dimecres, 27 de gener del 2010

"Los catalans fan embaxada per lo contrari"

La mort a cavall, Stefano della Bella

La carta de hui va ser enviada pels consellers municipals de Barcelona l'11 de setembre de 1521 a Diego Hurtado de Mendoza, el virrei del regne de València encarregat d'aixafar la revolta de les Germanies. D'una banda, davant la recent i terrible derrota agermanada a Oriola el 27 d'agost -més de 1.000 morts- i el fet que els de la ciutat de València havien demanat al virrei que anara a posar pau, els regidors barcelonins l'informen que prefereixen suspendre la tramesa d'un missatger que havien pensat enviar-li per tal de convéncer-lo que anara a Catalunya, on també se sentien rumors d'avalot. S'imposava la pau al regne valencià i el que podrien pensar els valencians:

Avisats
[...] que los pobles de València havien ja renunciat les conjuracions y volien reduhir-se a la deguda obediència de sa majestat, y que havien enviat embaxada per suplicar a vostra senyoria volgués anar en la ciutat de València y tenir aquella en pau y justícia, havem deliberat sobreseure en la tramesa de la persona com dit havem eleta, y lo mateix deliber han fet los magnífichs deputats de aquest principat segons per lurs letres serà complidament scrit a vostra senyoria a fi que no fossen vists en alguna cosa de rogar a la preeminència, auctoritat e reputació de vostra egrègia señoria ni desviar la reducció dels dits valencians, la qual nosaltres molt desijam, car sabent los pobles de aqueix regne que nostra missatgeria era tramesa per demanar de mercè a vostra senyoria se volgués abstenir de venir en aquest principat par que restarien alterats y porien entre si dir ‘Nosaltres supplicam al senyor lloctinent que vinga y los catalans fan embaxada per lo contrari’.



D'una altra banda, en la mateixa carta els regidors barcelonins intercedien per una sèrie de mercaders catalans que, radicats a la ciutat de València, havien decidit tornar a la capital catalana amb les seues famílies per tal de fugir de la revolta. Concretament un, Tomàs Ribot, havia estat pres per ordre del virrei i, per això, ara li demanaven que el deixara en llibertat, ja que no tenia res a veure amb els agermanats i la seua voluntat era la de tornar a la seua pàtria, on havia conservat la casa familiar i sempre havia tingut voluntat de regressar malgrat haver-se casat a València:

Havem sebut que Macià Canalies, Francesch de la Font, Mateu Vilassís, Thomàs Ribot, Andreu Marguí, Miquel Martí, Joan Darcís Morell y altres mercaders naturals de aquesta ciutat e principat, desijosos de pau y repòs per fugir de les dissencions y revolucions que eren en la ciutat y regne de València, a les quals ells nunca han consentit com sien stats sempre y sien de present fidelíssimos vassalls y affectats al servey de sa magestat, han deliberat transferir-se en aquesta ciutat ensemps ab lurs mullers e famílias, y deduhint en execució lo dit Thomàs Ribot lo dit seu deliber, y essent ja en lo camí és stat pres y detengut per manament de vostra senyoria.


Per ço, molt afectadament pregam y de mercè demanam a aquella li plàcia voler manar liberar lo dit Thomàs Ribot y no permetre que a ell ni als dessús nomenats ni altres qualsevol cathalans qui en aquesta ciutat se volran transferir sie fet impediment algun, ans líberament se’n puguen venir ab tots lurs béns e famílias en lur pàtria, ahon los més d’ells tenen cases pròpries e habitacions y senyaladament lo dit Thomàs Ribot, qui encara que sie stat casat en la ciutat de València y per molt temps hage aturat en aquell nunca emperò ha volgut vendre ni alienar la casa que fou de son pare y de present és sua en aquesta ciutat, mostrant tostemps tenir ànimo y propòsit de tornar star en aquella
.

12 comentaris:

Unknown ha dit...

Aquesta correspondència -és la segona carta que envies- no sé fins quin punt és innocent. Per a mi la teva tria no ho és gens i sap molt bé quin és el seu públic triat. Per això vaig eliminar la meva fotografia malgrat seguir-te per l'interés que em despertes.

Llegida per l'historiador o l'afeccionat avesat té una lectura; llegit per la semi-ignorància o les primeres armes en té tota una altra. És correspondència del segle XVI amb la intenció de marcar fronteres clares per al lector elegit del segle XXI. No tots, però, som d'aqueix món.


Primer, heu de comprovar com els barcelonins escriuen "valenciana prosa" immaculada al llarg del segle XVI i no sembla haver-hi laments d'aquella època per una "valencianització excessiva" de la llengua per part dels catalans orientals.

