dissabte, 21 d’abril de 2007

La Barceloneta es rebel·la

Els barris mariners són massa llépols per als Ajuntaments, les immobiliàries, els especuladors i els homes de negocis que només veuen en les ciutats una gallina de la qual traure ous d'or. Primer a València el Cabanyal: no es pot rehabilitar amb un fort pla d'inversions i amb una política decent d'enllumenat, neteja o seguretat, sinó que s'ha de demolir una bona part pel bell mig i a construir s'ha dit, incloent una nova zona comercial i d'oci per a la ciutat (no per als veïns del barri, és clar, que els barris no són per viure-hi sinó per fer bonico a la ciutat). Ara a Barcelona la Barceloneta: el "pla dels ascensors" ens ha caigut damunt. Tractaré d'explicar el context una mica.

La Barceloneta és un barri començat a construir a mitjan segle XVIII sobre les terres acumulades al llarg de vora tres segles junt al port de Barcelona, bastit a finals de segle XV. Tot i que inicialment el barri era molt més menut, la característica urbanística bàsica ajustada al pla de l'enginyer militar encarregat d'alçar els plànols s'han mantingut: una estructura reticular, curiosament pareguda a la del Cabanyal. L'altre tret essencial del barri són els "quarts de casa"; la majoria de cases de la Barceloneta guarden una forta semblança tant estètica (finestres, portes, elements decoratius) com estructural, i en este darrer sentit totes elles han tingut la mateixa evolució: les cases inicials de dues plantes, d'uns 130-40 metres quadrats per planta, foren primer dividides per la meitat per fer dues cases de dues plantes i després cada planta quedà com un "pis", que alhora se subdividí per la meitat, quedant "quarts de casa" de 30-35 metres quadrats, com en els que vivim vora un 90% dels habitants de la Barceloneta. Esta evolució estructural ha provocat, a més a més, que eixe 90% d'habitatges no tinga ascensor, ja que no hi ha lloc material ni per patis amplis (tots estenem la roba cap al carrer) ni per a un ascensor al costat de l'escala. Només les cases del passeig Joan de Borbó, més "senyorials", tenen ascensors, així com les molt recents, que en són molt poques.

Evolució del "quart de casa": Casa / Mitja casa / Quart de casa (Mitja casa sense comunicació entre plantes, que alhora són partides per la meitat)


La Barceloneta sobre el plànol

La Barceloneta des de l'aire i des del front marítim

La Barceloneta des de l'aire i des del Gòtic (1927)


Doncs bé, amb l'excusa que sobre el 25% de la gent que viu als quarts de casa sense ascensor és major de 65 anys s'ha aprovat un pla municipal que "tracta" de facilitar la instal·lació d'ascensors en els edificis. Tanmateix, l'única forma de fer-ho és agrupant edificis (dos en un generalment) i enderrocant una fila sencera de pisos (1r-1a, 2n-1a, 3r-1a, 4t-1a, per exemple) per tal de fer lloc a un ascensor que donaria servici a ambdós edificis. I la potestat per decidir si s'ha de fer fora els veïns per pujar còmodament a casa quedaria en mans de les comunitats respectives, per a la qual cosa, ad hoc, el pla ha aprovat que la decisió siga vàlida amb el 50% + 1 dels vots, en compte del 80% que marca la llei civil catalana competent. D'altra banda, per si això no fóra suficientment injust, l'Ajuntament ha promés que aquells que es quedaran sense casa seran reallotjats en el barri, en edificis que "faran" en solars públics, però que ningú ha establert quan els faran ni si hi cabran tots els desallotjats; de fet, els únics que estan en construcció són els del costat de l'estació de França, que no estan dins del barri ja que com es veu en el plànol (serà al costat de les vies) la Ronda Litoral està pel mig.

Però el problema va molt més enllà de l'estrany interès de l'Ajuntament a facilitar la instal·lació d'ascensors amb el 50% + 1 dels veïns d'acord i dels desallotjats per sempre més de sa casa. El problema de fons serà l'encariment de l'habitatge al barri. El meu cas crec que serà paradigmàtic. El meu edifici pertany a una sola persona i és gestionat per una important administradora de finques. Mai s'han preocupat per la casa fins ara, amb l'aprovació del "pla dels ascensors". Com a voltors han vingut a fer un pla de "millora" de l'edifici que, malgrat el seu secretisme i que encara no n'estem segurs, probablement estiga vinculat al desig de posar-hi ascensor. En primer lloc, ací els llogaters no tenim res a dir: si vol tirar als de la fila de pisos del 1ª, 2ª, 3ª o 4ª ho farà sense més problemes. I en segon lloc, una vegada estiga posat l'ascensor i la finca reformada, els lloguers s'encariran fins a preus inabastables. De fet, les immobiliàries estan tractant de comprar edificis sencers per fer el mateix.

