dijous, 30 d’abril del 2015

Vent d Cabylia. Històries de la història dels valencians

Finalment, una part d'este blog s'ha fet llibre amb el títol Vent d Cabylia. Històries de la història dels valencians. Acaba d'eixir i en ell s'arrepleguen alguns dels textos apareguts ací durant més de huit anys, fins a 26, tots ells amb millores, noves informacions, de vegades refosos amb altres articles o actualitzats en funció d'informacions posteriors que anaven més enllà del to moltes vegades distés i apressat amb el qual es publicaven ací. El podeu trobar en llibreries o encomanar per 14,75 euros sense cost d'enviament en la següent adreça, on també trobareu l'índex i comprovareu que hi ha un poc de tot: història medieval, moderna i contemporània, llengua, erotisme, simbologia, identitat, país, valencianisme, curiositats, política o patrimoni. En definitiva, el que ha caracteritzat en part la trajectòria d'este blog per tal de fer-ne balanç i posar en orde una sèrie d'escrits que, a banda de resultar entretinguts i divertits, també poden ajudar a estimar la nostra història i el nostre país. Per ací ha anat, de fet, el pròleg que n'ha fet el magnífic periodista i estimat amic Alexandre Serrano, a qui vaig conéixer ací mateix, a través del seu delitós blog Rastres, vestigis, derelictes. Vos deixe amb les seues generoses paraules!

Portada de Vent d Cabylia. Històries de la història dels valencians (Llibres de la Drassana, 2015)

S’hauria de saber resistir la temptació d’escriure el pròleg d’un llibre que l’únic que es vol recomanar és llegir-lo de cap a peus i sense molts preàmbuls. Però potser tinga valor una breu advertència: tant se valen els pressupostos amb què comence cadascú, després de seguir les reflexions que ací se’ns proposen, la comprensió de la història, la política, la cultura, la llengua, el caràcter i la vida social dels valencians se’ns haurà eixamplat, enriquit i matisat de manera inexorable. 

Ara bé, no ho haurà fet per la via del desficaci provocatiu, de la pensada il·luminada o de la declamació dogmàtica; d’eixes fórmules impetuoses que massa sovint han suplantat el veritable debat d’idees entre nosaltres. Vicent Baydal és per damunt de tot un medievalista tenaç i metòdic. Compta amb la paciència d’un miniaturista monàstic per a la recerca de fonts documentals i per a la construcció d’arguments i gaudix d’una confiança escolàstica en el valor de la paraula, l’exemple i la pedagogia. Tanmateix, té la gran virtut de fugir alhora dels sermons i de les homilies. La prioritat no és que els episodis que ens explica siguen la demostració d’una tesi prèvia i inqüestionable, sinó l’encenall d’un diàleg que precisament ens permeta entendre que la valenciana, com tota societat rica i complexa, és  fruit de molts impulsos, circumstàncies i tensions diverses, a vegades contradictòries, en constant evolució i que és absurd reduir-la a esquemes primaris.

Cal tindre ben present que els articles que recull el present volum han aparegut publicats al llarg d’un període de gairebé deu anys en el blog Vent d Cabylia, espai de trobada de persones de moltes sensibilitats, però amb un interés comú pel passat i per l’avindre del País Valencià. Un arc temporal que coincidix amb el d’una reformulació cabdal del discurs nacional, en absolut aliena a les aportacions que el mateix Baydal ha anat fent en este i altres àmbits d’expressió. Es tracta d’un valencianisme que busca trencar motles predeterminats i acabar amb bandositats ineficients, que mira de superar una etapa de resistència pura i un sentiment d’assetjament i pretén una afirmació en positiu, expansiva i desacomplexada, festiva quan convé, oberta constantment a l’entesa, conscient que hi ha maneres diverses de ser valencià, però només una de deixar de ser-ho, que és la renúncia i l’oblit. Sabedor que el desànim mena a la desfeta, però que els valencians no són molls com ha convingut presentar-los, sinó més aïna valents i indòmits com recorda l’article que clou l’antologia.

