Enguany sí que és neu

Si l'any passat els reixos van portar a la Barceloneta una granissada que pareixia una nevada, enguany ha vingut la neu de veres, ella soleta, a les portes de la primavera i a tot Barcelona. Ací, a vora mar, han vingut un fum de curiosos mentre la guàrdia urbana tractava inútilment de fer-nos fora de la platja (com si haguera de vindre un tsunami o alguna cosa així...). A l'Apòstata li han fotut l'hortet, a Partal l'han fet feliç mentre treballava i a nosaltres també, que supose que recordarem per a sempre la nevada de març de l'any 10.

Cant a la Barceloneta

La mar de la Barceloneta, de nit

Quan vam arribar a la casa de la Barceloneta ho véiem tot menut: els carrers menuts, l'escala menuda, el bany menut, l'habitació menuda, el pis menut, la gent menuda... Tot plegat, però, em venia insistentment al cap el record d'un conte de Quim Monzó en el qual -si no recordava malament- una persona que arribava a un veïnat de gent extremadament petita acabava per empetitir-se ella mateixa, tot integrant-se harmònicament en l'entorn. Si fa no fa al cap d'uns pocs mesos és el que ens havia passat: ja no trobàvem res menut. Supose que nosaltres mateixos ens hi havíem acoblat sense adonar-nos-en. Sempre he tingut la sensació, en tot cas, que "els altres", els que ens veien de fora, els que no havien experimentat el mateix procés de 'barcelonetització', ho continuaven veient tot menut.

I supose que la casa nova, vista des de fora, també resulta menuda. Carrers menuts, pis menut, veïns menuts... Tant ens ha fet i tant ens farà. Per començar, pareix que tots ells van plens d'històries interessants: el carrer on va viure la Soledad Real i va ser desarticulat el PSUC l'any 1941, el pis d'un compositor tan apassionat que va gravar la partitura de l'Ave maris stella al terra, i un veïnat d'ací i d'allà, com la senyora Rosa, que va arribar d'Altea ara fa 62 anys seguint el seu home, pescador, que havia trobat faena al port de Barcelona. Per acabar, ho tenim ben clar: no hi ha res com açò i morirem amb una part de la Barceloneta al nostre cor. Per molts anys.

Mudances, festes i crits a la Barceloneta

La mar de la Barceloneta, ara fa 5 anys

Encara no escric des del pis nou, però no perquè no ens hi hagem traslladat, que sí que ho hem fet, sinó perquè encara no ens han desplaçat la línia telefònica. Els darrers 10 dies han estat esgotadors (perdoneu els que encara no he pogut contestar els correus, però la bústia va plena i els endarreriments de tot tipus són a l'ordre del dia). No esperàvem haver de canviar de casa després de cinc anys, però l'Hotel Vela, eixe que incompleix la llei de costes i és el símbol de la Barcelona balafiadora, cutre i elitista emparada per l'admirada burgesia catalana -Fèlix Millets i companyia- i per tota la plana de l'esquerra municipal, mana. I mana que els edificis de primera línia de platja estiguen destinats a fer apartaments turístics, molt més rendibles que els lloguers tradicionals, així que una vegada que havíem moblada i feta nostra la casa, hem hagut de plegar. I bé, és una putada, però la veritat és que nosaltres també érem uns nouvinguts que havíem arribat a la Barceloneta animant el moviment immobiliari del barri i al cap i a la fi som jóvens i hem pogut refer-nos amb certa agilitat.

Tanmateix, despús-ahir, el dia que marxàvem definitivament se'ns trencava l'ànima en acomiadar-nos dels pocs veïns que tenen renda antiga i que veuen com el propietari està buidant l'edifici amb la suposable previsió de fer fora tothom per tal de refer-lo i destinar-lo al turisme. L'home major de la parella d'ancians del quart ens deia que li feia por: un dia t'agafa un mal de pit i no tindrem a qui cridar, sense ningú a prop. Ja no ens acompanyaran els tossits d'ell ni els esternuts d'ella cada matí, com tampoc els recurrents crits de Pirriiiiiii perquè el gosset -que havia baixat a soles l'escala per ser passejat pels néts- pujara novament cap a l'escalfor de la casa. El pescador del segon, l'amo de Cherubini, es lamentava d'un possible futur fora del barri: 39 años viviendo en esta casa, con los hijos criados aquí, con la de millones que me he gastado en el piso, pequeñito pero con todo equipado, como si fuera un barco: timones, velas, de todo, todo hecho a medida; con toda la vida en el barrio, si ahora me sacan de aquí...

