dimecres, 20 de gener de 2010

Un cadàver exquisit a la pàgina 56

A Heidegger segur que li hauria agradat que l'identifiquessin no pas com el cèlebre filòsof, sinó com el fill del sagristà local. La influència política d'aquest personatge en el govern local resta patent des del moment que, passats els tres anys preceptius, es féu una altra vegada amb les regnes de l'aparell burocràtic. Quan ell arribà a una cosa divertida o interessant, ella pensà de seguida en el moment que li ho diria. No pot haver-hi res que us atregui amb fermesa. Quan aprengueu d'estimar-vos més que tota altra cosa, s'haurà acomplert el gran manament i jo perduraré pels segles dels segles. Perquè Clem et va veure l’altre dia a Coldspring venent ramat. Quedat ací –ordenà Charly. L’home del saquet de tela isqué de l’habitació i tornà un moment després amb un paquet negre d’uns trenta centímetres de llarg per deu d’alt, donat a Viterbo a 15 de les calendes de gener del tercer any del nostre pontificat. José el mirà hipnotitzat sense saber què fer. En això de menjar, sempre he sigut una benedicció de Déu.

Això no és res més que el cadàver exquisit d'un joc que ahir em va arribar al feisbuc via Blai Server, les regles del qual eren les següents:
Agafa el llibre que tingues més a prop en aquests moments. A continuació:
1. Obri'l per la pàgina 56. Busca la cinquena frase.
2. Publica-la al teu mur, en el teu "estat", i escriu les regles del joc com a comentari.
3. No busques el teu llibre preferit, el més guai, o el més bonic. Agafa el MÉS PROPER!
Desconec si el va inventar ell o li va arribar d'alguna altra persona, però fins a set persones que conega ens hi vam sumar (potser més, a través d'amics d'amics dels quals no me n'haja assabentat): Josep Artés, Marina Kleine, Myû Miau, Lluís Llapissera, Paqui Rincón, Miquel Català i jo mateix. La idea de fer el cadàver exquisit partí del primer i, per a fingir-li una mica de continuïtat he tractat de traduir totes les frases al valencià/català, algunes de les quals eren originalment en castellà, francés o llatí. En sis dels huit passatges coneixem la font: El Danubi de Claudio Magris, L'escrivania municipal de València entre els segles XIV i XV d'Agustín Rubio Vela, El metro blanco de William S. Burroughs, Documentación de la catedral de Burgos editada per Francisco J. Pereda, Les particules élementaires de Michael Houellebecq i El Genovés de Toni Mollà.

Si voleu continuar ja sabeu, només cal seguir les regles...


6 comentaris:

Monique LaMer ha dit...

A mi em va arrivar d´un contacte itàlia, i alguns dels meus contactes de casa també s´han afegit al joc...ho trobe molt més interesant que no fer-se seguidor de....bueno, deixem-ho estar!

#M# ha dit...

Molt bo, ho faig en arribar esta nit a casa.

Alexandre ha dit...

Quan he llegit la primera frase he pensat: collons, en Vicent hui comença amb un pensament que diria que també se li va acudir a Magris en el Danubi!

Blai ha dit...

Molt bona, Vicent! A mi el joc em va arribar a través d'un amic i sembla que la iniciativa està tenint molt d'èxit.

Vent d Cabylia ha dit...

Blai, després d'escriure el post he vist que des de fa un temps que corren este tipus de memes per la xarxa. En tot cas, està prou bé!

Monique, no sé si ja ho hauràs vist, però parla hui Myû de les "utilitats" del féisbuc en un text molt interessant...

Monique LaMer ha dit...

Gràcies, ho mire ara mateix!!