Esta moral de victòria, la convicció que si expliquem bé les coses, sabem combinar entusiasme i rigor, passió i ciència i escoltem les raons de tothom per a afegir-les a l’arsenal comú trobarem les claus per a alliberar-nos de les servituds que ens sotmeten ha significat, sens dubte, una alenada revitalitzadora i un canvi de pas insòlit. O potser no tant. Perquè un dels cavalls de batalla de l’autor, que plana sobre molts dels  textos ací inclosos, és que eixe esperit no és un invent de nou encuny, una construcció intel·lectual moderna i voluntarista, sinó que s’ha manifestat de manera insistent durant tota la història de la nació. En la selecció que ara teniu a les mans se’ns fa palesa l’existència en tot temps i lloc de valencians que s’han interessat pel seu ésser i que han tingut l’aspiració d’agafar el timó del seu destí sense tuteles i sense imposicions. A voltes amb el recolzament de bona part de la comunitat, altres moltes en solitud o amb oratge advers, en ocasions de manera conscient i determinada, altres de forma més espontània i instintiva. Però totes estes experiències compartixen el fet d’haver-se cosit amb un mateix fil que ens permet distingir-les i reconéixer-les com a pròpies. 

Vent d Cabylia és i ha estat així la recerca obstinada d’eixe fil que lliga passat i present i que, per a simplificar, en podem dir identitat. Una identitat soscavada i perseguida si es vol, però persistent i viva, que en Vicent té a més a més l’olfacte de rastrejar no només en aquelles efusions més evidents, sinó en moltes altres que podrien semblar subalternes i menors, però que ens descobrix com a igualment decisives. Crec de debò que és un privilegi disposar d’algú que té el país tan clar al cap, que l’estima sense mistificacions i que s’adona de la magnitud del desafiament que suposa redreçar-ne tantes derives erràtiques sense que això el faça defallir. Una sort fruir de la seua companyia, saviesa i coratge en la tasca de rescatar la veu i memòria dels valencians, evitar que l’ofeguen altres que criden més fort però sense més raó o que es dissolga en l’embornal d’uniformització que amenaça amb engolir el nostre món. Un goig tindre’l al costat en esta lluita i esta esperança; saber que Vicent Baydal juga del nostre cantó, que és un dels nostres.

dijous, 16 d’abril del 2015

Mapes del territori valencià (II)

La segona tongada de mapes del territori valencià que vos oferisc -la primera va ser esta- prové d'una única font: la pàgina web Iberolingua, de la qual ja vos vaig explicar les excel·lències i els utilíssims coneixements que proporciona a tots aquells interessats en les llengües de la península Ibèrica. Entre l'abundantíssima informació que recull inclou diversos mapes -fets a partir d'estudis aliens o de confecció pròpia- en què el territori valencià és el protagonista, bàsicament en referència a les característiques i particularitats morfològiques, lèxiques i sociolingüístiques del valencià, però també pel que fa a la història, la toponímia o els parlars castellans dels valencians. Així, recomanant-vos encaridament que accediu a la pàgina per a trobar el context i les explicacions que s'hi donen, ací n'he extret 58 d'eixos mapes, amb la informació geogràfica de coses tan interessants i curioses com la pronúncia apitxada, el betacisme, l'harmonia vocàlica, la caiguda de la -d intervocàlica, la pronúncia de la -t final en les paraules acabades en -lt i -nt, l'ús del Perfet sintètic (vinguí, aní), la toponímia d'origen àrab del territori valencianoparlant, la presència de carrers amb el nom de País Valencià en els diversos pobles valencians, l'evolució del mapa lingüístic valencià entre els segles XVII i XXI -atenció al mapa 42, previ a l'expulsió dels moriscos- o la distribució territorial dels doblets tomaca/tomata, pataca/creïlla, fregall/espart, ximenera/fumeral, etc. Coses potser nímies per a molts, però precioses i estimadíssimes per als malalts de llengua i de valencianisme, com jo mateix. Ací els teniu:

