Parlant d'insults

L’Emperador alemany Carles V, també rei d’Espanya, va adoptar quan va ser coronat l’any 1519 la llengua espanyola com una llengua franca a la seva cort. La gent intel·ligent de la seva època no s’en va sorprendre, ja que Espanya ja era per aquells temps un imperi mundial, no gens menys havia descobert Colom Amèrica el 1492. Quan els súbdits de Carles V no entenien un idioma estranger, aleshores deien que els sonava a espanyol. Encara avui quan no entenem alguna cosa ens sona a espanyol. Però s'hauria d'actualitzar i dir “ens sona a català.

Avui l'espanyol ja no es llengua oficial
El català es la llengua que es parla al nordest d’Espanya i en la seva variant mallorquina a Mallorca. Dit això, vaig rebre recentment una carta en perfecte alemany, escrita per un cap del departament del govern regional de les Balears. Abstracte: “Els faig una crida per fer-los saber que el govern de les Illes Balears te un gran interès en que, en les seves comunicacions amb els usuaris que decideixin volar amb Air Berlin, es garanteixi un ús adequat de la llengua oficial a les Illes. En els serveis bàsics i essencials,com en els vols cap a i des de Mallorca, Menorca i Eivissa (referint-se a Ibiza), és indispensable garantir als ciutadans catalanoparlants i usuaris l’ús correcte de la seva llengua.

Des de la ‘Platscha’ de Palma!
Wow! Fins ara jo estava orgullós de tenir en els vols interns d’Espanya almenys una hostessa d’abord que parles espanyol. Els hi haig de donar ara cursos de català als meus empleats? I els que volen a Galícia o al País Basc voldran que ens adrecem en gallec o en basc? Es que allí ja no es parla més l'espanyol?

Doncs això no serà cap utopia si la febre regionalitzadora al regne d'Espanya continua com fins ara, segons m'explica un amic meu mallorquí. Hi ha avui pobles a la illa, en els quals els nens ja no parlen espanyol. A les seves escoles l'espanyol és una llengua estrangera més, com l'anglès o l'alemany. On la Playa de Palma s'anomena Platja de Palma. Quan es pronunci Platscha, t'hi has d'acostumar, però ja no sona com la llengua d'un imperi mundial

Retorn al regionalisme medieval
Fins ara pensava que vivíem en una Europa sense fronteres ...
La partició d'Espanya en nacionalismes regionals és de fet un retorn als miniestats medievals. Fins ara s'ha beneficiat Mallorca de la UE com cap altra. Dels carreteres noves de l'illa, poques en trobaríem que no les hagi pagat la UE. Fins i tot l'aeroport de Palma ha estat en gran part finançat per la UE. Amb una participació exclusivament catalana no s’hauria aconseguit mai de la vida.

Joachim Hunold, director general d’Air Berlin

I una altra que tal: Rosa Díez denuncia que Canal 9 discrimina el castellà.

Perdoneu, però quin parell d'embusteros, refillsde****, barrugos...

València i la Casa de la Ciutat (I)

Antiga Casa de la Ciutat de València (s. XIX)

Pàgina26 insisteix a dir-li "Ca la Vila" a l'Ajuntament de València. Bonica alternativa valenciana, usual a Llíria i algunes poblacions del nord del país, però que només pot ser vàlida a les antigues viles del regne. València era la única ciutat que tingué rang de ciutat des del començament, ja al segle XIII. Per tant, la representació corporativa del municipi valencià es reunia a la "Casa de la Ciutat", mai de la vida a la "Casa de la Vila". Quan tinga temps explicaré el seu trist final, demolida i oblidada com tantes altres coses a la capital valenciana.

Mascletães a tothora

Continue encara amb les meues remembrances del període nadalenc a València. Ja quasi en darrer terme una queixa: és necessari fer també una mascletâ el dia d'any nou o ja n'hi ha prou amb les de Falles? Sóc un enamorat de les mascletâes, però que em desperten al ritme dels masclets encesos a les 14:00 h al Pont de les Flors em toca una mica la moral. Ja sé que són hores d'haver-se alçat, però la nit de cap d'any és segurament la que més s'allarga de forma generalitzada (perquè comences a eixir molt més tard); no crec que una mascletâ siga el més adient per celebrar l'entrada de l'any. O a este pas, a cada celebració -siga d'hivern, primavera, estiu o tardor- encendrem una bona mascletâ. I a vore què passa...

Matem el missatger...

