitzades a partir de les dades oferides ací
(les xifres han estat arredonides).

Pseudofuturologia electoral per al 22M

Fa quatre anys vaig encetar uns exercicis de pseudofuturologia electoral, tant a nivell del País Valencià com de la ciutat de València, que, tot i les reserves expressades, van conduir a la decepció més absoluta. Val a dir, encara que reconeixia la força del PP, tractava de realitzar una previsió afalagadora per a les esquerres -incloent la sensació que tots teníem que el Compromís de BLOC i EU obtindria més d'un 10%- per tal que la dreta arribara a perdre el poder a la Generalitat o a ser desgastada a l'ajuntament valentí. Com que els resultats van ser els que van ser -el PP va arrasar-, enguany ja he manifestat, a l'Informatiu, les meues cauteles en clau negativa per al nou Compromís, arran del que diuen pràcticament totes les enquestes electorals. Amb tot, com ja em va passar llavors, també tinc un dimoniet que em diu: "no patisques, hi haurà uns bons resultats i açò serà l'inici del canvi!" Així que no em resistisc, si més no, a fer dues previsions: una de pessimista i una altra d'optimista.

La primera és ben fàcil. De fet, enguany açò de fer porres electorals per internet és més senzill, en tant que ja comencen a proliferar les anàlisis polítiques professionals i els reculls demoscòpics a la xarxa, per exemple, a València vota, Valencia Plaza, el blog de Jorge Galindo o l'Electómetro. En este sentit, si es produeixen uns resultats semblants als de les enquestes publicades per El Mundo i ABC entre gener i març de 2011, podem imaginar un escenari apocalíptic per a les esquerres (pitjor encara que el que donen eixos mateixos sondejos): el PP obtindria entorn d'un 55,5%, el PSOE es quedaria per davall del 30%, ni EU ni BLOC arribarien al 5% (s'hi acostarien però no superarien la barrera) i UPyD, CV, UxV, ERPV, CDL i altres s'endurien el 6,5% restant dels vots. El resultat final que es podria arribar a donar aplicant la llei d'Hont seria que el PP es faria amb 66 diputats, dos terços de la cambra legislativa, i el PSOE es quedaria amb els 33 restants. Crec que Pedro Piqueras se'n faria ressò:

Tanmateix, ni que siga per somiar, també es podria donar un altre resultat ben diferent, una gran sorpresa, com il miracolo a Milano que es va produir l'altre dia contra Berlusconi sense que ningú no ho esperara. Sorpresa, però sense passar-se'n, clar... Posem que l'efecte Camps-deshonrat faça que el PP obtinga un 50% dels vots, mig punt per davall del que li va donar l'enquesta de Público, que el PSOE, en la seua línia anodina, baixe -del 35% de 2007- al 32 %, que la sensació d'eufòria de Compromís es corresponga amb la realitat i s'obtinguen un 7,6% dels vots, que EU es mantinga en el 6,5% de les eleccions de 2003 i que el 3,9% siguen per a altres partits. Això podria donar uns resultats ara per ara quasi inimaginables, això és: 53 diputats per al PP, 34 per al PSOE, 7 per a Compromís (!) i 5 per a EU. El PP mantindria la majoria, però l'oposició eixiria ben reforçada i s'hi podria acarnissar amb el president imputat Camps. De fet, tot i l'alegria per repetir victòria, segurament, en la nit electoral, potser Blasco parafrasejaria a Matías Prats:

Tot plegat, però, allò més probable és que es produïsquen uns resultats semblants als que diuen les enquestes. Almenys, suposadament, per a això estan. I, en eixe sentit, Jorge Galindo es va prendre la molèstia de fer la mitjana de les que s'havien realitzat en els mesos més propers a les eleccions, entre març i maig de 2011: el PP obtindria 59 escons, el PSOE 34 i EU 6. Així, la victòria dels popularistes sembla indiscutible, però convindreu amb mi que la cosa canviaria molt si Compromís entrara en les Corts. Entre d'altres coses, com a conseqüència del fracàs de l'estratègia nacionalista-ecosocialista, potser començaria l'enèsim viratge del valencianisme progressista. Si fem cas als de La paella rusa ja hi hauria full de ruta i tot... En qualsevol cas, no cal anar tant de pressa. Esperem -amb candeletes- el que passe este diumenge vinent i després en parlarem. Molta sort per a qui la meresca!

