dimecres, 13 de gener del 2010

El convent de Sant Francesc de València

Vista septentrional del convent de Sant Francesc de València

L'altre text que volia comentar de Llorenç Mateu i Sanç és la descripció de les festes realitzades a València en desembre de 1657 en raó del naixement del primogènit de Felip IV, Felip Pròsper d'Àustria (que era l'hereu abans del futur Carles II, però va morir als quatre anys). Es tracta de la Relación de las festivas demostraciones que el ilustríssimo y excelentíssimo señor don Luis Guillén de Moncada, príncipe, duque de Montalto,... virrey y capitán general en el reyno de Valencia, su Real Consejo, Reyno y Ciudad hizieron por el feliz alumbramiento de la reyna nuestra señora dándonos el príncipe deseado (1658).

La primera cosa que destaca en el text (que es pot llegir pàgina a pàgina des de l'enllaç del títol) és la descripció del convent de Sant Francesc de València, l'edifici conventual més important de la ciutat juntament amb el de Sant Domingo, on hui en dia hi ha vergonyosament la Capitania General (un edifici així hauria d'estar obert a tothom). Almenys, però, el conservem, contràriament al de Sant Francesc, que va ser enderrocat en 1891 per obrir l'espai que finalment ha donat lloc a la plaça de l'Ajuntament. Per això -perquè no ha quedat pedra- resulten ben interessants els comentaris que fa Mateu i Sanç de l'hort del convent, del porxo i de les parts interiors de l'església. Si vos fixeu, podeu resseguir la descripció realitzada (almenys la de l'exterior) en les dos imatges que he posat. En primer lloc, pel que fa a l'hort el perfila breument i explica que serví per a tirar una "mascletà de l'època" quan arribà el virrei:
Haze frente a la plaça un dilatado patio, cercado de altos muros, cuyo ámbito incluye a la mano izquierda de la puerta principal una huerta adornada de cipreses, palmas, álamos y naranjos. Sirvió este sitio de plaça de armas, para que sin riesgo del mucho concurso, gran número de morteretes y petardos hiziessen salva a la carroza de Su Excelencia [el virrei].
I quant a l'església, lloa la bellesa del porxo i de l'interior del temple, d'una única nau, recreant-se posteriorment en la descripció del retaule, el presbiteri, les pintures i les ornamentacions posades ad hoc (que ací no reproduïsc per la seua llargària):
Tiene el Templo un hermoso pórtico, que forman ocho arcos de piedra labrada sobre nueve colunas de orden Dórico, tan dilatado y espacioso que casi iguala la longitud de la Iglesia. Todo él estava colgado de brocateles de carmesí y blanco, flamantes y de una misma labor. [...] Su Templo (con ser de sola una nave) de los mayores y más perfetos que en este lugar merecen el primero por su antigüedad y magnificencia [...] Tenía cubiertas las paredes, desde el arrancamento de las bóvedas hasta el suelo, de riquíssima tapiçería, toda escogida, moderna, preciosa, exquisita y grave.
Tot plegat, acabat l'ofici diví amb un Te Deum laudamus per agrair el naixement de Felip Pròsper -"el Desitjat" perquè feia vora una dècada que els reis cercaven fill baró-, el virrei del regne de València, fent ús de la "gràcia reial", declarà 85 indults (4 de condemnats a mort i 6 a galeres) abans d'agafar la carrossa i tornar al palau del Real, on per la nit l'esperava la representació d'una comèdia amb el bo i millor de la societat valenciana...

Situació sobre plànol del convent de Sant Francesc,
amb els seus dos claustres meridionals i l'hort septentrional,
que han quedat fossilitzats en el traçat de la plaça de l'Ajuntament


7 comentaris:

Francesc Vera ha dit...