Així estan les coses. Tant de bo la reforma es limite a fer un ascensor a través d'una sola filera de pisos buits i respecten els llogaters de renda antiga, tot i que l'actitud del propietari i de la immobiliària administradora, el seu secretisme i el seu desinterès total pel manteniment de l'edifici no fan presagiar res de bo. I en eixe estat de coses, més o menys general a bona part del barri, diumenge passat Jordi Hereu, l'alcalde de Barcelona, tingué la barra de presentar-se per primera vegada en el pregó de les festes de la Barceloneta, embrutant l'humil, bonic i sentit homenatge preparat en record de Pepe Rubianes. L'escridassada que s'endugué fou de les bones, com es pot comprovar en el segon dels següents vídeos (encara que com fou per sorpresa no estiguérem a l'aguait i no enregistràrem la pujada a l'escenari, que va ser, amb diferència, el moment amb més crits i insults de part de la gent del barri).

Bé, i durant els pròxims dies aniré fent recompte d'estos dies allunyat del blog. Salutacions de nou...

Despertars a la Barceloneta

Hi ha haver una època en què la Comtessa estava preocupada per com de matí m'alçava (i ara ella s'alça abans que les ovelletes de Turtagrø). Tot i que ja li vaig donar una explicació -el meu cervell funciona molt millor al matí que a la vesprada i com més hores matinals guanye més productivitat tindré-, també n'hi ha una altra: on vivim molt sovint ens desperten els qui han aguantat tota la nit en vetla i han anat a parar a la platja, on es banyen despullats cridant per la gelor de l'aigua i l'adrenalina descarregada, on discuteixen, s'amenacen i fins i tot es colpegen, o on acaben tocant cançons, normalment gitanes o magrebines, com les d'este matí tot just quan ens acabàvem d'alçar vora les set (i perdoneu per la mala qualitat del vídeo i del so):

Ara mateix, quasi una hora després (però fins que youtube no em done "permís" no podré penjar el post), l'estranya ballarina se n'ha anat mentre els altres dos hòmens continuen fent ritmes i cantant. Tot i que no es prodiguen excessivament, són habituals de la Barceloneta, com es pot ben comprovar al final d'esta Videotapa gravada amb el grup Cuchillo a la mateixa platja de Sant Sebastià en gener d'enguany (per moments no es veu el vídeo per problemes del dailymotion):

La Barceloneta al segle XVIII... i ara

Plànol de Barcelona (segle XVIII?)

Si ahir parlava del Cabanyal, el barri marítim de València, hui toca el de Barcelona: la Barceloneta. No m'hi estendré tant, ja que principalment el que vull és mostrar el plànol que veieu dalt, suposadament de 1750 segons l'antiquari que el ven, però que ha de ser posterior, puix la primera pedra del conjunt de cases de la Barceloneta es va posar en 1753 i el far que hui en dia es Torre del Rellotge s'instal·là en 1772. Això no obstant, sembla el plànol més antic que he vist mai sobre la Barceloneta, el que hui en dia és ma casa i que comparteix moltes coses amb el Cabanyal.

Com el Cabanyal, la Barceloneta ha estat sempre un barri popular, de pescadors, obrers i portuaris. Com el Cabanyal, la Barceloneta té una estructura urbana reticular i unes cases singulars, en este cas d'estil neoclàssic en compte de modernista. I, com el Cabanyal, la Barceloneta acabarà morint tal i com l'han coneguda els seus habitants de sempre de mà dels Ajuntaments "veïns": València i Barcelona. Ací no serà tan traumàtic com al Cabanyal, però el canvi és inexorable. Ací no han degradat el barri, deixant d'oferir servicis bàsics com la llum o la seguretat i plantejant la destrucció massiva com a única salvació, sinó que la mort vindrà totalment del contrari: de l'elitització del barri, que ha anat envoltant-lo des de les Olimpíades i que ja comença a endinsar-s'hi.