Era la tradició medieval, lleugerament evolucionada, igual que la tradició actual és en gran part cosa del XIX i el XX i té com a epicentre Barcelona per ser l'única ciutat que ha pogut presentar batalla. La correspondència entre València ciutat i Castella -ja al segle XVI-
hi deu tenir molt a veure. Us assegure que la que hi havia entre Oriola i Múrcia era molt més catalana, de totes totes.

Segona, si entenc bé València diu -davant els 1000 morts d'Oriola- que siga el virrei qui es faça càrrec del tema i els barcelonins pressionen perquè el missatger vaja més aïna a Barcelona? Com pot passar això entre dues entitats independents?

Per altra banda, es demostra que el cens de naturals del Principat de Catalunya era important a la València del segle XVI amb "matrimonis mixts" inclosos cosa que es nega per molts.

Aquest "repoblament" de catalans és important al País Valencià del segle XV i ho seguí sent als segles XVI i XVII i fins al XVIII quan acaba l'època foral. Mai no s'atura al bisbat de Tortosa i reprén a zones com Elx i Alcoi a mitjan segle XIX i és ara mateix important en sectors com el turístic on hi ha catalans i mallorquins.

Els moviments dintre la Corona d'Aragó -especialment entre catalanoparlants- serien tinguts, en gran part, com moviments migratoris interns com ara quan ens arriben andalusos, murcians o manxecs.

En canvi, l'arribada d'altres pobles hispànics al nostre antic regne tindria una condició forastera clara. Quin càrrec important podien exercir si no s'assimilaven?

Per tant, no hi veig altra cosa que "correspondència interna" malgrat que els dos exemples que ens envies tinguen com a finalitat -ho tens difícil després de la segona de demostrar-me que pretenies el contrari- demostrar que valencians i catalans anaven "a la llur".

T'informe. L'Hospital de la Caritat d'Elx és de 1451-la seva façana originària és encara la seu del Misteri d'Elx- i t'imagines que em dediqués a exhumar complantes entre Oriola i València? Qui seria l'alacantinista i qui seria el valencianista immaculat?
Sí, amic Vicent, però no.

Vent d Cabylia ha dit...

Home, ací estic posant fragments que puguen interessar als valencians, però el criteri de la tria -entre 150 i 200 cartes, en funció de la possible edició- és un altre ben diferent: agrupar per "raons epistolars" (transmissió de notícies, afers bèl·lics, gestió de les baronies de Barcelona, avituallaments de forment, defensa dels interessos dels ciutadans barcelonins, etc.).

Pel que fa a això de les fronteres entre catalans i valencians, no és cap "tria" de l'historiador. Pots llegir les introduccions de l'Epistolari de la València medieval d'Agustín Rubio Vela -que de valencianista "estricte" en tindrà ben poc- i tracta l'afer abundantment: és un cosa que et salta a la vista quan vas llegint la documentació de l'època (ací i ací).

Pose esta carta de la mateixa manera que vaig posar la de la prosàpia dels valencians. La resta de les interpretacions les fas tu, però, vaja, que no es pot negar que existia una identitat territorial valenciana forta des de finals del segle XIV i això no és cap "dissidència intranacional" ni res per l'estil. D'igual manera que la també potent "identitat oriolana", coadjuvada per la seua incorporació posterior al regne i per ser seu l'única governació foral diferent a la de València, no es pot negar almenys fins al XVI. I tot això convivia amb moltes altres identitats -locals, socials, etc.- i amb una altra de tipus etnocultural que lligava tots els que parlaven català i que a la Mediterrània -durant l'Edat Mitjana i un poquet més- eren coneguts com els de "nació catalana".

Simplement són fets, que ens ajuden a comprendre l'evolució històrica de la societat valenciana, però ja està. D'això no depén la tria política i identitària actual, que cadascú és legítim de fer-se-la a la seua manera. Tanmateix, sí que és prioritari que estudiem i ens assabentem d'aquells fets, sense apriorismes polítics, per tal d'elegir amb més coneixement de causa.

Salut!

PS: Pel que fa al fet que demanen la presència del virrei de València a Catalunya és perquè Hurtado de Mendoza havia estat nomenat també lloctinent del Principat en aquell mateix estiu de 1521 (encara que finalment eixe nomenament fou revocat i continuà sent-ho l'arquebisbe de Tarragona).

Unknown ha dit...

Si tinc molt clar que tothom sempre fa una tria! I em llegiré tot això entre col i col: lletuga.

Imagina't, però, que haguesses publicat dos episodis de solidaritat absoluta entre catalans i valencians, d'aquells tan abrandats en què els valencians diuen "no si nosaltres som catalans, o som tots eixits de Catalunya, o som una mateixa llengua i una mateixa nació."

Tu i jo sabem que aquests episodis també existeixen perquè, és clar, quan un se sent més amenaçat toca sempre a la porta de la família que no del veinat.

Ara, dos episodis de solidaritat serien més subjectius que dos episodis de tira-i-arronsa?