Vicent, el Convent de Sant Doménec és visitable, encara que en ser una dependència militar, la gent es pensa que no ho és. Jo he fotografiat el claustre i l'aula capitular, per exemple. Això sí, cal passar pel detector de metalls, mostrar el DNI i veure's envoltat d'un cert ambient militar.
La importància del convent de Sant Francesc, amb eixe doble claustre que s'hi veu al plànol de Tosca crec que queda fora de tot dubte, però les ànsies de modernitat sovint són poc respectuoses amb el patrimoni (mirem si no el Cabanyal). Per cert, tampoc no coneixia el gravat del convent i l'única referència que en tenia era la del pare Tosca.

Vent d Cabylia ha dit...

Ho sé, ho sé. Hi he anat un parell de vegades a retre-li honors al burro i a l'haca... :D

Però la qüestió no és que es puga entrar si ho demanes o no. Potser siga l'edifici històric més important de la ciutat després de la seu i de la llotja. És necessari, en el 2010, que el tinga l'exèrcit (l'exèrcit o qui fóra)? No es pot posar l'exèrcit en un altre lloc i obrir eixe espai al públic? Com tot, és qüestió de voluntat política... És un cas semblant al castell de Montjuïc de Barcelona, que finalment, després de molta pressió cívica i municipal, va ser cedir per l'exèrcit a la ciutat l'any passat. La festa d'inauguració, a rebentar, amb més de 40.000 persones, un museu de la pau, cinema a l'aire lliure en estiu, etc.

No m'estranya que després Las Provincias s'adone que som el territori de l'Estat que menys turisme atrau per motius culturals...

Francesc Vera ha dit...

En això estem totalment d'acord.

miquel ha dit...

Parlant del Convent de Sant Doménec (o de Sant Domingo, com li deien en els documents antics), si volem una cessió de l'edifici per part de l'Estat, seria convenient de proposar-li uns usos específics. Com en el cas de la Roqueta, que se'ns està caient a trossos, perquè encara no se li ha trobat un ús que justifique la seua rehabilitació.

En coherència amb el valor historicoartístic del Convent de Sant Domingo, jo hi propose un Museu d'Història del Poble Valencià, similar al Museu d'Història de Catalunya. Ja tenim un Museu d'Història del Cap i Casal, ara cal també un Museu d'Història del País, per tal de restituir la nostra memòria històrica com a poble. A més, propose també la instal.lació de l'Arxiu del Regne de València, no sols per la significància històrica del convent de Sant Domingo, sinó també perquè aquest es troba precisament situat just enfront del Palau de Cervelló, seu de l'Arxiu Històric Municipal. No obstant això, sóc conscient que caldria una forta inversió per poder acondicionar el convent per tal d'albergar el ric i valuós, però també extremadament fràgil, fons de l'Arxiu del Regne, i no podem oblidar que la seua seu actual ubicada al passeig de l'Albereda ja va ser reformada recentment.

Vent d Cabylia ha dit...

Això de Doménec jo no sé a on ho dirien, però entre els segles XIII i XV jo no he trobat més que Domingos (en valencià). Específicament pel que fa al nom religiós tothom emprava Domingo perquè era el nom del sant castellà.

Pel que fa a la ubicació de l'ARV deixa'ls on estan, que no ens calen més trasllats i ara estan prou bé on estan... :D

I quant al Museu d'Història del Poble Valencià (MHPV) no és mala idea. Almenys està cèntric, tot i que jo advocaria per un museuot de nova planta, com el de Ciències...

miquel ha dit...

I qui dissenyaria el museuot, potser Calatrava? Amb sobrecostos inclosos?

Si deixem l'Arxiu del Regne on està, llavors hi ha disponible moltiiissim espai lliure a les dependències de la Capitania General per instal.lar-hi el museu. No cal calfar-se el cap amb un nou edifici. El convent de Sant Domingo s'ho mereix, com a joia arquitectònica i com a testimoni il.lustre del nostre passat.

Anònim ha dit...

Mira el que he trobat, no m'esperava que la viquipèdia estiguera tan ''bé'' pel que fa a València, http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Convent_de_Sant_Domingo