Les primeres actuacions a començaments de la dècada de 1990 van ser al nord -la construcció del port olímpic i les torres Mapfre-, a l'est -l'eliminació dels "merenderos" i la instal·lació del passeig marítim- i al sud-oest -la remodelació dels molls de la Fusta i d'Espanya-. Ara han continuat: s'han fet cases i algun hotel de luxe al passeig Joan de Borbó, s'han donat expectatives als especuladors amb el pla dels ascensors, i s'esta construïnt al sud-est l'Hotel Vela de Bofill, imitació coenta de l'hotel més car del món a Dubai, amb l'ampliació subsegüent del passeig marítim.

En consonància, els propietaris de les finques amb un sol amo estan tractant de traure profit d'esta nova conjuntura i pressionen per desnonar els llogaters o no renoven els contractes, tot tractant de buidar les cases per remodelar-les amb les subvencions del pla dels ascensors i tornar a llogar-les a preus que poden doblar o triplicar el que estem pagant ara. Un dels històrics de la Barceloneta, el Bar Emilio, va ser enderrocat fa unes setmanes per construir un edifici nou, els apartaments turístics per dies -molt més rendibles- es multipliquen i els negocis de luxe comencen a introduir-se en el barri en detriment del comerç tradicional.

Al costat de ma casa, primer va ser una botigueta d'ultramarins substituïda per Watertight Yacht Services, que lloga embarcacions de luxe. Ara, el mateix dia que tornàvem Alfi, vam observar que la bodega de Jaume -on ens fèiem i compràvem un vermut exquisit i ben barat- no havia obert. Ens han dit que no tornarà a fer-ho, que ha venut a un pijo que posarà una cafeteria com la que té al passeig de Gràcia. Quina tristesa... No volia parlar del barri, només del plànol, però no he pogut evitar-ho. Supose que això és el progrés i que no es pot evitar...

Bodega de Jaume (DEP)

Vista aèria de la Barceloneta

Vista de les cases originals de la Barceloneta
(Dos alçades i portes i dintells característics)

Hotel Vela

Primera pedra oficial de la Barceloneta (MuhBa)

Regal de Reixos a la Barceloneta

Platja de Sant Sebastià. La Barceloneta. Hui mateix

Hem tingut un regal de Reixos com mai no ens pensàvem que tindríem: la major estora blanca que fins el moment hem vist cobrir la platja de baix de casa. Algun hivern ja havia pedregat o fins i tot nevat, però com la granissada de hui res. Set hores després, la platja encara és blanca i les macetes i els terrats van plens de pedra. Hem gaudit la granissada des dels finestrals i després, mentre es feia l'arròs del putxero, hem baixat a passejar, córrer, botar, tirar boles de gel i fer fotos tot enjogassats. Gràcies Melcior, que sé que has sigut tu...

Valencià o "ivissenc" serà...

El Campello, l'Alacantí (País Valencià)

Al sendemà, diumenge de sol radiant, tornàvem de comprar unes tomaquetes del Raf a la plaça i l'home major que sempre és assegut a la porta de sa casa en el carrer peatonal que va a parar a la platja, amb la seua inseparable gorra de capità de barco, diu quan passem per davant seu: "no, és Jaume!". "Com?" li dic jo pensant que ens parlava a nosaltres. "No parlava de tu, a tu no et diuen Jaume, no?". "No, no, jo sóc Vicent". "Vicent, com un germà meu". "'Pues' valencià o 'ivissenc' serà, perquè Vicent...". "Ei, és del Campello, com jo". "No em diga, vosté és del Campello? 'Mosatros' som valencians, la meua família és de Benissa."