Ciber-revoltes

Facebook revolution?

Ho hem vist repetidament a Tunísia, l'Egipte o el Marroc: fotografies de manifestants amb la "f" del facebook a la mà, amb pancartes reivindicant el twitter o demanant l'ús completament lliure d'internet. Xarxes socials i protestes populars han anat de la mà als països islàmics. Alhora, també en el nostre àmbit diverses iniciatives han nascut de l'espai cibernètic, com ara les primeres manifestacions contra la corrupció dels governants valencians o la del darrer cap de setmana per una democràcia real. Això, unit a l'increment de la transparència que ha suposat l'aparició de fenòmens com Wikileaks i a l'ampliació de la interconnexió entre els que mostren el seu descontent amb la situació actual, està consolidant una nova presa de consciència col·lectiva entre les esquerres.

Així, si anteriorment el principal nucli de protesta era la classe obrera -que encara existeix i manté una part de les estructures polítiques tradicionals-, ara s'està formant una mena d'avantguarda mantinguda per una "classe cibernètica", no tan determinada per la seua posició laboral com pel seu rebuig a la gestió del sistema -no tant al sistema en si- i pel seu activisme internàutic. Són sobretot jóvens, alguns d'ells sense adscripció partidista, però també molts d'altres participants de les formes més innovadores del progressisme polític. D'ací, per exemple, que en el cas valencià probablement els simpatitzants de Compromís siguen els més ciberactius, atés el perfil jove, valencianista, ecosocialista i de protesta de molts dels seus membres. I això, com deia la setmana passada, és una arma de doble fil: d'una banda, augmenta la sensació de força i autoconsciència del mateix grup, però, d'una altra banda, això mateix pot esdevindre en una gran desil·lusió col·lectiva en no trobar correspondència amb la realitat social. [Continua a la columna de l'Informatiu]

La negació de la realitat demoscòpica

Desgraciadament, no pinten bé...

Bé, comencem amb una columna per a l'Informatiu sobre el futur electoral de Compromís. Jo també pense que les coses s'han fet raonablement bé, però una cosa és el que jo o nosaltres pensem i una altra -molt diferent- el que estan dient les enquestes:

Tots els sondejos d'opinió sobre les eleccions valencianes que tindran lloc en a penes dos caps de setmana diuen el mateix: el PP creixerà lleugerament, el PSOE baixarà correlativament i EU entrarà en les Corts amb un 6% dels vots, aconseguint entre 3 i 6 diputats. La Coalició Compromís, és a dir, el BLOC, Iniciativa i Els Verds-Esquerra Ecologista, quedaran fora, amb menys d'un 5%. Pràcticament no hi ha discrepància. Com recull el web de l'Electómetro, cuine qui cuine l'enquesta, el resultat és si fa no fa el mateix, ja siguen els progressistes del CIS, el Levante-EMV, Valencia Plaza i El País o els conservadors de Las Provincias, l'ABC, El Mundo, La Razón, La Gaceta o la Cope. Únicament n'hi ha una que diu el contrari, la de Público, que hi fa entrar tant Esquerra Unida com Compromís, però, evidentment, està tan cuinada o més que les altres...

Tanmateix, encara que a algú comencen a tremolar-li les cames, sembla que la reacció majoritària entre els partidaris de la coalició valencianista-ecosocialista-verda és la de negar la major: "No pot ser, ho preparen per a desmobilitzar l'electorat. Però si està claríssim que hi entrem. Esta vegada s'han fet les coses bé!". I a priori pareix que tinguen raó, almenys en esta darrera observació: el pacte s'ha presentat amb molta antelació, la sintonia entre els coalitzats és bona, s'han eixamplat notablement les candidatures municipals, els quatre diputats han pencat durament al llarg de tota la legislatura, s'hi compta amb el tiró urbà de Mònica Oltra i Joan Ribó, s'està fent una campanya moderna i professional, els actes electorals compten amb un nombre d'assistents important i la presència a internet és molt destacada. No obstant això, les enquestes reiteren una i una altra vegada el mateix resultat. [Continua a la columna de l'Informatiu]