dimarts, 19 de gener de 2010

El rafamorisme i els tetes

El dia -i la nit- de cap d'any em van deixar amb una afonia com no l'havia tinguda en la vida. L'afonia portà al mal de gola, el mal de gola als mocs, els mocs a la congestió, la congestió a la febra i la febra a un constipat considerable que em va tindre vora quatre dies paralitzat. Del llit al sofà i del sofà al llit, un estat d'inactivitat mental que només em permetia dormir i mirar la tele amb els ulls mig clucs. La qüestió és que em vaig engolir franges de programació televisiva desconegudes per a mi i una va ser la del migdia, tot just abans de l'hora de dinar, on per fi vaig poder observar en el seu escenari natural l'espectacle del fenomen Rafa Mora, participant del reality de Telecinco Mujeres y hombres y viceversa.

El programa és una espècie de mercadeig de possibles nòvios i nòvies que funciona mitjançant la presència d'un o una "tronista" -que està en el tron- al qual aspiren tota una sèrie de pretendentes o pretendents que van quedant eliminats a mesura que el tronista els elimina perquè no li agraden fins que només queda un o una, que s'ha d'anar guanyant el seu "amor". Pareix que el procés pot durar mesos, durant els quals van donant-se tota una sèrie de declaracions, cites i conflictes descaradament guionitzats (si més no es veuen unes línies argumentals marcades de fora), en els quals, per acabar-ho d'adobar, hi opinen els inefables Pipi Estrada i Miriam Sánchez aka Lucía Lapiedra.

La qüestió és que fa ja quasi un any hi v
a aparéixer amb força Rafa Mora, un valencià de 25 anys, ciclat, policia portuari desocupat, amant de la nit i de les discoteques de moda de la capital. La seua fanfarroneria desbordant, les seues ocurrències i la seua imatge van fer que prompte causara amors i odis apassionats al més pur estil Belén Esteban: amors per templat, graciós i sincer, odis per cregut, autoritari i desagradable. Hi va arribar com a pretendent de Tamara, a la qual va conquerir, i, després que el programa baixara d'audiència amb la seua eixida, va tornar com a tronista, raó per la qual ara disposa de tot un harem de dones dispostes a seduir-lo mentre l'audiència ha tornat a pujar als índexs anteriors.

Tot açò ho sabia gràcies a les oportunes informacions de La Teletúlia de l'Arucitys, programa amb el qual pots estar informat de quasi tot el que passa a la tele en només una estoneta, però fins ara només havia pogut observar-lo a través de talls aleatoris de zàpings com este:



El programa molt bé, pegant-li voltes a xorrades espectaculars, amb el cinisme típic d'Emma García, i amb un Rafa Mora molt content perquè havia entrat
com a pretendenta Raquel , una gogó que ja coneixia de la nit valenciana i que feia ombra a Patri, la policia de Castelló que fins llavors era la seua favorita... I el que més m'interessava de la qüestió: pareix que finalment han aconseguit que deixe de dir "teta" a les xiques, una de les principals reivindicacions de la legió d'antirafamoristes que -tanmateix- el segueixen fidelment. Quan va fer-se famós vaig cercar informació sobre el fenomen, de la mateixa manera que havia fet abans sobre la també valenciana Arancha Bonete, i, a banda de la seua prepotència superba, la gent es queixava reiteradament del fet que es dirigira a les dones dient-los "teta", mot habitual del seu vocabulari al costat de "tete" i "nano".

Però el més curiós era que en les queixes a fòrums i blogs sempre apareixia algun valencià defensant la legitimat de la paraula. Per exemple ací, ací o ací s'explicava que "teta" era una forma afectuosa de referir-se a la germana major i algú feia la següent equació: "teta (castellano) = mamella (valenciano) / cari (castellano) = teta (valenciano)", una accepció que particularment desconeixia però que evidentment és la que emprava Rafa Mora. Ara el que fa és dir-li a tothom "nano", siga xic o xica, el que queda realment estrany. Així, han tallat de soca-rel la possibilitat d'estendre el mot més enllà de terres valencianes, ja que no debades fa uns mesos Noemí li deixava este missatge al blog no oficial del programa:
Rafa t eesperamos por mallorca …ahora todos decimos TETA y nano…jajajjaja arriba rafa! eres el mejor…
La veritat és que això de "tete" i "teta" a ma casa no es gasta (igual que "nano", que simplement usem per a referir-nos a una cosa gran) i, de fet, es veu com una cosa de la ciutat de València. Amb tot, curiosament en l'entrada corresponent del DCVB no apareix cap ubicació valenciana però sí llocs com l'Empordà, Menorca o Eivissa, mentre que, d'altra banda, recentment li ho he sentit dir a un de Cocentaina. Es continuarà emprant a aquells llocs? Està molt estés per la geografia valenciana? Ni idea, tete...

27 comentaris:

Aurora Mora ha dit...

A la comarca de l'Horta sí, entre germans almenys.

Trellat ha dit...