I, amb el seu valencià meridional mantingut intacte (fins i tot els "ha hi") ens va contar les voltes que havia corregut -caminant- del Campello a La Vila Joiosa, de La Vila a Benidorm o del Campello a Alacant. I també ens va parlar de l'època, quan ell va arribar a la Barceloneta fa cinquanta anys, en què eixe carrer peatonal, i l'altre, i l'altre, estaven plens de vilers, benidormers i santapolers, tots pescadors, arribats al barri per a guanyar-se les garrofes. Ens vam acomiadar: "res, ja mos contarà més històries un altre dia". I espere que ho faça. Tant de bo la gent de la Barceloneta -encara que no la deixen en pau- no permeta mai que passen coses com les que contava l'altre dia Marieta.

Tot en un rogle

Les del Casal de la Gent Gran de la Barceloneta passant-s'ho bé

M'agrada Barcelona perquè "n'hi ha gent pâ tot". Cap de setmana de festes de Santa Eulàlia, "la Laia", festes dedicades als xiquets. Passeges en a penes un quilòmetre quadrat i trobes: la desfilada carnavalesca (rua en diuen ací) dels veïns de la Barceloneta, colles de gegants que tornen de la trobada de la plaça Reial, les Rambles plenes, un concert de l'heterogènia Raval's band a la Rambla del Raval, el mercat de les pageses a la plaça de Sant Galdric, un grup de capoeira a la plaça del MACBA, les Rambles plenes, un concert de rock interpretat per xiquets a la plaça de la catedral, un concert de música clàssica interpretat per xiquets al pati del Museu Frederic Marès, els museus oberts (Marès no era el típic col·leccionista, o sí?), les colles castelleres de Barcelona alçant castells solemnement a la plaça de Sant Jaume davant els aplaudiments de Ridao i Tardà, la pau de la plaça del mercat de la Barceloneta a l'hora de la becaina del diumenge i l'activitat de la platja de Sant Sebastià de tot diumenge que fa sol. Tot en un rogle.

Com si sentirem ploure...

A la Barceloneta, ha sigut l'únic lloc de Barcelona on hui hem fet vida normal?

Arthur Caravan, Jalea Real, Ix, Miles de Viviendas

Arthur Cravan (que no Caravan), llançant-li una dreta
a Jack Johnson en la Monumental de Barcelona l'any 1916

Un anònim informa que Arthur Caravan no s'han separat ni Cristo que lo fundó. A més a més, per tal que anem destriant, en les seues pròpies paraules: Arthur Caravan és com Mocedades, Jalea Real son El Consorcio i Ix son com Sergio i Estíbaliz. Mes o menys l'analogia es esta. I, així mateix, l'informant diu que de moment se que els Arthur busquen bolos perque aixó de que s'han desfet es mentida. Si més no, el cantant alcoià viu, que jo el vaig vore fa tres dies ballant en la concentració per evitar el desallotjament de la Miles de Viviendas de la Barceloneta (a la merda el PSC, ERC, ICV i la mare que els va parir). Així que ja sabeu: contracteu-los, contracteu-los, que el món s'acaba.

Descàrrega gratuïta del disc "Vinga va" de Jalea Real en .ogg
Descàrrega gratuïta del disc "Cançons d'amor i activisme mil·lèssim" d'Ix en .ogg
Descàrrega del Mplayer per sentir els arxius de música .ogg
Descàrrega del Foobar 2000 per sentir els arxius de música .ogg

La Barceloneta es rebel·la

Els barris mariners són massa llépols per als Ajuntaments, les immobiliàries, els especuladors i els homes de negocis que només veuen en les ciutats una gallina de la qual traure ous d'or. Primer a València el Cabanyal: no es pot rehabilitar amb un fort pla d'inversions i amb una política decent d'enllumenat, neteja o seguretat, sinó que s'ha de demolir una bona part pel bell mig i a construir s'ha dit, incloent una nova zona comercial i d'oci per a la ciutat (no per als veïns del barri, és clar, que els barris no són per viure-hi sinó per fer bonico a la ciutat). Ara a Barcelona la Barceloneta: el "pla dels ascensors" ens ha caigut damunt. Tractaré d'explicar el context una mica.

