Els dies immediatament posteriors a l'aclaparadora victòria electoral del PP en les eleccions autonòmiques del 27 de maig el blog d'Enric Nomdedéu va tirar fum: els del Bloc de Castelló contraris al pacte amb EUPV i a l'Adéu PP demanaven fins i tot el cap d'Enric Morera i Pepa Chesa. Ara, supose, que els faran un monument si observen tot el que està passant, com sempre -i legítimament- fan, en clau partidista: El Bloc i els crítics d'EU destitueixen Glòria Marcos com a portaveu de Compromís. La majoria del grup demana a la Cambra el relleu de la síndica, i si no fóra possible la seua expulsió.O siga que, no només el Bloc ha aconseguit superar la barrera electoral del 5% i tindre dos diputats gràcies al Compromís, sinó que passa a controlar el grup parlamentari amb el suport de les dues diputades d'Esquerra i País (i cal recordar que per pura sort electoral, ja que el repartiment de deu diputats previstos assegurava que Glòria Marcos, com a mínim, mai estiguera en minoria en tindre el suport de quatre diputats del PCPV, els que hi ha més Marga Sanz, i un d'Els Verds del PV, Joan-Francesc Peris). A més a més, esta crisi provoca un possible esfondrament quasi definitiu d'EUPV, tant en clau interna com de cara a l'exterior. Ahir mateix, Josep Bort, del corrent Projecte Obert (on també està Joan Ribó i que representa un 15% del Consell Polític d'EUPV) demanava la dimissió de Glòria Marcos i la seua substitució per Marga Sanz, que ja s'havia oferit fa uns dies a "reconduir" la situació. També Llamazares féu una crida a la concòrdia, però el clot que s'ha obert és enorme: Esquerra i País encara no s'ha constituït com a partit; encara que es constituïsca com a partit al Bloc no els vol integrar per tal que facen la mateixa funció "parasitària" que realitzen a EUPV; tanmateix, per continuar controlant el grup parlamentari, el Bloc necessita de les diputades d'Esquerra i País, Mireia Mollà, filla de Pasqual Mollà, i Mònica Oltra; la possible conformació d'un Compromís per a les eleccions espanyoles de març de 2008 queda totalment anul·lada, alhora que EUPV ha de triar un nou cap de llista per la província de València que substituisca Isaura Navarro, excel·lent diputada fins ara, però d'Esquerra i País; Llamazares veu totalment afeblida la seua política de convertir IU en una Iniciativa per Catalunya a nivell estatal, etc., etc., etc.
La situació és extremadament greu. Ara cal esperar la gestió d'esta crisi per part de les principals parts implicades: EUPV (amb tots els seus actors: PCPV, EiP, Projecte Obert) i Bloc. Sembla que el més lògic si tot continua pel mateix camí acabat d'obrir és que EiP es constituïsca com a partit en setembre o octubre de 2007 i es presente juntament amb el Bloc a les bipolaritzades (entre PSOE i PP) eleccions de març de 2008 (alguna cosa haurà de cedir el Bloc a canvi d'este regal que està acceptant de grat, tot i que la integració d'EiP no forme part de la seua política de fons). L'evolució posterior potser dependrà dels resultats electorals, en els quals, previsiblement, tant EUPV com Bloc-EiP quedaran sense diputats en no superar el 5% a la província de València (EUPV va traure un ajustat 5,5% en les de 2004), el que suposaria una nova debacle per a EUPV, mentre que el Bloc haurà d'atendre a l'evolució dels seus resultats. La veritable prova de foc estarà en les eleccions autonòmiques de 2011.
Segurament m'estic avançant massa als esdeveniments, però és que els esdeveniments han anat molt ràpids. Cal esperar i esperar; tal vegada, fins i tot, hi ha la possibilitat que EUPV es reagrupe, tot i que les ferides obertes semblen molt greus. En tot cas, la sensació que queda és que EUPV esclata i camina cap al desastre, mentre que el Bloc ix enfortit, però ha de saber gestionar la "creïlla calenta" que representa EiP i necessita acompanyar eixa consolidació d'uns futurs resultats en solitari positius. No sé si estem davant d'una jugada mestra del Bloc o açò és el camí definitiu cap al bipartidisme autonòmic al País Valencià. Ens mantindrem a l'aguait.
Actualització (dimecres 18 a les 12:35) Llig al blog de Nomdedéu: I què et semblaria una espècie de federació Bloc-EiP al País valencià? Sobretot tenint en compte que en menys d'un any hi ha eleccions... Enric Nomdedéu ha dit: Em sembla un escenari raonable. I sense maldat he d'afegir, que certament és més que eixa gent, però tampoc és una multitud. EiP, és un "partit" (o ho serà) de quadres. Molts molt ben preparats. També tenen alguns càrrecs públics. Però tenen un pes social indeterminat tirant a escàs.
