diumenge, 29 d’abril de 2007

Jo em faré una bona coqueta

Perquè ja en tenim prou

Opina Juan Enrique Tur al seu incisiu blog Testigo Accidental que a la pel·lícula de curtmetratges Ja en tenim prou hi ha "massa palla" i que cal destriar-la del "gra". Jo, en canvi, em faré una bona coqueta de farina de força. Ni l'inici em sembla xavacà, sinó una bona crítica en clau d'humor a la coentor valenciana, ni Corpora 1936-2006 em pareix absurd, sinó una visió que vincula històricament els poders fàctics de l'església i l'exèrcit (una visió molt simplista, però cal recordar que la pel·lícula és un conjunt d'obres personals de molts diversos autors que no respon a una directriu política comuna), ni em sembla que es puga criticar que hi haja peces absurdes o sense arguments. Com s'adverteix al començament de la pel·lícula els curts que conté tracten de "moure l'opinió i la crítica" i promoure "el vot progressista per a desallotjar el PP de les institucions", i la veritat és que, tot i que la meua opinió ja era favorable a este desig, els audiovisuals, dels quals no tenia fins ara cap referència, m'han fet recordar el per què de la meua postura: m'han incitat a la il·lusió, m'han fet veure que el canvi pot ser real i m'han solidaritzat amb els afectats directes i immediats de les agressives i irracionals polítiques del PP.

A excepció d'un molt breu tall que efectivament es burla de Rita Barberá sense massa trellat, la resta d'obres m'han entretingut (la metàfora de L'alternància o el videoclip fet amb la cançó Bitllets dels alcoians Verdcel) i sobretot m'han recordat la negligent política del PP en educació i sanitat (els barracons, la desesperant política de desemparament duta a terme amb els que pateixen malalties mentals i les seues famílies o la vergonya de mitjans amb què compten el conservatori i l'escola d'arts i dansa en contrast amb el faraonisme buit de productivitat social i cultural del Palau de les Arts), m'han mostrat la corrupció i falta de decència política i democràtica del PP (negant-se a fer declaracions de béns, amb l'exponent màxim dels casos de Fabra i el suport incondicional del seu partit o la manca total de responsabilitats polítiques per l'accident del metro que causà 43 morts), m'han tornat a posar de manifest les dificultats que patim els valencianoparlants per desenvolupar una vida normal en valencià davant el passotisme total del PP (en l'educació, la música, les institucions, la justícia, etc.), m'han refrescat la memòria pel que fa a les autoritàries, inhumanes i despilfarradores gestions de les polítiques municipals del PP a València o Alacant (la subestació elèctrica de Patraix, la visita del PP o els immigrants vivint sota un pont mentre es gasten milions i milions en canviar les flors del ignominiós Pont de les Flors), i m'han deixat ben clar la salvatge política urbanística del PP estretament vinculada al creixement il·limitat del sector de la rajola i les demandes d'aigua que esgoten els rius i degraden el medi ambient (el cas del riu Xúquer i la boja política de transvassaments, el cas l'agonia de la serra Calderona o el cas de l'horta de Vera a Alboraia i la producció de xufa).

I tot açò queda molt millor explicat i argumentat a través de la pel·lícula Ja en tenim prou (1, 2, 3 i 4), que, evidentment, no és un tractat de teoria política sinó un revulsiu audiovisual que tracta de fer créixer l'espiral d'optimisme i confiança en el canvi que necessitem els valencians per mobilitzar l'electorat tradicionalment absentista que pot fer caure la balança del costat progressista.










3 comentaris:

Juan E. Tur ha dit...

Dona gust poder tindre diferents punts de vista i poder parlar d'ells en llibertat amb gent com tu. M'alegre que hages llegit la meua entrada i també que la pel-licula t'haja animat tant. Es ben cert que a mi també m'han agradat prou un bon grapat de parts.

De totes maneres insistisc en discrepar amb tu del tall 1936-2006. Jo em pregunte que haurà de vore lo que tu dius que reflexa eixe fragment amb el mal govern del PPCV? El PPCV ha desviat fons públics per que la gent recupere l'interés per la professió del Corpus? Fomenta la reflexió sobre eixa mala gestió o pot ser puga ser considerat com un desgavell que reste credibilitat a la proposta general i faça que prou creients que vegen el DVD es pensen ja als 6 minuts que el mateix no en té cap sentit o que ben al contrari l'oferta dels pecadors del PP es la correcta? Jo m'incline per la darrera opció, justament la contraria a la de la majoria de colectius i simpatitzants amb la plataforma.

Per això crec que devem ser crítics i molt cuidadosos. Jo sincerament no vull que açò s'acabe pareixent al Valéncia Hui. Hi ha molts arguments per a que ens calga la propaganda.

Xe Fu7 ha dit...

Vicentb, al meu blog he deixat un post d'eixos que pots gaudir destrossant. Sigues piatós.

Vent d Cabylia ha dit...

Perdoneu per no haver contestat abans, però no he tingut un accés a internet "normal" durant la darrera setmana.

Juan E., estic d'acord amb tu en què el "Ja en tenim prou" convencerà a poca gent, però també crec que estes coses "alternatives" als mitjans de comunicació oficials es fan més per contagiar als abstencionistes o els que no estan massa interessats per la política que no per a fer canviar de vot els que voten el mateix sempre. I sí, en el cas del Corpus pots tindre raó, però el problema de fer una obra de 20 autors diferents sense cap "suggerència" prèvia és que hi pot haver de tot.

Pere, el teu post ja queda una mica allunyat per comentar-lo perquè ja ha passat la manifestació, però ho faré molt breument ací. Únicament dir que la senyera coronada amb franja blava, si començà a existir al segle XVI (encara no ho sabem del cert) en cap cas representava al regne sinó a la ciutat de València, però esta es considerava a si mateixa (i sembla que la resta de viles hi estaven d'acord) com la cap i mare del regne, la ciutat on hi estaven presents les principals institucions del regne i que defenia el reialenc de les ingerències del rei. Per tant, és tot prou complex...
Després, el problema en la contemporaneïtat és que les principals propostes valencianistes de principis del segle XX (almenys les que coneixem perquè la resta a penes han estat estudiades) parteixen de València i les comarques centrals, per la qual cosa la senyera de la ciutat per representar tot el país és la que predomina. Amb Fuster es giren les tornes, fent coincidir la bandera del rei i tradicional a molts pobles valencians amb la bandera del rei a Catalunya, ja triada com a símbol nacional català des de feia temps. Una mateixa bandera, un mateix projecte nacional: el pancatalanisme. I encara continuem ahí, entenc que no es pot fer tabula rasa amb tots els valencianistes que senten la quatribarrada reial com a pròpia, però si no canviem les mentalitats de forma més accelerada tornarem a repetir els mateixos errors i provocarem un guirigall considerable en el propi moviment valencianista.