La Barceloneta és un barri començat a construir a mitjan segle XVIII sobre les terres acumulades al llarg de vora tres segles junt al port de Barcelona, bastit a finals de segle XV. Tot i que inicialment el barri era molt més menut, la característica urbanística bàsica ajustada al pla de l'enginyer militar encarregat d'alçar els plànols s'han mantingut: una estructura reticular, curiosament pareguda a la del Cabanyal. L'altre tret essencial del barri són els "quarts de casa"; la majoria de cases de la Barceloneta guarden una forta semblança tant estètica (finestres, portes, elements decoratius) com estructural, i en este darrer sentit totes elles han tingut la mateixa evolució: les cases inicials de dues plantes, d'uns 130-40 metres quadrats per planta, foren primer dividides per la meitat per fer dues cases de dues plantes i després cada planta quedà com un "pis", que alhora se subdividí per la meitat, quedant "quarts de casa" de 30-35 metres quadrats, com en els que vivim vora un 90% dels habitants de la Barceloneta. Esta evolució estructural ha provocat, a més a més, que eixe 90% d'habitatges no tinga ascensor, ja que no hi ha lloc material ni per patis amplis (tots estenem la roba cap al carrer) ni per a un ascensor al costat de l'escala. Només les cases del passeig Joan de Borbó, més "senyorials", tenen ascensors, així com les molt recents, que en són molt poques.

Evolució del "quart de casa": Casa / Mitja casa / Quart de casa (Mitja casa sense comunicació entre plantes, que alhora són partides per la meitat)

La Barceloneta sobre el plànol

La Barceloneta des de l'aire i des del front marítim

La Barceloneta des de l'aire i des del Gòtic (1927)

Doncs bé, amb l'excusa que sobre el 25% de la gent que viu als quarts de casa sense ascensor és major de 65 anys s'ha aprovat un pla municipal que "tracta" de facilitar la instal·lació d'ascensors en els edificis. Tanmateix, l'única forma de fer-ho és agrupant edificis (dos en un generalment) i enderrocant una fila sencera de pisos (1r-1a, 2n-1a, 3r-1a, 4t-1a, per exemple) per tal de fer lloc a un ascensor que donaria servici a ambdós edificis. I la potestat per decidir si s'ha de fer fora els veïns per pujar còmodament a casa quedaria en mans de les comunitats respectives, per a la qual cosa, ad hoc, el pla ha aprovat que la decisió siga vàlida amb el 50% + 1 dels vots, en compte del 80% que marca la llei civil catalana competent. D'altra banda, per si això no fóra suficientment injust, l'Ajuntament ha promés que aquells que es quedaran sense casa seran reallotjats en el barri, en edificis que "faran" en solars públics, però que ningú ha establert quan els faran ni si hi cabran tots els desallotjats; de fet, els únics que estan en construcció són els del costat de l'estació de França, que no estan dins del barri ja que com es veu en el plànol (serà al costat de les vies) la Ronda Litoral està pel mig.

Però el problema va molt més enllà de l'estrany interès de l'Ajuntament a facilitar la instal·lació d'ascensors amb el 50% + 1 dels veïns d'acord i dels desallotjats per sempre més de sa casa. El problema de fons serà l'encariment de l'habitatge al barri. El meu cas crec que serà paradigmàtic. El meu edifici pertany a una sola persona i és gestionat per una important administradora de finques. Mai s'han preocupat per la casa fins ara, amb l'aprovació del "pla dels ascensors". Com a voltors han vingut a fer un pla de "millora" de l'edifici que, malgrat el seu secretisme i que encara no n'estem segurs, probablement estiga vinculat al desig de posar-hi ascensor. En primer lloc, ací els llogaters no tenim res a dir: si vol tirar als de la fila de pisos del 1ª, 2ª, 3ª o 4ª ho farà sense més problemes. I en segon lloc, una vegada estiga posat l'ascensor i la finca reformada, els lloguers s'encariran fins a preus inabastables. De fet, les immobiliàries estan tractant de comprar edificis sencers per fer el mateix.