Ara paguem relativament poc respecte a la resta de Barcelona perquè vivim en pisos menuts, vells i sense ascensor, però canviem això pel meravellós barri que tenim. Una vegada feta la reforma els pisos seran una miquiua més grans (dels pisos tirats es donaran uns quants metres quadrats a la resta), reformats, amb ascensor i amb la mar al costat, dins del context del boom turístic de Barcelona: dels 1.000 euros no crec que baixen els lloguers normals, a la qual cosa cal afegir els nombrosos apartaments turístics que s'hi faran. I al capdavall el barri perdrà la seua essència, que li la donen els habitants de tota la vida, que omplin els carrers a tot hora, vinculats a la pesca i el port, festers, treballadors, etc. Per a les Olimpíades van fer el port olímpic al nord del barri (a la dreta en el plànol), amb Casino i zona comercial inclosa; ara estan fent el mateix al sud (a l'esquerra en el plànol), amb un megahotel de Bofill de 100 metres d'alçada en forma de vela, un altre port esportiu, zona comercial, etc. És evident que el que queda justament en mig, la Barceloneta, és un caramel per als golafres de l'Ajuntament, les immobiliàries i els interessats en potenciar el turisme de luxe a Barcelona.

Hotel Vela de Ricard Bofill (en procés de construcció)

El "pla dels ascensors" ja ha estat aprovat per l'Ajuntament però part de la Barceloneta s'ha rebel·lat. Després de dues assemblees a l'església de Sant Miquel que ni Ken Loach hauria imaginat, es va constituir la Plataforma de Defensa de la Barceloneta, que compta amb el suport de l'Associació de Veïns de L'Òstia (nom amb què també es conegut el barri). L'altra associació de veïns, la més veterana, s'ha mostrat partidària del pla municipal i sembla que no veu (la seua situació personal els ho deu permetre) els greus riscos que suposa (desallotjaments forçats, encariment de preus, elitització), el que ha provocat una forta fractura al barri. En qualsevol cas, la Plataforma de Defensa i l'AV L'Òstia no demanen que l'administració ens deixe en pau sinó que faça un pla que no provoque un desastre social: que es decidisca la instal·lació d'ascensors per una majoria més àmplia, que els llogaters hi tinguen veu (som al voltant del 65% dels residents als "quarts de casa"), i sobretot que en compte de modificar tot el barri amb l'excusa dels ascensos per la gent major (que no és majoria), es busque una solució a eixa gent amb problemes d'accessibilitat: que siguen allotjats en els edificis famosos que l'Ajuntament construirà en un futur, també en les noves cases al costat de l'estació de França, en baixos (amb permutes dins del mateix edifici amb algun veí d'un baix que vullga viure en planta) o en altres edificis públics amb ascensor i sense ús actual (antiga escola d'adults, antiga associació de veïns, la Cooperativa, edifici de La Marina).

És una via molt més raonable per solucionar el problema de la gent major. Ara bé, l'Ajuntament realment vol solucionar eixa qüestió o li interessa fer de la Barceloneta un barri turístic, fashion i de diners? Sembla clar quin és l'objectiu final. Per això la Barceloneta es rebel·la i hui dissabte 21 d'abril hi haurà una marxa convocada a les 18:00 hores des de la plaça de la Barceloneta (de l'església de Sant Miquel) fins al carrer Almirall Aixada amb el passeig Joan de Borbó, per indicar l'edifici de La Marina (amb ascensor, públic i abandonat) com a símbol que "un altre pla és possible". En finalitzar hi haurà cants de cançons tradicionals del barri juntament amb un gran cremat de rom, també típic d'un barri tan lligat a les havaneres i Cuba. Qui vulga, ja sap on passar la vesprada.


Vídeo de TV3 sobre la qüestió


Fotos antigues de la Barceloneta (1935 i 1915):

2 comentaris:

Toni ha dit...

Ara qu'ha eixit el tema, qu'em dius dês molts puestos qu'es diuen «barceloneta» de fora de Barcelona, especialment ací en Valência?
Perquê qu'el barri de l'Òstia, la ciutat de l'Alguer o Alcoi ostenten 'ixe topònim té explicació... perô la Barceloneta de Llíria, ara com per exemple?

Vent d Cabylia ha dit...

"Osti", doncs ni idea. Coneixia el cas de l'Alguer però no els altres. El d'Alcoi, com tu dius, té explicació, però dels altres no en tenia ni idea. Només conec el cas de la Barceloneta de Puerto Rico, amb bandera i escut mig barcelonins, i el d'una Barceloneta (o era Barcelona?) fundada a terres de Voivodina per exiliats austriacistes després de la guerra de Successió, que va ser finalment abandonada pels atacs otomans i els brots de pesta durant el mateix segle XVIII.

Per cert, la marxa i el cremat de rom molt bé. Vaig cap a València!