1. Mapa general del valencià (dins del català)

2. Àrea del català sud-occidental o valencià

3. Mapa dels parlars valencians del català

4. Mapa territorial del català a la Comunitat Valenciana

5. Zonificació lingüística oficial de la Comunitat Valenciana, segons la LUEV de 1986

6. Mapa dels enclavaments lingüístics a la Comunitat Valenciana

7. Mapa dels pols d'irradiació de la castellanització

8. Mapa dels sectors lingüístico-culturals del català al territori valencià

9. Mapa dels parlars valencians del castellà

10. Mapa dels sectors lingüístico-culturals del castellà al territori valencià

11. Mapa de l'harmonia vocàlica valenciana: l'herba encara està verda; l'escola del barri és molt bona

12. Mapa de la realització en [a] en els grups es-, eix-, em- i en-: eixugar, estirar, embotit, encendre

13. Mapa de l'articulació del diftong /ui/

14. Mapa del tractament de /g/ i /j/ inicials: jove, gent, gínjol, jardí, gendre, Gilet

15. Mapa de la distinció-confusió de [s] i [z]: casa, caça, besar, pesar, passar, Alzira, cirera, cendra

16. Mapa de les realitzacions medials de /j/: mitja, roja, enveja, bajoca

17. Mapa del betacisme, distinció-confusió de /b/ i /v/: voler, València, cavall, bosc, bajoca, bou

18. Mapa de l'articulació dels grups finals -nt i -lt: esteu menjant molt

19. Mapa de l'articulació de la -r final: menjar, parlar, fuster, morter

20. Mapa dels resultats de /ix/: peix, cuixa, baixar, Moixent

21. Mapa general d'elisió de la /d/ intervocàlica: seda, cremada, menjador, neboda, Teulada, vinguda

22. Mapa de les desinències de la 1ª persona del singular del Present d'Indicatiu: jo menge peres

23. Mapa de les desinències de la 3ª persona del singular del Present d'Indicatiu: ell menja pomes

24. Mapa de les desinències del Present de Subjuntiu de la segona conjugació

25. Mapa d'ús del Perfecte sintètic

26. Mapa de les formes del Pretèrit perfet d'Indicatiu del verb estar

27. Mapa de les formes del Pretèrit imperfet de Subjuntiu: parlara, -ares, -ara, àrem, -àreu, -aren

28. Mapa de les formes dels articles determinats

29. Mapa de les formes dels pronoms febles
30. Mapa de la confusió dels pronoms febles plurals amb "se": aneu-vos-en, anem-mos-en, mos en anem

31. En el dia en què ens trobem

32. Fruit comestible de la tomaquera, en forma de baia de pell roja, rosa o groguenca

33. Tubèrcul comestible de la creïllera, carnós, nutritiu i molt feculent, ric en midó

34. Planta herbàcia anual (Zea mays), de canya dreta, fulles lanceolades d'un verd intens i fruit en panolla

35. Sensació espasmòdica, acompanyada de convulsió i rialles, per un contacte estimulant a certes pas del cos

36. Objecte -originàriament d'espart- que servix per a fregar o netejar

37. Conducte per on ix el fum d'un forn, d'una llar, d'un fogar...

38. Tercera dent molar de cada costat

39. Estació de l'any entre l'estiu i l'hivern

40. Mapa de les fases de conquesta del regne de València

41. Mapa del Regne de València (1300)

42. Mapa lingüístic del territori valencià a principis del segle XVII

43. Mapa de la restructuració lingüística del territori valencià a principis del segle XVIII

44. Mapa lingüístic del territori valencià a mitjans del segle XIX

45. Mapa lingüístic del territori valencià a principis del segle XXI

46. Mapa d'ús del valencià (1986)

47. Mapa comarcal de la població que sap parlar valencià (1986)

48. Mapa del coneixement oral del valencià (1986)

49. Mapa del coneixement oral del valencià (2001)

50. Mapa de la variació del coneixement oral del valencià (1986-2001)

51. Mapa de la toponímia oficial el 1975

52. Mapa de la toponímia oficial (2014)

53. Mapa de l'adaptació de la toponímia oficial a l'ortografia valenciana moderna (2014)

54. Mapa dels governs municipals que van tramitar la correcció toponímica

55. Mapa de la toponímia d'origen àrab en territori valencianoparlant

56. Mapa dels gentilicis municipals valencians

57. El nom "País Valencià" en la llista de carrers dels pobles i ciutats valencianes (2013)

58. Mapa de les oficines municipals de promoció d'ús del valencià (2011)