Ara paguem relativament poc respecte a la resta de Barcelona perquè vivim en pisos menuts, vells i sense ascensor, però canviem això pel meravellós barri que tenim. Una vegada feta la reforma els pisos seran una miquiua més grans (dels pisos tirats es donaran uns quants metres quadrats a la resta), reformats, amb ascensor i amb la mar al costat, dins del context del boom turístic de Barcelona: dels 1.000 euros no crec que baixen els lloguers normals, a la qual cosa cal afegir els nombrosos apartaments turístics que s'hi faran. I al capdavall el barri perdrà la seua essència, que li la donen els habitants de tota la vida, que omplin els carrers a tot hora, vinculats a la pesca i el port, festers, treballadors, etc. Per a les Olimpíades van fer el port olímpic al nord del barri (a la dreta en el plànol), amb Casino i zona comercial inclosa; ara estan fent el mateix al sud (a l'esquerra en el plànol), amb un megahotel de Bofill de 100 metres d'alçada en forma de vela, un altre port esportiu, zona comercial, etc. És evident que el que queda justament en mig, la Barceloneta, és un caramel per als golafres de l'Ajuntament, les immobiliàries i els interessats en potenciar el turisme de luxe a Barcelona.

Hotel Vela de Ricard Bofill (en procés de construcció)

El "pla dels ascensors" ja ha estat aprovat per l'Ajuntament però part de la Barceloneta s'ha rebel·lat. Després de dues assemblees a l'església de Sant Miquel que ni Ken Loach hauria imaginat, es va constituir la Plataforma de Defensa de la Barceloneta, que compta amb el suport de l'Associació de Veïns de L'Òstia (nom amb què també es conegut el barri). L'altra associació de veïns, la més veterana, s'ha mostrat partidària del pla municipal i sembla que no veu (la seua situació personal els ho deu permetre) els greus riscos que suposa (desallotjaments forçats, encariment de preus, elitització), el que ha provocat una forta fractura al barri. En qualsevol cas, la Plataforma de Defensa i l'AV L'Òstia no demanen que l'administració ens deixe en pau sinó que faça un pla que no provoque un desastre social: que es decidisca la instal·lació d'ascensors per una majoria més àmplia, que els llogaters hi tinguen veu (som al voltant del 65% dels residents als "quarts de casa"), i sobretot que en compte de modificar tot el barri amb l'excusa dels ascensos per la gent major (que no és majoria), es busque una solució a eixa gent amb problemes d'accessibilitat: que siguen allotjats en els edificis famosos que l'Ajuntament construirà en un futur, també en les noves cases al costat de l'estació de França, en baixos (amb permutes dins del mateix edifici amb algun veí d'un baix que vullga viure en planta) o en altres edificis públics amb ascensor i sense ús actual (antiga escola d'adults, antiga associació de veïns, la Cooperativa, edifici de La Marina).

És una via molt més raonable per solucionar el problema de la gent major. Ara bé, l'Ajuntament realment vol solucionar eixa qüestió o li interessa fer de la Barceloneta un barri turístic, fashion i de diners? Sembla clar quin és l'objectiu final. Per això la Barceloneta es rebel·la i hui dissabte 21 d'abril hi haurà una marxa convocada a les 18:00 hores des de la plaça de la Barceloneta (de l'església de Sant Miquel) fins al carrer Almirall Aixada amb el passeig Joan de Borbó, per indicar l'edifici de La Marina (amb ascensor, públic i abandonat) com a símbol que "un altre pla és possible". En finalitzar hi haurà cants de cançons tradicionals del barri juntament amb un gran cremat de rom, també típic d'un barri tan lligat a les havaneres i Cuba. Qui vulga, ja sap on passar la vesprada.

Vídeo de TV3 sobre la qüestió

Fotos antigues de la Barceloneta (1935 i 1915):

Valencià o tortosí?