Ja ho crec que es gasta. Jo ho he sentit sobretot entre germans. Ma tia a mon pare, i viceversa, i ma germana a mi, per exemple.
Jo també l'he sentit entre amics, una forma carinyosa de dir "nano".
Tant en l'horta com en la ribera.

Francesc Vera ha dit...

A la Ribera, almenys a la Ribera Baixa, sempre s'ha emprat per referir-se als germans o germanes majors, però també, de vegades, per designar algun cosí major el cosí menor, sobre tot quan el menor és de pocs anys.

maria ha dit...

Jo als meus germans sempre els he dit tete, però no et sé dir si a Castelló es diu...

Noiadevidre ha dit...

M'has recordat a les güeles de poble puçolenques que sempre m'han fet gràcia quan te les trobes pel carrer: Com estàs teta? Ai teta, quant de temps! Sempre tenen el "teta" en la boca.
No dic "teta" a les meues germanes, però he caigut que com són menudes sí que les tinc fitxades al mòbil amb el seu nom + teta, enlloc de germana.

En fi tete, vagi bé! xD

Coralet ha dit...

Ma mare a mon pare li deia tete, i a mi a voltes em diu teta. O siga que sí, a l'Horta Nord es gasta (jo no, però és cosa de la modernitat ;) ) i no sols per a germans.

Anònim ha dit...

A Sella (Marina Baixa) sí que s'empra.
Jo, de fet, al meu germà major sempre li he dit tete.

Amparo Alemany

Vent d Cabylia ha dit...

Llavors es diu pràcticament per totes bandes? A l'Alqueria Blanca també li ho fan dir a Paqui, però pensava que era una llicència dels guionistes perquè tan al sud no es deia... I resulta que també a Sella! (i segurament al nord i, evidentment, a l'Horta i la Ribera)

Jesús Párraga ha dit...

Sí, tete, sí. Es diu per tot arreu, nano.

Anònim ha dit...

També a la Ribera alta (Alcudi-Algemesi9 entre germans i cosins germans

elisabet ha dit...

A Barcelona es diu... hehehe! I a València ciutat també ho he sentit a dir, entre famílies de tota la vida del barri del Carme.

Vent d Cabylia ha dit...

Vaja, o siga que Marieta feia bé en dubtar si el seu tete venia de part castellonera o de part barcelonina... Doncs a la comunicació pública catalana no se sent massa, no? (bé, supose que tampoc a la valenciana, és cosa domèstica)

Alexandre ha dit...

La volta que has hagut de pegar pel submón televisiu per a rescatar un bocí de dialectologia valenciana és gloriosa. Ara, això d'interessar-te com un deure patriòtic per Aranchas Bonetes, Patris i Raquels pel fet de ser valencianes no t'ho creus ni tu. Però t'entenem, home: la Raquel eixa està per sucar-hi pa (Compte, que la rossa que ens has plantat en l'enllaç com a Raquel resulta ser una tal Mariela...!). Imagina't si t'ho dic amb fonament, que t'entenc: són les sis de la vesprada i amb la de feina que tinc ací estic donant ullades a les mosses.

El cas és que el meu cunyat, madrileny afincat a L'Horta Nord i moderadament valencianitzat, fa servir amb molta reccurrència tant el "tete" com el "nano", però ni a ell ni a ningú l'hi havia escoltat el femení "teta" (en el cas de les xiquetes susdites potser escaigui el plural, però definitivament se'm fa estrany el singular femení).
El nano, per altra banda, no és desconegut en el Barcelonès i el Vallès, on hi tinc amics i família. En canvi, en la Catalunya central no tinc el mot escoltat en l´ús comú, ni entre catalanoparlants de soca-rel, ni entre castellanoparlants que parlen amb força manlleus catalans.

Josep Lluís ha dit...

«Nano», com es sabut, es diu especialment a València i L'Horta de València com qui diu «tio», «col·lega», etc. Seria un poc l'equivalent al «nen» de Barcelona, tan popularitzat arran del show d'Andreu Buenafuente i el Nen de Castefa. El mot «nano» desperta curiositat i alhora antipatia (depén a qui preguntes) quan t'allunyes de l'àrea metropolitana. Per exemple, conec una xica d'Algemesí que li tenia una quimera increïble, se'n reia perquè sonava molt macarra.

«Tete» i «teta» ho diem entre germans, i el mot ve (segons tinc jo entés) del diminutiu germaNET, germaNETA (d'ací, en llenguatge infantil, tete i teta). De menut la meua teta era la meua germana i els meus cosins germans, també eren els «tetes».

Ara bé, l'ús del mot «tete» cap a persones que no són família, l'he vist jo fer servir especialment a pinxos que es prenen una confiança amb la gent que no s'han guanyat. O siga, gent que va "de guai" (per a entendre'ns) per la vida. I per cert, per la meua experiència, curiosament sempre he vist que l'utilitza gent que parla (i mentres parla) castellà.

Josep Lluís ha dit...