I ja saps que parlava de segment de mercat al que un s'adreça que un servidor -la vida és la vida- es va especialitzar en turisme i marketing. També m'aprofita. Faltaria!

Per cert, l'arxiprest de la basilica de Santa Maria d'Elx, des de fa molts anys, es diu Mons. Antonio Hurtado de Mendoza. És l'únic castellà que sentiràs al Misteri. Abans de començar el Misteri d'Elx l'home fa un sermó de mes de 20 minuts sobre la seva importància; en castellà, és clar.

Sr. Anònim del Comtat ha dit...

Hola a tothom. Sóc un veí de la comarca del Comtat. He pensat que paga la pena perdre uns minuts escrivint aquest comentari perquè m'ha agradat molt la reflexió del senyor Joan-Carles Martí i Casanova. Estic totalment d'acord amb Joan-Carles.

I també voldria felicitar-lo pel blog "extremsud.blogspot.com", un dels millors que he pogut trobar a la xarxa.

Gràcies.

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb Joan-Carles Martí, perquè qualsevol tria no és mai innocent.

Anònim ha dit...

Si fem difusió del blog de Joan-Carles, fem-la bé :D
Extrem Sud del País Valencià

Pel que fa a les tries, pense que he mostrat reiteradament que no tinc cap interés a amagar coses (i això, per exemple, és el que va fer que el tema de la senyera atraguera la meua atenció: comprovar que des del bàndol "de la raó" també s'havien amagat documents).

Ací estic mostrant el poc que he trobat relatiu a "valencians" entre els 4.062 documents que he analitzat de les cartes enviades pels consellers de Barcelona. Com li vaig explicar a Masclet ací també en vaig trobar una altra, tramesa en este cas pels jurats de València cap a Barcelona, en què explicaven que entre los altres de la nació cathalana qui comercien e tracten de mercaderies en la ciutat de Palerm e ylla de Sicília [hi] són los de aquesta ciutat e regne de València. Tanmateix, com que el treball que estic fent ara és relatiu només a les missives que redactaven els consellers barcelonins, estic pendent d'acabar açò per tornar i transcriure (ja fora d'esta investigació) les que es reberen per aquell afer concret.

Oscar ha dit...

A mi em fa gràcia que quan Vicent fa una tria igual de "no-innocent" per parlar de l'Hospital General es traguen conclusions "nacionals" i s'excuse una quimera vers la capital que jo no trobe en cap de lloc, i ara que no aprofita la tria per a segons quines interpretacions se li acuse de no ser innocent. Crec que hem de deixar de vore fantasmes a on no n'hi han, i Vicent a demostrat ser un professional prou honrat en este tema. Amb tots els respectes.

Vent d Cabylia ha dit...

Per cert, evidentment l'anònim era jo, que no sé perquè ha eixit així si no me n'he anat de blogger en cap moment, però bé...

I, Oscar, pareix que això de Carpesa se soluciona. Enhorabona! Ara vorem on diuen de posar-la.

Oscar ha dit...

Si, Vicent, és una primera batalla guanyada i estem molt contents. Demà de vesprada es reunirà la Plataforma per a analitzar la notícia i redactar un comunicat sobre les declaracions de la regidora del Cicle Integral de l'Aigua, la ínclita Ramon-Llin. El problema és, com bé dius, si serà pitjor l'espart que l'escurada. Estarem a l'aguait per si hem d'actuar conjuntament amb algun altre poble de l'horta. Volem que es lleve del PGOU la reserva de sol i que es torne a protegir este tros d'horta. I sobretot, volem deixar clar que estem a favor de crear depuradores, però de dimensions raonables i en llocs raonables, és a dir, lluny de nuclis urbans i no en sol protegit ni amb problemes d'inundacions.

Salut i gràcies!

Unknown ha dit...

A mi em segueix semblant estrany que quan petge el nom d'Òscar m'isca una pàgina web on se suposa que hi ha sensibilitats diverses i que pretén ser la casa de trobada del valencianisme. No hauria de remetre a una pàgina personal i no a una de col·lectiva on no tot el col·lectiu es deu sentir representat. Dic jo i espere no ofendre ningú. Mas que siga per elegància!
Pel que fa a la publicitat i els mots cap al meu blog, moltes gràcies: penseu que són les 3:15 del matí i encara no dorm.

Anònim ha dit...

Estic filipant amb el teu blog. la qualitat i sencibilitat que demostres es molt alta. Gracies i no pares de investigar.

Disculpeu les faltes doncs el meu teclat esta configurat a l'americana.

Ramon

Vent d Cabylia ha dit...

Oscar tindrà les seues raons, però supose que enllaça a valencianisme.com per dos de bàsiques: perquè se sent identificat amb la filosofia del portal i perquè se'l reconega -molts coneixem qui és l'Oscar de val.com-. Tampoc crec que siga una patrimonialització del web.

Ramon, gràcies per les paraules. Animen a continuar!