Futur mercat de la Barceloneta (l'estrenem d'ací no res)

Dissabte pel matí. Sol radiant. Forta tramuntana. Mercat de la Barceloneta. Una parada qualsevol de fruita i verdura:

- Em posa dos grapats de faves... i una floricol.
L'home de la parada em mira estranyat
- Perdó, una coliflor
- Ah, una colifló
- Sí, és que sóc valencià...
- Ah, valencià!, però ets valencià d'Amposta i Tortosa, o valencià de València?
...
'A quadros' em vaig quedar.

Rompent l'alba

La Barceloneta en festes

Els darrers tres dies la Barceloneta ha estat de festes. S'ha celebrat la Festa de les Corals, com sempre des de fa més de cent anys entorn de la Pasqua Granada o Segona Pasqua, és a dir, el dia de Pentecosta (literalment en llatí "cinquantena" -50 dies després de Pasqua de resurrecció, que sempre cauen en dilluns-). No obstant això, ben poca cosa queda de la religiositat de la festa cristiana, tot i que a ben segur eixe és el seu origen.

Les corals són les protagonistes de la festa. Es tracta de colles d'amics agrupades en "cors" o "agrupacions corals" que desfilen pels carrers de la Barceloneta el dissabte pel matí i el dilluns de Pentecosta per la vesprada. Els seus membres no es dediquen a cantar -almenys ara- sinó a ballar al ritme frenètic de les bandes de música que porta cada coral. A més a més, van disfressats entorn d'alguna temàtica humorística i porten a la mà estris gegants de joguina, molts d'ells relacionats amb els de la marineria. Les desfilades fan passar cada coral per tots els locals de la resta d'agrupacions -en són una vintena- i quan hi passen s'aturen, intensifiquen el ball i la festa, i només algunes fan càntics humorístics que han preparat; curiosament des del local de la coral "receptora" s'agita constanment la senyera en el seu pal amunt i avall. La desfilada del dilluns clou, ja a la nit, quan les agrupacions acaben tot el recorregut i tornen al seu local, moment en què es llancen masclets i focs artificials -no són les falles però està bé...-. A més, crec que entre les dues desfilades, els membres de les corals passen el cap de setmana fora, de festa, però açò no ho puc assegurar, que encara no en forme part de cap.

A col·lació de les falles, en contraposició a València el bonic de les festes de Barcelona és que cada barri té les seues particulars; no són tan "grandioses" ni d'esperit tan "fester" com les falles, però els veïns del barri hi participen molt més activament que no allà, on o eres faller o et dediques només a eixir per la nit amb els amics, en el millor dels casos, o a patir-les, en el pitjor. Sembla que les falles van acabar amb la vitalitat de la majoria de festes de barri de València, tot i que la veritat és que la concentració ha fet que guanyen en espectacularitat.

Tot plegat les festes de les Corals m'han semblat encara més divertides que les de Sant Miquel, patró de la Barceloneta des que la seua església va ser beneïda en el seu nom en 1755, en honor del marqués de la Mina, el sevillà Jaime Miguel de Guzmán Dávalos Spínola (1689-1767), capità general de Catalunya en època borbònica des de 1749 fins la seua mort. Sota el seu mandat es començà a construir la Barceloneta i, de fet, la pedra fundacional encara es pot veure al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona. No entraré ara a contar la història del meu estimat barri, però només m'agradaria afegir una darrera qüestió: en les representacions de Barcelona dels segles XV a XVII el solar sobre el qual s'assenta la Barceloneta ni tan sols apareix; no existia, en el seu lloc hi havia el mar, l'illa de Maians on ara està l'estació de França aproximadament i simples aiguamolls. No obstant això, des de la construcció d'un espigó de pedra al port a partir de 1477 s'anà acumulant terra fins que dos cent cinquanta anys després s'hi pogué construir un barri de nova planta -d'ací la seua forma reticular-. Curiosament en l'actualitat a València podria passar amb els anys un fenomen semblant com a fruit de l'ampliació nord del port; tot no siga que el Cabanyal al final, si queda malgrat els especuladors, no quede al centre de València...

Barcelona. Principis del segle XIV

Barceloneta. 1782

Barceloneta des de l'aire