Aíxi que trobe perfectament normal que la gent del programa es molestara quan el xic aquest s'adreçava a ells d'aquesta manera.

Vent d Cabylia ha dit...

Alexandre, no era una volta: també volia parlar de Rafa Mora! La meua condició de xafarder n'és la causa principal, però la valencianitat és imprescindible (Lucía Lapiedra em cau bé, però no em pose a furgar sobre la seua vida). Ja va dir algú que el País Valencià seria friqui o no seria! Per a corregir això de la xica he anat al web i m'he trobat amb una de les seues cites amb Mora. Mãemeua! Per cert, que al youtube hi ha una trobada amb el suposat avi del susdit...

D'altra banda, no sé si el "nano" del Barcelonès i el Vallès serà el mateix que el valencià, que, com diu Josep Lluís, s'empra de forma similar al "nen" i en moltes ocasions s'usa amb certa fanfarroneria ("nano, nano, nano...").

Pel que fa a la molèstia dels concursants i espectadors del programa per l'ús de "teta" no venia causada per la manca de confiança, sinó perquè associaven directament el seu significat al de "mamella". Fins i tot hi havia qui es pensava que es referia a les xicones així pels pits, una mica de forma semblant al "picha" andalús però barroer...

Jesús Párraga ha dit...

Al diccionari María Moliner es recull "tete" com a "En lenguaje infantil, hermano mayor." Al DRAE no apareix. No crec que l'etimologia siga de germaNET. Més aviat crec que vindrà del balbuceig infantil, com ara "tata" i coses així.

Monique LaMer ha dit...

A València es diu, ho he sentit tota la vida al meu pare. Jo li ho deia de menuda al meu germà i als meus cosins majors i encara se m´escapa, i la meua neboda li diu "tete" al seu germà....a més tinc costum de dir-li-ho als amics.

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Bon soir Valence, voici les resultats du jury de l'Extrem Sud du Pays Valencien:
Good evening Valencia, here are the results of the Far South Valencian Country:

Ma filla li diu sempre "el tete" a son germà.
La "tata" és la germana gran però a casa li diem tots, "la nena" perquè és la més xequica, sense que siga d'importació perquè en conec una que es diu "la nena" i té 90 anys.
També es pot dir el xiquet i la xiquet o el manyaco i la manyaca.

El pare -un servidor- és "el ta".
La mare és la mama.

Exemple:
- Mama he vist al tete i al ta i m'han dit que arribaran tard.

Ara, la "teta" no ho diem, diem "la tata" sempre que siga la germana gran d'una casa.

Tant "tete" com "tata" són tractaments honorífics entre germans per al primer nat i la primera nada. És infantilisme però superior.

I això ja era així en temps del meu ta, i del ta del meu ta, els quals han tingut tots tetes i tates.
Evidentment, mon pare és el ta i mon germà de 54 anys és el tete que per això és més vell que jo.

I ma muller també li diu "el ta" a son pare i "el tete" a son germà gran però ella és la "tata" de sa germana petita, que també es diu.

Salut!

Des d'Elx

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Si una germana li diu "nano" al germà, al meu poble si més no, està legitimada per dir-li "tros de suro" o "tros d'alficos" d'aquí per amunt!

Anònim ha dit...

Jo a la meua germana no li sé dir d' altra manera que no siga "teta". De fet, és tan exagerat, que com ja ens anem fent majors m' he hagut d' obligar a dir-li pel seu nom en públic (a casa no)!

De fet, m' és impossible associar teta a mamella :S

Vent d Cabylia ha dit...

Ta al pare en el valencià d'Elx!? Collinsa, el que es deprén veient Telecinco. I, vaja, que això de tete, teta, tata, ho diu tot Cristo excepte en el meu parlar domèstic...

Vent d Cabylia ha dit...

Em diuen que al Racocatalà també en parlen de la qüestió, alguns dient autèntiques barbaritats -per ignorància, que si són castellanismes, que si cal eradicar-los-, però d'altres constatant que, efectivament, tet, tete, teta i tata són mots emprats si més no a molts llocs catalans i valencians.

maria ha dit...

per cert, un afegitó 'exòtic', els meus germans són els meus tetes a Castelló, però al poble (al Maestrat i no sè si als Ports) el germà o el cosí és (era?) el 'manyo' (lo manyo) i la meua cosina la meua 'manya'...

Vent d Cabylia ha dit...

Maria, a l'enllaç de Racocatalà hi ha gent de les terres de l'Ebre que comenta una cosa pareguda, però amb mano. Sona a influència aragonesa, però vés tu a saber...

Gracia ha dit...

A Vila-real es diu sempre entre germans i cosins, incloent amics propers,pero quan et fas major intentes utilitzar els nom reals, encara que costa llevar el vici de dir tete o teta, sobretot els menuts als majors de casa.

Anònim ha dit...

jo sempre ho he dit, a la meua familia també,
i vaix naixer al grau de valència.
entre germans i cosins germans sempre.