En esta ocasió ben a gust que mataré el missatger abans que perdre la fe en un dels millors mestres que he tingut mai. Segons El Mercantil Valencià, que recull una notícia de l'agència EFE, "Antonio Furió" ha destacat en la presentació de la nova biografia de Jaume I editada per Bromera que aquell era "un político realista y profundamente religioso", "un gran guerrero", "que vivió inmerso en la política y que no tuvo reparos en oponerse al Papa cuando este le propuso que exterminase o esclavizase a los musulmanas (sic) de Valencia", "y lo hizo porque fue un hombre muy realista que se dio cuenta que sin la mano de obra musulmana no se podía cultivar la tierra valenciana tras su conquista".

Si això és el més important i notori que ha dit Antoni Furió (que no Antonio) en la presentació del llibre, havia de tindre necessàriament un molt mal dia, perquè la seua brillantor en la dialèctica i en la síntesi a l'hora de presentar les coses realment importants és una de les moltes característiques que fan de Furió un dels nostres millors historiadors. Em negue a creure que les quatre foteses que ha remarcat la notícia siguen el que Antoni Furió volgué transmetre en la presentació d'ahir, en particular, i a través del seu llibre, en general.

I és que un altre indici assenyala la deixadesa i ignorància supina amb què ha estat tractada la notícia, en ressaltar que Furió és autor de "Campesinos del País Valenciano" i "Història del País Valenciano", dos monografies publicades exclusivament en valencià sota el títol "Camperols del País Valencià" i "Història del País Valencià". Però el que ja remata la faena és que diguen que és director de la revista El Espejo, que deu ser la "revista virtual de filosofía joven", perquè, que jo sàpiga, la que dirigeix Furió és L'Espill, la segona època de la revista fundada per Joan Fuster. Matem el missatger en esta ocasió, que crec que serà, paradoxalment, el més assenyat...

L'emigració és la solució?

Comencen a arribar-me propostes d'emigració valenciana massiva cap a Barcelona. A ma casa en caben dos valencians, a tot estirar tres (i molt apretats). A Catalunya no es que vaja excessivament bé, però almenys no governa el PP en absolutament totes les institucions. Si algú s'apunta demà ixen trens i autobusos durant tot el dia. Jo agafe el de les 11. Vos espere...

Així va el país

Web del Compromís pel País Valencià

Web d'EUPV

Web del BLOC

Web d'Els Verds del País Valencià

És açò una broma de mal gust????????????????????????? O és una conya marinera? És a dir, la imatge corporativa del Compromís pel País Valencià és la mateixa que la d'EUPV però modificada incorporant tres quadrets? Una mica de serietat, per favor. Quina curtesa de mires i quins partits polítics més tristos que tenim... Trista l'actitud d'EUPV aprofitant-se de la barrera del 5%, trista l'actitud del BLOC i d'Els Verds consentint ser un apèndix d'EUPV, trista imatge per a uns partits que volen ser el futur... No donem per a més?

Com és possible?

Com és possible que una obra tan innovadora com Esclaus i catalans d'Antoni Mas només estiga disponible a una biblioteca universitària de l'estat? I precisament la de les Illes Balears, on el llibre ha estat ja més accessible. No hi és a cap facultat del sistema universitari català ni del valencià, les quals haurien d'estar especialment interessades en aquells treballs sobre les identitats col·lectives precontemporànies en l'àmbit de l'expansió feudal catalana. A banda de a l'esmentada UIB, només he trobat l'obra a la Biblioteca Nacional d'Espanya (curiosament a la Biblioteca Nacional de Catalunya no hi és) i a la Institució Milà i Fontanals (CSIC) de Barcelona.

Canviar a pitjor?

Les facultats de Geografia i Història i de Filosofia de la Universitat de Barcelona s'acaben de traslladar des del Campus de Diagonal fins al bell mig del Raval alt, just al costat del MACBA, el CCCB i el FAD. Tot molt cèntric i molt bonico però on abans tenien tres edificis, un de 10 pisos, ara tenen només 1 i de 5 plantes. Resultat: la millor hemeroteca de consulta de Barcelona, que tenia totes les revistes de les quals disposava directament exposades en les prestatgeries, ara només n'oferix els 10 darrers anys. Magnífic, si abans podies consultar el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura des de 1920, ara només pots accedir directament als números de 1996 a 2006. I així amb totes. I no vull ni pensar en la grandària dels despatxos dels professors universitaris. Era necessari canviar a un edifici tan menut?

L'ACA, el paper, la fusta, la benzina i el foc

Què fa l'Arxiu de la Corona d'Aragó, novet flamant de 1993, al costat d'una benzinera i d'un parc? M'ho pot explicar algú?